diumenge, de juliol 27, 2008

Escapadeta Khovsgol

Fa dos dies vaig deixar Moron per dirigir-me al llac Khovsgol. El llac es el 14e mes gran del mon i es considera el germa petit del llac Baikal, a l'altre banda de la frontera i es va generar posteriorment com a consequencia de les mateixes forces tectoniques. Fa mes de 100km de llarg i esta envoltat de Taiga. A uns quants dies a cavall del llac, es poden visitar els Darkha, tribu nomada que viu de ramats de rens i que tenen per casa tipis similars als dels indis americans. Pero visitar-los, evidenment, quedava fora dels plans.

Des de Moron em separaven mes de 100km fins a Khatgal, la poblacio que hi ha a la desembocadura del llac. El dia s'havia aixecat gris i ja presumia que seria un dia pasat per aigua. I aixi va ser, no duia ni 10km que comensa a plovisquejar i despres la pluja es fa mes intensa, pero sense deixar de ser una pluja agraida, en cap moment torrencial. Com el terreny tendeix a pujar, amb el xubasquero ja faig, em mante la calor l'esfors de pujar port i nomes en alguna baixada agafo una miqueta de fred.

A mesura que van passant els quilometres el paissatge es fa mes agrait. Passat el primer port de muntanya, deixo un llaquet a la meva esquerra quan duc al voltant de 40km. Despres creuo algunes valls amples on es veu algun Ger a la llunyania i cap al kilometre 60 paso el que sembla un Guanz, m'hi paro amb l'esperansa de prendre algo calent encara que sigui te mongol, pero resulta que esta tancat. Nomes hi ha oberta una petita botigueta. Com que s'hi esta calent i ja fa unes 5 hores que pedalo, aprofito per descansar una miqueta: comprar un suc de fruita, un paquet de galetes i xocolata, menjar-m'ho tot per recobrar energies i proseguir endevant. No fa ni un quart d'hora que torno a ser dalt la bici que la pluja amaina. Vaig be de temps i aprofito per relaxar-me... I es que el paissatge s'ho mereix, cap al km 80 soc ja gairebe a les portes del parc nacional on es troba el llac i aixo es nota, el paissatge es precios. Una vall ample es veu populada de taquetes blanques de Gers aqui i alla (la majoria amb la parabolica i la placa fotovoltaica de turno), al voltant d'un riu que serpenteja i fa meandres... vaig pedalant per la pista gaudint del paissatge i procurant no espantar massa els ramats de Yaks que l'ocupen. Cap a quarts de set de la tarda soc a Khatgal. Em dirigeixo cap a la guesthouse Garage24 que la LonelyPlanet deixa superbe. Arribo i sembla tot tancat. Una valla envolta el terreny on hi ha plantats varis Gers i un parell d'edificacions de fusta apart d'una edificacio d'obra. No es veu una anima... Em dirigeixo a la construccio d'obra i trobo la porta oberta, entro i de seguida sento bullici de gent. Em dirigeixo a la cuina on em reben amb un somriure i en angles. On vols estar-te, aqui o a un Ger? El preu es el mateix, em diuen... Prefereixo l'edifici. Em mosten el llit meu, compartire habitacio amb una noia de Honk-kong i una parella de belgues que tornen de la dutxa. El lloc, un antic garatge de camions rusos te el seu encant: Una sala compartida amb un parell de llar de focs que tot i ser estiu no estan de mes enceses, cada habitacio amb llitereres i estufa de llenya, coleccio de llibres per llegir, algun joc de taula, ... Em recorda a un refugi de muntanya, i l'ambient amb uns guardes simpatiquisims i amb la gent que ens hi anem deixant caure es d'allo mes agradable. Aprofito a mes, per sopar pizza, el primer menjar no mongol des de que vaig deixar UB i pendre'm una xocolata calenta hiperreconfortant abans no anar a dormir.

L'endema m'aixeco amb l'intencio de donar una volteta pel llac amb la bici pero esta plovent... De moment esmorzarem be. English breakfast: Ous, salxitxes, baco i torrades, quin gustas !!! Despres aprofitant que amaina agafo la bici... M'equivoco dos cops de pista pero tot i aixi puc gaudir del llac, decideixo pero tornar al refu, i faig be. A partir de les 16:00 ploura forsa fortet i no parara fins l'endema al mati. Al costat de la llar de foc em ventilo en un dia el Pedro Paramo de Juan Rulfo que ves per on algu havia deixat alla. Admiro al primer lector. El llibre esta ple d'anotacions fetes durant la lectura del mateix.... En angles!!! No ha de ser gens facil la lectura del llibre per un que no domini be el castella. Entre els salts temporals i els jocs vida - mort d'una banda, i els localismes mexicans de l'altre... Bona lectura que tenia pendent de feia molts anys quan l'Ana Hernandez, una ex companya de feina me'l va recomenar. Deuta saldada, encara que caldran mes lectures per acabar-la d'assimilar. I aixi paso la tarda i el vespre, entre lectures i converses amb uns ireaelians, una parella lituana i una eslovena. Els lituans i l'eslovena han contractat un cotxe per l'endema tornar a Moron, com que hi ha lloc i no te massa sentit fer dos cops el mateix trajecte en bici, m'afegeixo al grup.

I aqui estic ara, a Moron, matant el temps abans no posar rumb a l'oest dema al mati. El proper poble de certa envergadura sera Ulangoom. Pero estimo que pel cap baix trigare 7 o 8 dies en arribar-hi, depenent de l'estat de les pistes i el temps. Aixi que si no dono senyals de vida no us espanteu.

dijous, de juliol 24, 2008

Afotikis II

Abans la tempesta del dia 22/07... Ja es veia a venir que descarregaria
Famila de Unyt, germana gran i el mes menut, n'hi hvia encara un altre al mig.

La Tenda plantada a Unyt


El cap de familia a Unyt. El que em va invitar a sopar i plantar la tenda



Camells cami Erdenet




Transfer a Erdenet en camio per problemes mecanics



Cartell a Bulgan




Fent amics pel cami





On the road !! A la sortida d'UB





Kilometrada I UB - Moron

  • 15/07: UB - Restaurant passat Bornuur : 106,22km Desnivell 700m. 4 portets pel cami.
  • 16/07: Restaurant passat Bornuur - Darkhan: 135,83km. 795m desnivell acumulat. 5 portets pel cami.
  • 17/07: Darkhan - Restaurant al pont del riu Orkhon (direccio Erdenet). 75,77km
  • 18/07: Transfer en cotxe a Erdenet
  • 19/07: Erdenet - Bulgan: 60,82km. Desnivell acumulat 682m
  • 20/07: Bulgan - Unyt: 96,22km. Pista.740m desnivell acumulat.
  • 21/07: Unyt - Guanz passat port Khuguirin Derelj. 100,65km.660m desnivell acumulat.
  • 22/07: Guanz passat port Khuguirin Derelj - Guanz passat Ikh Ull. 86,83km.
  • 23/07: Guanz passat Ikh Ull- Moron: 100 km. Desnivell 800m aprox.

Cap a Moron. Comensa el viatge

Tornem a la ruta.

Un cop reparada la bici a Erdenet era moment de posar rumb nord oest per anar a Moron per despres visitar el llac Khovsgol, tornar a Moron i ja posar rumb Oest definitivament cap a les Altai.

El primer dia encara va ser de transicio, mig dia, 60km des d'Erdenet fins a Bulgan. A partir de llavors tocaria comensar a patir. en un principi els 353 km de Bulgan a Moron els tenia programats en 4 dies pero vaig plantejar-me intentar-los fer en 3 dies. Impossible. Intentar superar els 100km diaris per pistes mongoles es casi missio impossible.

I dic pistes perque nomes sortir de Bulgan va acabar-se l'asfalt. Una pista o pistes, a vegades en les planicies i turons s'entrecreuen entre 5 i 10 pistes que discorren mes o menys paral-leles, que son dures de pelar.
A vegades, molt terrores, clavo la roda de davant o em derrapa mes d'un cop, d'altres esta enfangada i les mes plenes de roques sueltes i sotracs que no permeten pedalar a ritme constant.
El primer dia, degut a la pols i la ruta forsa transitada acabo guapo, guapo, al migdia ja em cobreix tota una fina capa de pols deixada per tots els camions, 4x4 i furgos que m'avancen. Per si fos poc, a primera hora de la tarda es posa a plovisquejar amb el que la pols acumulada es converteix en una fina capa de ronya que em cobreix cames, bracos i fins i tot cara com m'assenyala el pare de familia d'on fare nit. Acabo el primer dia quan paso per un poblet, son les 18:00 i pensava tirar una mica mes, pero des del carrer principal un home que s'esta construint una casa de fusta em crida. M'hi acosto i em proposa que planti la tenda entre la seva caseta i la nova que s'esta fent i em tanca la bici a la botiga que tambe te. Acabo sopant amb tota la familia, fent fotos a tort i a dret entre ells i els veins i carretejant parets de feltre per a Gers d'un lloc a descobert a un sota cobert.
El segon dia encara l'inicio amb esperances de poder fer amb tres etapes el que sobre el paper havia planificat amb quatre, pero si el primer dia ja els 86km del mapa es van convertir en 96 en realitat, aquest cop passara el mateix. I es que no sempre es pot seguir la pista principal: per maltractada, perque hi transiten mes camions o perque sense adonar-te n'agafes un altre. En tot cas l'estretegia es clara, en cas de dubte: seguir elspals d'electricitat, encara que aixo comporta a vegades donar mes volta. Acabo la jornada tambe lluny d'on pretenia, pero en un Guanz on a mes tenen llits per dormir. Avui no planto tenda. Paso la tarda xerrant amb la gent del Guanz i mostrant-els-hi la bici. En especial a un noi (crec que al voltant de la trentena) cec. Em recorda al meu avi. Es mou pel seu terreny amb una desinboltura envejable, casi sembla que hi vegi i nomes quan s'acosta a la porta, paret, etc, palpa... Ho te tot apamat. Li mostro la bici que resegueix amb la ma per tots els racons, conclou que es un bon trasto.

Inicio el tercer dia amb esperances de deixar el tram en tres dies i mig. Acabar la jornada a uns 50 - 60km de Moron el que em permetria arribar el dia seguent a mig mati. Aviat es veuen truncades les expectetives. Els post de llum em gasten una mala jugada i dono una volta de mes de 15 passant per un poblet fora de ruta. Per si fos poc a mitja tarda, i en mig del no res em descarrega el diluvi universal. Durant un quart d'hora o mitja hora en descarrega una com mai he vist, i ja sabeu que visc al maresme. El vent en contra fa que no em mantingui dret sobre la bici, en prou feines l'aguanto dreta estant jo de peu empanyent-la en pla, mentre plou a bots i barrals, amb unes gotes que per la forsa del vent semblen agulles que se'm claven al cos. Durant uns pocs minuts no puc veure mes de 5 o 10 metres de mi. No hi ha mes alternativa que tirar endevant, primer em dirigeixo cap el que sembla un cotxe parat, pero al acostar-m'hi veig que nomes es tracta d'un arbre solitari. Per sort amaina i puc continuar. Tantmateix m'ha deixat esgotat. Cap a les 18:00 arribo a un Guanz i em planto. Jalo, planto la tenda i a dormir.
Queda una jornada completa pel quart dia, en teoria 90km. Tanmateix com sempre en sortiran mes. Per si fos poc em desperto que plou i espero a que pari per desmontar la tenda. Comensant a pedalar a les 10:00 ja veurem si arribo a Moron. Ho faig, son les 20:30 quan arribo al hotel mes pijo del poble. Ni Guesthouse ni hosties. M'ho mereixo i al canvi es menys de 15 euros la nit amb esmorzar inclos. Final del primer tram de viatge.

Gastronomia (o la bici per un plat de mongeta tendra)

Ara que fa gairebe dues setmanes que volto per Mongolia puc comensar a donar compte de la gastronomia mongola... i ja comenso a trobar a faltar un bon plat de mongeta tendra. Mongolia no es un pais per a vegetarians.

Hi ha quatre o cinc plats basics que es troben a tot arreu i que , estan en ruta son els que toca menjar. La majoria de Guanz ("cantines", restaurants que es troben a peu de pista o en els mercats) son l'unic que tenen:
  • Buuz: Una especie de mega-tortellini o ravioli (forma de mitja lluna) farcit de carn. Es demana per numero: un, dos o tres i te'l donen tal qual. Si vols hi afegeixes quetxup.
  • Khuushuur: Empanada de carn. O millor dit, com una hamburguesa extraplana dins una empanada. Altre cop si vols quetxup o algo per sobre li afegeixes tu, pero ve a palo seco
  • Twsuivan: Espaguetis refregits amb trosos de patata, ceba, pastanaga i carn. Una racio sencera no te l'acabes.
  • Sopa d'espagueti. No us enganyeu, hi ha tanta pasta com carn.
En ciutats i en restaurants una mica seriosos, no Guanz i nomes en capitals de provincia, no pel cami, pot haver-hi mes plats. Tots a base de carn i amb arros i patates fregides com a complements normalment.
Les amanides que es poden trobar es limiten practicament a les de patata (especie d'ensaladilla rusa) i amanida de col. Tot i que la majoria de restaurants tambe tenen a la llista amanida de tomaquet i cogombre.... quan la demanes sempre obtens la mateixa resposta. No n'hi ha :-(
I tot aixo amb que s'acompanya. Amb Suutei tsai, el te mongol, que com ja he comentat en un altre post es una beguda calenta a base de te i llet a vegades amb llard afegit.
Un mon apart es el de la vida nomada. En teoria, a gran base de lactics i algo de casera. Encara hi he entrat poc en contacte, pero ja he vist com preparaven dues marmotes per cuinar. Si puc, m'estare de tastar-les. Encara que molt esporadicament, a Mongolia encara es donen brots de pesta bubonica (tractable amb medicaments, ja no es mortal, no patiu) i son aquests animals els que la trasmeten.
Be, segur que d'aqui algunes setmanes podre explicar mes detalls culinaris....
De moment nomes dir que avui he caigut en una petita temptacio. M'he comprat una coca-cola de litro i mig i l'he posat a la necera de l'habitacio !!!! Avantages d'estar a Mongolia, habitacio doble amb dutxa i tv (nomes mongola i ruski) per menys de 15 euros la nit. despres de quatre jornades dures m'ho he regalat. Nois, no es troba coca-cola fresca a Mongolia i alguns ja sabeu com em torno de cola-inoman quan viatjo :-D

