L'endema de l'arribada a Etropole tocava posar a prova les cames. Calia creuar els balcans, l'Stara Planina, la Muntanya Vella, per arribar a Koprivshtitsa. El dia seguent, l'hauria de creuar de nou per arribar a Troyan.
Nomes deixar Etropole comensa a pujar. Primer suaument, despres mes fort. Al cap d'uns 15 kilometres em trobo dalt del port, despres de fer els darrers 5km en un asfalt en estat deplorable. Descens rapid per l'altre banda i paradeta a picar algo al'ombra dels jardins de la torre del rellotge de Zlatitsa. En acabat, cap a Koprivshtitsa.
Hi arribo cap a les 16:00, mes tard del previst. Comptava amb el port de muntanya pero no amb la pujada posterior a Zlatitsa i en la pujada final (aquesta mes forta del previst) a Koprivshtitsa.
Massa tard pel planning previst. Koprivshtitsa es coneguda apart per de les seves cases en estil de la renaixensa nacional, per 6 cases museus que valen la pena ser visitades. No tenia previst visitar-les totes pero si almenys la meitat. M'haure de confirmar en visitar-ne nomes una ja que tanquen a les 17:30. Visito la de Luyben i Petko Karavelov. No es la mes espectacular, pero l'he localitzada de cami a l'hotelet que m'estic i aixi m'asseguro que aquesta la veig. En Luyben resulta ser un intelectual de l'epoca de la Renaixensa que visque a Russia, Romania i Serbia i exercir d'escriptor i periodista i es dedica a promoure la causa Bulgara a l'exterior. Son germa Pekto fou un emminent politic que va ocupar diversos carrecs en els primers governs de la Bulgaria independent. La casa es visita amb la decoracio tipica de l'epoca mes alguns textos, fotogragies i dades dels germans. Tambe s'hi troba una imprenta des de que Luyben des de Romania es dedica a escriure pamflets i propaganda revolucionaria i que mes endevant a Veliko Turnovo seria emprada per imprimir la primera constitucio bulgara.
Surto de la casa sense temps per visitar-ne cap altra aixi que em dedico a deixar-me perdre pels carrerons empedrats que composen el poble. El poble mante en tot moment l'arquitectura tradicional i tot ser un poblet de postaleta, alhora te vida propia: ara et creues amb uns gitanos amb carro, per alla et trobes algu tallant llenya, uns que fan petar la xerrada al parc central... Per sort, de moment, no s'ha convertit en un poble-museu, continua tenint vida.
El dia seguent, toca tornar a creuar l'Stara Planina, ara en direccio a Troyan, per visitar-ne el seu monestir. Desfaig els 12km que separan Koprivshtitsa de la carretera principal que du a Burgas, que haure de seguir fins a Karnare on comensa a enfilar el port. Despres de la cocacola de rigor per carregar piles enfilo amunt. Les primeres rampes son suaus pero de seguida s'endureixen, pero tampoc massa. Vaig guanyant alsada a l'hora que cremo quilometres. Quan duc uns tres quarts de port fet i comenso a anar curt d'aigua, veig una font a peu de carretera i una familia fent-hi un picnic al costat. No he tingut temps de treure la botella de la bici per omplir-la que ja estic invitat a menjar amb ells. El menu del dinar sera amanida i carn a la brassa regat amb rakia i pseudo fanta de poma. El Rangel i la Vanita deuen rondar la trentena i amb ells hi ha els pares del Rangel. Cap d'ells parla angles, be en Rangel quatre paraules basiques, pero a la que els hi dic que jo parlo po-ruskii chut-chut se m'envalen de mala manera. Costa recordar-els-hi de tant en tant que po-ruskii si, pero nomes chut-chut (una miqueta). El pare del Rangel m'explica que el seu salari nomes es de 250eu mensuals i en Rangel que ha estat Ranger a Irak, tambe ha estat a BCN. Fem petar la xerrada una bona estona entre insistents invitacions a que mengi mes. Pero jo no em vull omplir massa tenint encara un tros de port per endevant. Ens acomiadem despres d'intercanviar emails i continuo cap amunt. El port es fa tant suau que en alguns moments arribo a perdre alsada. Quina rabia !!! Sis quilometres mes tard, em trobo a dalt del cim. Sense com aquell qui diu parar, tiro cap avall. Tonto que soc !!! Un cop acabat el dia m'assabatare que dalt del port hi ha unes petites restes de la Via Trajana , massa tard per tornar enrera.
Arribo a Troyan despres d'un llarg descens en que avanso un camio i una excavadora. Em dedico el vespre a descansar.
