La meva primera estada a Sofia es pot dividir en dues parts clarament diferenciades. Les estones guiri - turista, i les estones pasades amb l'Eli, la couchsurfer que em va acollir a casa seva. Ja n'he parlat en altres post de viatges anteriors, pero per qui es caigui de nou per aqui, us explicare que Couchsurfing es una xarxa social que permet a viatgers contactar amb altres viatgers i estar-se a casa seva. Vaig contactar amb l'Eli i es va avenir a allotjar-me a casa seva.
Vaig arribar a casa l'Eli venint directe de l'aeroport i ja m'esperava. Vam deixar la bici en un local de la seva propietat als baixos del bloc de pisos on viu i vam pujar cap a casa.
Periodista i relacions publiques de professio, resulta ser una apasionada de la musica i la cultura en general. Actualment treballa duent la part de publicitat, marketing i relacions publiques d'un nou local de jazz que s'ha obert fa poc a Sofia i al local on he deixat la bici i volia obrir una sala multidisciplinar per fer-hi exposicions, concerts i en definitiva ser un lloc de trobada pels amics de les arts, malauradament no te diners per arrencar ara el projecte pero ha trobat un artista que vol obrir-hi una galeria on exposar la seva obra. No deixa de ser una bona solucio.
Pujem al pis i de seguida ens posem a parlar de musica. M'ensenya varies gravacions als youtube d'un projecte que estan duent a terme al club de jazz actulament: Unir musics de tracicio jazzistica amb musics gitanos. Malauradament, pero, els dies que hi soc no hi ha cap concert. Aqui en teniu un video pero de la vidilla del club:
Mentre veiem aquest i alguns altres videos aprofito per fer-li algunes preguntes sobre la la composicio etnica de Bulgaria. I em comenta, tal i com suposava, que la condicio de vida dels gitanos, en comparacio amb la dels bulgars es mes baixa, viuen en barris separats i mancats d'infrastructures i tenen un creixement demografic mes fort que la resta de la poblacio. Per una banda li fa por el creixement demografic que tenen pero d'altra banda tambe em remarca que no tots els gitanos son pobres i amb baixa formacio i que tambe n'hi ha que tenen una economia mes benestant.
Tambe m'explica que un dels seus amics es turc. Per sortir-ne de dubtes li pregunto si turc o pomak (bulgars musulmans) i em remarca que no, que bulgar d'etnia turca i m'explica que ell va tornar de Turquia on els seus pares van emigrar despres del discurs d'en Zhivkov l'any 1989 i que dolguts, han decidit no tornar a posar els peus en terra bulgara.
Durant els 80 del segle passat, el regim comunista va iniciar un proces d'assimilacio cultural de la minoria turca de Bulgaria. Se'ls va obligar a adoptar noms bulgars, es va prohibir parlar turc en public i es van tancar els diaris i emisores de radio en turc. Al maig de 1989 es subleven els turcs de varies regions de Bulgaria i en resposta, Zhivkov dona un discurs on diu que si els turc bulgars prefereixen viure a la capitalista Turquia que a la socialista Bulgaria, son lliures d'anar-se'n. Quan a l'agost les autoritats turques decideixen tancar les fronteres sobrepasades per l'allau d'emigrants, 344.000 persones havien creuat la frontera. Entre ells , la familia de l'amic de l'Eli.
Deixant la musica de banda, una altre de les batalles de l'Elisaveta es el seu veinat. No va parar fins lograr qeu l'ajuntament instales containers per la recollida selectiva de brossa i ara esta enfrescada en que reparin l'asfalt i l'estat del carrer, que esta forsa malmes.
Aquestes son les batalletes que m'explica durant el primer dia de viatge.
L'endema ens trobem a casa al vespre. Ella ha estat treballant tot el dia i jo visitant la ciutat. Me la trobo preocupada, una pujada de tensio a fos el transformador del seu portatil (per aixo no em vaig conectar a internet a Sofia), pero de seguida se li pasa la depre.
Mentre sopem en un restaurant indi i parlem d'Armenia (hi ha una forta comunitat armenia a Bulgaria i varis amics seus son armenis) reb un missatge al mobil que la torna mig boja. Un music d'un conegut grup espanyol esta en un projecte de fer workshops musicals arreu del mon i n'ha escollit un a Bulgaria. Des del consulat espanyol han contactat amb el seu club de jazz i es dura terme alla amb musics locals i el music promotor de l'event. No s'ho acaba de creure tenint en compte que el local no fa ni mig any que esta en marxa.
Acabant de sopar tornem a casa, fem petar una mica mes la xerrada i em preparo per anar a dormir i comensar a pedalar el dia seguent mentre ella apura la bateria que li queda al portatil.
L'endema, poc temps per res mes que no siguin acomiadaments. Ens veiem a Barcelona. Te previst baixar-hi a la tardor a visitar un amic armeni.
Sofia? Us en parlare al final del viatge. Quan en tingui una visio complerta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada