dijous, de juliol 07, 2022

Benvinguda a la islandesa

 Tres dies ha trigat l'illa en donar-me la benvinguda. Tres dies abans no quedar aturat per una alerta de vents sostinguts de fins a 60km per hora amb ràfegues puntuals fins als 90.




Aprofito per escriure. Servirà aquest viatge per reemprendre el bloc? No ho prometo…


Vaig arribar a Keflavik amb retard. I el primer que sorprèn és l'aeroport. Més gran del qual un se l'imagina tenint en compte que la població total d'Islàndia ronda els 350000 habitants. Els del centre d'informació m'ajuden a arranjar un taxi:

  • ¿Español?

  • Si

  • Se nota por el acento


Un és nigerià casat amb una ecuatoriana i l'altre de família mixta islando-peruana.

Un cop de taxi, 25€, i ja soc a l'alberg, en un dels edificis de l'antiga base militar americana que va tancar el 2006 , al costat de l'aeroport, on em guardaran la capsa de la bici durant el viatge a canvi de pernoctar-hi.


Tot i estar baldat, he passat la nit a l'aeroport de Copenhaguen, i he dormit tres hores si arriba, m'activo ràpid. Monto la bici, buido una alforja i surto cap al Bonus més proper.


Bonus és un supermercat tipus Lidl molt bé de preu però on força aliments venen en paquets 'familiars' massa grans per carretejar en bici. Tanmateix, entre el Bonus i el Krónan, un altre supermercat al costat, m'abasteixo de tot: ganyips, galetes, tes, salses carbonara per afegir a un plat de pasta, couscous de bolets, civada per l'esmorzar, beguda de llet i xocolata en pols… I fins hi tot estic apunt de caure en la temptació de comprar Fuet d'Olot, com me'n torni a trobar un d'aquí unes setmanes, encara pecaré... La resta ho complemento a l'alberg. La gent deixa el que li ha sobrat durant el viatge: carrego una mica de sucre, sopes 'instant' i uns 250gr d'espaguetis.


Fuet d'Olot


Amb la feina feta, toca planificar l'inici de la ruta. Per l'endemà donen pluja a partir de les 16:00, però a l'alberg serveixen l'esmorzar a partir de les 3:30 del matí i jo a més estic baldat i vull anar a dormir d'hora. La decisió està presa, m'alçaré a les 4:30, que en hora catalana seran les 6:30, esmorzaré i posaré rumb a Thingvellir. Abans de dormir, però tocarà una merescuda dutxa. No, no acostumo a entrar en aquest nivell de detalls, però no per saber-ho deixa de sorprendre que quan obres l'aigua calenta surti amb pudor d'ous podrits. Si, és aigua sulfurosa geotèrmica. L'endemà a Thingvellir em trobaré amb un cartell força curiós al càmping: Dutxeu-vos ràpid i no malgasteu aigua calenta, no tenim aigües termals i l'escalfem al moment.


M'aixeco a les 4:30 havent dormit vuit hores i no sóc el primer en esmorzar. El bufet lliure s'assembla més al d'un hotel de tres estrelles que no pas al d'un alberg. A les 5:45 sóc pedalant sota una fina pluja.. més que ploure és com si la boira que s'estén per sobre ho empapés tot. M'acosto a les afores de Reykjavik que és hora punta. Per sort, descobreixo tot un reguitzell de carrils bici que em permeten pedalar amb tranquil·litat. No sempre van paral·lels a la carretera i quan em trobo creuant un camp de golf arribo a dubtar de que vagi en la bona direcció. La naturalitat amb que em saluden uns golfistes amb els seus carrets plens de pals, lluny del classisme de casa nostra, em reafirma que el carril bici el creua.  


Duc més de 60km quan acabo de voltar tota la conurbació de Reykjavik i prec la carretera 36 que em durà fins Thingvellir. De seguida el trànsit és pacífica i el paisatge millora. Prats verds amb algun llogaret amb la seva església i algunes granges donen pas a un plateau amb un parell de llaquets i una desviació que du a unes pistes d'esquí. Poc després baixant cap l'altra vessant, aviat s'albira  el llac Thinvallavatn al nord del qual hi ha Thinkvellir.


Hi arribo sec i sembla que l'aigua no entrarà ràpid, podré muntar la tenda i visitar els voltats sense ploure! Monto la tenda al costat d'una parella americana que recolliran poc després. Pedalen 'de nit' ja que calmen els vents i no hi ha trànsit. La méteo islandesa i el el sol de mitja nit fa que cadascú es monti l'estratègia que li va millor.





Thingvellir és patrimoni mundial tan natural com cultural per l'Unesco i parc Nacional des del 1930. Thing en islandès vol dir parlament i vellir plana. I com el seu nom indica és el lloc on des del 910 fins al 1798, les mancomunitats islandeses es reunien un cop a l'any a l'estiu per resoldre els seus conflictes i legislar. Una bandera islandesa recorda l'indret des d'on el Lögsogüdamur dirigia l'assamblea.


A més, a Thingvellir és un dels pocs indrets on es visible la separació de les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana i tota la vall està plena de fissures i falles. Geològicament parlant, podríem dir que vaig pedalar la major part del dia a Nord-amèrica  fent els darrers quilòmetres amb unes vistes fantàstiques d'Europa.






Al final és cap a quarts de set que entra la pluja. Per sort, ja he sopat. No hi ha cuina comunitària en aquest càmping. Per l'endemà, que vull tenir el primer tastet de les Terres Altes, decideixo aplicar la mateixa estratègia. Si la méteo l'encerta, tindré més bons temps al matí que al vespre. Me'n vaig a dormir acompanyat de l'hipnòtic so de les gotes de pluja picant a la tenda amb l'esperança que quan m'alci la méteo l'hagi encertat i no plogui.


I així és. Fa sol, però no el suficient per haver assecat la tenda. La seco una mica amb una baieta que he dut, esmorzo, recullo i surto camí de Kaldidadur.


Kaldidalur és una àmplia vall volcànica d'una bellesa erma difícil de descriure tancada a l'est per les glaceres de Thorisköllul i Langjökull i a l'oest pel volcà Ok on en el seu cim una placa recorda que la glacera que hi havia ha estat la primera en extingir-se a Islàndia pel canvi climàtic. Per arribar-hi primer es fan 23km per asfalt per la carretera que du a Borgarnes i després es continua per la F550. Les carreteres F són pistes no asfaltades i que generalment només són transitables a l'estiu.





Ja a la F550 paso pel costat d'un refugi d'emergència. De color vermell, força llampant, està dalt d'un turonet visible des de força lluny si no hi ha boira. Hi ha de tot, emissora, estufa de butà  i racions de menjar d'emergència. Està prohibit utilitzar-lo si no és en cas d'emergència. 


 Continuo recorrent la pista xal·lant de valent amb la seva bellesa crua, àrida i salvatge. De tant en tant em creuo o m'avança algun cotxe amb algú sempre mostrant el polze amunt o fent qualsevol altre gest d'aprovació o admiració per part seva.










 A mesura que baixo cap a Husafell la vida torna a la vall. El riu glacial lluita per fer-se un lloc entre les pedra volcànica, alguns líquens i molses comencen a mostrar senyals de verd aquí  i allà abans que herbes, arbustos i fins hi tot algun arbre  demostrin que les Terres Altes han quedat enrere. Cap a les 14:00 arribo a Husafell, un resort amb càmping, bungalows i hotel… I piscina amb aigües termals que malauradament està tancada per reformes. Hi arribo que una dona em diu "You made it!"- ho has aconseguit!- un dels polzes amunt o somriures del camí està content que hagi arribat sa i estalvi.



 Planto la tenda amb dubtes sobre com evolucionarà la méteo. I aquí estem, el dia següent, a la cuina, junt amb una parella flamenca que viatgen en moto, esperant que el vendaval amb vents de 60 km hora sostinguts amb ràfegues de 90 amaini i demà poguem prosseguir els nostres viatges.



dimarts, de juliol 24, 2018

La ruta impossible

Molts em vareu demanar abans de sortir de viatge per la ruta que tenia previst fer.
Doncs aquí la teniu. És la ruta impossible, ja que segons el planning, ambiciós i optimista, acabo a Manali el 8 de setembre. I què? direu... doncs bé, el dia 8 a les 5:00a.m tinc un vol de Delhi a Moscou. És cert que algunes etapes són conservadores i que algunes, fins hi tot es podrien doblar... però bé, estem a l'India i pot passar de tot. La part de Zanskar que inclou un mínim de 3 dies de trekking amb la bici, estarà supeditada a com tingui l'ombro (ja sabeu que vaig caure fa un mes). Soc optimista.

En tot cas, s'anirà adaptant la ruta a les circumstàncies.

Be water my friend. Let it flow !

De moment, demà a la nit surto amb bus nocturn cap a Shimla. Tinc tota una nit per meditar la primera decisió. Si sortir de Shimla directament pedalant tant aviat com arribi o quedar-m'hi un dia per tramitar l'Inner Line Permit per les valls de Kinnaur i Spiti.
També es pot tramitar a Recong Peo, però corro el risc de quedar-me allà parat tot diumenge si dissabte arribo massa tard.

Avui, el dia ha cundit. La gent de Delhi By Cycle han sigut super amables i em guardaran la caixa de la bici durant tot el viatge sense cobrar-me res. En teoria, ja tinc sim india (només per Delhi i Himachal Pradesh, no funcionarà a Ladakh i Zanskar) no s'activarà fins d'aquí un parell d'hores, i ja tinc el bitllet de bus. Demà al matí, objectiu, cartutxo de gas. Avui no n'he trobat. Ara ja sé on.

Això és tot. Us deixo aquí la ruta impossible (Cut and paste de l'esboç que duc,gaudiu dels enllaços i fotos):

23 Jul. New Dehli
24 Jul New Delhi
25 Jul New Delhi - Shimla


Himachal Pradesh (Kinnaur i Spiti)
26- Jul 1- Shimla – Narkada: 60km - +1050m
27- Jul 2.- Narkanda – rampur – Jeori: 89km - +980m
28 Jul 3.- Jeroi – Bhabugannar - Recong Peo – 75 km – 1300m
Recong Peo: Tramitació INNER PERMIT !!!!
29 Jul Rencong Peo Permís
30 Jul - 4,- Recong Peo – Pooh – 67km - +1000m
31 Jul - 5.- Pooh – Nako: 43km +1263m
https://www.wikiloc.com/bicycle-touring-trails/himalaia-indi-6-pooh-nako-6093129
1 Ag 6.- Nako – Tabo: 63km +654
2Ag 7.- Tabo – Kaza: 46km + 600m
Ciutat gran. Internet. Es pot empalmar amb etapa següent si no cal internet.
3Ag 8.- Kaza – Monestir Ki -Kibber: 23km / +666m
https://www.wikiloc.com/bicycle-touring-trails/himalaia-indi-9-kaza-kibber-6118552
4ag 9.- Kibber – Losar – Batal: 70km / +1040m
https://www.wikiloc.com/bicycle-touring-trails/himalaia-indi-10-kibber-losar-6120898/photo-3338795
https://www.wikiloc.com/bicycle-touring-trails/himalaia-indi-11-losar-batal-6125163
5 Ag 10.- Batal – Gramphoo – Sissu: 68km+500m
6 Ag 11.- Sissu – keylong – Dacha: 63’15 +1200m
Possibilitat de continuar fins a Zanskar Sumdo.