L'endema, sense pes, enfilo cap al monestir de Troyan. M'hi planto que no son encara quarts d'onze del mati. Esta ple de cotxes. Sera sempre aixi? El que no hi caic es que es diumenge. Arribo que s'estan en plena Liturgia. Quedo completament hipnotitzat pels cants dels monjos i resto palplantat dins l'esglesia durant mes de mitja hora. Feia temps que no assistia a cap liturgia oriental i no m'enrecordava ja com de misteriora i hipnotica pot arribar a ser: L'altar nomes visible durant la cerimonia, quan la porta principal de l'iconstasi resta oberta. L'unic moment en que el mon terrenal partipa del celestial. Els cants, en slavonic antic? , i tot envoltat dels frescos pintats per Zahari Zograf, a qui es pot veure en un autoretrat en una de les parets laterals del monestir.
Llegeixo que el monestir de Troyan junt amb quatre mes te un status especial. L'status de ser un monestir staroupegial. Que vol dir aixo? Doncs segons la guia que duc, que el monestir en lloc de dependre del bisbe local depen directament de Constantinoble. Si ho cerco a internet, la wikipedia em diu quelcom similar pero exactament el mateix, que enlloc de dependre del bisbe local depen directament del patriarca. I jo em pregunto, si l'esglesia ortodoxa bulgara es autocefala, el patriarcat esta a Constantinoble? Crec que es un error de la guia pero tampoc ho tinc clar. A sobre, al monestir veig que algunes de les icones tenen inscripcions que en lloc d'estar en cirilic estan en grec... i aixo encara augmenta la meva confusio. Haure d'acabar-ho de consultar quan torni a casa, que viatjant manca el temps :-(
En acabar la Liturgia em dedico, ara ja sense tanta gent, a acabar de contemplar l'esglesia. Hi destaca una icona de la Verge amb tres mans, suposadament duta del Mt Athos el s XVII. Tambe contemplo l'iconostasis durant una estona i em torna al pensament algo que es reitera en varis dels monestirs que ja he visitat anteriorment: el treball de la fusta no m'impresiona tant com el que vaig veure en algun monestir de Macedonia fa tres anys. Acabo la visita al petit museu de l'estansa de Vasil Levski (amb amagatall i lloc per fugir de rigor) i torno cap a Troyan a visitar el museu d'oficis. Havent dinat, pedalo els 30km de tramit que hi ha fins a Lovech.
Una trucadeta des del pont de fusta cobert que hi ha al centre de la ciutat, i en cinc minuts la Gabi, d'Hospitality Club em ve a recollir. La segeixo, ella giant-me amb el cotxe i en cinc minuts mes som a casa seva. Alla em trobo amb l'Alexander, el seu marit, que esta acabant de vestir la Kalia, la filla de dos anys, que s'acaba de llevar. Els deixo batallant amb la cria mentre aprofito per dutxar-me i llegir correus atrasats. Continuem la tarda fent petar la xerrada a la cuina mentre prepara el sopar, mengem al voltant de quart de set i despres sortim tots quatre a fer un tomb per la ciutat. Em duen cap a la Hisaryia (la fortalessa) i l'Alexander, que es un apassionat de la historia, m'explica tots els detalls dels diversos racons que veiem. Tambe em comenta que tot i que en lloc s'han trobat assentament ja des de l'epoca Tracia, per ells el mes important es que el 1187 despres de tres mesos d'infroctuos setge les tropes bizantines acabaren reconeixen la independencia de la regio signant l'Emperador bizanti Isaac II el tractat de Lovech que conduiria al segon regne bulgar.
Tornem a casa i m'enxufo a internet mentre ells banyen i posen a dormir a la Kalia. Acabem el vespre fent petar la xerrada. Els dos son de Lovech i van viure 5 anys a Sofia on van esturdiar, pero a l'hora de pujar la familia van optar per tornar a Lovech per tal de que la nana pogues creixer en un entorn que ells consideren mes huma i on tothom coneix tohom. Diuen que empadronats a Lovech hi ha uns 40000 habitats pero que creuen que no sobrepasen els 25000 els que hi vieun regularment. L'Alexander treballa en conexions de fibra optica per internet i la Gabi te una petiat agencia de disseny. M'explica que aqui no pot guanyar tants diners com a Sofia per ser una ciutat petita pero aixo no treu que tinguin un Seat Toledo i un monovolum. La cosa no els hi va del tot malament. Sorpren que sent emprenedors com son despres l'Alexander em comenti que no li agrada com tracta els anys del comunisme actualment l'escola. En parlen del tot malament pero aleshores tothom era igual i tothom podia permetre's anar a la platja, em diu.
Matem el vespre xerrant i l'endema quan m'also l'Alex i la Kalia ja no hi son. El primer treballant i la segona a la guarderia. La Gabi em prepara un esmorzar delicios i despres ens acomiadem. Jo enfilo cap a Veliko Turnovo i ella cap a la feina.
Unes quantes hores mes tard arribo a l'antiga capital Bulgara. Que tal sera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada