diumenge, d’abril 27, 2014

Escapada al Marroc



El 12 s'abril volava a Fes. L'objectiu: desconnectar, descobrir alguns indrets del moyen Atltas que m'eren desconeguts i saldar una compta pendent amb el Cirque de Jaffar que per motius metereològics no vaig poder fer en el meu darrer viatge. I tot, com sempre, à veló.Un viatge  prou definit però obert a la improvisació. Aventura? L'aventura és inversament proporcional a l'experiència i el sac d'experiència comença a anar una mica carregat ja. En tot cas, tampoc cal buscar-la. Ja ve ella a trucar la porta quan menys t'ho esperes a complicar-te la vida, i si bé és cert que recordant-la en la comoditat de casa i d'un cafè amb els amics et pots fer un fart de riure, quan hi estàs enxampat tendeixes a cagar-te en Déu, i perdoneu l'expressió.

I va tocar tremolar aviat. Tant sols aterrar, al control de passaports:

- Has estat abans al Marroc?
- Si.
- Què hi véns a fer?
- Turisme.
- Què vas fer a l'Afganistan?
(El visat afganès de l'expedició a Wakhan em donaria problemes?)
- Alpinisme.- responc.

La policia s'aixeca i se'n va cap a una oficina amb el meu passaport, estan mirant i consultant el passaport durant uns cinc minuts, surten i van a un tercer despatx a cercar una tercera persona... sembla que van pujant de jerarquia. Finalment, tornen amb el passaport, somriu, i em posa el segell d'entrada. Ja tranquil, vaig cap a la cinta on ja estan treient les caixes amb les bicis. Aquest cop no viatjo sol, m'acompanya l'Abel, un Couchsurfer que ha respost a un post del grup de sortides en bici prop de BCN.  Ja ens coneixem, crec que ens entendrem. Físicament està fort i tot i que no ha viatjat en bici en serio a l'explicar-li el viatge no va posar cap mena de però al tarafeta-hardcore style.

Taxi, i cap a Bab Boujoud, prop d'on tenim l'hotelet. Unes hores després ja som a una terraseta fent la primera Harira i Tajine amb les bicis ja muntades i el compromís de que ens mantenen les caixes a l'hotel fins a la tornada. Tarda per relaxar-nos i fer turisme, demà ens alçarem d'hora per arrencar a pedalar abans de les vuit del matí. Quines ganes !!!
Bab Boujoud


La primera etapa és de transició, fins hi tot m'havia plantejat fer-la en taxi si el preu fos prou bo, però els 70€ que ens demanen són massa, els horaris de tren ens farien perdre igualment mig dia i estem mandrosos per trobar l'estació d'autobusos i continuar estudiant possibilitats, així que sortim ja des del Ryad en bici, no sense abans saludar uns motards espanyols. Arrenquem direcció Taza per la carretera principal, la deixarem uns 90km després a la població de Sidi-Abdellah. El paisatge ens sorprèn: Oliveres, alzines, i agricultors. Molts agricultors a les voreres de la carretera amb piles immenses de pèsols frescos per vendre.  Són les cinc de la tarda quan trobem el trencall que ens ha de dur a endinsar-nos al parc nacional de Tazekka. A alguna alçada de la carretera que agafem, hi ha d'haver una gite d'étape. La trobarem? Jo fa estona que pedalo cec. Fa calor, estic suant molt i el vent lateral m'ha fet entrar suor barrejada amb crema solar als ulls. Em couen de mala manera, i a diferència d'altres viatges, en aquest no he agafat col·liri. Enfilem amunt. Un cartell al trencall ens indicava un auberge a dotze quilòmetres. Assumim que és la gite que sé que hi ha a la vall. La carretera es va enfilant pel costat del riu que s'engorja fins arribar a un poblet on tornem a trobar un cartellet que ens dirigeix a l'aubrege. Dos pobles més, unes rampes pujades i baixades que l'endemà haurem de desfer, un trencall per pista, camps, oliveres, un cementiri... i l'auberge. Bé, massa pinta de gite d'etape no té... em sembla que ens reventarà el pressupost. Però sent les 19:00 tocades i amb la carretera que enfila cap a un port, tenim alternativa? La qualitat està acord amb el preu  i per primer cop en cinc viatges em prenc una tajine... d'ossobucco. Demà serà un altre dia. Amb més de 100km a les cames toca descansar.
Auberge Ain Sahla


