A Jalal Abad, encara em quedava organitzar la tornada a Bishkek. Així el dia 13 d'agost em vaig alçar amb l'objectiu d'arranjar bus, matshruka o el que fos per poder tornar a la capital. Els 600km que separen Jalal-Abad de Bishkek , feien inviable el retorn en bici, serien 4 dies seguits a 150km diaris i amb dos ports de muntanya a més de 3000m. No way.
L'arribada a l'estació d'autobusos va ser un pèl frustrant. Cap autobus. I les parades, només indicaven algunes destinacions properes. Hi hauria algun bus cap a Bishkek? Estava clar que no. Però a les afores de l'estació, un cartellet: Bishkek. I varis taxistes. Un em pren el nom i telèfon i em diu que l'endemà o l'altre surt cap a Bishkek. 1500 som per persona. Quedem en que em truca mentre intento localitzar alguna mashurka que em dugués a Bishkek a millor preu. Cap. I les que hi havia cap a altres destinacions, sense baca on posar la bici. Restava en mans dels taxistes.
Mato el dia a la ciutat i l'endemà al matí rebo trucada. Apunt per sortir d'aquí una hora em diuen. Però el taxi no va ple i em fan pagar doble. M'empipo, però asseguro el tir. Els 600km em sortiran per gairebé 60€, molt en estandards kirguisos.
El trajecte transcorre sense entrevancs, creuem la vall de Fergana, disfruto del paissatge del pantà de Toktokul i parem a dinar abans no enfilar el primer port. Allà, el taxista se'n troba un altre i per les expresions sembla sorprès que el seu col·lega hagi lograt omplir el taxi... sembla que la cosa actualment està un pèl peluda.... Havent dinat seguim cap amunt fins arribar a més de 3000m, iurtes a banda i banda de la carretera ofereixen Kymyz i menges a qui vulgui aturar-se. Llàstima que sigui una carretera tan transitada, perquè paissatgisticament val la pena... continuem fins al segon port i creuem el mític tunel, de l'altre banda, la davallada, 55km que ens duran del més de 3000m del port als menys de 1000m de la planície on es troba Bishkek. Ens creuarem amb uns ciclistes en ple port, els animo; i cap a les 19:00 arribaré a Bishkek.
M'estic en una guesthouse regentada per una parella kirguizo-japonesa. Molts guiris japonesos i molt bon ambient. I alguns viatgers molt interessants, com un nano suis especialitzat en antropologia política que es trobava a Khorog (Tadjikistan) quan va esclatar la guerra aquest estiu, o en Jacques Sirat, viatger que du 18 anys voltant el món en bicicleta. Bones converses de capvespre i matí, abans no posar-me en marxa. I el 15, una sorpresa, en el Inernet club on es donen trobada la meitat dels guiris de Bishkek em trobo a la Katy i el Sebastien, dos ciclistes que ja m'havia trobat a Naryn, ens alegrem de tornar-nos a veure i ens posem al dia dels nostres viatges, abans ells no marxin i jo em posi a actualitzar el blog.
Cap a la tarda, trobada amb l'Alima, que aquest cop si, em pot acollir. Després d'instal·lar-nos a casa seva (mig viu a casa sa mare , mig viu a casa son cosí i sa àvia) anem a sopar amb l'Axel, un dentista austríac també de CS i de vacances a Kirguizistan. Entre bones converses ens ventilem dues ampolles de vi.
Al dia següent, guiri day, l'Alima em mostra els millors llocs on comprar souvenirs a Bishkek, i sense que serveixi de precedent, em firo de valent. Alguns ja sabeu que tinc certa predilecció per les sabatilles enfalpades centro-asiàtiques. En duré per tota la família. Dino amb l'Alima i la Jin, una americana d'origen coreà resident a Tokio, també de CS. Bones converses,i entre la Jin i jo intentem convèncer a l'Alima a que s'ofereixi a la guesthouse japonesa, com a guia pels turistes japonesos que hi ha ja que ha estudiat japonès i el parla bé. Això li ajudaria a estalviar per poder després pagar-se estudis a Londres, la porat a la preuada - i empobrida?- Europa, el seu somni. Havent dinat, faré cap al Baazar d'Osh. Quedo mb l'Alima al vespre i jo em reservo la tarda per tirar fotos al mercat i després passar per internet. I a l'internet, un altre trobada. Sento una parella parlant castellà i quan m'hi acosto descobreixo que tenen la web de Coucshsurfing oberta. Són una parella basco-catalana viatjant en any sabàtic. S'apunten a sopar amb mi i l'Alima i matarem tot el vespre junts, Oli i la Mari Luz, l'Alima, una convidada sorpresa de 7 anyets, la Sabina, i jo.
L'endemà només em quedarà empaquetar-ho tot, amb l'inestimable col·laboració de la Sabina, pregunta aquí, fes cap allà, m'ajudarà fer les bosses, a encaixar la bici i em forçarà a jugar tot el matí, sota l'atenta mirada, amb un somriure d'allò més dolç de l'Alima, que de tant en tant, quan creu que la Sabina es pasa, l'esbronca.
Queda poc per fer, només que els amics de l'Alima arribin en cotxe per dur-me a l'aeroport. Aquest cop no m'hi podrà acompanyar, els seus amics després se'n van a no sé, no tornen a Bishkek.
El viatge s'ha acabat. Un cop pagat el sobrepes de la bici entro a la zona d'internacional de l'aeroport. Només falta esperar el vol. Unes hores després, gairebé a mitjanit del 17 al 18 d'agost aterraré a Barcelona. Una altre incursió centroasiàtica acabada.
Ara només queda desplegar el mapa i pensar... el proper viatge , a on?
L'arribada a l'estació d'autobusos va ser un pèl frustrant. Cap autobus. I les parades, només indicaven algunes destinacions properes. Hi hauria algun bus cap a Bishkek? Estava clar que no. Però a les afores de l'estació, un cartellet: Bishkek. I varis taxistes. Un em pren el nom i telèfon i em diu que l'endemà o l'altre surt cap a Bishkek. 1500 som per persona. Quedem en que em truca mentre intento localitzar alguna mashurka que em dugués a Bishkek a millor preu. Cap. I les que hi havia cap a altres destinacions, sense baca on posar la bici. Restava en mans dels taxistes.
Mato el dia a la ciutat i l'endemà al matí rebo trucada. Apunt per sortir d'aquí una hora em diuen. Però el taxi no va ple i em fan pagar doble. M'empipo, però asseguro el tir. Els 600km em sortiran per gairebé 60€, molt en estandards kirguisos.
El trajecte transcorre sense entrevancs, creuem la vall de Fergana, disfruto del paissatge del pantà de Toktokul i parem a dinar abans no enfilar el primer port. Allà, el taxista se'n troba un altre i per les expresions sembla sorprès que el seu col·lega hagi lograt omplir el taxi... sembla que la cosa actualment està un pèl peluda.... Havent dinat seguim cap amunt fins arribar a més de 3000m, iurtes a banda i banda de la carretera ofereixen Kymyz i menges a qui vulgui aturar-se. Llàstima que sigui una carretera tan transitada, perquè paissatgisticament val la pena... continuem fins al segon port i creuem el mític tunel, de l'altre banda, la davallada, 55km que ens duran del més de 3000m del port als menys de 1000m de la planície on es troba Bishkek. Ens creuarem amb uns ciclistes en ple port, els animo; i cap a les 19:00 arribaré a Bishkek.
M'estic en una guesthouse regentada per una parella kirguizo-japonesa. Molts guiris japonesos i molt bon ambient. I alguns viatgers molt interessants, com un nano suis especialitzat en antropologia política que es trobava a Khorog (Tadjikistan) quan va esclatar la guerra aquest estiu, o en Jacques Sirat, viatger que du 18 anys voltant el món en bicicleta. Bones converses de capvespre i matí, abans no posar-me en marxa. I el 15, una sorpresa, en el Inernet club on es donen trobada la meitat dels guiris de Bishkek em trobo a la Katy i el Sebastien, dos ciclistes que ja m'havia trobat a Naryn, ens alegrem de tornar-nos a veure i ens posem al dia dels nostres viatges, abans ells no marxin i jo em posi a actualitzar el blog.
Cap a la tarda, trobada amb l'Alima, que aquest cop si, em pot acollir. Després d'instal·lar-nos a casa seva (mig viu a casa sa mare , mig viu a casa son cosí i sa àvia) anem a sopar amb l'Axel, un dentista austríac també de CS i de vacances a Kirguizistan. Entre bones converses ens ventilem dues ampolles de vi.
Al dia següent, guiri day, l'Alima em mostra els millors llocs on comprar souvenirs a Bishkek, i sense que serveixi de precedent, em firo de valent. Alguns ja sabeu que tinc certa predilecció per les sabatilles enfalpades centro-asiàtiques. En duré per tota la família. Dino amb l'Alima i la Jin, una americana d'origen coreà resident a Tokio, també de CS. Bones converses,i entre la Jin i jo intentem convèncer a l'Alima a que s'ofereixi a la guesthouse japonesa, com a guia pels turistes japonesos que hi ha ja que ha estudiat japonès i el parla bé. Això li ajudaria a estalviar per poder després pagar-se estudis a Londres, la porat a la preuada - i empobrida?- Europa, el seu somni. Havent dinat, faré cap al Baazar d'Osh. Quedo mb l'Alima al vespre i jo em reservo la tarda per tirar fotos al mercat i després passar per internet. I a l'internet, un altre trobada. Sento una parella parlant castellà i quan m'hi acosto descobreixo que tenen la web de Coucshsurfing oberta. Són una parella basco-catalana viatjant en any sabàtic. S'apunten a sopar amb mi i l'Alima i matarem tot el vespre junts, Oli i la Mari Luz, l'Alima, una convidada sorpresa de 7 anyets, la Sabina, i jo.
L'endemà només em quedarà empaquetar-ho tot, amb l'inestimable col·laboració de la Sabina, pregunta aquí, fes cap allà, m'ajudarà fer les bosses, a encaixar la bici i em forçarà a jugar tot el matí, sota l'atenta mirada, amb un somriure d'allò més dolç de l'Alima, que de tant en tant, quan creu que la Sabina es pasa, l'esbronca.
Queda poc per fer, només que els amics de l'Alima arribin en cotxe per dur-me a l'aeroport. Aquest cop no m'hi podrà acompanyar, els seus amics després se'n van a no sé, no tornen a Bishkek.
El viatge s'ha acabat. Un cop pagat el sobrepes de la bici entro a la zona d'internacional de l'aeroport. Només falta esperar el vol. Unes hores després, gairebé a mitjanit del 17 al 18 d'agost aterraré a Barcelona. Una altre incursió centroasiàtica acabada.
Ara només queda desplegar el mapa i pensar... el proper viatge , a on?