dissabte, de juliol 19, 2008

On the road

Acutalitzat el 24/07

El dia 15, passat Naadam i amb els tramits de l'extencio del visat fets, era el moment de comensar a pedalar. El primer objectiu era arribar a Darkhan (la 3a ciutat del pais amb 73100 habitants) suituada a mig cami entre UB i la frontera amb Russia. Darkhan no es que tingues res en particular, pero per dirigir-me cap a l'oest practicament hi havia d'arribar (el trecall que volia prendre estava a tantsols 12km de Darkhan venint d'UB) pero, la UOC mana, i estava en ple proces de matriculacio del seguent semestere aixi que m'havia de deixar caure a algun lloc on tingues acces a Internet.

El recorregut des de UB es veia llarguet:223km segons els mapes, i els volia cobrir amb dos dies per fer nit a Darkhan. Aixi que es presentava un inici de viatge contundent, pel temps que feia que no pedalava en serio. Aixi que era questio de posar-s'hi de valent.

La primera sorpresa ja me la vaig trobar a UB on em vaig comprar un mapa de carreteres de Mongolia. Be, aixo de mapa de carreteres es un dir, les principals estan de tres colors: Vermell, carretera asfaltada, blava: pista normal, verda: "earth road", traduiu-ho com vulgueu. Les linies vermelles mes enlla de la carretera Russia - UB - Xina i les del voltant de UB i Erdenet (segona poblacio del pais, 75000 habitants), poca cosa mes. En les pistes grogues del mapa, procurare no ficar-m'hi :-). Doncs be, mirant el mapa, m'indica fins a vuit ports de muntanya des de UB a Darkhan. La Dorothy (ja us en he parlat en un altre post), que ho havia pedalat venint de Russia m'avisa.

La Dorothy deixava UB el mateix dia que jo pero en direccions diferents, anava a fer una ruta per una regio que jo trepitjare cap a finals del viatge, tanmateix compartiem els primers km de viatge i sortim junts. 20 km despres arribem al trencall on els nostres camins es bifurquen, ens fonem en una abrasada , ens dessitgem sort i tirem cada un per la seva banda. Els ports no son durs, i seran la tonica d'uns quants dies, Mongolia es un pais ple de turons i els has d'anar passant. No fan mes de 200m de desnivell cada un pero no hi ha manera d'agafar un bon ritme amb la bici... Ara puja, ara baixa, i aixo en mig d'una calorada descomunal. A les 5 del mati ja es de dia, amb la qual cosa a les 10:00 el sol ja pica de valent. No per esperat es fa menys dur. De les 12:00 a les 16:00 es practicament impossible pedalar, un dia vaig agafar 32 graus a l'ombra dins un restaurant amb ventiladors, imagineu-vos fora sense cap sombra. Adapto l'estrategia que vam fer amb l'Enric a Tadjikistan. Les hores de calor mes forta les aprofito per parar en algun restaurant de carretera, menjar algo i descansar. Acostumo a fer una tirada fins a les 11:230 - 12:30. Parada per beure alguna cosa i descansar una horeta, tirada d'una altre horeta i una altre parada per aquest cop dinar i parar unes 2h. A partir de les 16:00, s'acaba la feina fent la tirada de la tarda. Aquesta estrategia ha anat be fins ara, que es trobaven poblets pel cami, a partir d'ara que deixare la part mes poblada veure'm com m'ho monto. O em deixo caure en algun Ger les hores centrals del dia, o no descarto muntar la tenda a l'hora de mes solana per tenir sombra i descansar....