Zanskar
7 Ag 1- Dacha – Zanskar Sumdo: Bici, Circa 20 / 30km + 500 (Monestir a 3900m)
8 Ag 2.- Zanskar Sumdo – Shingro La (5100m) – Lakung: Bici fins al Coll. Apeu a partir d’allà
9 – 13 Ag:
3 -6 - Lankung – Padum: A peu / Bici
https://wijzijnfietsen.weebly.com/india-ladakh---zanskar-zomer-2017.html
https://viatjantpocapoc.wordpress.com/2012/08/01/vall-de-zanskar-amb-bicicleta/
7- Des de Purney visitar monestir de Pughtal


14 Ag 8.- Padum – Agcho – 60km
15 Ag 9 – Agcho – Pensi La (4010m) – Rangdum Gompa
16 Ag 10 – Ragdum – Panikhar – 67.
17 Ag 11- Panikhar – Kargil 67km + desviament buda
18 Ag 12.- Kargil Mulbek 40km +788m
19 Ag 13.- Mulbek – Lamayuru: 65km +1200
20 Ag 14 Lamayuru – Likir: 69km +1275
Desviar-se a Alchi per visitar el monestir? El recomanen
21 Ag 15 Likir – Leh: 59km +900m


22 / 23 / 24 Ag. Leh


Leh – Nubra – Panggong Tso -Tso Moriri – Manali

25 Ag 1- Leh – Kardung La (+5300m) - Kardung : 70km +2000m
26 Ag 2.- Khardung – Panamik – Sumur: 94km +621m
27 Ag 3.- Sumur – Shyok: 96km +1045
28 Ag 4,- Shyok – Takse – Pangong – Tso
29 Ag 5.- Pangong Tso – Takse
30 Ag 6.- Takse – Chang La (5376m) – Karu: 81’68 km +1488
31 Ag 7.- Helmis – Hymya : 55km + 833m
1 Sept 8 .- Hymya – Chumartarg : 62km + 956m
2 Sept 9,- Chumartarg – Korgoz (Tso Moriri) : 70km +1063m
3 Sept 10,- Korgoz – sumdho gompa – Thukse – 84,2 km +1311m
4 Sept 11.- Thukse – Pang – 52km +432m
5 Sept 12.- Pang – Lachunlung La (5077m) – Nakeela La (4937) - Sarchu – 77km+1300m
6 Sept 13.- Sarchu – pastio – 64km +820m
7 Sept 14.- Pusteo – Keylong – Sissu 77km +800m
8 Sept 15.- Sissu - Manali 82,31km +1000




divendres, d’agost 25, 2017

Pedalant (i caminant) pels Alps eslovens

L'1 d'Agost deixava Maribor per enfilar-me cap a les muntanyes. Eren dies en que es pedalaria o caminaria per les estribacions més orientals dels Alps.
De Maribor vaig sortir en direcció a la estació inferior del Telecabina de Pohorje. Pohorje és una estació d'esquí a les afores de Maribor que pren el nom de la Serralada del mateix nom als pre-Alps eslovens. El telecabina funciona cada hora i trasllada senderistes i ciclistes a dalt l'estació; uns a caminar i els altres a pedalar o directament a llençar-se en descensos vertiginosos per les pistes d'esquí.
Pujant a Pohorje :-)
A dalt hi ha una munió de senderistes però no trigo en deixar-los enrere. L'objectiu final de l'etapa és arribar la població d'Slovenc Gradec tot concatenant les pistes d'esquí de la serralada Pohorje: Pohorje, Rogla i finalment Kope des d'on baixar a la població destí final de l'etapa.  Excepte en els dos centres d'esquí, a Rogla hi dinaré, no em creuaré com aquell qui diu ningú en tota l'etapa. Etapa realitzada completament per pistes forestals no asfaltades  excepte el descens final a Slovenc Gradec. Hi arribaré amb 2000m de desnivell positiu acumulat. Les pistes transcorren enmig de boscos que només es veuen tallats de tant en tant per les pistes de descens de les estacions i els tele-cadires.
Xal·lo de valent.
Pedalant per Pohorje
Un cop a Slovenc Gradec, m'allotjaré a l'alberg que està gairebé ple. Només tenen un apartament buit. I si, és un apartament amb dues habitacions, cuina/sala d'estar i bany. A cada habitació dues lliteres, amb total 8 places i pago... a preu de llit: 25€ i tot l'apartament per mi solet. Com molts altres albergs de la xarxa nacional, aquest també és multi-ús. Sembla ser un centre d'alt rendiment esportiu o similar, (el de Maribor era un centre artístic amb artistes en residència) i paral·lelament als turistes despistats que ens hi allotgem hi ha varis stage esportius. Entre ells, el que sembla ser la categoria cadet o juvenil de la selecció de bàsquet femenina. Em dutxo, surto a sopar i a descansar, que l'endemà serà dia dur.
Camí d'Slovenc Gradec

