Encara no he tingut temps d'acabar d'escriure les entrades dels darrers dies de viatge que ja estic enfrescat en un nou projecte, bé, més aviat la meva darrera obsessió (tinc viatges i obsession, jo), i de mentre, Bulgària, en lloc d'anar-se diluïnt en el record, es fa present en correus i comentaris dels amics deixats allà. Tinc la sensació d'estar-m'hi lligant sentimentalment com en el seu dia em va passar amb Armènia.
Primer va ser el correu i article del Drago, avui el correu de la Eli. Com vaig explicar en el seu dia, estant a Sofia la Elli se'm va tornar mig boja al rebre una trucada. Un music d'un conegut grup espanyol esta en un projecte de fer workshops musicals arreu del mon i n'ha escollit un a Bulgaria, vaig explicar en el blog aleshores. Us transcric un trosset de l'email que m'ha enviat l'Eli avui:
the last Saturday we had the concert with Max Moya from Ojos de Brujo & the Bulgarian musicians - it was a great success - the club was overcrowded, people enjoyed it very much.
Es pot oblidar un país on les coneixences que has fet t'escriuen articles o t'envien correus per explicar com va acabar un projecte que iniciaven amb tota la il·lusió del món quan jo era allà? Jo crec que no.
Quan més pasa el temps més valoro aquest primer viatge a Bulgària.
(Ah, espero entregar-vos una altra entrada de blog durant aquesta setmana)
dimarts, d’octubre 12, 2010
Els viatges mai s'acaben del tot, oi?
Kilometrada V
- 25/08: Byal Izbor - Smolyan - Shiroka luka: 81.7km, +1476m
- 26/08: Shiroka Luka - Teshel - Tigrad - Yagodina - Teshel: 60,08km, +665m
- 27/08: Teshel - Dospat- Sarnitza - Kovachevitsa: 91,44km, +1518m
- 28/08: Kovachevitsa - Goste Delchev - Delchevo: 31,5km +605m
diumenge, d’octubre 03, 2010
Perperikon i Tatul
Buff !!!! Escrivint entrades endarrerides del blog... Quan un entra en la voràgine de la rutina diària costa enllestir els deures de viatge..
.
Doncs res, retrocedim al dia 23 d’Agost, fa més d’un mes. Toca Perperikon. No sé que em trobaré quan hi arribi, però vària gent m’ha recomanant que hi vagi. Incomprensiblement se’m va escapar en el planning original del viatge: Planificar qualsevol viatge implica renúncies, però no era el cas de Perperikon i Tatul, i de ser-ho no ho recordo, senzillament no els vaig incloure al viatge. Avui, visitaria el Perperikon, i si hi havia temps, també Tatul.
Així que ho empaqueto tot, o això crec (oblidaré la tovallola a casa en Rado), deixo les alforges amagades al seu jardí per si quan torno no hi és, i enfilo cap a Perperek després d’una parada tècnica per esmorzar. Uns 25 km després, alguns més del que indiquen les guies o s’intueix al mapa, arribo al pàrquing . He sortit d’hora de Kardzhali i arribo al pàrquing que els venedors de records encara estan muntant les seves paradetes. Sorpresos, comença l’interrogatori de rigor del d’on ets i on vas, així com les afirmacions solemnes de que Stoikov ha estat un dels millors jugadors que han passat pel Barça. Em mostren on lligar la bici, i em diuen que no em preocupi, que estant ells per allà no li passarà res. Abans de dirigir-me cap al sender que condueix a Perperikon, però em compro un mapa del lloc arqueològic així com una guia escrita per dos dels principals arqueòlegs que han excavat al lloc: Nikolai Dimitrov Ovcharov i Daniela Georgieva Kodzjamanova, i qui em ven la guia em comenta que en aquest moments es troben a dalt, que si hi vaig em firmaran un autògraf de la guia. Sorprès, enfilo cap a l’entrada tot preguntant-me si la parella d’arqueòlegs són uns Eudals Carbonells a la búlgara, la cara mediàtica i popular de la història i l’arqueologia. En tot cas, sempre estarà millor que s’idolatri a un arqueòleg que a un milionari que segueix una pilota, no?
Amb la guia a la mà, començo a fer-me una idea del que em trobaré i enfilo sender amunt cap al que es podria considerar-se l’entrada al recinte. Totes les restes es troben en un turó, però n’hi ha molt vàries, diferents i diverses èpoques. L’entrada es fa pel que en el mapa està definit com a passatge d’entrada... Una pujada empedrada protegida per uns immensos rocs . Un cop dalt, el Palau. Tot i du el mapa a la mà, costa una mica ubicar-me, però un cop ubicat començo a reconèixer estances i detalls: Que si les tombes, que si la sala reial, l’altar, la trona excavada a la roca, però se m’escapa la deessa Umay.... La veritat és que impressiona. Tant per les dimensions del lloc com per totes les restes arqueològiques.
Però n’hi ha més, m’enfilo fins dalt del turó fent tota una volta per una zona on s’hi està excavant. Arribo a dalt, i més restes: La torre, acròpolis, la basílica, una cisterna de dimensions descomunals (a quanta gent va proveir d’aigua)? M’hi passejo i tirant direcció est arribo a un bosquet on hi ha tota una colla de gent descansant. Entre ells, els dos arqueòlegs. M’hi atanso, i un encarregat, al veure’m amb la guia del Perperikon a la mà, me la recull, li dóna a Ovcharov i aquest me la signa. I jo que resto allà mig al•lucinat per la situació. Aprofito l’avinentesa per intentar formular-li una pregunta. Sembla que m’escolta amb atenció fins que dic algo que dic l’incomoda, diu quelcom a l’encarregat i aleshores aquest se m’acosta i suaument però amb la seva ma ferma a la meva espatlla m’allunya del lloc. No entenc res. Ho deixaré comentat en el facebook, i dos missatges d’en Gregorio Luri hi afegiran intriga: un dogmáticos, per una banda, sobre les dubtes, crec, de la traiciciat –perdoneu la paraulota – de les restes arqueològiques , i sobretot un de Ovcharov te cuento a la vuelta, em deixen intrigat. La conversa encara resta pendent.
Bé, passat el moment surrealista, continuo una estoneta més passejant-me per Perperikon abans no tornar a posar rumb a Kardjali. Hi arribaré a les tres de la tarda tocades. Faig un truc al Rado per saber si volta per allà i passo per casa seva a recollir les alforges després haver dinat en un restaurant turc. Una horeta i poc després soc a Mochilgrad. Pel camí, saludo a una parella d’autoestopistes. Són bulgars, però la noia estudia a Madrid, i fem petar la xerrada una estoneta. Aprofito la tarda per descansar i actualitzar el blog, l’endemà visitaré Tatul.
I així és com el dia següent visito Tatul. Abans però hauré anunciat a mig Masnou a través del Facebook que la balconada de l’ajuntament s’ha desprès i ha caigut sobre el passeig. Entre que m’alço d’hora i la diferència horària soc el primer en assabentar-me de la notícia tot i ser lluny de casa.
Arribo a Tatul després d’una quinzena de quilòmetres. L’objectiu és visitar-ne el santuari solar, amb el seu altar, sembla que de culte òrfic. Hi ha qui considera el lloc la tomba d’Orfeu. És un turonet petitó. Res similar a la magnitud de Perperek visitat el dia abans. Hi arribo i m’hi estic sol. M’enfilo dalt el turó tot travessant les restes de la fortificació que hi ha. Estan mig reconstruïdes, però potser perquè anava avisat no trobo la reconstrucció tant desastrosa com les de Veliko Preslav o Pliska. Mitja hora després torno cap a Mochilgrad on després de modificar una errada en una entrada del blog i dinar, agafo la bici i poso camí a Ardino.
Opto per seguir una ruta diferent a la d’anada. He escollit una carretereta secundària d’aquelles que quan les veus al mapa t’ensumes que te bona pinta. I així és. Surto en direcció Djebel oi tot seguit enfilo cap a Mishevslo. Les vistes no tenen preu. Quan un s’atança al poble el veu dalt del turó amb el seu prominent minaret en primer terme. Hi arribo que el muetzí està cridant a l’oració, però els turcs del bar on paro, al costat de la mesquita, els hi atrau més el turista ciclista que no pas els seus deures religiosos.
Després d’una Coca Cola continuo amunt, direcció al port d’Ardino, on hi hauria d’arribar a través d’una carretera secundària. El paisatge de les Rodopes es fa impressionant. Vaig flanquejant les muntanyes amb unes fabuloses vistes sobre altres vall i muntanyes no massa agrestes però cobertes per frondosos boscos com els pels que de tant en tant s’endinsa la pista, ara ja no està asfaltada, per on pedalo.
Arribo a dalt del port d’Ardino com tenia previst i començo a baixar per l’altra banda. Creuo el poble sense localitzar l’hotel on tenia en ment dormir. M’he equivocat. No hi ha hotel, m’he confós de poble. Segueixo pedalant i arribo al trencall de Byal Izvor on dos dies abans havia parat a dinar. Pregunto si hi ha algun hotel a prop i em volen enviar a més de 10km de distància, que no veuen que és gairebé fosc?. Per sort, un dels clients del bar treballa a València, i ens posem a parlar en castellà. Costa fer-els-hi entendre que no necessito res glamurós. A Byal Izvor hi ha d’haver algun hotelet, per cuchitril que sigui. I sí, al final reconeixen que n’hi ha un. Si no me l’han ofert de primeres al veure’m guiri, cal que em calci. Faig cap al poble i un quilòmetre i pico més tard ja hi soc. L’hotelet és senzill, sense dutxes a l’habitació i amb mobiliari atrotinat, però està net.
Allà amb trobo amb un altre valencià que em fa de traductor tant mentre negocio l’habitació com sopant. Ha de tornar a València en dues setmanes. Treballa a la construcció i te feina. És un afortunat. M’acomiado d’ell havent sopat i me’n vaig a dormir. Demà vull arribar a Devien, per acabar el dia amb un banyet d’aigües termals.
.
Doncs res, retrocedim al dia 23 d’Agost, fa més d’un mes. Toca Perperikon. No sé que em trobaré quan hi arribi, però vària gent m’ha recomanant que hi vagi. Incomprensiblement se’m va escapar en el planning original del viatge: Planificar qualsevol viatge implica renúncies, però no era el cas de Perperikon i Tatul, i de ser-ho no ho recordo, senzillament no els vaig incloure al viatge. Avui, visitaria el Perperikon, i si hi havia temps, també Tatul.
Així que ho empaqueto tot, o això crec (oblidaré la tovallola a casa en Rado), deixo les alforges amagades al seu jardí per si quan torno no hi és, i enfilo cap a Perperek després d’una parada tècnica per esmorzar. Uns 25 km després, alguns més del que indiquen les guies o s’intueix al mapa, arribo al pàrquing . He sortit d’hora de Kardzhali i arribo al pàrquing que els venedors de records encara estan muntant les seves paradetes. Sorpresos, comença l’interrogatori de rigor del d’on ets i on vas, així com les afirmacions solemnes de que Stoikov ha estat un dels millors jugadors que han passat pel Barça. Em mostren on lligar la bici, i em diuen que no em preocupi, que estant ells per allà no li passarà res. Abans de dirigir-me cap al sender que condueix a Perperikon, però em compro un mapa del lloc arqueològic així com una guia escrita per dos dels principals arqueòlegs que han excavat al lloc: Nikolai Dimitrov Ovcharov i Daniela Georgieva Kodzjamanova, i qui em ven la guia em comenta que en aquest moments es troben a dalt, que si hi vaig em firmaran un autògraf de la guia. Sorprès, enfilo cap a l’entrada tot preguntant-me si la parella d’arqueòlegs són uns Eudals Carbonells a la búlgara, la cara mediàtica i popular de la història i l’arqueologia. En tot cas, sempre estarà millor que s’idolatri a un arqueòleg que a un milionari que segueix una pilota, no?
Amb la guia a la mà, començo a fer-me una idea del que em trobaré i enfilo sender amunt cap al que es podria considerar-se l’entrada al recinte. Totes les restes es troben en un turó, però n’hi ha molt vàries, diferents i diverses èpoques. L’entrada es fa pel que en el mapa està definit com a passatge d’entrada... Una pujada empedrada protegida per uns immensos rocs . Un cop dalt, el Palau. Tot i du el mapa a la mà, costa una mica ubicar-me, però un cop ubicat començo a reconèixer estances i detalls: Que si les tombes, que si la sala reial, l’altar, la trona excavada a la roca, però se m’escapa la deessa Umay.... La veritat és que impressiona. Tant per les dimensions del lloc com per totes les restes arqueològiques.
Però n’hi ha més, m’enfilo fins dalt del turó fent tota una volta per una zona on s’hi està excavant. Arribo a dalt, i més restes: La torre, acròpolis, la basílica, una cisterna de dimensions descomunals (a quanta gent va proveir d’aigua)? M’hi passejo i tirant direcció est arribo a un bosquet on hi ha tota una colla de gent descansant. Entre ells, els dos arqueòlegs. M’hi atanso, i un encarregat, al veure’m amb la guia del Perperikon a la mà, me la recull, li dóna a Ovcharov i aquest me la signa. I jo que resto allà mig al•lucinat per la situació. Aprofito l’avinentesa per intentar formular-li una pregunta. Sembla que m’escolta amb atenció fins que dic algo que dic l’incomoda, diu quelcom a l’encarregat i aleshores aquest se m’acosta i suaument però amb la seva ma ferma a la meva espatlla m’allunya del lloc. No entenc res. Ho deixaré comentat en el facebook, i dos missatges d’en Gregorio Luri hi afegiran intriga: un dogmáticos, per una banda, sobre les dubtes, crec, de la traiciciat –perdoneu la paraulota – de les restes arqueològiques , i sobretot un de Ovcharov te cuento a la vuelta, em deixen intrigat. La conversa encara resta pendent.
Bé, passat el moment surrealista, continuo una estoneta més passejant-me per Perperikon abans no tornar a posar rumb a Kardjali. Hi arribaré a les tres de la tarda tocades. Faig un truc al Rado per saber si volta per allà i passo per casa seva a recollir les alforges després haver dinat en un restaurant turc. Una horeta i poc després soc a Mochilgrad. Pel camí, saludo a una parella d’autoestopistes. Són bulgars, però la noia estudia a Madrid, i fem petar la xerrada una estoneta. Aprofito la tarda per descansar i actualitzar el blog, l’endemà visitaré Tatul.
I així és com el dia següent visito Tatul. Abans però hauré anunciat a mig Masnou a través del Facebook que la balconada de l’ajuntament s’ha desprès i ha caigut sobre el passeig. Entre que m’alço d’hora i la diferència horària soc el primer en assabentar-me de la notícia tot i ser lluny de casa.