La primera nit la vaig fer una mica abans de la meitat del trajecte fins a Darkhan. La idea original era avituallar-me (encara trobava coca-coles fresques, alla) en un restaurant que hi havia a peu de carretera i despres creuar la carretera per anar a plantar la tenda en un camp de Gers (cabanes nomades) a un prat a l'altre banda. Pero dues hores despres encara era al restaurant compartint rialles i comentareis amb cambreres, cuineres i un cuinier (l'unic que xapurrejava angles). M'acaven convidant a te mongol (te amb llet i a vegades llard) i em permeten plantar la tenda darrera el restaurant on comensa el prat i tancar la bici dins el magatzem.

L'endema sera un dia dur. Surten mes Kms dels previstos i em planto a Darkhan amb mes de 130km a les cames. Dutxada rapida i cap un cyber a veure si m'han acceptat la proposta de matricula a la UOC. Encara no !!! Hi ha un mail del consultor explicant algunes cosetes de la conversio en Bolonya i l'escric demanant-li que em validi la proposta com abans millor. Despres d'Erdenet probablement no tingui conexio fins a Moron i alla en els millors dels casos hi arribaria el 22 de Juliol i el periode de matricula acaba el 24. Per sort, a Erdenet ja tindre validada la matricula i em podre matricular. Passat el tramit i fetes senyals de fum a la familia sopo i me'n vaig a dormir. L'endema me'l penso prendre amb mes calma.

El tercer dia de viatge comenso reculant els 12km fins el trencall d'Erdenet. D'alla ja tranquilament direccio oest. La carretera, tot i encara ser asfaltada, ja no es tant transitada i m'ho puc prendre en calma.La idea es fer uns 75 km, per l'endema anar fins al monestir de Amarbayasalat. Quan son gairebe les 12:00, paro en un poblet. La calor pot amb mi. Compro una beguda fresca i despres de fer-la petar una mica amb els locals estenc la marfega al terra en una sombra i descanso mitja horeta abans no continuar el viatge. Tornare a parar una hora i escaig mes tard en un restaurant per dinar, altre cop xerrare amb locals, aquests cop un mongol que parla angles i que esta ensenyant el pais a un amic seu japones, esperare que pasi la calorada i cap a les 16:00 rearrancare. Passat el riu Orkhon, en un Guaz (restaurant de carretera) em plantare: Paro, menjo i planto la tenda. Repsaso la bici i veig que la roda de darrera esta desequilibrada i toca tota l'estona el fre. Intento arreclar-la retensant els radis pero la deixo pitjor del que estava.

L'endema hi haura canvi de plans. Es sacrifica el monestir, es puja la bici a un camio, i cap a Erdenet. Despres d'Erdenet, comensara de veres el viatge.

diumenge, de juliol 13, 2008

Afotikis I


Catedral de Sant Bassili, Moscou


La primera nit em va tocar cuinar paella per la Sabina i els altres membres de la casa. Aqui estic "enfrascao" en el tema. Tot i que mes que paella, va sortir una mica a la cassola :-)



Naadam a Zuumnod, arribada dels primers genets


Arribada cursa, al fons la filera d'espectadors a cavall


Alguns del nanos cavalcaven sense sella !!!


Inaguracio del Naadam a UB. Arribada de les cues a l'estadi


El presidsent de Mongolia, si el president, passejant-se pel Naadam. Els escoltes i periodistes que l'envoltaven no surten en aquesta foto :-)


Gent jugant a la fira que hi havia al voltant de l'estadi


Jugadors de tir amb os de turmell d'ovella


Diana !!!!


Lluitador a l'estadi d'UB


Lluita a Zuumnod


Mongol


Tir amb arc. UB.

Naadam

La paraula Naadam es pot traduir per vacances o festival i te una mica de les dues coses i tambe d'esdeveniment esportiu. El Naadam es una trobada anual on es disputen els tres principals esports mongols: Lluita, tir amb arc i curses de cavalls. D'una banda hi ha l'anomenat Naadam nacional que es realitza a Ulan Baator cada estiu entre l'11 i 13 de Juliol, i d'altre hi ha tot de petits Naadams, a nivell regional, principalment a les capitals d'Aimags, i es celebren en diferents dates durant l'estiu.

En ambdos casos no es tracta tant sols dun esdeveniment esportiu sino que es un esdeveniment social de primer ordre: La gent es desplasa fins les capitals regionals o nacional, retroba velles amistats o familiars que no veu durant l'any, mengen i veuen tots plegats, els nanos disfruten de les fires d'atraccions que s'intal-len al voltant de les zones de competicions i, evidentment, tambe segueixen les viscisituds de les diverses competicions.

En aquests primers dies he pogut assitir a dos Naadams. Primer al de Zuumnod, una poblacio a les muntanyes a uns 40km d'UB i despres al Naadam nacional, a la capital. Moltes similituds, pero tambe dues grans diferencies: De dimensions i de quantitat de turistes.

El Naadam nacional comensa el dia 11 amb una cerimonia davant del parlament mongol. Uns genets amb uniforme de gala (pseudo-estil medieval genghis khania) duen en comitiva a cavall 9 especies d'estandard fets amb 9 cues de cavall (o de yak, segons la guia que llegeixi) fins a l'estadi. A les onze hi fan entrada entre els aplaudiments del public. Es planten els estandards, el president del pais declara inagurats els Naadams, sona l'himne nacional i tot seguit comensa una cerimonia amb balls tradicionals, contorsionistes, desfilament dels competidors i aquest any fins hi tot presentacio de l'equip olimpic mongol.

Un cop acabada la cerimonia comensen les competicions de lluita. Els lluitadors van apareixen a la peluse de l'estadi on s'hi han intal-lat carpes i tamborets pels jutges, saluden amb els brasos estesos fent el vol de l'aliga i comencen a lluitar per parelles. Sembla forsa avorrit (no hi ha categories per pes, aixi que les primeres rondes son de tramit pels millors). Aixi ho deuen entnedre molts mongols que deixen l'estadi. El dia seguent sera diferent. No hi arribo a entrar per no tornar a pagar entrada, pero les lluites finals semblen d'allo mes interesant. De tant en tant un brugit trenca la remor de les afores de l'estadi. Haura guanyat algu? Algu haura salvat en l'ultimn moment de caure a la peluse?

A fora de l'estadi pero no lluny d'ell si celebren dues competicions mes. D'una banda tir amb arc, on hi participen tant dones com homes, on han de fer diana en una especie d'objecctius situats a mes de 25m, i d'altre una nova adicio recent al Naadam, el tir amb os de turmell d'ovella: Es tracta de tombar una pesa del tamany de la ungla del dit gran o una mica mes i prou feta amb l'os de turmell d'ovella, llensant-hi des de tres metres una altre pesa similar. Asseguts des d'un tamboret intenten fer diana en les peces.

Les curses de cavall es fan a les afores de UB a 28km per la qual cosa no hi assisteixo, pero si que vaig poder assistir a les de Zummnod. La cursa en si no es pot veure, ja que es camp a traves i no en un hipodrom o circuit tancat. Les curses tenen sortida a la quinta punyeta (15 o 30km) i acaben en una recta d'arribada pre-establerta. La primera questio que sorpren es la disposisio de la recta. A una banda de la recta, els espectadors a cavall, a l'altre banda de la recta, els espectadors a peu. A Zummnod, n'hi havia mes a cavall. Durant la cursa els primers genents (xavals d'entre 5 i 12 anys) duen els seus cavalls a 50 - 80 km/h, la gent que sap a quina hora ha estat la sortida, s'aproxima a l'arribada segons els seus calculs. De cop, a la llunyania, es comensa a veure la brillantor dels reflexes del sol en els vidres dels 4x4 que segueixen la cursa, aquests s'aproximen fins a apartar-se abans d'arribar a la recta final. Un queda un cotxe, el cap de cursa, amb la bandera mongola onejant a l'aire. Al darrera els primers genets: taps de bassa montant a pel sense sella cridant josh, josh, yu, yu exprimint els cavalls en l'esfors final. Pels cinc primers s'hi afegeixen altres genents cada un d'ell amb un petit taulo de fusta amb la posicio gravada (1,2,3, 4, 5). Durant minuts aniran entrant altres genents, quan arribin els ultims gairebe no quedara ningu a la recta. Se n'hauran anat a veure la lluita, a dinar en algun Ger-restaurant o a disfrutar de la fira: Cavallets, autos de xoc, etc, que hi ha al costat de l'estadi on es disputa la lluita. A masnou, muntar a cavall seria tota una atraccio de fira; aqui els marrecs van amb el cavall fins la fira, el lliguen a una barana i pugen als autos de xocs o on toqui ;-)

dissabte, de juliol 12, 2008

Arribada a Ulan Baator

La segona nit d'avio vaig poder dormir una mica mes, unes tres hores o tres horetes i mitja amb dues oportunes interrupcions, la primera pel sopar i la segona per l'esmorzar, a les 5:30 hora mongola, 1:30 de la matinada hora moscovita. Acabat l'esmorzar ens anunciaven que l'avio no trigraria en aterrar, i aixi ho va fer a les 6:30 hora local.

A les 7:30 ja era fora de l'aeroport, pero no veia la Sabina, la dona alemana que a traves de Couchsurfing s'havia ofert a acollir-me a casa seva, per enlloc. No hi era i el roaming del meu mobil no funciona, a mes es massa d'hora perque les oficines de canvi de l'aeroport estiguin obertes i no puc canviar ni tantsols per trucar des d'una cabina de telefons. Cap alla les 9:00 pero un taxista s'ofereix a deixar-me el seu mobil, i logro parlar amb ella. Per algun malentes que encara no he esbrinat, va anar a recollir-me un dia abans del previst a l'aeroport, pero diu que cap problema, que en deu minuts s'hi planta per recollir-me.

Finalment ens trobem, carreguem bici i trastos al cotxe i ens dirigim cap a casa seva, hi arribem pocs minuts mes tard. Viu a la periferia de UB en un barri modest. El seu terreny esta envoltat d'un tancat fet amb taulons de fusta d'uns dos metres i escaig d'alsada. A dins hi ha la casa, en la primera planta tres estances: Dues habitacions forsa grans, i una cuina. A sobre, a la segona planta, les golfes. En dues construccions a part les letrines (adaptades al gust occidental amb tasa de water) i les dutxes. Tenen llum pero no aigua corrent. L'aigua l'agafen de grans bidons plens d'aigua que encara no se on els van a omplir. La dutxa, amb aigua calenta, funciona omplint regularment un diposit que hi ha al sostre del edifici. Amb una escala, i amb una lletera, van omplint-lo fent viatges des d'un diposit a l'altre. Despres calenten l'aigua i a dutxar-se. Pero encara hi ha mes... Com a bons mongols tenen plantats dos Gers al jardi. Cada un amb 4 llits a dins pels convidats que arribin. Tots dos amb instal-lacio electrica a dins. En un d'ells hi deixo els trastos i tot seguit me'n vaig a la cuina a prendre'm un te que la Sabina m'ha ofert. La faig petar tant amb la Sabina com amb la Dorothy, una alemanya que du viatjant en bici des de Febrer quan va sortir de Viena i que tambe s'esta a casa la Sabina.... I aqui arriba la primera encerrona del viatge ;-). La Sabina m'havia demanat que li dugues especies per fer paella, el que no m'esperava es que un cop entregades les especies (tipic sobre de paellero) em demanes que cuines JO la paella aquell vespre. No tenia escapatoria. Mirem el que podem fer i com que veu que em caic de son em proposa que vagi a dormir una estona i que ja em despertara per anar al mercat a comprar.

Al cap d'unes dos horetes em desperta... Es el primer cop que dormo relaxat des de que vaig sortir de Masnou, sense les incomoditats de l'avio, la por a adormir-me a l'aeroport, etc. I aixo es nota. Quan la Sabina em desperta no se ni qui es ni on soc. Trigo gairebe mig minut en ubicar-me. Ja despert fem tots tres cap al mercat. Hi ha un bullici increible. Segons una de les guies que duc, en un dia d'estiu hi poden passar fins a 60000 persones pel mercat, i si a sobre estem en vigilies de Naadam (ja us ho explicare en un altre post) la gentada es multiplica. Fem les compres i tornem cap a casa. Encara tornare a baixar al centre amb la Dorothy en bici per conectar-me a internet i donar les primeres senyals de vida a la familia.

Al vespre, toca cuinar. M'ajuden tots i dins del que cap salvo forsa be la papeleta, tot i que mes que paella tendeix a ser un arros caldos, pero de gust esta bonissim. Sopem i planifiquem moviments.

L'endema comensa un Naadam regional al poblet de Zuumnod a uns 40km de UB. La Sabina hi va amb la familia i s'estara en un Ger amb uns amics mongols; ens porposa que amb les bicis i les nostres tendes de campanya ens hi afegim.

I aixi ho fem el dia seguent. Arribem a Zuumnod xops de la aigua que cau i ens estem dins del Ger dels amics de la Sabina. Un parell d'hores mes tard arriba ella amb el seu marit i crios. Quan para a ploure plantem tendes i despres anem a veure el Naadam, pero aixo ja sera un altre post.

divendres, de juliol 11, 2008

Primera parada, Moscu

Diumenge passat era el dia D. O mes ben dit, dilluns passat, ja que a les 00:05 sortia el vol BCN - Moscu ( la jornada no podia comensar millor, a l'aeroport de BCN les bosses no marquen sobre pes :-o i la bici no me la cobren !!!) previ al Moscu - Ulan Bataar (UB as partir d'ara) que sortia 14 hores despres d'aterrar a Moscu.

Preveient ho insuportables que podien ser 14 hores tanctat a Sheremevo II vaig optar per solicitar un visat de transit per a Russia abans de marxar, visat, que em van concedir :-)

Aixi que a les 4:30 hora de BCN, 6:30 hora moscovita, despres d'haver dormit un parell d'hores a l'avio ( a les 2:00 m'havien despertat al so de chicken or fish? per saber que volia de sopar) em vaig trobar creuant el control d'aduanes de l'aeroport rus. Abans un petit ensurt en forma de crit "transit Ulan-Bataar???" I es que una hostesa rusa em buscava... No havia entrat a la zona de transit d'internaconals i no li quadrava l'asunto. Un cop mostrat el visat de transit, cap problema, cap a fora. I aixi em trobo que cap a quarts de vuit ja tinc alguns rubles canviats i em dirigeixo a trobar un bus o mashruska que em dugui fins a Restnoy Vodzadzs (o com es trascrigui). M'havia anat be empollar-me les fulles de la LP Russia, pagines de Moscou, que m'havia fotocopiat abans de sortir de casa.
Un cop a Restnoy, facil, es tracta d'agafar al metro i a no m'en recordo quina parada, canviar de linia fins arribar a la boca de metro que hi ha davant de l'entrada del Kremlin. Pero la cosa no sera tant senzilla. Des de dins el vago es dificil veure en quina parada s'esta, i a mes alla on hi ha correspondencies cada linia mante un nom propi d'estacio, vaja com si l'estacio de diagonal, la verda es digues diagonal i la blava tangent perque ens entenguem... Entre una cosa i un altre, em perdo dins del metro... Tot i aixo poc despres descobreixo el truquillo i ja comenso a moure'm amb mes soltura.
No son les 10:00 que ja soc a Krasnaya Plojad, o Plasa Roja... la volto una mica per fora i cap a dins el Kremlin (previa cua per comprar les entrades). I jo que em pensava que era un edifici... Kremlin es fortalesa en rus i el que e fa es entrar-ne al recinte i visitar tot el que hi ha a dins. D'entre altres quatre esglesies, varies places i algun palauet. Un total de 3h de photo-guiri del que en surto forsa atontat pel sol i la son.

Continuo passejant pels voltants del Kremlin fins que caic en un restaurant per recuperar una mica de forces, d'alla, un cop dinat, visita a la catedral de Sant Bassili amb les seves cupules de caramel on dona unes ganes d'enfilar-s'hi i fotre-hi una queixalada... :-). Tot plegat son ja les quatre de la tarda gairebe... Decideixo tornar cap a l'aeroport pero abans d'endisar-me al metro m'acosto fins al gran teatre (Bolshoi Teatr), me'l trobo covert per una lona.

Ara si, m'endinso a metro fins a Restnoy i d'alla mashurka fins a l'aeroport. Arribo sobrat de temps, jalo algo i em tombo a dormir una horeta. A les 20:00 puntualment embarquem, una altre nit de vol.

diumenge, de juliol 06, 2008

Cap a Mongòlia

Hola a tots,

Resussito el blog quan encara xorrejo per totes bandes d'acabar d'empaquetar-ho tot per marxar d'aquí unes dues hores cap a l'aeroport per sortir cap a Mongòlia.

Avui no podré escriure gaire, ja que surto pitant, però com a mínim us vull pintar una mica la ruta que penso seguir:
Arribaré a Ulan-Bataar dimarts i m'hi estaré pràcticament tota la setmana per tramitar l'esxtensió de visat i disfrutar del Naadam, el 12 o 13 de Juliol si tot va bé començaré a pedalar. L'bjectiu és arribar a Olgiy, a l'extrem nord-occidental de Mongolia, a les Altay. Per fer-ho m'he proposat anar-hi pel nord: Darkhan - Erdernet - Bulgan - Morön - Khovsgol Nuur - Ulaangom - Olgyi
i tornar pel centre del país: Khovd - Altay - Uliastay - Karakhorum - UB.

Podeu fer-vos una idea de la ruta en el mapa de la LonelyPlanet.

Prometo que el següent post ja serà llarg, extens i detallat... I des de Mongòlia.

Xavi.