El segon dia ens dediquem a enfilar el primer port d'importància camí de Bab Bou-Idir, poble d'estiueig, mort a l'hivern, que reprèn la seva vida a partir de setmana santa, amb un càmping i casetes de lloguer. Hi pararem a dinar abans no continuar fins a la Cova de Friouato. Un cop visitada la sima inicial (per continuar cal guia), decidim continuar la ruta.
Grotte de Friouaoto
 Només són les cinc de la tarda. Sobre el mapa , una mica més endavant, ja trencant al sud hi ha d'haver la cova Chiker i una gite, però està mal indicada i resulta estar abans del trencall. Com que és d'hora seguim fent amb l'intenció d'arribar a Bab al-Arbala i Merhraoua i mirar si en algun dels dos poblets hi ha gite o hotel. Passem el primer sense cap senyal d'hotel i amb l'Abel tocat de l'estòmac. Ha parat a vomitar pel camí. Seguim direcció al següent poble, però el vespre ens atrapa. Jo vaig per davant i l'Abel al seu ritme va fent. EL terreny tampoc ajuda. Tot i que l'asfalt està en bon estat, és un autèntic trenca-cames pujant i baixant constantment. Són tres quarts de vuit quan decidim vivaquejar sota unes alzines. El meu sopar constarà d'una taronja i dues madalenes, l'Abel ni això. No s'atraveix a menjar. La nit és plàcida, però l'Abel a les 4:00am tornarà a vomitar. Podrem continuar l'endemà?
Vivac


Ens alcem cap a les 7:00 del matí. L'Abel es veu en forces de pedalar. Esmorzo una taronja i les darreres dues madalenes, l'Abel prefereix no menjar, només prendre un recuperat-ion, una beguda estil isostar amb sals i sucres. Després d'una hora de pedaleig arribem a Merhraou, tampoc hi hauríem trobat hotel. Esmorzo. L'Abel, conservador amb el seu estòmac, opta per només ingerir líquids. Una coca-cola aportarà el sucre necessari per la primera part de l'etapa.  Avui toca acostar-se a la zona central del mtjà atlas. Si anés bé l'etapa, l'objectiu seria arribar a Bou Iblane i al refugi Tafferte. El desnivell s'intueix considerable. Primer pujar el Tizi Oulmou, 1800m i després arribar casi dalt del Tizi Bou Zabel (2236m) abans no desviar-nos al refugi. Aguantarà  l'Abel? Tant és, som un equip i com a tal ens comportarem. Però van passant els quilòmetres i l'Abel va fent. L'admiro. Els paisatges van canviant a mesura que enfilem el primer port. La solitud és absoluta, en més de mig dia no ens creuarem cap cotxe. Són cap a les 17:00 quan ja a l'altre banda del port arribem al poble de  Tamtrouche. Quatre cases i una mesquita. No entenem perquè sobre el mapa el marca més gran que Merhraou. No hi ha on menjar, i la botiga, tancada. Per sort, un home que ens veu va a buscar al propietari que ens obrirà. Ara si, l'Abel ja es veu en forces per menjar. Uns iogurts , unes pastes i la segona coca-cola del dia serà el nostre tardà dinar abans no continuar pedalant. Una hora i pico després som a Bou Iblane, inmens altipla gairebé a 2000m envoltat de cims. Quatre cases de tova, alguns ramats i els seus pastors berebers són tota la senyal humana existent. Més un mini-resort d'estiueig abandonat. Vivaquegem o tirem endavant? Decidim continuar. L'Abel, xino-xano, però com un campió, va fent. Una hora després, quan ja fosqueja, arribem al refugi, amagat en mig d'un bosc de cedres. El dia encara ens depararà una darrera sorpresa. A diferència d'aquí, els refugis d'allà no serveixen menjars, i ara ja toca !!! Duem des del dinar del dia anterior sense un plat calent com Déu mana. El guarda, però, ens oferirà del seu menjar, així com una colla de Fes que també ens donarà un potentíssim plat de mongets. Després de 75km i +1875m ens mereixem el sopar.
Bou Iblane

Dimecres 16 ha de ser un dia de baixada.... però d'aquelles baixades que acaben acumulant més de 1000m de desnivell acumulat positiu. El primer objectiu és guanyar el port, Tizi Bou Zabel, marcat a 2400m en els mapes però a 2236 / 2240m segons medicions de GPSs. Després, descens cap a Imouzzer des Marmoucha, poble famós per la seva cascada... cascada que buscant la foto perfecte acabem perdent la foto possible, no tornem enrere. El descens fins al poble és entre prats i pastures i a mesura que anem perdent alçada es va endurint el paisatge, deixant pas als tons grisos i rogents de les argiles només regades de verd a les lleres del riu que ressegeix la vall. Acabem el dia on volíem. Boulemane, on dormirem a una fantàstica gite a les afores, regentada per una família d'allò més simpàtica i que tenen per hostes una parella francesa jubilada que cada any baixen a visitar-los. Faré petar la xerrada amb ells mentre paeixo la quarta tagine del viatge.
Coronant Tizi Bou Zabel 2236m


El cinquè dia és de transició. Cal arribar a Midelt. 115km. Cap interès pel camí. Rectes quilomètriques i vent en contra amb molt trànsit al darrer tram i unes petites molèsties a la cama esquerra. Caldrà esperar que no vagi a més. Però sense arribar a Midelt no hi ha possibilitat de pedalar cap a Imilchil pel Cirque de Jaffar. I hi arribem. Sense contratemps. Bona tajine per sopar i hotelet senzill però net i tranquil. Recuperem forces, el dia següent promet.

Divendres 18, aviat ens trobem sobre pista. Ens avancen uns francesos en Mountain Bike, camel-back i punto. Algunes hores després som al  Cirque de Jaffar. Em costa arribar al port a 2250m que hi dóna entrada. Avui no em sento al 100%. Pel camí a més  hem tingut que recular un parell de cops. Rutòmetre i waypoints no acabaven de quadrar. En tot cas, hi som. Una gran vall s'obre sota nostre. Bosc de cedres al fons a la dreta, i la pista que descendint rodeja la vall. Paisatge preciós i pista ni molt menys tant dramàtica com la fama que s'ha guanyat el lloc. Fem dues paradetes socials. Una per saludar un personatge que amb la seva filla han baixat des de Catalunya en Dyane 6 i després saludem una colla d'Almeria també en bicis i alforges. I ja fora del Cirque  ens creuarem amb uns motards que sense aturar-se ens saludaran. A l'arribada a casa ens assabentarem que un dels mótards resulta  ser en Xaloc Garcia, fill d'en Manel Garcia, company de batalles a l'Afganistan i Albània,  a l'anar darrer no pot aturar-se a saludar-nos. Una estona després , i sota l'ombra d'un cedre, posem en remull els melonets que duem en un rierol. Toca recuperar forces pel darrer tram del dia. Arribarem a Agoudim on sabem que hi ha una gite? La resposta serà no. Ens caurà la nit abans. El genoll em fa la gitza i no puc alçar-me de la bici i  apretar fort els darrers quilòmetres abans no se'n vagi la llum. Una família ens para per la poc transitada carretera. Maison, hotel. Doncs vinga, ja tenim on dormir.  La família és senzilla. Casa de tova sense aigua ni llum corrent. Un fanalet de gas és la única il·luminació que tenen. Un ramat de cabres i l'hortet la seva subsistència. Uns ingressos extres d'uns turistes no els hi aniran malament. Ens cuinen sopar mentre intentem establir conversa. El seu francès no passa del monsieur, merci, hotel, maison, chevre. La vetllada, però, és agradable. Sopem a base d'uns creps salats amb el que sembla ser una espècia de greix  o llard. Bomba calòrica per recuperar-se de l'esforç i pedalar l'endemà. I caldrà.
Cirque de Jaffar
 
L'endemà ens acomiadem havent esmorzat pa i mantega casolana de les seves pròpies cabres. Comencem a pedalar i ens adonem que estàvem a només 4km del poble. Tant és. Continuem amb la sensació d'haver viscut una d'aquelles experiències que t'aporta la bici o el anar a peu i que motards, 4x4eros, turistes  i gent per l'estil s'acaba perdent. Hem conviscut, per unes poques hores, amb una família amazic.
Família Amazic que ens va acollir a casa seva


Continuem rumb a Imichil quan un nano ens diu que la carretera està tancada i que anem per la pista. La no-pista acaba no estan massa més oberta que la carretera. El riu se l'ha endut en varis trams i aquí i allí ens trobem creuant el riu, baixant de la bici i passant-la per corriols, mentre el riu s'engorja i els darrers cedres lluiten per sobreviure en un paisatge que es desertitza. Al principi es gaudeix, els navarresos que ens passen en quad també el gaudeixen pel final, però bé nosaltres al final ja en comencem estar una mica fins als....  bé, ja ens entenem. I el que és pitjor. En una etapa llarga de 80km és temps preuat.

Pista a Imilchil
I per si fos poc, ja sobre carretera perdrem encara més temps. El poble d'Anefgou està al mig de la ruta. És en aquest poble que es comença a enfilar el port que du a Imilchil. Un port dur a més de 2600m. Els nanos ens segueixen amb les bicis, i en pujada és difícil desempallegar-se d'ells. Sense adonar-nos-en, m'obren les alforges i em roben tot el que duc en una butxaca lateral. Tot estudiat, mentre un et distreu parlant-te els altres al darrera. Me n'adono amb la butxaca ja buida, i la pasta de dents, sabós i xampús podria passar, però la bossa amb el pot comú, ja no. Tornem el poble i exigeixo que es busquin els nanos i em tornin el que em pertany. Els adults actuen amb desídia. Que si no puc reconèixer els nanos, que si són crios, que si s'han amagat a la muntanya... Evidentment, el meu francès paupèrrim i la manca d'àrab no m'hi ajuden. Al cap d'una estona, un adult tornarà amb els pots de sabó. Li dic que falten els diners, i es fot a riure, diu que no hi pot fer res. La situació m'empipa. No m'agrada que em prenguin el pèl. Gesticulant i posant-hi més pa que formatge em dirigeixo a la primera casa que veig per entrar-hi fent veure que busco els nanos. Sé que no estan allà  però potser si veuen la meva predisposició a buscar casa per casa l'actitud dels adults variarà. Resulta que entro en una casa on hi ha una embarassada o dona a punt de parir o algo per l'estil.  A la gent del poble no li fa gens de gràcia que hagi entrat a la casa. Però obtinc l'efecte buscat. L'actitud dels adults ara ja és més dialogant. Em pregunten quants diners tenia, i al dir que entre 600 i 800 Dh (60 - 80€) ara escolten. Ens conviden a un te i em disculpo pel incident de la casa per rebaixar la tensió però remarco que si no busquen ells els nanos em veuré obligat a anar casa per casa.  Algú encara diu que sense jo poder reconèixer els nanos no hi ha res a fer.. però aquestes alçades ja tenen clar que no m'enreden. Que tinc clar que un poble com aquell tothom coneix tothom, i que no sóc un turista despistat. Al dir que hauré de comentar als futurs turistes que a Anefgou els nanos roben als turistes també ajuda a que reaccionin. El poble no és així, comenten. M'ho han de demostrar. Localitzen als pares dels gamberros, recullen diners entre tots i ens els paguen. Els nanos encara estan amagats a les muntanyes. No me'n recordo quan hi havia exactament de pot comú. Tot i que em donen  800dh, en rebutjo 200, prefereixo endur-me menys que més del que em pertoca. El problema però és que em perdut més de dues precioses hores. No arribarem a Imilchil. Demano que ens hi duguin en cotxe. Dóna la casualitat que passa un camió. També dóna la casualitat que per uns 45km ens demana 30€, la meitat del que hem recuperat. Massa, però no discutim. No es tractava tant de que ens tornessin els diners com d'escarmentar-los una mica. Si els nanos i adults aprenen la lliçó haurà servit.  Ja a Imilchil ens trobarem amb els dels quads. Xerrem i ens expliquen que al mateix poble en un altre viatge els hi van robar eines de recanvi i un GPS. No van fer res. Com la majoria de viatgers. Potser si nosaltres canviem d'actitud, ells també ho faran.
Darrer tram a Imilchil en camió


A Imilchil vam matar el vespre amb dos mótards: un gallec obsessionat en no liar-se anant per pistes i un alemany maleïnt no saber ni castellà ni francès. Tot acompanyant d'una bona amanida i una Kaftá, que no és de les millors que he menjat. Calia prendre una decisió, què fer l'endemà. L'etapa era llarga però de transició. Calia pedalar-la? El genoll havia tornat a avisar i decidim ser conservadors. Transport  a Arhbala i d'allà a Khenifra on teníem ja originalment previst prendre el bus a Fes.

I així serà. Minibus atepeït amb 25 persones fins a Arhbala i un cop allà buscar taxi per baixar a Khenifra. Un marroquí resident (això ens diu) a Ripoll, s'ofereix a dur-nos en furgo. Pon tu el precio, comenta. Em rebutja els 25€ que generosament li ofereixo i me'n demana 40€. Ho trobo massa. Anem als taxis i resulta que és un cotxe familiar i amb baca. Compartim el taxi amb 3 persones més i baixarem a Khenifra per tant sols 7€ entre els dos. En castellà diuen que l'avaricia rompe el saco, el nano no comptava que el taxi pogués tenir baca. Un cop a Khenifra ens informem dels horaris de bus per l'endemà a Fes i ja tenim la feina feta. Però si el segon dia va se l'Abel qui va estar xungo ara soc jo el tocat. Arribo a baix marejat com una sopa. El mareig no es passa i a l'hora de dinar em costa acabar-me els pitxos a la brassa que m'havia demanat. Torno a l'hotel amb nàussees i tot i no arribar a vomitar, el que havia de ser un descans acaba sent una dormida fins les 20:00.  Tampoc podré acabar-me la pizza del sopar. Si pizza, estem fins als nassos ja de menjar marroquí, per bo que sigui.

L'endemà, ja recuperat, anirem en bus fins Fes. 4h de viatge pels 155km que separen les dues ciutats. Tot un espectacle. A les 55 places assegudes s'hi afegeix tota la gent que va de peu al passadís. Gent que compleix ràpidament les ordres d'ajupir-se que dóna el conductor a l'acostar-se a cada control policial. La recompensa és la  frenada autòmàtica del conductor cada cop que algú, picant dos cops de mans, indica que vol que pari allà mateix perquè és on més aprop li cau de casa, sigui al mig de la carretera en una pista que aparenment no condueix enlloc, sigui a 300 de la parada oficial del bus enmig d'una població. D'això se'n diu servei discrecional.

Ens dirigem a l'hotel i ens reben en sincer interès per saber com ha anat la ruta. Les caixes hi són i senceres, les muntarem al matí següent. Tenim tota la tarda per fer el turista. Es clar que un farà més el turista que l'altre, l'Abel es fa amic del mestre de la cooperativa de curtidors de Fes i tornarà amb una fantàstica bossa per portar el portàtil.
Curtidors de Fes


Ens acomiadarem de Fes amb un darrer te a la menta, aquesta fantàstica beguda que prenen més els turistes que els locals, i clavant la mirada al mapa: per quan el Tizi-n-test?


Kilometrada:

  • 13/04/2014: Fes - Sidi Abdellah-des-Riahta- Auberge Aïn - Sahla: 105'8km +1182m
  • 14/04/2014: Auberge Aïn - Sahla - Bab Bou-Idir - Grotte Friouato - Vivac: 87,25km +1528m
  • 15/04/2014: Vivac - Merhraoua - Bou Iblane - Refuge Taffrete: 75'18km + 1875m
  • 16/04/2014:  Refuge Taffrete - Tizi bou Iblane - Boulemane: 107km + 1558m
  • 17/04/2014: Boulemane - Midelt: 115.6km +553m
  • 18/04/2014: Midelt - Cirque de Jaffar - Família 4km abans Tayoudit / Agoudim:87.25km +1528m
  • 19/04/2014: Família- Anefgou - Imilchil (Inclou tram en cotxe):87.96km, +1396m

Més fotos? Aquí