dissabte, de juliol 30, 2016

Interludi a UlaanBaatar

- M'has llegit el pensament !!!!!! em deixa anar en Joel.

La veritat, no costa massa imaginar que és l'únic cònsul d'Ulaanbaatar que es desplasa per la ciutat amb Fat-bike, en ves de cotxe oficial amb matrícula diplomàtica. I és que resulta que la botiga de bicis que em canvia la llanta es troba al consulat belga o el consulat belga es troba en una botiga de bicis (tanto monta, monta tanto).

El 28 de Juliol vam sortir cap a Ulaanbaatar amb una hora de retràs d'Olgii, que com ja sabeu, es resisteix a desprendre's de mi. Vaig tenir la sort de trobar-me amb Harry Fisch a l'avió. No el coneixia personalment, però de seguida vam descobrir que teníem algun amic viatge comú con en Jordi Canal-Soler. En Harry, propietari d'una agència de Turisme fotogràfic es trobava a Olgii buscant localitzacions per un viatge fotogràfic on dur gent a retratar els famosos cetrers kazaks. Se'm va oferir a acostar-me en cotxe a la botiga de bicis... m'estalviaria un taxi.

Mentre el mecànic de confiansa d'en Joel em muntava la roda nova, vam fer petar la xerrada. Va muntar la tenda fa 6 anys, quan després de varis anys treballant per banques d'inversió amb clients de països de l'esfera soviètica, va decidir muntar el seu propi negoci. Ara és el distribuidor oficial de Trek a Mongòlia i a més de la botiga també organitza tours en btt pel país. A més, és consul. No hi ha prou feina per tenir una secció consular completa i pot manegar tant la botiga com la feina consular. L'única feina que no fa és expedir visats Shengen que queda sota la responsabilitat de l'embaixada alemana. Apart d'això s'encarrega de practicament tot, des de suport consular a detinguts fins a l'expedició de nous passaports. Fa una setmana va participar a l'ASEM Summit.  Costa imaginar-me'l encorbatat entre caps d'estat i minisitres varis. Mentre anem xerrant no para.

Work in progress al consulat belga.

- Com ens has trobat?, som un desastre amb màrketing
- A través de Warmshowers.
- Si, si warmshowers... 'colt!a  (a una empleada) hem de crear compte a Warmshowers. Xavi, per cert, tenim dutxa si et necessites dutxar. Ah !- a l'empelada altre cop - i compta a instagram.

Du mil projectes alhora, ara mateix està muntant uns racks individuals de bicis per vendre'ls a les botigues. Que la gent hi pugui aparcar a bici alhora que s'hi mostra publicitat. De idees no en li faltan. És d'aquella gent que fa bullir l'olla constantment.

M'acomidado d'ell quan se'n và amb la fat-bike tot panxo. Una hora més tard, tinc la bici muntada i una de les empleades m'acompanya en cotxe fins al centre de la ciutat. És dijous a la tarda i ja tinc la feina feta.

Cinc minuts després d'arribar a l'alberg cau una pedregada espectacular. Un diluvi d'aigua i pedra d'aquells que al maresme es veuen un cop cada tres o quatre anys... Diuen que no veien res així des de fa 50 anys. Espero que amaini i surto a fer una pizza. Cal aprofitar els luxes de la capital, no sé quan en tornaré a tenir.

Divendres és dia lliure, amb la feina feta em dedicaré a visitar les atraccions principals que ofereix UlaanBaatar: el monestir budista de Gandan,  el temple de  Choijin Lama i el Palau d'hivern del rei destronat per la revolució comunista. Trobo la ciutat canviada. S'ha construit molt. Gratacels al centre i barris plens de blocs de pisos a les afores. Intenten realocar en pisos la gent que va anar a plantar gers a la capital. Viure en gers s'ha convertit en un problema ambiental de primer ordre. Amb hiverns amb temperatures habituals de -30 o -40ºC no es pot tenir una ciutat on els seus habitants s'escalfen a base de cremar llenya o carbó.
Monestir de Gandan

Al vespre, aprofitaré per fer una mica de vida social amb gent de CSing, dues joves franceses amb feina per projecte / beca a l'ambaixada i els seus amics mongols. Soparem junts, farem unes cerveses ... i acabarem en un karaoke.

Avui he tornat cofoi a Olgii. Ara  ja tinc la llanta nova muntada a la bici... si tot va bé i Olgii m'allibera, demà, torno a pedalar.




divendres, de juliol 29, 2016

Roda el món i torna a .... Ölgii

Ölgii, la capital kazakha de Mongòlia, a l'extrem nord oriental del país, exergeix una atracció fatal contra la meva persona i contra la meva voluntat. Hi torno quan toca, com ara 8 anys després, i hi retorno, quan no toca i perquè no hi ha cap més remei. Ja va passar fa 8 anys i ha tornat a passar ara. Fa 8 anys vaig arribar esgotat. La travessa de Mongòlia havia estat dura, hi arribo emfebrat i potser havent perdut ja 8 o 10kg. La idea inicial d'estar-m'hi dos dies va quedar truncada al  pedalar 20km i veure que encara no estava recuperat la qual cosa em va forsar a tornar a Olgii i descansar fins estar plenament recuperat.

Aquest cop, arribava fresc. Tot i que alguna de les etapes russes havien estat dures, estàvem a l'inici del viatge i els cossos encara no han sofert. I a més, la gastronomia rusa no és com la mongola i vam poder recarregar piles amb assidüitat.

Vam arribar a Olgii el 20 de Juliol amb l'objectiu de tramitar els permisos fronterers i de parcs nacionals que ens haurien de permetre continuar cap al parc d'Altai Tavan Bogd. Tanmateix, a diferència de fa 8 anys, ara no es pot transitar pel parc lliurement sinó que cal anar acompanyat de guia... i els guies no acostumen a pedalar. Així doncs, vam haver de refer una mica el programa i vam aprofitar per estar-nos un dia més a Olgii, moment perfecte per actualitzar el blog sense estressar-se. Són dos dies on establim un triple campament base: L'hotel Duman, el mateix on m'havia estat fa 8 anys; el mític Pamukkale, restaurant turc, oasis de bon menjar fora d'Ulaanbaatar que també va ser camp base fa 8 anys; i l'Antalaya, nou restaurant, també turc, amb uns pastissets decents amb els que complementar el raquític esmorzar que ofereix l'hotel, llàstima que no tingui wifi. Anem saltant d'un lloc a l'altre amb les parades necessàries a l'internet café i al baazar.

Gers prop de Sagsai

El dia 23, sortíem direcció oest cap a Sagsai per d'allà encarar al sud per anar primer a Buyant i després a Altai, camí de Deluung i finalment Bulgan, on creuar la frontera.  La sortida de Olgii ja és a través d'un port de muntanya, que a les 7 del matí i amb el cos encara adormit costa de pujar. Després, descens a Sagsai, moment perfecte per buscar una botiga on fer el segon esmorzar i tot seguit enfilem estepa deixant un camp de gers i iurtes al oest.... un collet i creuem a una espectacular vall glaciar de riu ample que serpenteixa fins al fons, on s'entreveuen més iurtes plantades. Ens convidaran a dinar? No ho arribem a saber. Baixem el coll i decidim picar algunes galetes abans no continuar, moment en que me n'adono que la roda trasera no gira bé.  Quan miro atentament no m'ho puc creure.... llanta petada. No pot ser! Vaig a llanta petada per viatge a Mongòlia ! Fa 8 anys també la vaig petar ! És un moment dur, moralment m'ensorro una mica. Per alguns moments veig la pedalada finiquitada... però el primer és el primer. Cal tornar a Olgii. Estem en una pista molt poc transitada, no és ni molt menys una pista principal. Són gairebé les 15:00 quan em peta la llanta.

Poc abans de petar la llanta

Poc després passa un cotxe direcció Buyant. Diu que va cap a Buyant, però que no ens preocupem, que tornarà. I si, quatre hores després , apareix. Carregat com abans. El Miquel decideix quedar-se però el conductor s'hi nega.  És així com 8 persones fem la vintena de quilòmetres que separen el punt on estem de Sagsai. D'acord que dos són nanos, però tot i així anem vuit en un cotxe de 5 places que rasca el terra més d'un cop. A Sagsai descarrega, parem en un camp de gers, és aleshores que ens adonem que són mongols. És un Ger, no una iurta kazakha. Ens oferereix algunes galetes i un te i reprenem la marxa fins Olgii. Entrem a l'hotel Duman una hora després. Al·lucinen al veure'ns. L'atracció fatal d'Olgii s'ha repetit. No serà la darrera vegada.

El diumenge intento trobar roda compatible per la bici al bazaar, missió que resultarà impossible. Alhora, comenso a fer contactes a través de Warmshowers per trobar alguna botiga on poder canviar la roda a Ulaanbaatar: uns australians em recomenaran  procycling mongolia: Trek bike Shop , el distribuidor oficial de Trek al país. De seguida els hi envio un email. Sembla que la sol·lució serà volar a UB. Anada i tornada menys de 300€.

Arribant a l'hotel amb les bicis
Evaluem la situació amb el Miquel, no te massa sentit que s'esperi. Excepte l'olla, duem tot el material doblat, així que decidim que ell continui pel seu compte i que ja ens trobarem pel camí (provablement a Saizan, Kz) , jo hauré de fer algun tram en bus, potser a la Xina.  Ens acomiadem amb un últim sopar al Pamukkale.

El primer vol a UB  amb places és dijous. Mato el temps com puc a Olgii: passejades pel baazar, cafès al pamukkale, em faig amic d'uns estudiants turcs que donen clases d'anglès a la ciutat....

La noticia bona la rebo el dimarts. En Joel Cachet, propietari de la botiga  Trek, em confirma que te llanta de 26' i 32 radis per frens v-brake. Ja tinc la confirmació que el viatge no serà envà.

El dimecres però hi ha una sorpresa. Trucada d'en Miquel. No ha aconseguit passar el control militar d'Altai, la policia l'ha fet girar cua. Agafa un transport i torna a Olgii. Sembla ser que Olgii comensa a produir una atracció fatal també sobre ell. Si les recepcionistes del Duman parlessin rus o anglès ens sometrien a un tercer grau. Al·lucinen amb les nostres anades i tornades. No entenen res, les pobres. Al vespre farem el sopar de ressurreció i ens tronem a acomiadar. Ell agafarà cotxe fins al trencall d'Altai per d'allà seguir pedalant per la carretera principal i jo de bon matí aniré a l'aeroport per volar a UB. Deixo el petate i una alforja a recepció i els hi dic que torno dissabte. Dijous 28 de Juliol a les 6:30 ja soc a l'aeroport, i al es 7:00 ja he facturat. Queden tres hores pel vol. Olgii és dura. Me n'adono que m'he deixat un dels bitlleters on duc euros  (sempre duc els calers repartits) a l'hotel. Me n'hi torno. L'atracció fatal d'Olgii és ben forta. No passa ni una hora que ja torno a ser a l'aeroport. Sortim amb una hora de retràs, Olgii es ressisteix a deixar-me anar.

Ara soc a UB. Dema volo de tornada amb roda  nova... ara, Olgii hauria d'alliberar la seva presa.

divendres, de juliol 22, 2016

Del llac Teleskoe a la Chuyskiy Trakt

La primera part del viatge tenia com a objectiu recòrrer una de les valls secundaries de les Altai. Per això, de Gorno-Altaysk no vam sortir direcció sud per la Chuyskiy trakt, la carretera que du a Mongòlia, sinó que vam posar direcció al llac Teleskoe per creuar-lo i remuntar la vall del riu Chulyshman fins que la pista enfila pel coll de Katu-Yaryk.

Al Teleskoe hi vam arribar 160 km, mil picades de mosquit i dia i mig després d'haver-nos acomiadat de l'Andrey. Mil picades produides pels mosquits inclements de l'únic espai on la Taigà siberiana ens va permetre plantar les tendes la primera nit. Una clariana humida i d'herba alta a les afores d'un poblet,
Campament de la primera nit
Però a pesar dels mosquits, el migdia següent d'haver sortit de Gorno-altaysk ja erem a Artybash, el poble de la ribera nord del llac. Artibash és un poblet volcat al turisme interior rus. Arreu hi ha restaurants, hotels, campaments de bungalows i gent que lloga habitacions. Evidentment també s'ofereixen tot tipus d'excursions, a peu, a cavall i en barca per dins del llac.  Em pregunto quan els europeus descobriran Rússia com a gran destí turístic més enllà de Moscou i St Petseburg. Rússia te molt per oferir, i les Altai són un destí de muntanya de primer ordre.
love is in the air

Mentre dinem a un restaurant prop del llac rebo una trucada de l'Andrey: En Misha ja ens espera.  En Misha és un professor associat de la Universitat de Novosibirsk i alumne de l'Andrey. És altaic i la seva família es d'Artybash. A l'estiu col·labora amb el negoci familiar i te una barqueta per fer tours turístics pel llac. Ell ens durà fins a la ribera sud del llac. Tenim per endavant 70km de navegació lacustre.

Com era d'esperar, de totes les barques, la més petita, la més vulnerable havia de ser la del Misha. Encabim com podem les bicis, les alforges i el Miquel, que amb els seus 120kg val per dos, i posem rumb al sud. Les primeres dues hores de viatge són tant plàcides com la incomoditat del viatge en una barqueta atepeïda poden permetre. Fem, fins i tot, una parada per visitar una cascada, tant guapa com turística.
Creuant el llac Teleskoe
Sortint de la visita, però, la cosa canvia. Es gira vent i mal llac (suposo que aquest és l'equivalent lacustre a la mala mar) i patim una miqueta. En cada onada entra aigua a la barca i jo em clavo la potència de la bici del Miquel a l'alsada de les costelles (acabaré amb un blau). De cop, una onada fortíssima ens deixa completament anegats....ji, ji ji, ja, ja ja ens fa gràcia i tot. Deu minuts després me n'adono que la la funda on hi duia la G16 i el mòbil, així com la del GPS no són sobre el seient entre les rodes de la bici on haurien de ser. On cony han anat a parar? al darrera de la barca, al terra... sota dos pams d'aigua. Rèquiem per electrònica vària. Especialment greu em sap pel GPS (tranquils que anem equipats amb software de navegació a la tablet del Miquel), però amb el TwoNav Aventura havíem fet molts viatges junts: del Corredor de Wakhan a Kamchatka passant per Bolivia.

Autorecordatori: El proper cop que creui un llac, res d'anar fent fotos i si es fan guardar en lloc BEN SEGUR la càmera. El mateix aplica GPS, no cal anar mirant per on grava el track sobre l'aigua.

Són les 19:00 quan arribem a la ribera sud completament anegats. Fa fresqueta. Ens hi trobem un xiringuito turístic que ens anirà la mar de bé. Un campament de bungalows i habitacions per llogar que també te stolabaya(cantina) on sopar. Menjarem bé i ens estalviarem plantar tenda. I no només això, sinó que a més, hi ha banya, la sauna rusa, i ens donarem un merescut regal.

Vista de la ribera sud del llac Teleskoe
La banya es composa, tradicionalment, de tres estances. Una primera on canviar-se i descansar, lloc ideal per anar fent una cerveseta  entre suada i suada; una segona on rentar-se, ja sota l'influència de la calor de la suana, i amb aigua tant freda com calenta; i una tercera, que és la sauna en si i que ronda els 75 - 80 graus. Ens hi estem una hora, combinant les suades amb les gallerades d'aigua freda i escapades a fora a agafar aire. Sortim que plou: sort que ens hem estalviat de plantar la tenda !

pedalant per la vall del riu Chulyshman
L'endemà, 16 de Juliol,  sortim direcció sud tot  remuntant la vall del riu Chulyshman que desenvoca al llac. La vall, d'origen glaciar, és espectacular. La jornada és una concatenació de paissatges ; inmensos prats  al voltant del riu; rierols i cascades que l'alimenten; boscos que imaginem plens de llops i ossos,... En els 78 km de l'etapa només creuarem dos llogarets, i al segon, de nom Koo, hi arribarem just a temps de refugiar-nos en una botiga quan es posa a ploure. Descansem mentre els locals fan petar la xerrada en la seva llengua altàica i dirigint-se a nosaltres de tant en tant en rus. La resta de l'etapa només veurem algun campament de bungalows. Anem per feina perquè és tard i ignorem el trencall a una de les principals atraccions turístiques de la vall: unes formacions rocoses en forma de bolets. Acabem l'etapa gairebé a peu de l'inici del port de Katu - Yaryk. però prou lluny per no veure'l. Tenim un vespre relaxat amb un bon sopar, banya i converses amb els veïns de taula rusos que han flipat al veure'ns amb les bicis.
 Riu Chulyshman

L'endemà triguem tantsols dos quilòmetres en copsar la magnitud de la tragèdia.

- Això no ho pujo. A empènyer i amb calma. Però què bèsties que són!. diu el Miquel.

Hi estic d'acord. Exactament un quilòmetre més tard, l'altímetre marca un guany de 170m. Un Suunto no es tant exacte com un gps però podem acordar que com a mínim la pendent mitjana del primer quilòmetre era del 17%, evidentment, sense asfaltar. Algunes webs li assignen rampes de fins el 35%., exageren, però als 20 - 25% si que hi arriba  Les nostres alforges i petates, entre menjar i material, ronden els 30kg.
Primera part del port de Katu Yaryk amb el riu Chulyshman al fons de la vall
Els primers quatre quilòmetres són criminals i triguem unes dues hores i mitja en fer-los. Després el port afluixa i el podem fer sobre la bici, combina parts de pujada amb parts més planes.  El descens, però, és innexistent. Comensa una sèrie de tobogans que per cada 200m baixats en puges com a mínim 150. El paissatge és obert, ple de prats i de tant en tant es veuen alguns conjunts funeraris prehistòrics (túmuls de pedres apilades en forma de cercles). No será fins passat el primer llogaret que comensarà a baixar el port camí d'Ulagaan. 15km fàcils per acabar l'etapa amb 53km i +1300m.

El 18 de Juliol arrenca amb l'ascensió d'un altre port, aquest amb el coll a més de 2000m. Per sort, està practicament tot asfaltat i el pugem bé. Un cop a dalt, tenim una altiplanície amb tendència a baixar mentre anem passant pel costat de llaquets alpins. Després una forta baixada sense asfaltar reseguint un riu engorjat ens durà fins a Aktash. Són al voltant de les dues de la tarda quan les nostres bicicletes trepitjen per primer cop l'asfalt de la Chuyskiy Trakt.

Un dels molts llacs pels quals vam passar

La mítica Chuyskiy trakt: la carretera que du de Sibèria a Mongòlia, una de les carreteres considerades més espectaculars del món, camí ancestral, branca siberiana de la ruta de la seda. Sommiada des d'abans del 2008 al meu primer viatge a Mongòlia. Per fi, ara , hi era. Dinem i posem rumb a Mongòlia. El trànsit és una combinació de camions que aproveeixen el nord-oest de Mongòlia, gent que es mou entre llogarets locals, kazaks que van i venen entre Kazakhstan, Mongòlia i Russia, i turistes/aventurers: Camions d'expedició, motards i l'endemà, els primers ciclistes provinents de Mongòlia. Els paissatges a l'oest de la carretera són senzillament espectaculars. Tot i que el Belukha, el punt culminant de les Altai no es divisa de la carretera estant, si que es veu tota una serralada conformada per pics que ratllen els 4000m, i com podeu imaginar, a aquestes latituds i a Sibèria, ja tenen unes glaceres espectaculars.

Pedalant per la Cuyskiy trakt amb les Altai al fons.

Fem la primera nit a Kuray i la segona ja a Tashanta el poble fronterer on hi arribarem després d'haver dinat a Kosh Agach i haver visitat un petit museu sobre la vida dels kazakhs a les Altai ruses.
A Tashanta no hi ha gairebé res. Bé, hi ha  una dona espaviladíssima , que de dues habitacions amb 8 llits cada una n'hi ha dit hotel. També regenta un dels restaurants locals on hi podem menjar borsh, sopa de remolatxa i carn;  plov, arròs cuinat a l'estil d'Uzbekistan amb verdures i una mica de carn;  i kotleta,  com una hamburguesa de carn picada  però arrebosada i fregida en lloc de feta a la planxa. Ens du en cotxe al restaurant (que està exactament a 100m de les habitacions). Només ens queda esperar a l'endemà.

A les 8:45 del 20 de Juliol ja som els primers a la cua de l'aduana esperant que l'obrin. L'obren puntalment a les 9:00 i mitja hora després ja som recorrent els 20km que separen l'aduana amb la frontera física. Cap a les 11:00 del matí un soldat rus comprova que a l'aduana ens hagin estampat el segell de sortida de Russia, i que duguen el visat d'entrada a Mongòlia. Km 0 de la Chuyskiy trakt, s'obre la reixa, s'acaba l'asfalt, entrem a Mòngolia.

Deixant enrera Rússia per endinsar-nos a Mongòlia

6 km més endavant passem sense més entrebancs la duana mongola. Canviem una mica de rubles a Tugruts a un motard holandes que va en direcció contrària, dinem una mica, i posem rumb a Olgii.
Cap a les 20:00 hora local (una hora menys a Russia), 8 anys després, diviso Olgii altre cop.

Darrer coll abans d'Olgii
A Olgii, aquest cop hi arribo sencer, sense febre, i sense el desgast d'un mes de viatge. Em costa orientar-me , pero acabo trobant el mateix hotel on em vaig allotjar fa 8 anys. Demanem una habitació amb dutxa, conectem el calentador elèctric i sortim  a sopar. Tornem i sorpresa, d'aigua calenta, res. Ara si, benvinguts a Mongòlia.

Entrant a Olgii

dijous, de juliol 21, 2016

Classes magistrals de fractals a Gorno - Altaysk

Si us hi fixeu, aquesta bombolla és la meitat de la més gran; i aquesta altra en fa un terñ; i aquesta 2/5 parts de la original. Si compteu les antenes....

Qui parla així és n'Andrey, el nostre hoste de Couchsurfing a Gorno - Altaysk. Matemàtic de la universitat de Novosibirsk, especialitzat en fractals, el que ens està ensenyant és el fractal que representa el conjunt de Mandelbrot, i ens ho ensenya a pantalla complerta: pantalla de 42 polzades penjada de la paret. Són la 1 de la matinada i ja fa quatre hores que fem petar la xerrada, tot ben acompanyat de conyac i bombons cortesia dels seus alumnes.

Abans no arribar als fractals hem parlat de tot. Des dels seus viatges de juventud a parc nacionals prop de Vladivostok amb un amic seu biòleg, fins a la possible connexió entre l'eusquera i el georgià.

També parlem de les Altai i la seva gent i li preguntem si el museu està obert ja que alla s'hi troba exposada la mòmia de la princesa d'Ukok. La princesa és una mòmia scyta del segle 5 abans de crist i trobada el 1993 al plateau d'Ukok, regio situada al sud oest de les altai ruses a tocar de la frontera amb Kazakhstan. Ens comenta, que si, que la mòmia es troba al museu... pero no hi hauria de ser. Els altaics locals (un 30%  de la població total de la regió) hi està en contra. Des de que la tomba va ser profanada pels arquèolegs, la princesa es presenta a les dones altaìques demanant-els-hi que la tornin a casa. Ens explica l'anècdota de la dona que estant a casa va sentir com trucaven a la porta tard de matinada. A l'anar  a obrir es va trobar amb una dona jove amb vestimenta estranya que li demanava per poder dormir ja que no tenia on anar: sorpresa, va acceptar allotjar-la, i automàticament, l'esperit va desaparèixer.

En tot cas, a nosaltres, l'Andrey se'ns va apareixer a l'estació d'Autobusos de Gorno - Altaysk on hi vam arribar després de 7 hores de viatge des de Novosibirsk. Es pot dir que fins aleshores el viatge havia sortit rodat.