Arribo a Tatul després d’una quinzena de quilòmetres. L’objectiu és visitar-ne el santuari solar, amb el seu altar, sembla que de culte òrfic. Hi ha qui considera el lloc la tomba d’Orfeu. És un turonet petitó. Res similar a la magnitud de Perperek visitat el dia abans. Hi arribo i m’hi estic sol. M’enfilo dalt el turó tot travessant les restes de la fortificació que hi ha. Estan mig reconstruïdes, però potser perquè anava avisat no trobo la reconstrucció tant desastrosa com les de Veliko Preslav o Pliska. Mitja hora després torno cap a Mochilgrad on després de modificar una errada en una entrada del blog i dinar, agafo la bici i poso camí a Ardino.
Opto per seguir una ruta diferent a la d’anada. He escollit una carretereta secundària d’aquelles que quan les veus al mapa t’ensumes que te bona pinta. I així és. Surto en direcció Djebel oi tot seguit enfilo cap a Mishevslo. Les vistes no tenen preu. Quan un s’atança al poble el veu dalt del turó amb el seu prominent minaret en primer terme. Hi arribo que el muetzí està cridant a l’oració, però els turcs del bar on paro, al costat de la mesquita, els hi atrau més el turista ciclista que no pas els seus deures religiosos.
Després d’una Coca Cola continuo amunt, direcció al port d’Ardino, on hi hauria d’arribar a través d’una carretera secundària. El paisatge de les Rodopes es fa impressionant. Vaig flanquejant les muntanyes amb unes fabuloses vistes sobre altres vall i muntanyes no massa agrestes però cobertes per frondosos boscos com els pels que de tant en tant s’endinsa la pista, ara ja no està asfaltada, per on pedalo.
Arribo a dalt del port d’Ardino com tenia previst i començo a baixar per l’altra banda. Creuo el poble sense localitzar l’hotel on tenia en ment dormir. M’he equivocat. No hi ha hotel, m’he confós de poble. Segueixo pedalant i arribo al trencall de Byal Izvor on dos dies abans havia parat a dinar. Pregunto si hi ha algun hotel a prop i em volen enviar a més de 10km de distància, que no veuen que és gairebé fosc?. Per sort, un dels clients del bar treballa a València, i ens posem a parlar en castellà. Costa fer-els-hi entendre que no necessito res glamurós. A Byal Izvor hi ha d’haver algun hotelet, per cuchitril que sigui. I sí, al final reconeixen que n’hi ha un. Si no me l’han ofert de primeres al veure’m guiri, cal que em calci. Faig cap al poble i un quilòmetre i pico més tard ja hi soc. L’hotelet és senzill, sense dutxes a l’habitació i amb mobiliari atrotinat, però està net.
Allà amb trobo amb un altre valencià que em fa de traductor tant mentre negocio l’habitació com sopant. Ha de tornar a València en dues setmanes. Treballa a la construcció i te feina. És un afortunat. M’acomiado d’ell havent sopat i me’n vaig a dormir. Demà vull arribar a Devien, per acabar el dia amb un banyet d’aigües termals.
dissabte, de setembre 18, 2010
шави, един българин от барселона (Xavi, un búlgar de Barcelona)
Avui, he rebut un correu del Drago, de qui ja en vaig parlar el seu dia.
The article about you was published yesterday at the newspaper I work with. I am sending you a PDF version of it. The article took a whole page and was very interesting to the editors. Translated version you will find in my blog. www.dragobg.blogspot.com.
Tot i que hi ha algunes errades: sembla que parli rus, francès i italià a la perfecció; i el pic de 5000m que he pujat és l'Ararat a Anatòlia, per exemple; m'ha fet il·lusió.
Драго, благодаря !
The article about you was published yesterday at the newspaper I work with. I am sending you a PDF version of it. The article took a whole page and was very interesting to the editors. Translated version you will find in my blog. www.dragobg.blogspot.com.
Versió original en búlgar de l'article del Drago. |
Tot i que hi ha algunes errades: sembla que parli rus, francès i italià a la perfecció; i el pic de 5000m que he pujat és l'Ararat a Anatòlia, per exemple; m'ha fet il·lusió.
Драго, благодаря !
divendres, de setembre 10, 2010
Camí del Perperikon
Ja des de casa, i amb un teclat on puc posar accents decentment, reprenc el blog del viatge d’aquest estiu. Estigueu tranquils que us acabaré de comentar totes les anècdotes de les darreres setmanes de viatge.
Vaig deixar Plovdiv el 21 d’agost. S’hi estava molt bé, però després de dos dies de descans tocava arrencar de nou. I arrencava amb canvi de plans. Havia decidit deixar Belogradchick i Vidin per un altre viatge i per contra desviar-me cap a l’est per visitar el Perperikon i Tatul.
El dia es presentava llarg i duret. Calia penetrar al massís de les Ròdopes des de la plana Tràcia on es troba Plovdid. L’objectiu era arribar a Momchilovsci des d’on el dia següent anar fins a Kardzhali per visitar el Perperikon. Però a l’alberg on em vaig estar la darrera nit l’ambient era molt maco i la nit abans vam estar fent petar la xerrada fins les tantes. Conseqüència: impossible matinar. Així doncs, deixo Plovdiv que són dos quarts d’onze tocats i una hora i pico més tard em trobo a la primera parada planificada de l’etapa. La fortalesa d’Assen II a les afores d’Asenovgrad. Com a tota fortificació que s’apreciï s’hi arriba després d’un parell de quilometres ben empinadets per cremar els kebatches i les kartofis bez sirene de la nit anterior. Deixo la bici al parking de la fortalessa i m’hi aproximo pel corriol – grimpadeta que hi du tot procurant no patinar: les cales metàliques de la bici a vegades juguen males passades. De la fortificació en si en queda poca cosa, l’únic element ben conservat és la impressionat església. La venedora de souvenirs que hi ha dins te ganes de practicar l’anglès i em comença a explicar la història de la fortificació. La fortificació rep el nom d’Assen, perquè va ser sota el mandat del tsar Assen II durant el segon regne búlgar quan es va reconstruir i engrandir, una inscripció en commemora els fets. Tanmateix, com en tants altres indrets a Bulgària, els tracis i els romans hi van passar en anterioritat, o si més no, això és el que m’explica la dona. Però tot i la fresqueta que fa dins l’esglèsia i la simpàtica companyia de la venedora, toca seguir fent camí, així que m’acomiado d’ella, torno a la bici i en pocs minuts he baixat el que tant he suat per pujar. Torno a ser a la carretera principal, al costat del riu Assenitsa i em dirigeixo cap al segon objectiu de la jornada, el monestir de Bachkovo.
L’arribada al monestir resulta una mica accidentada ja que vaig pel terra al creuar-se’m sense mirar un home pel carrer empedrat que du a l’entrada del monestir. No aconsegueixo descalar-me a temps el peu i la caiguda tonta és inevitable. Arribo al monestir que fa poc que s’hi ha celebrat un bateig i en visito el seu antic refectori per contemplar-ne els frescos tot menjant-me un tros de pa de pessic al que m’ha convidat un dels monjos. Visitat el refectori visito altres racons del monestir abans no entrar-ne a l’església principal tot evitant la cua de devots peregrins que esperen per fer un petó a una popular icona de la verge Maria. Havent visitat el monestir, em passejo pels voltants abans no cerco un lloc per dinar. El localitzo. Te bona pinta. Restaurant amb tauletes a l’aire lliure amb una cascadeta i rierol al fons, però no hi podré dinar. L’encarregat s’entossudeix a que deixi la bici a fora del recinte, i no hi ha cap taula des de la qual hi pugui mantenir contacte visual. Bé, es perden un client. Torno a la carretera principal i just creuar-la hi ha un altre restaurant amb terrasseta sobre el riu Assenitsa. No em posen cap pega amb la bici, així que m’hi quedo per degustar una truiteta de riu a la brasa abans no continuar pedalant.
Amb la tripa plena encaro cap a les Ròdopes, però aviat veig que no podré arribar a Momchilovsci, així que a l’arribar al trencall de Laki canvio de plans i en lloc de dirigir-me cap a Laki segueixo recte pel congost direcció Chepelare. Està quinze quilòmetres més proper i tenint en compte que hi ha pujada més val ser conservadors. Encertaré. Seran gairebé les 20:00 que arribaré a Chepelare amb algo més de 1200m de desnivell acumulat.
L’endemà també serà un dia llarg. M’he quedat, evidentment, més lluny del previst, així que la quilometrada serà més llarga. Sortiran en total 114 quilòmetres amb més de 1700m de desnivell acumulats en el camí que m’ha de du a a Kardzhali, a l’est de les Ròdopes. Només sortir de Chepelare caldrà enfilar el port de Rozen i després seguir pujant cap a un segon port a més de 1600m d’alçada. L’agraït paisatge de pastures alpines i boscos de coníferes compensa l’esforç. L’etapa continuarà transitant per diversos poblets abans no anar a buscar la carretera que ve d’Smolyan uns 10km abans d’Ardino. D’allà ja per carretera principal arribaré a Karjali. Seran les 19:00 aproximadament quan hi arribi. I en Rado, el meu hoste, ja m’estarà esperant. Quan estic entrant a la ciutat em truca:
- Al final vens? Si vens t’espero per sopar...
-Soc a uns 10km , ja.
- Ok, t’espero.
Poc després ens trobem. Apareix somrient amb la seva bici. Apart de Couchsurfer també és WarmShower, una xarxa d’acollida similar però específicament orientada a cicloturistes.
Havent-me dutxat, sortim a sopar i ens expliquem la vida: els seus projectes com a informàtic o el seu amic, ara de viatge, que es va recórrer Bulgària corrent cada dia 50km. I tot, mentre compartim una Shopska, un platet de tsa-tsa i uns cors de pollastre amb verduretes que estan deliciosos. Tornem cap a casa i començo a somiar amb l’endemà. El dia que visitaré el Perperikon.
dimarts, d’agost 31, 2010
Kilometrada IV
- Plovdiv - Fortalesa d'Assen - Monestir Bachkovo - Chepelare: 82,74km, +1208m
- Chepelare - Kardjali: 114km +1772m
- Kardjali - Perperikon - Kardjali - Momchilgrad: 57,81km. +709m
- Momchilgrad - Tatul - Momchilgrad - Byal Izbor: 88,38km +1469m
Afotikis III
Teatre roma de Plovdiv |
Vista interior de la mesquita de Plovdiv |
Vista de tumuls a la vall dels reis tracis. |
Tumul d'Svetitsata on Kitov va trobar la mascara d'or. |
Kashkar partit a Burgass. |
Nessebar |
Sopant a casa la Militsa, a Varna. |
Casa de Argir Kuyumdzhiouglou. Plovdiv |
Plovdiv
Vaig arribar a Plovdiv el 18 d'agost al vespre. Una trucadeta i en cinc minuts en Varujan em venia a recollir. Sabia que a Bulgaria hi havia una comunitat armenia de certa embergadura i era objectiu confes del viatge poder coneixer algun bulgar-armeni.
Encuriosit, el Varujan em va preguntar perque volia coneixer algun armeni. Li vaig explicar que havia estat dos cops a Armenia i tenia certa predileccio per aquell pais. La sorpresa va ser la seva resposta, que en cap moment me l'esperava. Be, no soc el tipic armeni, soc pobre i no massa llest. Touch. Tota la pressio de la comunitat armenia, tancada com es, sobre d'ell? No ho se. Dos dies despres descobrire l'esglesia armenia i la seva escola despres d'haver visitat una de les cases museus d'estil renaixament nacional que hi ha a Plovdid. Precissament, la casa d'un armeni, Hildian, aquest si, comerciant ric. M'estic una estona fent el tonto pel pati de l'escola i davant l'esglesia, sento veus per dalt pero trobo massa agressiu pujar-hi. Baixara algu? si. Un poster amb fotos d'armenia: Hagpat, Sanahin i Tatev m'es l'excusa perfecte. Hi ha un monestir que no identifico. Perdona, quin monestir es aquest? Ja no me'n recordo del nom. De fet era l'excusa. L'home que parla un angles perfecte es sorpren que hagi pujar l'Ararat, till the top. Em comenta que a Plovdiv hi viuen uns 6000 armenis i que l'escola segueix el programa que seguiria qualsevol altre escola amb l'unica diferencia que a mes s'hi ensenya armeni. En Varujan va estudiar alla? No ho se. Com tantes d'altres, la seva familia va arribar a Plovdid fugint de les matances turques durant la primera guerra mundial. El seu besavi, m'explica, era mossen en una de les esglesies armenies d'Istambul.
Pero tornant a la realitat, al Varujan la crisis l'ha tocat fort i du sis mesos a l'atur. Es enginyer de ferrocarrils, per tant no deu ser tant tonto com em va dir en el primer moment, pero esta passant un mal moment. La seva mirada melancolica em recorda a la de tants altres armenis de diaspora pero crec que aquest cop es mes consequencia de la realitat mes inmediata. L'intento animar en un sopar on m'explica, entre altres coses, les seves penes. Pero no tot li va malament, m'estic dos dies a casa seva pero el tercer me n'he d'anar, ell ha de baixar a Sofia a veure una amiga :-)
En tot cas, ell esta ocupat i aixo a mi ja em va be per tenir el dia per voltar la ciutat.
Plovdiv ha estat habitada des de l'antiguitat, assentaments tracis primers, despres Filip II de Macedonia, els romans posteriorment.... respira historia per totes bandes. Historia deixada de la ma de deu en alguns casos, com a Nemet Tepe el turonet on hi havia hagut l'assentament traci i posterioment macedoni. Si, queden murs de les fortificacions, les restes d'algunes estancies... i tot grafitat i amb racons plens de botelles i llaunes buides dels joves que pugen el vespre a divertir-se. Tambe esta grafitat el poc que queda del forum roma o el tram al descobert d'una de les cantonades de l'estadi. Que hi farem. Altres parts, pero si que estan ben conservades. Com l'impresisonant teatre roma amb cabuda per 6000 espectadors o el fantastic mosaic, que ara si m'ensenya un guia, dins d'una galeria d'art en un pas subterrani.
