dijous, de juliol 24, 2008

Cap a Moron. Comensa el viatge

Tornem a la ruta.

Un cop reparada la bici a Erdenet era moment de posar rumb nord oest per anar a Moron per despres visitar el llac Khovsgol, tornar a Moron i ja posar rumb Oest definitivament cap a les Altai.

El primer dia encara va ser de transicio, mig dia, 60km des d'Erdenet fins a Bulgan. A partir de llavors tocaria comensar a patir. en un principi els 353 km de Bulgan a Moron els tenia programats en 4 dies pero vaig plantejar-me intentar-los fer en 3 dies. Impossible. Intentar superar els 100km diaris per pistes mongoles es casi missio impossible.

I dic pistes perque nomes sortir de Bulgan va acabar-se l'asfalt. Una pista o pistes, a vegades en les planicies i turons s'entrecreuen entre 5 i 10 pistes que discorren mes o menys paral-leles, que son dures de pelar.
A vegades, molt terrores, clavo la roda de davant o em derrapa mes d'un cop, d'altres esta enfangada i les mes plenes de roques sueltes i sotracs que no permeten pedalar a ritme constant.
El primer dia, degut a la pols i la ruta forsa transitada acabo guapo, guapo, al migdia ja em cobreix tota una fina capa de pols deixada per tots els camions, 4x4 i furgos que m'avancen. Per si fos poc, a primera hora de la tarda es posa a plovisquejar amb el que la pols acumulada es converteix en una fina capa de ronya que em cobreix cames, bracos i fins i tot cara com m'assenyala el pare de familia d'on fare nit. Acabo el primer dia quan paso per un poblet, son les 18:00 i pensava tirar una mica mes, pero des del carrer principal un home que s'esta construint una casa de fusta em crida. M'hi acosto i em proposa que planti la tenda entre la seva caseta i la nova que s'esta fent i em tanca la bici a la botiga que tambe te. Acabo sopant amb tota la familia, fent fotos a tort i a dret entre ells i els veins i carretejant parets de feltre per a Gers d'un lloc a descobert a un sota cobert.
El segon dia encara l'inicio amb esperances de poder fer amb tres etapes el que sobre el paper havia planificat amb quatre, pero si el primer dia ja els 86km del mapa es van convertir en 96 en realitat, aquest cop passara el mateix. I es que no sempre es pot seguir la pista principal: per maltractada, perque hi transiten mes camions o perque sense adonar-te n'agafes un altre. En tot cas l'estretegia es clara, en cas de dubte: seguir elspals d'electricitat, encara que aixo comporta a vegades donar mes volta. Acabo la jornada tambe lluny d'on pretenia, pero en un Guanz on a mes tenen llits per dormir. Avui no planto tenda. Paso la tarda xerrant amb la gent del Guanz i mostrant-els-hi la bici. En especial a un noi (crec que al voltant de la trentena) cec. Em recorda al meu avi. Es mou pel seu terreny amb una desinboltura envejable, casi sembla que hi vegi i nomes quan s'acosta a la porta, paret, etc, palpa... Ho te tot apamat. Li mostro la bici que resegueix amb la ma per tots els racons, conclou que es un bon trasto.

Inicio el tercer dia amb esperances de deixar el tram en tres dies i mig. Acabar la jornada a uns 50 - 60km de Moron el que em permetria arribar el dia seguent a mig mati. Aviat es veuen truncades les expectetives. Els post de llum em gasten una mala jugada i dono una volta de mes de 15 passant per un poblet fora de ruta. Per si fos poc a mitja tarda, i en mig del no res em descarrega el diluvi universal. Durant un quart d'hora o mitja hora en descarrega una com mai he vist, i ja sabeu que visc al maresme. El vent en contra fa que no em mantingui dret sobre la bici, en prou feines l'aguanto dreta estant jo de peu empanyent-la en pla, mentre plou a bots i barrals, amb unes gotes que per la forsa del vent semblen agulles que se'm claven al cos. Durant uns pocs minuts no puc veure mes de 5 o 10 metres de mi. No hi ha mes alternativa que tirar endevant, primer em dirigeixo cap el que sembla un cotxe parat, pero al acostar-m'hi veig que nomes es tracta d'un arbre solitari. Per sort amaina i puc continuar. Tantmateix m'ha deixat esgotat. Cap a les 18:00 arribo a un Guanz i em planto. Jalo, planto la tenda i a dormir.
Queda una jornada completa pel quart dia, en teoria 90km. Tanmateix com sempre en sortiran mes. Per si fos poc em desperto que plou i espero a que pari per desmontar la tenda. Comensant a pedalar a les 10:00 ja veurem si arribo a Moron. Ho faig, son les 20:30 quan arribo al hotel mes pijo del poble. Ni Guesthouse ni hosties. M'ho mereixo i al canvi es menys de 15 euros la nit amb esmorzar inclos. Final del primer tram de viatge.

4 comentaris:

xescofet ha dit...

sempre va bé una nit d'hotel, a més a més tu te l'has ben guanyat...

que tal el rus? el practiques?

xavi de vila

manelvici ha dit...

Bé col.lega! Veig que estàs ja perfectament adaptat a la bici-remolc i a l'entorn (ho acabràs d'estar quan hagis begut uns quants litres de vodka!

Una abraçada

Manel Garcia

Sissu ha dit...

Eii nano!!
Vaig seguint amb interès les teves peripècies...
Ja veig que te'n surts prou bé. Hauries de fer un curset de reparació de bicicleta!! je je
Records de la Sílvia

Sissu, des de Sardenya

xtarafa ha dit...

Ei,

Xavi: El ruski poquet, intento comunicar-me en mongol pero algo si que l'utilitzo per exemple quan se'm va cascar la bici van entendre be ho de Velosiped Balshaia Mashina (bici, cotxe gran). No m'atreviria a dir-ne rus, pero em van entendre. :-)

Manel: No em vulguis mal !!!! Ja vaig experimentar a Armenia el que es pedalar amb dos brindis de vodka :-)

Sissu: Tens rao.. per em sembla que el proper viatge la bici sera un ferro i amb canvis rulow...