L'objectiu de l'etapa aquest cop és la vall de Logar, o Logarska dolina si emprem el seu nom en eslovè.  Logarska dolina és una vall d'origen glacial als Alps de Kamnik, potser la més espectacular de tot el país. I el recorregut transcorrerà entre carreteretes secundàries, algunes asfaltades i d'altres no. Els darrers quilòmetres, que transcorren al llarg de l'anomenada carretera panoràmica són un no parar de fer fotos cada dos per tres. La carretera va a alçada , al fons s'hi veuen les valls principals i secundàries, entre elles la vall de Logar, i al fons, les impressionants parets dels Alps de Kamnik, i pel camí, vas creuant llogarets bucòlics.

Logarska dolina vista des de la carretera panoràmica
L'entrada a vall és impressionat, amb uns prats de verd elèctric que folren el terra i que contrasten en les parets que tanquen la vall. Pedalo la meitat de la vall abans no arribar al refugi de muntanya on m'estaré aquella nit. Es transpira la tranquil·litat i la pau dels llocs de muntanya...  i com tot bon ambient de muntanya al vespre descarrega una senyora tempesta, tot mentre sopo compartint converses amb una parella: catalana ella i basc ell. Aprofito per anar a dormir d'hora ja que el dia següent també es preveu llarg.
Logarska Dolina
Si estàs en una vall envoltada de muntanyes per alguna banda les has de creuar per sortir-ne. Opto per recular els darrers quilòmetres, no sense pensar abans en el cartell que anunciava rampes del 18%, fetes de baixada el dia anterior, i pujar fins a la frontera austríaca, per tornar a entrar a Eslovènia des de Carintia per una altre coll. Creuaré aquesta serralada dels Alps dos cops abans no baixar a Bled. Els paisatges són espectaculars i guanyo i perdo alçades sense adonar-me'n.  Al vespre, i després d'haver-me desviat del track original pensant guanyar temps així (vaig tard), arribaré finalment a Bled.

Deixant enrere els Alps de Kamnik
Arribo al hostel , em dutxo, i afamat , assedegat i cansat surto a buscar on sopar. Tanmateix sento música de fons i decideixo buscar d'on prové.... I prové de peu de llac on, oh sorpresa, hi ha un concert gratuït, i no pas menor: La Orchestra Baobab, un dels grups més mítics de l'Àfrica occidental. I no serà l'únic concert, l'endemà, dins del mateix festival, hi tocara Vieux Farka Touré; fill del no menys mític Ali Farka Touré. Ja tinc distracció assegurada.

Em debato tota la nit entre anar a sopar i hidratar-me, o continuar al concert. Estic baldat però els peus se'm claven al terra davant de l'escenari; el concert és brutal, i tot i l'esgotament , acabo ballant. Són gairebé dos quarts d'onze del vespre que m'assec a sopar.

L'endemà començaré amb temes logístics....intento reservar en algun refugi de muntanya  per pujar el Triglav, però tots estan completament plens. Renuncio a pujar-hi i replanifico una ruta de senderisme d'un dia. Lligat (o deslligat) el tema i amb la reserva d'un dia més d'alberg, surto a visitar les gorges de Vintgar. Un itinerari d'uns tres quilòmetres força guapo on el riu Vintgar, evidentment, s'engorja. Està ple de turistes, tant locals com estrangers, però val la pena. Les gorges són a uns 5 quilòmetres de Bled i m'hi atanso en bici. A la tarda em dedicaré al blog i a visitar Bled, que encara no he tingut temps de fer-ho: Pujaré al castell, em passejaré pel llac... i al vespre, junt amb la Sarah, una companya d'habitació de l'alberg, tornarem a anar de concert.
Bled