Paso el primer dia visitant la ciutat per fora apart de visitar les restes romanes. La part antiga, amb tots els seus carrerons empedrats i les cases d'estil nacional pintades de diferents colors son una delicia. I una pregunta que em ve a la ment. El archicomentat renaixament nacional del qual tant se n'orgulleixen els bulgars hauria estat posible a Bulgaria sense les posibilitats economiques que li proporcionava l'imperi otoma? Amb qui comercialitzava tota la elit economica bulgara del s XIX? Nomes son preguntes... no en se la resposta. Haure d'investigar. El segon dia, el dedico a visitar varies cases museu, entre elles la de l'armeni comentada anteriorment i fent feines mes banals: posant a punt la bici per baixar a les muntanyes, fer bugada... i es per aixo que em moc a un alberg per tenir mes llibertat de moviments, tot i que el Varujan tampoc m'hauria pogut acollir la 3a nit al baixar a Sofia.
A l'alberg faig bugada i deixo les samarretes esteses, entre elles la de l'expedicio del C.E Mollet al pic Lenin el 2005. Se m'acosta un noi i em pregunta? La samarreta es teva? L'has pujat? Amb vint-i-dos anyets el Matt ja ha estat enganxat a la febre centro-asiatica com l'opi que per alla hi circula. Sortim a sopar junts i m'explica les seves anecdotes a Peshawar a la casa d'un senyor de la guerra entre armes sas de haixis i opi... casi na. Paso la tercera nit a l'alberg fent-la petar fins les tantes. L'endema no logro matinar. Pero cal seguir pedalar, baixar cap a les Rodopes per visitar primer la fortificacio d'Assen i el monestir de Bachkovo abans no dirigir-ma a Kardjali des de Chepelare per visitar el Perperikon.
Ja us ho explicare. se que vaig amb retras.
Encuriosit, el Varujan em va preguntar perque volia coneixer algun armeni. Li vaig explicar que havia estat dos cops a Armenia i tenia certa predileccio per aquell pais. La sorpresa va ser la seva resposta, que en cap moment me l'esperava. Be, no soc el tipic armeni, soc pobre i no massa llest. Touch. Tota la pressio de la comunitat armenia, tancada com es, sobre d'ell? No ho se. Dos dies despres descobrire l'esglesia armenia i la seva escola despres d'haver visitat una de les cases museus d'estil renaixament nacional que hi ha a Plovdid. Precissament, la casa d'un armeni, Hildian, aquest si, comerciant ric. M'estic una estona fent el tonto pel pati de l'escola i davant l'esglesia, sento veus per dalt pero trobo massa agressiu pujar-hi. Baixara algu? si. Un poster amb fotos d'armenia: Hagpat, Sanahin i Tatev m'es l'excusa perfecte. Hi ha un monestir que no identifico. Perdona, quin monestir es aquest? Ja no me'n recordo del nom. De fet era l'excusa. L'home que parla un angles perfecte es sorpren que hagi pujar l'Ararat, till the top. Em comenta que a Plovdiv hi viuen uns 6000 armenis i que l'escola segueix el programa que seguiria qualsevol altre escola amb l'unica diferencia que a mes s'hi ensenya armeni. En Varujan va estudiar alla? No ho se. Com tantes d'altres, la seva familia va arribar a Plovdid fugint de les matances turques durant la primera guerra mundial. El seu besavi, m'explica, era mossen en una de les esglesies armenies d'Istambul.
Pero tornant a la realitat, al Varujan la crisis l'ha tocat fort i du sis mesos a l'atur. Es enginyer de ferrocarrils, per tant no deu ser tant tonto com em va dir en el primer moment, pero esta passant un mal moment. La seva mirada melancolica em recorda a la de tants altres armenis de diaspora pero crec que aquest cop es mes consequencia de la realitat mes inmediata. L'intento animar en un sopar on m'explica, entre altres coses, les seves penes. Pero no tot li va malament, m'estic dos dies a casa seva pero el tercer me n'he d'anar, ell ha de baixar a Sofia a veure una amiga :-)
En tot cas, ell esta ocupat i aixo a mi ja em va be per tenir el dia per voltar la ciutat.
Plovdiv ha estat habitada des de l'antiguitat, assentaments tracis primers, despres Filip II de Macedonia, els romans posteriorment.... respira historia per totes bandes. Historia deixada de la ma de deu en alguns casos, com a Nemet Tepe el turonet on hi havia hagut l'assentament traci i posterioment macedoni. Si, queden murs de les fortificacions, les restes d'algunes estancies... i tot grafitat i amb racons plens de botelles i llaunes buides dels joves que pugen el vespre a divertir-se. Tambe esta grafitat el poc que queda del forum roma o el tram al descobert d'una de les cantonades de l'estadi. Que hi farem. Altres parts, pero si que estan ben conservades. Com l'impresisonant teatre roma amb cabuda per 6000 espectadors o el fantastic mosaic, que ara si m'ensenya un guia, dins d'una galeria d'art en un pas subterrani.
Paso el primer dia visitant la ciutat per fora apart de visitar les restes romanes. La part antiga, amb tots els seus carrerons empedrats i les cases d'estil nacional pintades de diferents colors son una delicia. I una pregunta que em ve a la ment. El archicomentat renaixament nacional del qual tant se n'orgulleixen els bulgars hauria estat posible a Bulgaria sense les posibilitats economiques que li proporcionava l'imperi otoma? Amb qui comercialitzava tota la elit economica bulgara del s XIX? Nomes son preguntes... no en se la resposta. Haure d'investigar. El segon dia, el dedico a visitar varies cases museu, entre elles la de l'armeni comentada anteriorment i fent feines mes banals: posant a punt la bici per baixar a les muntanyes, fer bugada... i es per aixo que em moc a un alberg per tenir mes llibertat de moviments, tot i que el Varujan tampoc m'hauria pogut acollir la 3a nit al baixar a Sofia.
A l'alberg faig bugada i deixo les samarretes esteses, entre elles la de l'expedicio del C.E Mollet al pic Lenin el 2005. Se m'acosta un noi i em pregunta? La samarreta es teva? L'has pujat? Amb vint-i-dos anyets el Matt ja ha estat enganxat a la febre centro-asiatica com l'opi que per alla hi circula. Sortim a sopar junts i m'explica les seves anecdotes a Peshawar a la casa d'un senyor de la guerra entre armes sas de haixis i opi... casi na. Paso la tercera nit a l'alberg fent-la petar fins les tantes. L'endema no logro matinar. Pero cal seguir pedalar, baixar cap a les Rodopes per visitar primer la fortificacio d'Assen i el monestir de Bachkovo abans no dirigir-ma a Kardjali des de Chepelare per visitar el Perperikon.
Ja us ho explicare. se que vaig amb retras.
Gastronomia II
Ja fa dies dels darrers post. M'ha estat dificil trobar on conectar-me fins ara.... Pero be, aqui soc de nou. I fa molt temps ja que vaig donar les meves impressions de la gastronomia bulgara. Toca les segones impressions i suposo que definitives. Queden pocs dies per acabar el viatge i crec que ho he provat practicament tot.... I he perdut la compta de les amanides shopskas i Ovcharskas que m'he menjat.
El que si he jubilat es el Tarator la sopa freda de yougurt i cogombre.
Begudes
Perque l'he jubilat el Tarator? us preguntareu. Perque he descobert que l'ayrian bulgar no es com el centrosiatic. Tantsols es yogurt diluit amb aigua. Aixi que aquesta es una de les noves begudes favorites i que ha jubilat el tarator en la majoria de sopars en que volia algo fresquet i liquid per hidratar-me. Tambe he perdut la compta dels studen chai que m'he pres, que no son tes d'estudiant sino tes freds. Vaja, Nestea. Pero cert, aixo no es res bulgar.
El que si he tastat, es el boza, la beguda complement classic de la banitza, l'esmorzar per antonomasia bulgar del que ja us vaig parlar. Es tracta d'una beguda a base de blat lleugerament fermentat... i no, el gust esdiferent al de la cervesa i gairebe no du alcohol.
I parlant d'alcohol, evidenment no m'he escapat d'alguns brindis de rakia, i ara que estic pel sud, tambe he tasta algun vinet de Melnik.
Amanides
Pero no nomes de begudes viu l'home aixi que cal menjar. I les amanides encara no les he tastat totes. Sense anar mes lluny a Chepelare vaig tastat la stara rodopski salata,o el que es el mateix, l'antiga amanida de les muntanyes Rodopes a base de fesols, formatge kashkaval (groc, a diferencia del sirene, el blanc similar a la feta), ceba, pernil, tomaquet i pebrot escalivat.
Pero tot i que les amanides son contundents a vegades no n'hi ha prou i s'ha d'atacar la carn !!!
Carns
Ja he perdut la compte de les diverses maneres en que es pot menjar la carn de porc i de pollastre, pero aqui va alguns plats:
Shaslik po ovcharski. El shaslik a l'estil del pastor. Cal remarcar aixo de l'estil del pastor, perque sembla ser que els pastors balcanics son unes bones besties en comparacio amb la gent centro-asiatica. Res d'una brotxeta de carn... i ca !!!! Un espadot que amb un shaslik en tens suficient !!!!!
Kavarma. Tacos de carn, pot ser de porc o pollastre, tot cuinat en una olleta de terrisa amb formatge i verduretes estofades. O una variant, d'aquest kavarma on es servit com a farcit d'una especie de truita que l'envolta. Delicios !!!!
Altres
I continuant amb els menjar d'ous. Un de rapidet i que no et rebenta es el mish-mash, una especie d'ous remenats amb tomaquet i pebrots. I un altre plat, que aquest si que tomba es el patatnik, una especie de pastis d'ou i patata; un bon taco i quedes servit !!!! I un plat delicios tot i que no ho dirieu... cors de pollastre amb verduretes amb la seva salseta. Creieu-me, bonissim.
Sopes
Aprofitant que a les muntanyes fa mes fresqueta, tambe he atcat alguna sopa. La de tripa no, que mai ha estat el meu fort. Pero la de les mega-mongetes rodopianes o la de mongetes normals, la primera tota d'ella en una especie de pure i la segona amb caldo clar, entren d'allo mes be.
Pero be, que seria un bon menjar sense postres?
Postres
Pocs, pero de bona qualitat. Primer de tot: Gran monument al yogurt bulgar. No estic fent la dieta del iougurt pero gairebe !!! Sol, amb mel o mermelada. Pero bon iogurt d'ovella que gairebe es pot tallar.
Baklava. Cuidado amb les racions. Un dia vaig acabar el sopar amb gana i despres casi no m'acabo els postres. La combinacio de pasta de full, sucre, mel i nou picada es una bomba. Deliciosa, pero bomba.
I si el que es vol es xocolata, nema problema, sempre queden les crepes bulgares que poden estar farcides de nocilla :-).
I si, si em miro al mirall, i tot les tundres quilometriques que m'estic fotent, tinc la sensacio de no estar-me aprimant com altres anys (tot i que m'he aprimat, eh?)... Sera que menjo massa be?
El que si he jubilat es el Tarator la sopa freda de yougurt i cogombre.
Begudes
Perque l'he jubilat el Tarator? us preguntareu. Perque he descobert que l'ayrian bulgar no es com el centrosiatic. Tantsols es yogurt diluit amb aigua. Aixi que aquesta es una de les noves begudes favorites i que ha jubilat el tarator en la majoria de sopars en que volia algo fresquet i liquid per hidratar-me. Tambe he perdut la compta dels studen chai que m'he pres, que no son tes d'estudiant sino tes freds. Vaja, Nestea. Pero cert, aixo no es res bulgar.
El que si he tastat, es el boza, la beguda complement classic de la banitza, l'esmorzar per antonomasia bulgar del que ja us vaig parlar. Es tracta d'una beguda a base de blat lleugerament fermentat... i no, el gust esdiferent al de la cervesa i gairebe no du alcohol.
I parlant d'alcohol, evidenment no m'he escapat d'alguns brindis de rakia, i ara que estic pel sud, tambe he tasta algun vinet de Melnik.
Amanides
Pero no nomes de begudes viu l'home aixi que cal menjar. I les amanides encara no les he tastat totes. Sense anar mes lluny a Chepelare vaig tastat la stara rodopski salata,o el que es el mateix, l'antiga amanida de les muntanyes Rodopes a base de fesols, formatge kashkaval (groc, a diferencia del sirene, el blanc similar a la feta), ceba, pernil, tomaquet i pebrot escalivat.
Pero tot i que les amanides son contundents a vegades no n'hi ha prou i s'ha d'atacar la carn !!!
Carns
Ja he perdut la compte de les diverses maneres en que es pot menjar la carn de porc i de pollastre, pero aqui va alguns plats:
Shaslik po ovcharski. El shaslik a l'estil del pastor. Cal remarcar aixo de l'estil del pastor, perque sembla ser que els pastors balcanics son unes bones besties en comparacio amb la gent centro-asiatica. Res d'una brotxeta de carn... i ca !!!! Un espadot que amb un shaslik en tens suficient !!!!!
Kavarma. Tacos de carn, pot ser de porc o pollastre, tot cuinat en una olleta de terrisa amb formatge i verduretes estofades. O una variant, d'aquest kavarma on es servit com a farcit d'una especie de truita que l'envolta. Delicios !!!!
Altres
I continuant amb els menjar d'ous. Un de rapidet i que no et rebenta es el mish-mash, una especie d'ous remenats amb tomaquet i pebrots. I un altre plat, que aquest si que tomba es el patatnik, una especie de pastis d'ou i patata; un bon taco i quedes servit !!!! I un plat delicios tot i que no ho dirieu... cors de pollastre amb verduretes amb la seva salseta. Creieu-me, bonissim.
Sopes
Aprofitant que a les muntanyes fa mes fresqueta, tambe he atcat alguna sopa. La de tripa no, que mai ha estat el meu fort. Pero la de les mega-mongetes rodopianes o la de mongetes normals, la primera tota d'ella en una especie de pure i la segona amb caldo clar, entren d'allo mes be.
Pero be, que seria un bon menjar sense postres?
Postres
Pocs, pero de bona qualitat. Primer de tot: Gran monument al yogurt bulgar. No estic fent la dieta del iougurt pero gairebe !!! Sol, amb mel o mermelada. Pero bon iogurt d'ovella que gairebe es pot tallar.
Baklava. Cuidado amb les racions. Un dia vaig acabar el sopar amb gana i despres casi no m'acabo els postres. La combinacio de pasta de full, sucre, mel i nou picada es una bomba. Deliciosa, pero bomba.
I si el que es vol es xocolata, nema problema, sempre queden les crepes bulgares que poden estar farcides de nocilla :-).
I si, si em miro al mirall, i tot les tundres quilometriques que m'estic fotent, tinc la sensacio de no estar-me aprimant com altres anys (tot i que m'he aprimat, eh?)... Sera que menjo massa be?
dimarts, d’agost 24, 2010
Kilometrada III
Aqui va la tercera tanda de quilometres:
- 14/08: Burgas - Yambol - Kabile - Sliven: 147km, +830m
- 15/08: Sliven - Kazanlak: 91km. +423m
- 16/08: Kazanlaz - Tumuls varis - Kazanlak - Stara Zagora : 65'65 km +415m
- 18/08: Stara Zagora - Plovdiv: 102'94km. +332m
Traciajant altre cop
Deixada Burgas tocava tornar cap a l'interior. La seguent parada grossa seria Plovdiv pero abans tot un reguitzell de paradetes que s'intuien d'allo mes interesants: Kabile, Sliven, Kazanlak....
El primer dia, pero, es presentava llarg. Fins a Sliven, sobre el mapa, surten al voltant de 120 km, la qual cosa vol dir que potser en seran mes. Comenso a fer via i de seguida que deixo Burgas el trafic es tranquilitza. Despres de dos dies infernals per la costa puc tornar a pedalejar relaxat, tot i que no es tracta de carreteres solitaries. Vaig fent via amb algunes paradetes per picar i beure algo i son les quatre tocades que arribo a Yambol. Detecto el trencall de Kabile i hi faig cap. Hi arribo al cap d'una horeta despres d'alguns dubtes al perdre els cartells que anuncien el lloc. Algunes preguntes i els vilatans m'indiquen el cami. Arribo a l'entrada del museu i camp arqueologic i l'encarregat del mateix, que esta fent petar la xerrada amb un conegut, es sorpren de veure'm arribar. Un home que passa de la seixantena, afalbe, de mirada sincera rera les ulleres, que es desviu comentant-me mig en rus. Vaig rapid. He arribat massa tard i encara he d'anar fins a Sliven. Em deixo la llibreta i el boli a la bici, no agafo apunts i a diferencia d'altres llocs arqueologic no trobo les fantastiques miniguies que t'expliquen el que hi ha. Resultat: Una setmana despres d'haver passat per alla els records comencen a ser confusos. Evidentment hi ha diverses restes tracies, romanes i fins hi tot un mosaic, i com a curiositat, un ullal de mamut.... Pero el que mes em sorpren son unes fotos d'uns santuaris amb discos solars...Pero d'on eren? i la epoca? Deixo el museu pero abans l'encarregat em regala un pin de Kabile com a record. Em sorpren el detall. Quants estrangers deuen passar per alla? I en bici, hi ha parat algu abans? I un cop fora del museu em dedico a passejar-me per les runes romanes abans no comenso a enfilar cap al turonet on dalt de tot hi ha les restes de la ciutat tracia, pero mentres m'hi enfilo me n'adono que ja son quarts de set tocades i tinc uns 20km fins a Sliven. Maleint-me, giro cua. Haure fet ben fet. Entrare a Sliven que ja fosqueja.
L'endema, un cop ben esmorzat, vaig a visitar el museu arqueologic abans no arrencar cap a Kazanlak. Algunes de les peces son forsa interesants. Una mascara d'or, una corona tambe d'or emulant una corona de fulles, de llorer potser? i varis rhytons. Algunes de les peces exposades son d'excavacions recents, 2009.
Visitat el museu faig cap a Kazanlak. Quan m'hi aproximo em desvio cap a Maglizh en l'esperansa de poder visitar un tumul traci que hi ha prop del poble. Pero els mateixos del llogaret em diuen que si vull veure tombes tracies que vagi a Kazanlak. Una mica desconcertat continuo cap a Kazanlak i poca estona despres em trobo a la plasa central tot esperant que en Peter, el company de la Silvyia, la couchsurfer que he contactat em pasi a recollir. Segueixo al cotxe del Peter fins al bloc de pisos on viuen i a baix ens espera la Silvyia amb el Teo, el seu fill. Deixen el nano amb l'avi i pugem. El Peter s'acomiada de mi per una estona i jo em dutxo i consulto internet metre la Silvyia tragina per casa. Una estona despres torna el Peter qui acaba de preparar el sopar. Avui es el seu aniversari !!!! Sopem junt amb una parella francesa de CS que s'estan a un altre pis que tenen (s'hi mudaran al setembre). El Peter es un autentic bromista i ens fem un fart de riure amb les seves bromes.
L'endema m'acomiado del Peter que s'en va a treballar tot regalant-li una postal del Camp Nou. Es un autentic forofo del futbol i li fa una il.lusio tremenda. Deixo les alforges mig preparades i me'n vaig a visitar el museu. Impressionant. Entre les peces, una replica, de la mascara que Kitov va trobar al tumul de Svetitsata. 673 gr d'or, casi na. Nomes es una replica, pero impressiona. Apreciaria la diferencia si veies la original? Pero no es l'unica pesa que impressiona. No impresiona menys el cap de bronze de Seutes III enterrat ritualment davant de la seva tomba.
Visitat el museu, agafo la bicicleta i faig cap a la tomba tracia de Kazanlak. Visito la seva replica. L'original costa 20lv, 10e, pero l'eleccio no es tant economica com practica. Llegeixo a la guia que la reproduccio es molt fidedigna i que la original havia estat un temps tancada per garantir-ne la preservacio dels seus frescos. No sent jo cap expert per interpretar-los en profunditat en conformo en veure'n la replica. I mentre la visito llegeixo en una miniguia del mateix Kitov que gracies als frescos de la tomba es va poder saber que menjars i armament que es creien desconeguts als tracis no ho eren. Surto de la replica i per un moment se'm passa pel cap visitar l'original per veure si en se apreciar les diferencies. Al final no ho faig i poso rumb a altres tumuls que hi ha entre Kazanlak i Shipka. Pero la majoria els trobo tancats. Tinc la sort, pero, de trobar la tumba de Svetitsata on es va trobar la mascara d'or oberta. Es una tomba senzilla en comparacio a les que he visitat fins el moment. No hi ha ningu al lloc, nomes la tomba dins d'una caseta que la protegeix de les inclemencies i unes fotografies de l'excavacio i de Kitov amb la mascara. Continuo direccio Shipka pero la resta de tumuls estan tancats, excepte Golyamata Kosmatka, el temple que es converti en la tomba de Seutes III. Es impressionant. No te els frescos de la tomba de Kazanlak, ni les cariatides helenistiques de Sveshtari, pero les seves dimensions impossen. Sobretot el passadis incial de 13m que condueix a les tres cambres interiors. M'hi passejo una estona intentant identificar els diversos elements descrits en la guia i visitada la tomba i veient que es fa tard, poso rumb altre cop cap a Kazanlak per d'alla anar cap a Stara Zagora.
Arribare a Stara Zagora cap al vespre i patint per la Dobrina, qui ha de ser la meva hoste. Se que esta separada i te una filla petita i pateixo per no arribar massa tard quan toquin sopars, banys, etc. Quan hi arribo, pero, em comenta que la nena esta amb el pare. Dutxada rapida i a sopar. Ens passem el vespre xerrant... en castella. Es una apasionada d'aquesta llengua i es mor de ganes de trobar gent amb qui practicar-la i que li corretgeixi errors. Havent sopat em mostra la ciutat: El teatre roma, el museu, els antics banys... l'oficina de correus (a dins hi ha un mosaic roma impressionant que visitare el dia seguent),... I tornem a casa.
Paso mala nit, molt mala nit, amb un mal de panxa insuportable. A l'alsar-me a les 7:10 li comento que no em veig d'acord en agafar la bici. Em sento debil. Se'n va a treballar tot pactant que em tanca a casa i que s'hi passara a l'hora de dinar. Torna a les 12 que encara estic dormint. Encara estic tocat. Em comenta que no em puc quedar aquesta nit ja que espera gent, pero aixi no puc pedalar. Cap problema, me'n vaig a un hotel. Passo la tarda descansant i al internet cafe actualitzant el blog. L'endema al mati, ja refet, visito els dos museus de la ciutat: Un amb dos habitages neolitics, petito pero prou interessant tot i que trobo a faltar un dibuix amb la planta de les excavacions que t'ajudi a interpretar-les i despres faig cap al museu d'historia. A part de troballes tracies i romanes, aixi com una part dedicada a la renaixensa nacional el que mes em sorpren es la planta subterrania en que visites literalment part de la ciutat romana. Una casa i part d'un carrer roma tal i com van ser trobats. Al voltant, varis objectes procedents de les excavacions properes. Forsa interessant.
Visitat el museu, recullo els fardos i faig cap a Plovdiv. Hi arribare al vespre. En Varujan, un armeni, m'hi estara esperant.
El primer dia, pero, es presentava llarg. Fins a Sliven, sobre el mapa, surten al voltant de 120 km, la qual cosa vol dir que potser en seran mes. Comenso a fer via i de seguida que deixo Burgas el trafic es tranquilitza. Despres de dos dies infernals per la costa puc tornar a pedalejar relaxat, tot i que no es tracta de carreteres solitaries. Vaig fent via amb algunes paradetes per picar i beure algo i son les quatre tocades que arribo a Yambol. Detecto el trencall de Kabile i hi faig cap. Hi arribo al cap d'una horeta despres d'alguns dubtes al perdre els cartells que anuncien el lloc. Algunes preguntes i els vilatans m'indiquen el cami. Arribo a l'entrada del museu i camp arqueologic i l'encarregat del mateix, que esta fent petar la xerrada amb un conegut, es sorpren de veure'm arribar. Un home que passa de la seixantena, afalbe, de mirada sincera rera les ulleres, que es desviu comentant-me mig en rus. Vaig rapid. He arribat massa tard i encara he d'anar fins a Sliven. Em deixo la llibreta i el boli a la bici, no agafo apunts i a diferencia d'altres llocs arqueologic no trobo les fantastiques miniguies que t'expliquen el que hi ha. Resultat: Una setmana despres d'haver passat per alla els records comencen a ser confusos. Evidentment hi ha diverses restes tracies, romanes i fins hi tot un mosaic, i com a curiositat, un ullal de mamut.... Pero el que mes em sorpren son unes fotos d'uns santuaris amb discos solars...Pero d'on eren? i la epoca? Deixo el museu pero abans l'encarregat em regala un pin de Kabile com a record. Em sorpren el detall. Quants estrangers deuen passar per alla? I en bici, hi ha parat algu abans? I un cop fora del museu em dedico a passejar-me per les runes romanes abans no comenso a enfilar cap al turonet on dalt de tot hi ha les restes de la ciutat tracia, pero mentres m'hi enfilo me n'adono que ja son quarts de set tocades i tinc uns 20km fins a Sliven. Maleint-me, giro cua. Haure fet ben fet. Entrare a Sliven que ja fosqueja.
L'endema, un cop ben esmorzat, vaig a visitar el museu arqueologic abans no arrencar cap a Kazanlak. Algunes de les peces son forsa interesants. Una mascara d'or, una corona tambe d'or emulant una corona de fulles, de llorer potser? i varis rhytons. Algunes de les peces exposades son d'excavacions recents, 2009.
Visitat el museu faig cap a Kazanlak. Quan m'hi aproximo em desvio cap a Maglizh en l'esperansa de poder visitar un tumul traci que hi ha prop del poble. Pero els mateixos del llogaret em diuen que si vull veure tombes tracies que vagi a Kazanlak. Una mica desconcertat continuo cap a Kazanlak i poca estona despres em trobo a la plasa central tot esperant que en Peter, el company de la Silvyia, la couchsurfer que he contactat em pasi a recollir. Segueixo al cotxe del Peter fins al bloc de pisos on viuen i a baix ens espera la Silvyia amb el Teo, el seu fill. Deixen el nano amb l'avi i pugem. El Peter s'acomiada de mi per una estona i jo em dutxo i consulto internet metre la Silvyia tragina per casa. Una estona despres torna el Peter qui acaba de preparar el sopar. Avui es el seu aniversari !!!! Sopem junt amb una parella francesa de CS que s'estan a un altre pis que tenen (s'hi mudaran al setembre). El Peter es un autentic bromista i ens fem un fart de riure amb les seves bromes.
L'endema m'acomiado del Peter que s'en va a treballar tot regalant-li una postal del Camp Nou. Es un autentic forofo del futbol i li fa una il.lusio tremenda. Deixo les alforges mig preparades i me'n vaig a visitar el museu. Impressionant. Entre les peces, una replica, de la mascara que Kitov va trobar al tumul de Svetitsata. 673 gr d'or, casi na. Nomes es una replica, pero impressiona. Apreciaria la diferencia si veies la original? Pero no es l'unica pesa que impressiona. No impresiona menys el cap de bronze de Seutes III enterrat ritualment davant de la seva tomba.
Visitat el museu, agafo la bicicleta i faig cap a la tomba tracia de Kazanlak. Visito la seva replica. L'original costa 20lv, 10e, pero l'eleccio no es tant economica com practica. Llegeixo a la guia que la reproduccio es molt fidedigna i que la original havia estat un temps tancada per garantir-ne la preservacio dels seus frescos. No sent jo cap expert per interpretar-los en profunditat en conformo en veure'n la replica. I mentre la visito llegeixo en una miniguia del mateix Kitov que gracies als frescos de la tomba es va poder saber que menjars i armament que es creien desconeguts als tracis no ho eren. Surto de la replica i per un moment se'm passa pel cap visitar l'original per veure si en se apreciar les diferencies. Al final no ho faig i poso rumb a altres tumuls que hi ha entre Kazanlak i Shipka. Pero la majoria els trobo tancats. Tinc la sort, pero, de trobar la tumba de Svetitsata on es va trobar la mascara d'or oberta. Es una tomba senzilla en comparacio a les que he visitat fins el moment. No hi ha ningu al lloc, nomes la tomba dins d'una caseta que la protegeix de les inclemencies i unes fotografies de l'excavacio i de Kitov amb la mascara. Continuo direccio Shipka pero la resta de tumuls estan tancats, excepte Golyamata Kosmatka, el temple que es converti en la tomba de Seutes III. Es impressionant. No te els frescos de la tomba de Kazanlak, ni les cariatides helenistiques de Sveshtari, pero les seves dimensions impossen. Sobretot el passadis incial de 13m que condueix a les tres cambres interiors. M'hi passejo una estona intentant identificar els diversos elements descrits en la guia i visitada la tomba i veient que es fa tard, poso rumb altre cop cap a Kazanlak per d'alla anar cap a Stara Zagora.
Arribare a Stara Zagora cap al vespre i patint per la Dobrina, qui ha de ser la meva hoste. Se que esta separada i te una filla petita i pateixo per no arribar massa tard quan toquin sopars, banys, etc. Quan hi arribo, pero, em comenta que la nena esta amb el pare. Dutxada rapida i a sopar. Ens passem el vespre xerrant... en castella. Es una apasionada d'aquesta llengua i es mor de ganes de trobar gent amb qui practicar-la i que li corretgeixi errors. Havent sopat em mostra la ciutat: El teatre roma, el museu, els antics banys... l'oficina de correus (a dins hi ha un mosaic roma impressionant que visitare el dia seguent),... I tornem a casa.
Paso mala nit, molt mala nit, amb un mal de panxa insuportable. A l'alsar-me a les 7:10 li comento que no em veig d'acord en agafar la bici. Em sento debil. Se'n va a treballar tot pactant que em tanca a casa i que s'hi passara a l'hora de dinar. Torna a les 12 que encara estic dormint. Encara estic tocat. Em comenta que no em puc quedar aquesta nit ja que espera gent, pero aixi no puc pedalar. Cap problema, me'n vaig a un hotel. Passo la tarda descansant i al internet cafe actualitzant el blog. L'endema al mati, ja refet, visito els dos museus de la ciutat: Un amb dos habitages neolitics, petito pero prou interessant tot i que trobo a faltar un dibuix amb la planta de les excavacions que t'ajudi a interpretar-les i despres faig cap al museu d'historia. A part de troballes tracies i romanes, aixi com una part dedicada a la renaixensa nacional el que mes em sorpren es la planta subterrania en que visites literalment part de la ciutat romana. Una casa i part d'un carrer roma tal i com van ser trobats. Al voltant, varis objectes procedents de les excavacions properes. Forsa interessant.
Visitat el museu, recullo els fardos i faig cap a Plovdiv. Hi arribare al vespre. En Varujan, un armeni, m'hi estara esperant.
divendres, d’agost 20, 2010
Guirijant per la costa del Mar Negre.
Va ser arribar a Varna i la Milly i els seus amics ja m'esperaven per anar a sopar.
Em pensava que em trobaria amb alguna coseta en plan petite comite pero no va ser aixi. La Militsa es una de les membre de la branca de Varna de l'AIESEC, una organitzacio estudiantil dedicada a l'organitzacio de practiques d'estudiants a l'estranger i em vaig trobar sopant amb la Milly, els altres dos couchsurfers que tenia a casa (una parella austriaco-alemana), dues xineses, varis rusos i ruses i uns quants bulgars locals. I jo alla al mig, amb 120km a les cames i luciendo maillot ciclista, i fent escapadetes de tant en tant a controlar la bici que n estava a la vista des d'on sopavem. No cal dir que varis d'ells/es em van sometre a un profund interrogatori mentre demanava el sopar: tarator, shopska i mussaka. I aixo gairebe sense consultar el menu. Un dels nois bulgars alucina de que conegui la gastronomia del pais. Passem el vespre xerrant i son mitja nit tocades que hem de fer cap a casa la Militsa. El problema, que viu a les afores de la ciutat. La Vasi , una bona amiga, em comenta que no em preocupi. Que em deixaran a l'inici d'un dels principals bulevards de la ciutat i que l'unic que he de fer es pedalar durant 4 o 5 quilometres pel mateix carrer. Em deixen a l'inici del carrer i ells se'n van a buscar el cotxe... Em conec aquestes situacions. Uns que agafen el cotxe, altres que no , i al final mitja hora fent petar la xerrada davant del cotxe. Com em passi de llarg la cas de la Milly l'haure beguda. Els hi dic que arrancare quan ells hagin tirat endevant amb el cotxe. Deu minuts mes tard em saluden des del cotxe. Ells ja han sortir. Ara nomes cal que jo no em perdi. El carrer esta ben iluminat i comenso a pedalar com un boig per arribar a casa la Milly. De cop una bifurcacio.. i dubtes. Tiro per la dreta. Segur que sera per aqui? No les tinc totes i mes quan el bulevard es torna carretera i semblo a fora de la ciutat. M'han dit que el bloc de pisos on viu la Militsa esta davant d'un supermercat Kaufland. tinc els meus dubtes i paro a una gasolinera a preguntar si vaig en la bona direccio pel Kaufland. Si, mes endevant, em diu el xaval tot flipant al veure'm amb la bici. Pocs metres despres torno a entrar al centre urba de la ciutat i davant una parada d'autobus tota una troupe: Milly, Sebastian i Sabrina (els CSers) i la Vassi i el Krassi (dos amics de la Milly). Comencen a fer crits i vots d'alegria al veure'm arribar. Jo, respiro tranquil.
L'endema al mati costa arrencar. El problema de CSing es que avegades no pots dur el ritme que t'agradaria perque t'has d'adaptar al teu hoste. I la Milly es una mica gandula. Cap a les 10:00 estem esmorzant i a dos quarts de dotze soc al centre de Varna. El primer objectiu anar al monestir d'Aladja i despres el museu arqueologic i passeig pel centre. Perdo mes d'una hora buscant un punt d'informacio turistica existent a les dues guies que duc (Bradt i Lonely Planet) pero inexistent sobre el terreny. No se com arribar al monestir i al final, guirijada total, agafo el bus turistic. Mes que turistic es de paradeta en resorts destrossa-platges i fa una volta de mil dimonis abans no arribar-hi. Hi arribo, em passejo entre les cel.les excavades en la roca, en visito el museu i torno cap a la ciutat. He perdut massa temps i a mes el dia es curt. S'ha d'estar a casa a les 17:00 per cuinar !!! que la parelleta ens vol ensenyar un plat tradicional alemany: Pilotes d'espinacs !!!! M'ho d'allo mes be amassant la pasta amb que es fan les boles (pa, llet, espinacs, formatge, ou...).. vaja, que em costa reprimir-me per no comensar una guerra de pilotetes. Tanmateix tinc un sentiment agredols. No he tingut temps de visitar tot el que m'agradaria. Havent sopat i quan la gent ja dorm, desplego el mapa amb l'intencio de restructurar una mica les seguents etapes. Tinc apuntat que les seguents son una fins a Nessebar, uns 100km, una altre fins a Burgas (uns 35km) i de Burgas a Sliven per Yambol uns 90, 100km. Si es aixi, puc enllasar les etapes de Nessebar amb la de Burgas i estar-me un dia mes a Varna. Bingo !!!!! pero, no, no podra ser. Me n'adono que el quilotratge Burgas - Sliven es incorrecte. Esta comptat per la carretera principal i jo vaig per una secundaria per parar a Kabile, prop de Yambol on hi ha unes runes tracies i romanes. Passant per alla ja surten al voltant de 120km. Queda descartat empalmar dues etapes. No podra ser. M'haure de perdre el museu arqueologic.
L'endema encara costa mes arrencar i no es fins les dotze tocades que deixo Varna. Vaig justet de temps per arribar a Nessebar, pero s'intentara. No duc ni vint quilometres pedalats que pateixo una punxada. La primera del viatge, pero en el pitjor dia. Paro a canviar la roda i la manxa no m'acaba d'inflar del tot be. Inflo prou la roda esperant fotre-li el xorro d'aire definitiu a la que trobi una benzinera Aquesta arriba poc despres. Quan el noi em pregunta a quantes atmosferes vull la roda se m'escapa un dos enlloc de dve; se'm queda mirant i diu: espanyol? Havia viscut prop de Madrid durant tres anys. M'agradaria escoltar-li mes histories pero avui toca anar per feina. Continuo pedalant per una carretera ultra-transitada i comenso a patir per si arribare a Nessebar com tenia previst. Tot i ser la carretera de la costa, te algunes pujadetes mes que considerables i abans de Nessebar hi ha un portet de muntanya, tindre temps de fer-lo? Quan arribo a l'alsada d'Ozpor, l'enessim poble de costa destrossat pel turisme comenso a dubtar-ho, pero m'arrisco i continuo tirant. Uns deu quilometres mes endevant comenso a dubtar de que l'hagi encertat. La carretera, tot i ser la principal e la costa, es torna estreta ... com em caigui la nit a sobre a mig del port, amb el transit de camions i autocars que hi ha aqui, sera gairebe un suicidi. Per sort, son al voltant de les 18:30 quan trobo un trencall: Irakli beach. Coneixent-los, segur que en aquesta platja hi haura algun lloc on estar-me. Deixo la carretera principal i agafo la que du a la platja. Hi arribo i no hi ha cap hotel pero si dos campaments de bungalows i un camping. Els bungalows estan plens i no duc tenda, pero el propietari d'un dels camps de bungalows es alhora el propietari del camping. I s'enrolla. Em deixa vivaquejar aprop dels bungalows i utilitzar les dutxes i lavabos del camping... de franc. Ja que hi soc, abans de passar per la dutxa faig un banyet vesperti al Mar Negre amb la platja practicament buida. Nomes es veu alguna gent acampada al final de la platja. Em dutxo, sopo en un xiringuito i a dormir sota les estrelles.
M'also l'endema i havent esmorzat poso direccio Nessebar. Pateixo. La carretera es estreta i els camions em pasen a dos pams de la bici com a maxim. Dos hores i poc despres arribo a Nessebar. L'he encertada de ple havent parat a Irakli. Hauria arribat practicament a les fosques. Em dirigeixo cap a la ciutat vella i .... quina decepcio!!! Sera patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, i suposo que d'octubre a maig es deu poder gaudir dels seus carrerons i esglesies. Pero en plena temporada turistica les parades de souvenirs i gelats ocupen tota la ploblacio. No es pot gaudir de practiament res entre la gernacio que hi ha. Visito un parell d'esglesies i el seu museu i tiro milles cap a Burgas on hi arribo poques hores mes tard.
La ciutat esta en plena esfervesencia. Avui comensa el festival de musica Spirit of Burgas amb The Prodigy i Gorillaz com a caps de cartell. Paso del festival. Trobo allotjament en un hotelet forsa centric i tinc la sensacio de tenir molta sort. Es la darrera habitacio i darrera meu varis joves entren buscant habitacions. Sembla que tots els hotels de la ciutat deuen estar plens. Passo el vespre passejant pel centre peatonal i descobreixo l'esglesia armenia. Al davent d'ella un Katkhar en una sola base pero partit en dos a la part superior... l'eterna divisio de la diaspora armenia: els que es van quedar a l'armenia oriental i els supervivents foragitats de l'armenia occidental. Acabo el vespre en un internet cafe preparant articles. I un correu de'n Gregori Luri amb qui m'estic escrivint arran de la meva visita a Sveshtari. No te'n vagis de Varna sense veure les restes de la necròpoli calcolítica que hi ha al museu, em comenta. Ahhh, quina rabia. No es que m'hi hagues quedat un dia mes a Varna d'haver llegit el missatge abans, pero em reafirma en la gran errada de no haver prioritzat el museu sobre el monestir d'Aladja. Torno a l'hotel i me'n vaig a dormir. L'endema sera un dia llarg. Fins a Sliven passant per Kabile. Toca descansar.
Em pensava que em trobaria amb alguna coseta en plan petite comite pero no va ser aixi. La Militsa es una de les membre de la branca de Varna de l'AIESEC, una organitzacio estudiantil dedicada a l'organitzacio de practiques d'estudiants a l'estranger i em vaig trobar sopant amb la Milly, els altres dos couchsurfers que tenia a casa (una parella austriaco-alemana), dues xineses, varis rusos i ruses i uns quants bulgars locals. I jo alla al mig, amb 120km a les cames i luciendo maillot ciclista, i fent escapadetes de tant en tant a controlar la bici que n estava a la vista des d'on sopavem. No cal dir que varis d'ells/es em van sometre a un profund interrogatori mentre demanava el sopar: tarator, shopska i mussaka. I aixo gairebe sense consultar el menu. Un dels nois bulgars alucina de que conegui la gastronomia del pais. Passem el vespre xerrant i son mitja nit tocades que hem de fer cap a casa la Militsa. El problema, que viu a les afores de la ciutat. La Vasi , una bona amiga, em comenta que no em preocupi. Que em deixaran a l'inici d'un dels principals bulevards de la ciutat i que l'unic que he de fer es pedalar durant 4 o 5 quilometres pel mateix carrer. Em deixen a l'inici del carrer i ells se'n van a buscar el cotxe... Em conec aquestes situacions. Uns que agafen el cotxe, altres que no , i al final mitja hora fent petar la xerrada davant del cotxe. Com em passi de llarg la cas de la Milly l'haure beguda. Els hi dic que arrancare quan ells hagin tirat endevant amb el cotxe. Deu minuts mes tard em saluden des del cotxe. Ells ja han sortir. Ara nomes cal que jo no em perdi. El carrer esta ben iluminat i comenso a pedalar com un boig per arribar a casa la Milly. De cop una bifurcacio.. i dubtes. Tiro per la dreta. Segur que sera per aqui? No les tinc totes i mes quan el bulevard es torna carretera i semblo a fora de la ciutat. M'han dit que el bloc de pisos on viu la Militsa esta davant d'un supermercat Kaufland. tinc els meus dubtes i paro a una gasolinera a preguntar si vaig en la bona direccio pel Kaufland. Si, mes endevant, em diu el xaval tot flipant al veure'm amb la bici. Pocs metres despres torno a entrar al centre urba de la ciutat i davant una parada d'autobus tota una troupe: Milly, Sebastian i Sabrina (els CSers) i la Vassi i el Krassi (dos amics de la Milly). Comencen a fer crits i vots d'alegria al veure'm arribar. Jo, respiro tranquil.
L'endema al mati costa arrencar. El problema de CSing es que avegades no pots dur el ritme que t'agradaria perque t'has d'adaptar al teu hoste. I la Milly es una mica gandula. Cap a les 10:00 estem esmorzant i a dos quarts de dotze soc al centre de Varna. El primer objectiu anar al monestir d'Aladja i despres el museu arqueologic i passeig pel centre. Perdo mes d'una hora buscant un punt d'informacio turistica existent a les dues guies que duc (Bradt i Lonely Planet) pero inexistent sobre el terreny. No se com arribar al monestir i al final, guirijada total, agafo el bus turistic. Mes que turistic es de paradeta en resorts destrossa-platges i fa una volta de mil dimonis abans no arribar-hi. Hi arribo, em passejo entre les cel.les excavades en la roca, en visito el museu i torno cap a la ciutat. He perdut massa temps i a mes el dia es curt. S'ha d'estar a casa a les 17:00 per cuinar !!! que la parelleta ens vol ensenyar un plat tradicional alemany: Pilotes d'espinacs !!!! M'ho d'allo mes be amassant la pasta amb que es fan les boles (pa, llet, espinacs, formatge, ou...).. vaja, que em costa reprimir-me per no comensar una guerra de pilotetes. Tanmateix tinc un sentiment agredols. No he tingut temps de visitar tot el que m'agradaria. Havent sopat i quan la gent ja dorm, desplego el mapa amb l'intencio de restructurar una mica les seguents etapes. Tinc apuntat que les seguents son una fins a Nessebar, uns 100km, una altre fins a Burgas (uns 35km) i de Burgas a Sliven per Yambol uns 90, 100km. Si es aixi, puc enllasar les etapes de Nessebar amb la de Burgas i estar-me un dia mes a Varna. Bingo !!!!! pero, no, no podra ser. Me n'adono que el quilotratge Burgas - Sliven es incorrecte. Esta comptat per la carretera principal i jo vaig per una secundaria per parar a Kabile, prop de Yambol on hi ha unes runes tracies i romanes. Passant per alla ja surten al voltant de 120km. Queda descartat empalmar dues etapes. No podra ser. M'haure de perdre el museu arqueologic.