Acomiadant-me de l'Andrey abans no comenñar a pedalar
A l'aterrar a Novosibirsk ja ens esperava en Sasha, el conductor de la família de l'Olga. L'Olga és  una amiga de couchsurfing originària de Novosibirsk que vaig allotjar fa tres anys a casa. Ara, l'Olga està vivint i viatjant per Europa. però la seva família ens guardaría les caixes de les bicis durant tot el viatge. Ara teníem al Sasha, el conductor, apunt de recollir-nos i dur-nos a l'alberg on esperaria a que descarreguéssim les caixes abans de no marxar amb elles i deixar-les guardades fins al final del viatge.

El mateix vespre, tot i que després d'equivocar-nos de sentit, arribem a l'estació d'autobusos i treiem el bitllet cap a Gorno - Altaysk, encara amb certs dubtes sobre la possibilitat de pujar-hi les bicicletes dins. I l'endemà, després d'alguna petita discusió amb el conductor, amb les bicis ja carregades a l'autocar i un paquet per l'Andrey donat per la seva germana, sortíem direcció a la capital de la República Altai, inici de la nostra pedalada.

El catorze de Juliol, després d'haver comprat cartutxos de gas, menjar i una sim rusa pel telèfon, ens acomiadàvem de l'Andrey i posavem rumb al llac Teleskoe. Deixàvem gorno - Altaysk sense haver visitat la princesa d'Ukok. Se'ns presentaria per sorpresa el seu espectre durant el viatge?



dilluns, de juliol 11, 2016

Cap a les Altai

Una serralada, les muntanyes Altai; quatre països: Rússia, Mongòlia, Xina i Kazakhstan; 7 setmanes de viatge,  i més de 3500 km per endavant. Aquest és el projecte d'aquest estiu. Aquest vespre sortim cap a Novosibirsk.

Les Altai. Crèdit: skiers of the Altai


A grosso modo  aquest és el planning de ruta:
Demà arribem a Novosibirsk, d'on sortirem en transport cap a Gorno-Altaisk, allà, començarà el viatge de debó.

Rússia:
De Gorno-Altaisk sortirem direcció al llac Teleskoe que pretenem creuar en barca, d'allà baixarem per pistes secundaries passant per Ulugan abans no afegir-nos a la mítica Chusky trakt que ens conduirà fins a Mongòlia.

Mongòlia:
Des de la frontera, en menys de dos dies hauríem d'arribar a Olgii. I espero,aquest cop, arribar en millors condicions de les de fa 8 anys, quan hi vaig arribar enfebrat. Olgii serà parada obligatòria per tramitar permisos: fronterer i del parc nacional d'Altai Tavan Bogd. Seran dies per recordar pedalades pretèrites abans no començar a baixar  paral·lels a la frontera amb Xina fins a Bulgan.

Xina:
País de tràmit. Els punts més interessants ens queden massa allunyats de la ruta. El llac Kanas ens queda massa al nord i caldria encara un altre permís especial. Creuarem tant ràpid com poguem per tornar a jugar un cop a Kazakhstan.

Kazakhstan:
Hi ha molta chicha. Començarem recorrent part de la ribera nord del llac Zaisan abans no pujar cap al llac Marqakol. Després, recorrerem la carretera dels austriacs abans no posar rumb a l'oest per arribar a Oskemen / Ust-Kamenogorsk i d'allà creuar cap a Rússia. Hi ha fronteres més xul·les més a l'Oest, a Ridder, però de moment són bilaterals i per tant no les podem creuar.

Rússia, de tornada:
Be... sent realistes creiem que arribarem força trinxats. No creiem que tinguem massa temps per res més que no sigui arribar a Barnaul per carreteres principals... Si ens sobres temps ens endiseríem cap a l'est direcció al Chuskii Trankt per tornar a Gorno-Ataisk pel riu Katun passant per Chemal. Sincerament, crec que és somniar truites. Així que el més probable és que tornem per Barnaul.


Fins aquí l'esboç de ruta, però quantes aventures depararà el camí? quantes anècdotes acumularem? Quants cops les passarem putes i ens preguntarem que cony foto jo aquí? Us ho aniré explicant en aquest bloc. Com diuen els anglesos, stay tunned.