dissabte, de juliol 12, 2008

Arribada a Ulan Baator

La segona nit d'avio vaig poder dormir una mica mes, unes tres hores o tres horetes i mitja amb dues oportunes interrupcions, la primera pel sopar i la segona per l'esmorzar, a les 5:30 hora mongola, 1:30 de la matinada hora moscovita. Acabat l'esmorzar ens anunciaven que l'avio no trigraria en aterrar, i aixi ho va fer a les 6:30 hora local.

A les 7:30 ja era fora de l'aeroport, pero no veia la Sabina, la dona alemana que a traves de Couchsurfing s'havia ofert a acollir-me a casa seva, per enlloc. No hi era i el roaming del meu mobil no funciona, a mes es massa d'hora perque les oficines de canvi de l'aeroport estiguin obertes i no puc canviar ni tantsols per trucar des d'una cabina de telefons. Cap alla les 9:00 pero un taxista s'ofereix a deixar-me el seu mobil, i logro parlar amb ella. Per algun malentes que encara no he esbrinat, va anar a recollir-me un dia abans del previst a l'aeroport, pero diu que cap problema, que en deu minuts s'hi planta per recollir-me.

Finalment ens trobem, carreguem bici i trastos al cotxe i ens dirigim cap a casa seva, hi arribem pocs minuts mes tard. Viu a la periferia de UB en un barri modest. El seu terreny esta envoltat d'un tancat fet amb taulons de fusta d'uns dos metres i escaig d'alsada. A dins hi ha la casa, en la primera planta tres estances: Dues habitacions forsa grans, i una cuina. A sobre, a la segona planta, les golfes. En dues construccions a part les letrines (adaptades al gust occidental amb tasa de water) i les dutxes. Tenen llum pero no aigua corrent. L'aigua l'agafen de grans bidons plens d'aigua que encara no se on els van a omplir. La dutxa, amb aigua calenta, funciona omplint regularment un diposit que hi ha al sostre del edifici. Amb una escala, i amb una lletera, van omplint-lo fent viatges des d'un diposit a l'altre. Despres calenten l'aigua i a dutxar-se. Pero encara hi ha mes... Com a bons mongols tenen plantats dos Gers al jardi. Cada un amb 4 llits a dins pels convidats que arribin. Tots dos amb instal-lacio electrica a dins. En un d'ells hi deixo els trastos i tot seguit me'n vaig a la cuina a prendre'm un te que la Sabina m'ha ofert. La faig petar tant amb la Sabina com amb la Dorothy, una alemanya que du viatjant en bici des de Febrer quan va sortir de Viena i que tambe s'esta a casa la Sabina.... I aqui arriba la primera encerrona del viatge ;-). La Sabina m'havia demanat que li dugues especies per fer paella, el que no m'esperava es que un cop entregades les especies (tipic sobre de paellero) em demanes que cuines JO la paella aquell vespre. No tenia escapatoria. Mirem el que podem fer i com que veu que em caic de son em proposa que vagi a dormir una estona i que ja em despertara per anar al mercat a comprar.

Al cap d'unes dos horetes em desperta... Es el primer cop que dormo relaxat des de que vaig sortir de Masnou, sense les incomoditats de l'avio, la por a adormir-me a l'aeroport, etc. I aixo es nota. Quan la Sabina em desperta no se ni qui es ni on soc. Trigo gairebe mig minut en ubicar-me. Ja despert fem tots tres cap al mercat. Hi ha un bullici increible. Segons una de les guies que duc, en un dia d'estiu hi poden passar fins a 60000 persones pel mercat, i si a sobre estem en vigilies de Naadam (ja us ho explicare en un altre post) la gentada es multiplica. Fem les compres i tornem cap a casa. Encara tornare a baixar al centre amb la Dorothy en bici per conectar-me a internet i donar les primeres senyals de vida a la familia.

Al vespre, toca cuinar. M'ajuden tots i dins del que cap salvo forsa be la papeleta, tot i que mes que paella tendeix a ser un arros caldos, pero de gust esta bonissim. Sopem i planifiquem moviments.

L'endema comensa un Naadam regional al poblet de Zuumnod a uns 40km de UB. La Sabina hi va amb la familia i s'estara en un Ger amb uns amics mongols; ens porposa que amb les bicis i les nostres tendes de campanya ens hi afegim.

I aixi ho fem el dia seguent. Arribem a Zuumnod xops de la aigua que cau i ens estem dins del Ger dels amics de la Sabina. Un parell d'hores mes tard arriba ella amb el seu marit i crios. Quan para a ploure plantem tendes i despres anem a veure el Naadam, pero aixo ja sera un altre post.