L'endema encara costa mes arrencar i no es fins les dotze tocades que deixo Varna. Vaig justet de temps per arribar a Nessebar, pero s'intentara. No duc ni vint quilometres pedalats que pateixo una punxada. La primera del viatge, pero en el pitjor dia. Paro a canviar la roda i la manxa no m'acaba d'inflar del tot be. Inflo prou la roda esperant fotre-li el xorro d'aire definitiu a la que trobi una benzinera Aquesta arriba poc despres. Quan el noi em pregunta a quantes atmosferes vull la roda se m'escapa un dos enlloc de dve; se'm queda mirant i diu: espanyol? Havia viscut prop de Madrid durant tres anys. M'agradaria escoltar-li mes histories pero avui toca anar per feina. Continuo pedalant per una carretera ultra-transitada i comenso a patir per si arribare a Nessebar com tenia previst. Tot i ser la carretera de la costa, te algunes pujadetes mes que considerables i abans de Nessebar hi ha un portet de muntanya, tindre temps de fer-lo? Quan arribo a l'alsada d'Ozpor, l'enessim poble de costa destrossat pel turisme comenso a dubtar-ho, pero m'arrisco i continuo tirant. Uns deu quilometres mes endevant comenso a dubtar de que l'hagi encertat. La carretera, tot i ser la principal e la costa, es torna estreta ... com em caigui la nit a sobre a mig del port, amb el transit de camions i autocars que hi ha aqui, sera gairebe un suicidi. Per sort, son al voltant de les 18:30 quan trobo un trencall: Irakli beach. Coneixent-los, segur que en aquesta platja hi haura algun lloc on estar-me. Deixo la carretera principal i agafo la que du a la platja. Hi arribo i no hi ha cap hotel pero si dos campaments de bungalows i un camping. Els bungalows estan plens i no duc tenda, pero el propietari d'un dels camps de bungalows es alhora el propietari del camping. I s'enrolla. Em deixa vivaquejar aprop dels bungalows i utilitzar les dutxes i lavabos del camping... de franc. Ja que hi soc, abans de passar per la dutxa faig un banyet vesperti al Mar Negre amb la platja practicament buida. Nomes es veu alguna gent acampada al final de la platja. Em dutxo, sopo en un xiringuito i a dormir sota les estrelles.
M'also l'endema i havent esmorzat poso direccio Nessebar. Pateixo. La carretera es estreta i els camions em pasen a dos pams de la bici com a maxim. Dos hores i poc despres arribo a Nessebar. L'he encertada de ple havent parat a Irakli. Hauria arribat practicament a les fosques. Em dirigeixo cap a la ciutat vella i .... quina decepcio!!! Sera patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, i suposo que d'octubre a maig es deu poder gaudir dels seus carrerons i esglesies. Pero en plena temporada turistica les parades de souvenirs i gelats ocupen tota la ploblacio. No es pot gaudir de practiament res entre la gernacio que hi ha. Visito un parell d'esglesies i el seu museu i tiro milles cap a Burgas on hi arribo poques hores mes tard.
La ciutat esta en plena esfervesencia. Avui comensa el festival de musica Spirit of Burgas amb The Prodigy i Gorillaz com a caps de cartell. Paso del festival. Trobo allotjament en un hotelet forsa centric i tinc la sensacio de tenir molta sort. Es la darrera habitacio i darrera meu varis joves entren buscant habitacions. Sembla que tots els hotels de la ciutat deuen estar plens. Passo el vespre passejant pel centre peatonal i descobreixo l'esglesia armenia. Al davent d'ella un Katkhar en una sola base pero partit en dos a la part superior... l'eterna divisio de la diaspora armenia: els que es van quedar a l'armenia oriental i els supervivents foragitats de l'armenia occidental. Acabo el vespre en un internet cafe preparant articles. I un correu de'n Gregori Luri amb qui m'estic escrivint arran de la meva visita a Sveshtari. No te'n vagis de Varna sense veure les restes de la necròpoli calcolítica que hi ha al museu, em comenta. Ahhh, quina rabia. No es que m'hi hagues quedat un dia mes a Varna d'haver llegit el missatge abans, pero em reafirma en la gran errada de no haver prioritzat el museu sobre el monestir d'Aladja. Torno a l'hotel i me'n vaig a dormir. L'endema sera un dia llarg. Fins a Sliven passant per Kabile. Toca descansar.
dijous, d’agost 19, 2010
Afotikis II
Pobitite Kamani |
Cavaller de Madara |
Nicopolis-ad-Istrum |
Cerimonia liturgica al monestir de Preobrazenski |
Deixant Isperih enrera. Foto by Dragomir Bogimilov. |
A l'entrada de la tomba reial d'Sveshtari. Llastima que a dins no si poguessin fer fotos. La foto me la va tirar en Dragomir Bogamilov, el meu Couchsurfer a Isperih |
dimarts, d’agost 17, 2010
Bulgària. Kilometrada II
Aqui teniu la segona tanda de kilometres. El GPS se'm va morir. Distancies preses amb el comptaquilometres (crec que dona un 5% de mes aprox) i altituds amb el Suunto.
- 06/08 Veliko Tarnovo - Ivanovo: 102 km. +919m
- 07/08 Ivanovo - monestir Ivanovo - Ivanovo - Isperih: 119'43km. +1409m
- 08/08 Isperih - Shumen. 83'1km. +725m
- 09/08 Shumen - Veliki Preslav - Shumen: 51'3km
- 10/08 Shumen - Madara - Pliska -Pobitite Kamani - Varna: 120km fins al centre 127km final d'etapa a casa la Militsa). +940m
Cap al mar negre
Eren les dues tocades i tocava posar-se el mono de treball si volia arribar a Shumen amb llum de dia. Els 80km els faig d'una tirada, amb una sola paradeta per picar algo i beure una mica. Arbitrus, la ciutat romana prop de Ragraz haura de quedar per un altre viatge. Arribo a Shumen al voltant de les vuit. Sera el primer xut al pal del viatge, pero no el darrer. Localitzo un hotel, i m'hi planto. La relacio qualitat preu es prou bona: 20e per habitacio amb tele, aire acondicionat dutxa i fins hi tot un ordinador amb connexio a internet. Bien ! Dutxadeta rapida i a sopar. Es massa tard per visitar la ciutat. Aixo ho deixare per l'endema.
M'also relativament tard ja que anava cansat, deixo les alforges a recepcio per alliberar l'habitacio i surto a voltar. Em costa localitzar un dels punts mes importants de la ciutat. La mesquita de Tombul, una de les mes grans del balcans. Esta en obres. La visito i tambe la madrassa adjacent dins de mateix complex. En alguna de les antigues aules ara hi venen souvenirs, pero en una altra em sembla veure-hi gent: un grup de noies, totes cobertes amb mocador, estan estudiant. Al veure'm, ajusten la porta.
Continuo visitant el centre de la ciutat i descarto visitar el monument als 1300 d'historia de Bulgaria que es troba dalt de tot de la muntanya. Massa lluny i avui estic mandros.
Torno l'hotel, i agafo la bici, sense algorges, i faig cap a Veliki Preslav. La Gran Preslav. La que fou la segona capital del primer regne bulgar a partir de l'any 893 sota el regnat del Tsar Simeon. Hi arribo despres d'uns 25km i em comenso a passejar per les seves runes. Uns panells informatius amb les plantes dels diversos edificis (Basilica, palau, esglesies, banys...) ajuden a fer-se una idea mes concreta del lloc, tambe hi ajuden alguns dibuixos que reprodueixen com devien ser els edificis. Acabo la vista al poble, en el museu pertinent, que d'entre altres coses allotja una bona col.leccio de monedes d'or. Sortint del museu, un frankfurt i una coca-cola rapida i cap a Shumen altre cop. Hi arribo cap a les 17:00 de la tarda i amb la bici que m'ha fet una mica el tonto (m'ha saltat la cadena un parell de cops). Decideixo no continuar fins a Madara. Ho puc fer l'endema. Tornare a agafar una habitacio i actualitzare el blog... Doncs no ! Em canvien d'habitacio i en la que etic l'ordinador esta cascat :-( Que hi farem.
L'endema m'also d'hora i a quarts de nou ja soc a la carretera. Sera un dia llarg. Fins a Varna, a la costa del mar negre. Pero amb tres parades pel cami. El cavaller de Madara, l'antiga ciutat de Pliska, i Pomitite Kamani.
Una horeta i poc despres soc al cavaller de Madara. El cavaller de Madara es el relleu d'un cavaller gravat en una paret d'una muntanya a mes de 23m del terra. Ningu sap qui es i quan es va fer. Les inscripcions al peu del cavaller mes antigues daten del segle VIII pero llegeixo a la guia que hi ha qui apunta que el relleu del cavaller podria ser mes antic. El contemplo i em ve a la ment una frase que es va fer famosa fa alguns anys per un personatge que tambe estava fent el turista per europa: me l'imatxinava mes gran. El recinte de Madara, pero, no nomes es limita al cavaller, tambe hi ha un parell de baumes, que actuaven com a santuris pagans, i dalt de la muntanya una fortificacio que no visito. Em passejo per les baumes i els bosquets de l'entorn i faig cap a Pliska, la que fou la primera capital del regne vulgar.
A Pliska, em trobo altre cop passejant entre runes, ajudat dels planos de les plantes dels diversos edificis que s'hi troben. Em sorpren com de gran havia arribat a ser la ciutat. El que estic visitant tant sols el nucli central amb el palau i algunes esglesies. L'extensio total de la ciutat sobrepasava els vint quilometres quadrats.
Visitada Pliska i el seu museu, toca tornar a pedalar i poso la directa cap a Varna, on m'espera la Milly, una couchsurfer que es va donar d'alta a la web el 4 d'agost. Jo li escribia el dia 5. Era una manera de trobar allotjament mes o menys segur amb algu il.lusionat per comensar a acollir gent. Veient que em retraso, li faig un truc quan encara soc a mes de 40 kilometres.
- Arribare cap a les 19:00 o una mica mes tard, li comento.
- Cap problema, he quedat per sopar al centre a les vuit. Quan arribis a Varna busca l'hotel Black Sea he quedat alla amb els amics. T'hi pots afegir.
Memoritzo l'hotel i continuo pedalant. Uns quinze quilometres abans de Varna paso pel costat del Pobitite Kamani. Aquest cop no cal desviar-se de la ruta per visitar algo. Comprovo l'hora i veig que tinc temps de visitar-lo. Perfecte !!!!
El Pobitite Kamani. Es un indret singular. Envoltat de boscos, es una petita regio semidesrca amb sorra fina d'on hi creixen arbres de pedra. No son arbres fosilitzats, sino formes geologiques en formes de troncs o formes fins hi tot mes curioses. Hi ha varies teories sobre la seva formacio. De les que diuen que les roques han quedat aixi despres d'un proces d'erosio, fins les que fan referencia a estructures coralines. Sigui l'origen que sigui, m'hi passejo una estona abans no tirar cap a Varna.
Arribo al centre de Varna que falten uns deu minuts per les vuit del vespre. I poc despres he lograt localitzar l'hotel Black Sea. Toca anar a sopar.
M'also relativament tard ja que anava cansat, deixo les alforges a recepcio per alliberar l'habitacio i surto a voltar. Em costa localitzar un dels punts mes importants de la ciutat. La mesquita de Tombul, una de les mes grans del balcans. Esta en obres. La visito i tambe la madrassa adjacent dins de mateix complex. En alguna de les antigues aules ara hi venen souvenirs, pero en una altra em sembla veure-hi gent: un grup de noies, totes cobertes amb mocador, estan estudiant. Al veure'm, ajusten la porta.
Continuo visitant el centre de la ciutat i descarto visitar el monument als 1300 d'historia de Bulgaria que es troba dalt de tot de la muntanya. Massa lluny i avui estic mandros.
Torno l'hotel, i agafo la bici, sense algorges, i faig cap a Veliki Preslav. La Gran Preslav. La que fou la segona capital del primer regne bulgar a partir de l'any 893 sota el regnat del Tsar Simeon. Hi arribo despres d'uns 25km i em comenso a passejar per les seves runes. Uns panells informatius amb les plantes dels diversos edificis (Basilica, palau, esglesies, banys...) ajuden a fer-se una idea mes concreta del lloc, tambe hi ajuden alguns dibuixos que reprodueixen com devien ser els edificis. Acabo la vista al poble, en el museu pertinent, que d'entre altres coses allotja una bona col.leccio de monedes d'or. Sortint del museu, un frankfurt i una coca-cola rapida i cap a Shumen altre cop. Hi arribo cap a les 17:00 de la tarda i amb la bici que m'ha fet una mica el tonto (m'ha saltat la cadena un parell de cops). Decideixo no continuar fins a Madara. Ho puc fer l'endema. Tornare a agafar una habitacio i actualitzare el blog... Doncs no ! Em canvien d'habitacio i en la que etic l'ordinador esta cascat :-( Que hi farem.
L'endema m'also d'hora i a quarts de nou ja soc a la carretera. Sera un dia llarg. Fins a Varna, a la costa del mar negre. Pero amb tres parades pel cami. El cavaller de Madara, l'antiga ciutat de Pliska, i Pomitite Kamani.
Una horeta i poc despres soc al cavaller de Madara. El cavaller de Madara es el relleu d'un cavaller gravat en una paret d'una muntanya a mes de 23m del terra. Ningu sap qui es i quan es va fer. Les inscripcions al peu del cavaller mes antigues daten del segle VIII pero llegeixo a la guia que hi ha qui apunta que el relleu del cavaller podria ser mes antic. El contemplo i em ve a la ment una frase que es va fer famosa fa alguns anys per un personatge que tambe estava fent el turista per europa: me l'imatxinava mes gran. El recinte de Madara, pero, no nomes es limita al cavaller, tambe hi ha un parell de baumes, que actuaven com a santuris pagans, i dalt de la muntanya una fortificacio que no visito. Em passejo per les baumes i els bosquets de l'entorn i faig cap a Pliska, la que fou la primera capital del regne vulgar.
A Pliska, em trobo altre cop passejant entre runes, ajudat dels planos de les plantes dels diversos edificis que s'hi troben. Em sorpren com de gran havia arribat a ser la ciutat. El que estic visitant tant sols el nucli central amb el palau i algunes esglesies. L'extensio total de la ciutat sobrepasava els vint quilometres quadrats.
Visitada Pliska i el seu museu, toca tornar a pedalar i poso la directa cap a Varna, on m'espera la Milly, una couchsurfer que es va donar d'alta a la web el 4 d'agost. Jo li escribia el dia 5. Era una manera de trobar allotjament mes o menys segur amb algu il.lusionat per comensar a acollir gent. Veient que em retraso, li faig un truc quan encara soc a mes de 40 kilometres.
- Arribare cap a les 19:00 o una mica mes tard, li comento.
- Cap problema, he quedat per sopar al centre a les vuit. Quan arribis a Varna busca l'hotel Black Sea he quedat alla amb els amics. T'hi pots afegir.
Memoritzo l'hotel i continuo pedalant. Uns quinze quilometres abans de Varna paso pel costat del Pobitite Kamani. Aquest cop no cal desviar-se de la ruta per visitar algo. Comprovo l'hora i veig que tinc temps de visitar-lo. Perfecte !!!!
El Pobitite Kamani. Es un indret singular. Envoltat de boscos, es una petita regio semidesrca amb sorra fina d'on hi creixen arbres de pedra. No son arbres fosilitzats, sino formes geologiques en formes de troncs o formes fins hi tot mes curioses. Hi ha varies teories sobre la seva formacio. De les que diuen que les roques han quedat aixi despres d'un proces d'erosio, fins les que fan referencia a estructures coralines. Sigui l'origen que sigui, m'hi passejo una estona abans no tirar cap a Varna.
Arribo al centre de Varna que falten uns deu minuts per les vuit del vespre. I poc despres he lograt localitzar l'hotel Black Sea. Toca anar a sopar.
diumenge, d’agost 15, 2010
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar .... (Tarnovo - Isperih)
Dos dies despres de deixar Tarnovo em trobo pedalant per carreteres solitaries cami d'Isperih on espero visitar la tomba reial tracia d'Sveshtari. I vaig xiulant el Roma, dels Manel, mentre disfruto dels camps de giralsol que m'envolten. Es una cansoneta que em dona bon rotllo i be, despres d'haver visitat Nicopolis-ad-Istrum el dia anterior i dirigir-me cap a unes altres runes, em ve al cap... No es que estigui a Roma, ni cap guia m'ensenyera el mosaic de cap menjador, perо tant es. La ment fa les associacions de idees que mes li plau.
Vaig deixar tarnovo el dia 6 d'agost. L'objectiu arribar a Ivanovo per visitar-ne el monestir rupestre patrimoni de l'humanitat per l'Unesco. De cami, tinc intencio de fer dues parades. La primera, al monestir de Preobazhenski. Per variar, hi arribo que hi ha moguda. Moltissima gent i una cerimonia que no identifico. Es entre setmana i una hora rara. I la liturgia no la fan nomes dins l'esglesia sino que surten a fora davant d'una taula plena de menjar. No acabo de copsar de que va el tema. I tot i que un parell o tres de persones es dirigeixen a saludar-me, cap d'elles parla angles i el meu rus es massa basic per aquestes converses, i el bulgar ja no diguem... Me'n vaig mig intrigat cap a les segones runes del dia. Objectiu: Nicopolis-ad-Istrum.
Nicopolis del Danubi (encara que aquest estigui a mes de 50km en linia recta). Restes de la ciutat romana que Traja construi en memoria de la vitoria sobre els dacis. Em passeixo pel Cardo Maximus, l'agora i els seu petit odeon sota un sol de justicia abans no contnuar cap a Ivanovo.
Una horeta mes de bici i parada a menjar en un restaurant de camioners. Lloc curios. Tots son turcs i la televisio que tenen enxufada tambe es la turca. Arribo cap al tard a Ivanovo i localitzo un senzill hotelet on la mestresa em prepara un sopar d'allo mes delicios. Quan acabo de sopar surto a donar una volta i em dirigeixo cap a un carrero on hi sona musica. M'hi atanso i hi trobo tota una familia gitana sopant a la fresca. M'inviten i resulta que un d'ells viu a Espanya. M'ensenya orgullos el document que com a ciutada de l'Unio Europea li dona permis per treballar a Espanya i fem petar una mica la xerrada. Pero amb ell no passem de l'Espanya muy bueno todo amigo, gente bueno, amigo; mujeres bueno, amigo; ciudades bueno, amigo. I amb el seu amic, als 5 minuts ja ens hem repasat tots el jugadors de l'epoca de Hristo Stoikov cinc cops, aixi que m'acomiado d'ells i me'n vaig a dormir.
L'endema surto cap a Isperih, on espero trobar-me amb en Dragomir, el que sera el meu Couchsurfer. Primer, pero, visito el monestir d'Ivanovo, que em decepciona. Tot i la importancia dels seus frescos, patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, em pensava que trobaria algo diferent. Potser per idees preconcebudes despres d'haver estat en altres monestir on parts d'ells aprofitaven baumes naturals o estaven directament excavats en la roca com pot ser el monestir grec de Sumela a Trabzon o l'armeni de Geghard.
Vist el monestir, enxufo la directa cap a Isperih. Sortira un dia llarg, i mes despres que se'm moris l'Aventura, el GPS, despres d'un parell de caigudes. Tenia muntat un track per camins que m'havien d'evitar fer una volta de mes de 20km pero sense l'aparell no me la jugo.
Recorro poblets de majoria turca cada un amb la seva petita mesquita i minaret i carreteretes secundaries entre camps de girasol abans no arribar a Isperih. Hi arribo cap a les 19:00. El Dragomir esta a Radgraz cobrint un partit de futbol (fa de fotograf freelance per a un diari regional) i me l'espero en un bar al parc de la poblacio. Poc despres, pero, arriba la seva companya qui m'invita a que l'acompanyi cap a casa. No m'estare a casa del Dragomir, massa petita, em diuen, sino a casa del seu germa, que esta visquent a Bergara, al Pais Basc. Alla, m'hi espera la mare del Dragomir i un amic de la familia que em reben amb els brasos oberts. M'inviten a un suc casola mentre elogio el jardi i l'hort que la mare del Dragomir mante. Tindre una casa per mi solet aquest vespre.
En Drago arriba que m'enganxa fent la bugada despres d'haver-me dutxat. Ho deixem tot tancat i ens anem a sopar. I entre tarator, kebapaches i koftes ens expliquem la vida.
Tot i que la seva passio es la fotografia i que es treu alguns calerons amb les fotos em reconeix que necesita una feina estable que ara no troba. La seva companya es mestra i ell ara esta a l'atur. Treballava per IBM a la republica txeca pero al tenir el crio que tenen van decidir tornar per fer-lo creixer aprop de la familia. Ara pero, necesita trobar alguna feina. Tambe parlem de mi, i es que li fascinen els meus viatges i les poques fotografies meves que ha vist al blog. Em pregunta si em faria res que publiqeus un article al diari sobre mi i els meus viatge... Faltaria mes !!! Em fa les preguntes de rigor i tornem cap a casa tot fent petar la xerrada.
L'endema al mati em du una banitza per emorzar i amb cotxe ens anem cap a Sveshtari, per visitar la tomba reial tracia que hi ha. Mentre ens hi acostem es comencen a veure tumuls pels camps. Els tumuls on els tracis enterraven la seva gent. Llegeixo, en la guia que em compro, que l'ubicacio dels tumuls no es aleatoria i que alguns conjunts de tumuls repliquen algunes constelacions com Orion.
Arribem al centre d'interpretacio i al cap de poc fem cap al tumul que es troba a pocs metres. Una porta corredissa dona entrada dins del tumul. Una sensacio particular la d'entrar dins d'una muntanya, i mes sabent que la muntanya es artificial, creada per l'home. Em calso uns plastics sobre les sandalies i comencem la visita amb el guia. Primer es mostren alguns artefactes trobats aixi com algunes fotos de l'epoca de les excavacions... pero despres d'un gir de 90 graus, te la trobes alla... la tomba. Em quedo sense paraules. Alla al mig, sola... Un corredor dona pas a la avantsala que hi ha abans de la sala sepulcral, i al fons d'aquesta, les cariatides il.luminades. La majestuositat de la tomba queda realsada pel buit de la muntanya que l'envolta.
La tomba fa 7.5m de llarg per 6.5 d'ample en la fasana. La cambra sepulcral te 4.45m d'alsada. Deu cariatides envolten la cambra sepulcral i sobre d'elles una escena pintada on mostra el proces de deificacio, pel qual el rei passava a ser un deu. Em quedo encisat contemplant la cambra una bona estona fins que tornem a sortir. A fora m'espera en Dragomir i la seva companya, que no hi han entrat, massa cops hi han estat, ja.
Abans d'agafar el cotxe els hi proposo d'anar al tekke on es suposa que hi ha enterrat un sant musulma del segle XVI, Demir Baba. Es sorprenen de la proposta. Vols anar a un lloc turc? Es mostren una mica confosos pero accepten. Esta clar que els hi he tocat la fibra. Em comenten que la seva regio un 60% son turcs, un 30% bulgars i un 10% gitanos (segons la wikipedia: 47,2%,44% i 5,73 respectivament en fonts del cens del 2001). Es senten en minoria, i a mes, em comenten que els turcs estan manuipulats i que en els poblets son molt tancats de mires.
Hi baixem. El Drago es queda al cotxe pero hi baixo amb la seva companya. Els cami de baixada es composa de no se quants esglaons per mig d'un bosc, i de les branques dels arbres mes propers hi penjen trosos de teles lligades per la gent com a vots per a obtenir bona sort. Arribem al tekke i el visitem. Tot ell esta sobre un antic santuari traci, pero a hores d'ara la majoria gent que hi volta poc l'importa. Un grup d'adolescents turques es dediquen a enfilar-se aqui i alla fent-se fotos. Totes es tumben com es de rigor sobre una llosa que ja formava part de l'antic santuari traci, es veu que et carrega d'energia.
Visitat el tekke tornem cap a Isperih i a casa el Drago m'ensenya l'article que va publicar al seu blog sobre la darrera troballa a Sveshtari: l'esquelet d'un cavall i d'un gos en un tumul mes gran que el tumul en que hi ha la tomba reial. Depararan les excavacions mes sorpreses?
Tornem cap a casa del germa del Drago amb l'intencio per part meva d'empaquetar i marxar, pero son les dotze tocades i no hi ha manera de posar la directa cap a Shumen. La mare d'en Drago ja ens espera amb una amanida i algo de fruita per dinar. Finalment, cap quarts de tres logro deixar Isperih, amb la sensacio de deixar-hi un amic. Quan el tornare a veure?
Pero no puc estar per sentimentalismes, com no espavili em caura la nit a sobre, em queden 80km per endevant.
Vaig deixar tarnovo el dia 6 d'agost. L'objectiu arribar a Ivanovo per visitar-ne el monestir rupestre patrimoni de l'humanitat per l'Unesco. De cami, tinc intencio de fer dues parades. La primera, al monestir de Preobazhenski. Per variar, hi arribo que hi ha moguda. Moltissima gent i una cerimonia que no identifico. Es entre setmana i una hora rara. I la liturgia no la fan nomes dins l'esglesia sino que surten a fora davant d'una taula plena de menjar. No acabo de copsar de que va el tema. I tot i que un parell o tres de persones es dirigeixen a saludar-me, cap d'elles parla angles i el meu rus es massa basic per aquestes converses, i el bulgar ja no diguem... Me'n vaig mig intrigat cap a les segones runes del dia. Objectiu: Nicopolis-ad-Istrum.
Nicopolis del Danubi (encara que aquest estigui a mes de 50km en linia recta). Restes de la ciutat romana que Traja construi en memoria de la vitoria sobre els dacis. Em passeixo pel Cardo Maximus, l'agora i els seu petit odeon sota un sol de justicia abans no contnuar cap a Ivanovo.
Una horeta mes de bici i parada a menjar en un restaurant de camioners. Lloc curios. Tots son turcs i la televisio que tenen enxufada tambe es la turca. Arribo cap al tard a Ivanovo i localitzo un senzill hotelet on la mestresa em prepara un sopar d'allo mes delicios. Quan acabo de sopar surto a donar una volta i em dirigeixo cap a un carrero on hi sona musica. M'hi atanso i hi trobo tota una familia gitana sopant a la fresca. M'inviten i resulta que un d'ells viu a Espanya. M'ensenya orgullos el document que com a ciutada de l'Unio Europea li dona permis per treballar a Espanya i fem petar una mica la xerrada. Pero amb ell no passem de l'Espanya muy bueno todo amigo, gente bueno, amigo; mujeres bueno, amigo; ciudades bueno, amigo. I amb el seu amic, als 5 minuts ja ens hem repasat tots el jugadors de l'epoca de Hristo Stoikov cinc cops, aixi que m'acomiado d'ells i me'n vaig a dormir.
L'endema surto cap a Isperih, on espero trobar-me amb en Dragomir, el que sera el meu Couchsurfer. Primer, pero, visito el monestir d'Ivanovo, que em decepciona. Tot i la importancia dels seus frescos, patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, em pensava que trobaria algo diferent. Potser per idees preconcebudes despres d'haver estat en altres monestir on parts d'ells aprofitaven baumes naturals o estaven directament excavats en la roca com pot ser el monestir grec de Sumela a Trabzon o l'armeni de Geghard.
Vist el monestir, enxufo la directa cap a Isperih. Sortira un dia llarg, i mes despres que se'm moris l'Aventura, el GPS, despres d'un parell de caigudes. Tenia muntat un track per camins que m'havien d'evitar fer una volta de mes de 20km pero sense l'aparell no me la jugo.
Recorro poblets de majoria turca cada un amb la seva petita mesquita i minaret i carreteretes secundaries entre camps de girasol abans no arribar a Isperih. Hi arribo cap a les 19:00. El Dragomir esta a Radgraz cobrint un partit de futbol (fa de fotograf freelance per a un diari regional) i me l'espero en un bar al parc de la poblacio. Poc despres, pero, arriba la seva companya qui m'invita a que l'acompanyi cap a casa. No m'estare a casa del Dragomir, massa petita, em diuen, sino a casa del seu germa, que esta visquent a Bergara, al Pais Basc. Alla, m'hi espera la mare del Dragomir i un amic de la familia que em reben amb els brasos oberts. M'inviten a un suc casola mentre elogio el jardi i l'hort que la mare del Dragomir mante. Tindre una casa per mi solet aquest vespre.