El segon dia complert a Bled l'arrenco d'hora. Surto cap a Bohinj, el llac que hi ha a uns 30km de Bled amb el bus de les 7:20 i em dedicaré a fer una ruta caminant durant tot el dia. Primer la cascada de Savica, després el llac negre, després un refugi i així anar fent. Amb forts desnivells, alguns amb  camins una mica equipats i xal·lant de valent. Tornaré a Bohinj  a dos quarts de sis de la tarda i per no esperar gairebé dues hores el bus, tornaré a Bled fent autostop. Uns anglesos que estan de vacances a Ljubljiana m'hi duran.
Fent senderisme pel parc nacional de Triglav

El tercer dia començarà amb un retrobament, el de la Kristina, una noia ucraïnesa que vaig conèixer a BiH fa tres anys. Ja aleshores el seu company sentimental era eslovè ... i tot i que ella viu a Kiev,  tenim la sort de coincidir a Eslovènia ja que està visitant-lo. Fa dies que estem en contacte per whatsapp  i finalment quadrem rutes i horaris i ens trobem per fer un cafetó i fer-la petar durant un parell d'hores. La tarda em dedicaré a reservar albergs per la resta del viatge, ja que me n'adono que a les següents destinacions està pràcticament tot ple.
Retrobant-me amb la Kristina tres anys després

Descanso i l'endemà surto ben d'hora. És 7 d'Agost de 2017. Avui toca creuar els Alps Julians pel coll de Vrsic, també conegut com a Carretera dels Russos, ja que va ser construït per presoners russos de l'imperi austro-húngar durant la primera guerra mundial. Història que desconeixia i que em sorprèn: un any abans i en dates similars pedalava i empenyia la bici per la carretera dels austríacs: pista a Kazakhstan  construïda per presoners austro-húngars dels russos durant la mateixa guerra.

La primera part de l'etapa discorre per trams relativament plans fins arribar a la població de Krajnska Gora, un resort d'esquí i turisme de muntanya. Hi arribo tot resseguint carreteretes secundàries plenes de sorpreses: Un poble destruït pels nazis com a revenja als partisans o un antic molí de blat a peu de riu són alguns dels elements amb els que em creuo.

Camí de Kranjska Gora

A Kranjska Gora, a peu de port,  recupero forces i em mentalitzo del que m'espera. Per la vessant nord del coll, 24 corbes, les que tocarà pujar; per la vessant sud 26. Per sort, la vessant nord té menys desnivell. No arriba als 1000m. Cada corba, enllambordada per fer-ho més divertit.
 Enfilo el port i me'l prenc amb calma. Entre corba i corba hi ha cops que hi dista gairebé un quilòmetre i molts cops la pendent és més forta a les rectes que a les corbes en si. Passada la tercera corba, i davant unes parets calcàries dels Alps Julians que s'intueixen entre la boira, un refugi invita a fer la primera parada per fer un beure. La següent serà a la corba número vuit on pararé a visitar la capella ortodoxa que recorda tots els russos morts en la construcció de la carretera, principalment morts a causa d'esllavisades de neu... i així vaig pujant fins als 1600m del coll, que els assoleixo sense adonar-me'n. El temia i al final, entre parada i paradeta, no se m'ha fet passat.
Iniciant la pujada al coll

Les 36 corbes de baixada, el mateix. Si pujar , l'esforç i els paisatges convidaven a no fer-lo d'un tirón, els paisatges a la baixada es mantenen i paro aquí i allà. Sembla mentida que fos aquí on s'esdevinguessin algunes de les batalles més cruels de la primera guerra mundial.  La pedra i els arbres, callats, no ho expliquen... però si es busquen encara si troben restes: Com les base i columnes dels telefèrics que s'utilitzaven per abastir les posicions a la muntanya quan el coll estava tancat per neu (ho acostuma a estar entre 5 i 7 mesos l'any).

A dalt el coll

I així, vaig anar baixant fins arribar a Bovec, deixant enrere els Alps Julians per introduïr-me els dies següents en paisatges no menys interessant, la zona càrstica d'Eslovènia.

Vistes des de Vrsic