Tres dies ha trigat l'illa en donar-me la benvinguda. Tres dies abans no quedar aturat per una alerta de vents sostinguts de fins a 60km per hora amb ràfegues puntuals fins als 90.
Aprofito per escriure. Servirà aquest viatge per reemprendre el bloc? No ho prometo…
Vaig arribar a Keflavik amb retard. I el primer que sorprèn és l'aeroport. Més gran del qual un se l'imagina tenint en compte que la població total d'Islàndia ronda els 350000 habitants. Els del centre d'informació m'ajuden a arranjar un taxi:
¿Español?
Si
Se nota por el acento
Un és nigerià casat amb una ecuatoriana i l'altre de família mixta islando-peruana.
Un cop de taxi, 25€, i ja soc a l'alberg, en un dels edificis de l'antiga base militar americana que va tancar el 2006 , al costat de l'aeroport, on em guardaran la capsa de la bici durant el viatge a canvi de pernoctar-hi.
Tot i estar baldat, he passat la nit a l'aeroport de Copenhaguen, i he dormit tres hores si arriba, m'activo ràpid. Monto la bici, buido una alforja i surto cap al Bonus més proper.
Bonus és un supermercat tipus Lidl molt bé de preu però on força aliments venen en paquets 'familiars' massa grans per carretejar en bici. Tanmateix, entre el Bonus i el Krónan, un altre supermercat al costat, m'abasteixo de tot: ganyips, galetes, tes, salses carbonara per afegir a un plat de pasta, couscous de bolets, civada per l'esmorzar, beguda de llet i xocolata en pols… I fins hi tot estic apunt de caure en la temptació de comprar Fuet d'Olot, com me'n torni a trobar un d'aquí unes setmanes, encara pecaré... La resta ho complemento a l'alberg. La gent deixa el que li ha sobrat durant el viatge: carrego una mica de sucre, sopes 'instant' i uns 250gr d'espaguetis.
 |
| Fuet d'Olot |
Amb la feina feta, toca planificar l'inici de la ruta. Per l'endemà donen pluja a partir de les 16:00, però a l'alberg serveixen l'esmorzar a partir de les 3:30 del matí i jo a més estic baldat i vull anar a dormir d'hora. La decisió està presa, m'alçaré a les 4:30, que en hora catalana seran les 6:30, esmorzaré i posaré rumb a Thingvellir. Abans de dormir, però tocarà una merescuda dutxa. No, no acostumo a entrar en aquest nivell de detalls, però no per saber-ho deixa de sorprendre que quan obres l'aigua calenta surti amb pudor d'ous podrits. Si, és aigua sulfurosa geotèrmica. L'endemà a Thingvellir em trobaré amb un cartell força curiós al càmping: Dutxeu-vos ràpid i no malgasteu aigua calenta, no tenim aigües termals i l'escalfem al moment.
M'aixeco a les 4:30 havent dormit vuit hores i no sóc el primer en esmorzar. El bufet lliure s'assembla més al d'un hotel de tres estrelles que no pas al d'un alberg. A les 5:45 sóc pedalant sota una fina pluja.. més que ploure és com si la boira que s'estén per sobre ho empapés tot. M'acosto a les afores de Reykjavik que és hora punta. Per sort, descobreixo tot un reguitzell de carrils bici que em permeten pedalar amb tranquil·litat. No sempre van paral·lels a la carretera i quan em trobo creuant un camp de golf arribo a dubtar de que vagi en la bona direcció. La naturalitat amb que em saluden uns golfistes amb els seus carrets plens de pals, lluny del classisme de casa nostra, em reafirma que el carril bici el creua.
Duc més de 60km quan acabo de voltar tota la conurbació de Reykjavik i prec la carretera 36 que em durà fins Thingvellir. De seguida el trànsit és pacífica i el paisatge millora. Prats verds amb algun llogaret amb la seva església i algunes granges donen pas a un plateau amb un parell de llaquets i una desviació que du a unes pistes d'esquí. Poc després baixant cap l'altra vessant, aviat s'albira el llac Thinvallavatn al nord del qual hi ha Thinkvellir.
Hi arribo sec i sembla que l'aigua no entrarà ràpid, podré muntar la tenda i visitar els voltats sense ploure! Monto la tenda al costat d'una parella americana que recolliran poc després. Pedalen 'de nit' ja que calmen els vents i no hi ha trànsit. La méteo islandesa i el el sol de mitja nit fa que cadascú es monti l'estratègia que li va millor.
Thingvellir és patrimoni mundial tan natural com cultural per l'Unesco i parc Nacional des del 1930. Thing en islandès vol dir parlament i vellir plana. I com el seu nom indica és el lloc on des del 910 fins al 1798, les mancomunitats islandeses es reunien un cop a l'any a l'estiu per resoldre els seus conflictes i legislar. Una bandera islandesa recorda l'indret des d'on el Lögsogüdamur dirigia l'assamblea.
A més, a Thingvellir és un dels pocs indrets on es visible la separació de les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana i tota la vall està plena de fissures i falles. Geològicament parlant, podríem dir que vaig pedalar la major part del dia a Nord-amèrica fent els darrers quilòmetres amb unes vistes fantàstiques d'Europa.
Al final és cap a quarts de set que entra la pluja. Per sort, ja he sopat. No hi ha cuina comunitària en aquest càmping. Per l'endemà, que vull tenir el primer tastet de les Terres Altes, decideixo aplicar la mateixa estratègia. Si la méteo l'encerta, tindré més bons temps al matí que al vespre. Me'n vaig a dormir acompanyat de l'hipnòtic so de les gotes de pluja picant a la tenda amb l'esperança que quan m'alci la méteo l'hagi encertat i no plogui.
I així és. Fa sol, però no el suficient per haver assecat la tenda. La seco una mica amb una baieta que he dut, esmorzo, recullo i surto camí de Kaldidadur.
Kaldidalur és una àmplia vall volcànica d'una bellesa erma difícil de descriure tancada a l'est per les glaceres de Thorisköllul i Langjökull i a l'oest pel volcà Ok on en el seu cim una placa recorda que la glacera que hi havia ha estat la primera en extingir-se a Islàndia pel canvi climàtic. Per arribar-hi primer es fan 23km per asfalt per la carretera que du a Borgarnes i després es continua per la F550. Les carreteres F són pistes no asfaltades i que generalment només són transitables a l'estiu.
Ja a la F550 paso pel costat d'un refugi d'emergència. De color vermell, força llampant, està dalt d'un turonet visible des de força lluny si no hi ha boira. Hi ha de tot, emissora, estufa de butà i racions de menjar d'emergència. Està prohibit utilitzar-lo si no és en cas d'emergència.
Continuo recorrent la pista xal·lant de valent amb la seva bellesa crua, àrida i salvatge. De tant en tant em creuo o m'avança algun cotxe amb algú sempre mostrant el polze amunt o fent qualsevol altre gest d'aprovació o admiració per part seva.
A mesura que baixo cap a Husafell la vida torna a la vall. El riu glacial lluita per fer-se un lloc entre les pedra volcànica, alguns líquens i molses comencen a mostrar senyals de verd aquí i allà abans que herbes, arbustos i fins hi tot algun arbre demostrin que les Terres Altes han quedat enrere. Cap a les 14:00 arribo a Husafell, un resort amb càmping, bungalows i hotel… I piscina amb aigües termals que malauradament està tancada per reformes. Hi arribo que una dona em diu "You made it!"- ho has aconseguit!- un dels polzes amunt o somriures del camí està content que hagi arribat sa i estalvi.
Planto la tenda amb dubtes sobre com evolucionarà la méteo. I aquí estem, el dia següent, a la cuina, junt amb una parella flamenca que viatgen en moto, esperant que el vendaval amb vents de 60 km hora sostinguts amb ràfegues de 90 amaini i demà poguem prosseguir els nostres viatges.