En Drago arriba que m'enganxa fent la bugada despres d'haver-me dutxat. Ho deixem tot tancat i ens anem a sopar. I entre tarator, kebapaches i koftes ens expliquem la vida.
Tot i que la seva passio es la fotografia i que es treu alguns calerons amb les fotos em reconeix que necesita una feina estable que ara no troba. La seva companya es mestra i ell ara esta a l'atur. Treballava per IBM a la republica txeca pero al tenir el crio que tenen van decidir tornar per fer-lo creixer aprop de la familia. Ara pero, necesita trobar alguna feina. Tambe parlem de mi, i es que li fascinen els meus viatges i les poques fotografies meves que ha vist al blog. Em pregunta si em faria res que publiqeus un article al diari sobre mi i els meus viatge... Faltaria mes !!! Em fa les preguntes de rigor i tornem cap a casa tot fent petar la xerrada.
L'endema al mati em du una banitza per emorzar i amb cotxe ens anem cap a Sveshtari, per visitar la tomba reial tracia que hi ha. Mentre ens hi acostem es comencen a veure tumuls pels camps. Els tumuls on els tracis enterraven la seva gent. Llegeixo, en la guia que em compro, que l'ubicacio dels tumuls no es aleatoria i que alguns conjunts de tumuls repliquen algunes constelacions com Orion.
Arribem al centre d'interpretacio i al cap de poc fem cap al tumul que es troba a pocs metres. Una porta corredissa dona entrada dins del tumul. Una sensacio particular la d'entrar dins d'una muntanya, i mes sabent que la muntanya es artificial, creada per l'home. Em calso uns plastics sobre les sandalies i comencem la visita amb el guia. Primer es mostren alguns artefactes trobats aixi com algunes fotos de l'epoca de les excavacions... pero despres d'un gir de 90 graus, te la trobes alla... la tomba. Em quedo sense paraules. Alla al mig, sola... Un corredor dona pas a la avantsala que hi ha abans de la sala sepulcral, i al fons d'aquesta, les cariatides il.luminades. La majestuositat de la tomba queda realsada pel buit de la muntanya que l'envolta.
La tomba fa 7.5m de llarg per 6.5 d'ample en la fasana. La cambra sepulcral te 4.45m d'alsada. Deu cariatides envolten la cambra sepulcral i sobre d'elles una escena pintada on mostra el proces de deificacio, pel qual el rei passava a ser un deu. Em quedo encisat contemplant la cambra una bona estona fins que tornem a sortir. A fora m'espera en Dragomir i la seva companya, que no hi han entrat, massa cops hi han estat, ja.
Abans d'agafar el cotxe els hi proposo d'anar al tekke on es suposa que hi ha enterrat un sant musulma del segle XVI, Demir Baba. Es sorprenen de la proposta. Vols anar a un lloc turc? Es mostren una mica confosos pero accepten. Esta clar que els hi he tocat la fibra. Em comenten que la seva regio un 60% son turcs, un 30% bulgars i un 10% gitanos (segons la wikipedia: 47,2%,44% i 5,73 respectivament en fonts del cens del 2001). Es senten en minoria, i a mes, em comenten que els turcs estan manuipulats i que en els poblets son molt tancats de mires.
Hi baixem. El Drago es queda al cotxe pero hi baixo amb la seva companya. Els cami de baixada es composa de no se quants esglaons per mig d'un bosc, i de les branques dels arbres mes propers hi penjen trosos de teles lligades per la gent com a vots per a obtenir bona sort. Arribem al tekke i el visitem. Tot ell esta sobre un antic santuari traci, pero a hores d'ara la majoria gent que hi volta poc l'importa. Un grup d'adolescents turques es dediquen a enfilar-se aqui i alla fent-se fotos. Totes es tumben com es de rigor sobre una llosa que ja formava part de l'antic santuari traci, es veu que et carrega d'energia.
Visitat el tekke tornem cap a Isperih i a casa el Drago m'ensenya l'article que va publicar al seu blog sobre la darrera troballa a Sveshtari: l'esquelet d'un cavall i d'un gos en un tumul mes gran que el tumul en que hi ha la tomba reial. Depararan les excavacions mes sorpreses?
Tornem cap a casa del germa del Drago amb l'intencio per part meva d'empaquetar i marxar, pero son les dotze tocades i no hi ha manera de posar la directa cap a Shumen. La mare d'en Drago ja ens espera amb una amanida i algo de fruita per dinar. Finalment, cap quarts de tres logro deixar Isperih, amb la sensacio de deixar-hi un amic. Quan el tornare a veure?
Pero no puc estar per sentimentalismes, com no espavili em caura la nit a sobre, em queden 80km per endevant.
divendres, d’agost 13, 2010
Tres dies a la capital: Veliko Tarnovo
El dos d'agost vaig arribar a Veliko Tarnovo i m'hi vaig estar tres dies.
Veliko Tarnovo es la capital sentimental de Bulgaria. Si be Sofia n'es la capital politica i economica, diria que tots els bulgars tenen un raconet per la Gran Tarnovo.
Veliko Tarnovo respira historia bulgara per totes bandes. Va ser la capital del segon regne bulgar a partir de 1185. Durant l'epoca sota domini otoma va ser el focus de diverses revoltes bulgares i un cop recobrada la independencia, va ser a Veliko Tarnovo on es va reunir l'assamblea constituent que va redactar la nova constitucio de Bulgaria. Caigut el comunisme, tambe va ser a Tarnovo on simbolicament es va reunir l'assamblea despres de les primeres eleccions.
Dedico el primer i el tercer dia a recorre'm la ciutat mentre el segon faig una escapada cap a Triavna i el monestir de Drianovo. Una volteta de uns 100km que em dura a veure l'enessima poblacio pintoresca i l'enessim monestir que com tants d'altres, va patir la repressio otomana despres d'un alsament contra els turcs i mes de 100 bulgars i van morir, Hi ha un mausoleu que rememora aquests fets.
A Tarnovo, em dedico a fer el guiri. Son uns dies on fa una calor sofocant i tenir l'alberg al rovell de l'ou em permet tornar-hi a descansar i hidratar-me de tant en tant.
Comenso visitant una de les dues fortificacions que hi ha a Tarnovo dalt d'un dels turonets. El Tsaravets. En certa forma, Tarnovo, s'assembla a Roma. Si be Roma va arribar a estar sobre set turons, Tarnovo es va quedar en tres. Aixo si, Tsaravets tambe te la seva roca Tarpeia particular, on, empenteta avall, s'executava als traidors.
Pero allo que te de mes destacat Tarnovo, o el que mes destaquen els bulgars, es tot el vinculat a l'historia dels diversos estats independents bulgars. Sigui els dos regnes medievals o l'independencia despres de l'imperi otoma.
Dels primers, destaca les restes de l'esglesia del 40 martirs, al barri d'Asenova. L'esglesia en si, es forsa decepcionant. Diguem-ne que es una combinacio de poques restes originals amb una freda, marmorea, reconstruccio. Aixi , el sepulcre on es troba enterrat un dels Tsars bulgars del segon regne, Kaloyan, es un llosa freda de marbre modern. Tambe ho es, el sepulcre de de Sveti Sava (Sant Sava) el mes gran sant Serbi que va morir a Bulgaria. Tanmateix, entre tant marbre nou tambe s'hi troben algunes peces interesants. Com una columna amb una inscripcio en grec atribuida al tsar Omurtag, tsar del primer regne bulgar i que els constructor de l'esglesia al sXII haurien dut alla, o tambe, inspirant-se en ella una columna amb inscripcions d'Asen II el Tsar del segon regne que va dur Bulgaria a la seva maxima expansio territorial, de Durres a Belgrad i de Butrinti a per sota Edirne passant per Salonica ! Tambe hi ha en teoria, varis frescos originals, pero alguns els han enretirat per fer-ne restauracions.
I al museu arqueologic el que mostren amb mes orgull es l'anell reial del Tsar Kaloyan. Que va ser el que va dur a Bulgaria a la forta expensio territorial que remataria el seu succesor Asen II.
Respecte al proces d'independencia, nomes comentar que la constitucio de Tarnovo i el seu proces d'independencia te el seu propi museu a Tarnovo. En ell s'hi exposen els precedents i el caldo de cultiu que va dur al proces de reneixensa nacional que va acabar en l'independencia de Bulgaria despres de la guerra Ruso-Turca del 1877-1878, i a mes, es reconstrueix la sala on es va dur a terme l'assamblea constituent.
Historia per donar i vendre, com podeu veure a Veliko Tarnovo.
Pero no tot van ser llisons d'historia in situ. Si be, els carrers principals de Tarnovo han estat plenament okupats per les botigues i restaurants orientats al turisme, Tarnovo es una poblacio que invita a ser passejada. A la que un s'allunya de l'arteria principal i els un o dos carrers mes turistics, es troba en tot de carrers empedrats, amb casetes de dos pisos d'estil renaixensa nacional. Teulades a quatre bandes, balcons de fusta per on s'hi enfilen parres... i amb un munt de racons per descobrir.
I entre passajadetes i histories mes mundanes com comprar-me un calsat de bici nou perque se'm va trencar el vell, i actualitzacions de blog van passar volant tres dies a Veliko Tarnovo. I me'n vaig, el tercer amb la sensacio de no haver-la descobert del tot, d'haver-me quedat racons per descobrir, com la mesquita que es divisava des de Tsaravets, pero que hi farem, s'ha de fer ruta.
Veliko Tarnovo es la capital sentimental de Bulgaria. Si be Sofia n'es la capital politica i economica, diria que tots els bulgars tenen un raconet per la Gran Tarnovo.
Veliko Tarnovo respira historia bulgara per totes bandes. Va ser la capital del segon regne bulgar a partir de 1185. Durant l'epoca sota domini otoma va ser el focus de diverses revoltes bulgares i un cop recobrada la independencia, va ser a Veliko Tarnovo on es va reunir l'assamblea constituent que va redactar la nova constitucio de Bulgaria. Caigut el comunisme, tambe va ser a Tarnovo on simbolicament es va reunir l'assamblea despres de les primeres eleccions.
Dedico el primer i el tercer dia a recorre'm la ciutat mentre el segon faig una escapada cap a Triavna i el monestir de Drianovo. Una volteta de uns 100km que em dura a veure l'enessima poblacio pintoresca i l'enessim monestir que com tants d'altres, va patir la repressio otomana despres d'un alsament contra els turcs i mes de 100 bulgars i van morir, Hi ha un mausoleu que rememora aquests fets.
A Tarnovo, em dedico a fer el guiri. Son uns dies on fa una calor sofocant i tenir l'alberg al rovell de l'ou em permet tornar-hi a descansar i hidratar-me de tant en tant.
Comenso visitant una de les dues fortificacions que hi ha a Tarnovo dalt d'un dels turonets. El Tsaravets. En certa forma, Tarnovo, s'assembla a Roma. Si be Roma va arribar a estar sobre set turons, Tarnovo es va quedar en tres. Aixo si, Tsaravets tambe te la seva roca Tarpeia particular, on, empenteta avall, s'executava als traidors.
Pero allo que te de mes destacat Tarnovo, o el que mes destaquen els bulgars, es tot el vinculat a l'historia dels diversos estats independents bulgars. Sigui els dos regnes medievals o l'independencia despres de l'imperi otoma.
Dels primers, destaca les restes de l'esglesia del 40 martirs, al barri d'Asenova. L'esglesia en si, es forsa decepcionant. Diguem-ne que es una combinacio de poques restes originals amb una freda, marmorea, reconstruccio. Aixi , el sepulcre on es troba enterrat un dels Tsars bulgars del segon regne, Kaloyan, es un llosa freda de marbre modern. Tambe ho es, el sepulcre de de Sveti Sava (Sant Sava) el mes gran sant Serbi que va morir a Bulgaria. Tanmateix, entre tant marbre nou tambe s'hi troben algunes peces interesants. Com una columna amb una inscripcio en grec atribuida al tsar Omurtag, tsar del primer regne bulgar i que els constructor de l'esglesia al sXII haurien dut alla, o tambe, inspirant-se en ella una columna amb inscripcions d'Asen II el Tsar del segon regne que va dur Bulgaria a la seva maxima expansio territorial, de Durres a Belgrad i de Butrinti a per sota Edirne passant per Salonica ! Tambe hi ha en teoria, varis frescos originals, pero alguns els han enretirat per fer-ne restauracions.
I al museu arqueologic el que mostren amb mes orgull es l'anell reial del Tsar Kaloyan. Que va ser el que va dur a Bulgaria a la forta expensio territorial que remataria el seu succesor Asen II.
Respecte al proces d'independencia, nomes comentar que la constitucio de Tarnovo i el seu proces d'independencia te el seu propi museu a Tarnovo. En ell s'hi exposen els precedents i el caldo de cultiu que va dur al proces de reneixensa nacional que va acabar en l'independencia de Bulgaria despres de la guerra Ruso-Turca del 1877-1878, i a mes, es reconstrueix la sala on es va dur a terme l'assamblea constituent.
Historia per donar i vendre, com podeu veure a Veliko Tarnovo.
Pero no tot van ser llisons d'historia in situ. Si be, els carrers principals de Tarnovo han estat plenament okupats per les botigues i restaurants orientats al turisme, Tarnovo es una poblacio que invita a ser passejada. A la que un s'allunya de l'arteria principal i els un o dos carrers mes turistics, es troba en tot de carrers empedrats, amb casetes de dos pisos d'estil renaixensa nacional. Teulades a quatre bandes, balcons de fusta per on s'hi enfilen parres... i amb un munt de racons per descobrir.
I entre passajadetes i histories mes mundanes com comprar-me un calsat de bici nou perque se'm va trencar el vell, i actualitzacions de blog van passar volant tres dies a Veliko Tarnovo. I me'n vaig, el tercer amb la sensacio de no haver-la descobert del tot, d'haver-me quedat racons per descobrir, com la mesquita que es divisava des de Tsaravets, pero que hi farem, s'ha de fer ruta.
dijous, d’agost 05, 2010
Afotikis I
Veliko Turnovo |
Triavna |
Familia de pic-nic al port de Troyan |
Koprivshtitsa |
Nen al monestir d'Etropole |
Cami d'Etropole |
Monestir Glozhene |
monestir Cherepish |
Vistes monestir Cherepish |
Sofia |
Etiquetes de comentaris:
bici,
bicycle,
bulgaria,
fotos,
Koprivshtitsa,
triavna,
Veliko Tarnovo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)