diumenge, de juliol 27, 2008

Escapadeta Khovsgol

Fa dos dies vaig deixar Moron per dirigir-me al llac Khovsgol. El llac es el 14e mes gran del mon i es considera el germa petit del llac Baikal, a l'altre banda de la frontera i es va generar posteriorment com a consequencia de les mateixes forces tectoniques. Fa mes de 100km de llarg i esta envoltat de Taiga. A uns quants dies a cavall del llac, es poden visitar els Darkha, tribu nomada que viu de ramats de rens i que tenen per casa tipis similars als dels indis americans. Pero visitar-los, evidenment, quedava fora dels plans.

Des de Moron em separaven mes de 100km fins a Khatgal, la poblacio que hi ha a la desembocadura del llac. El dia s'havia aixecat gris i ja presumia que seria un dia pasat per aigua. I aixi va ser, no duia ni 10km que comensa a plovisquejar i despres la pluja es fa mes intensa, pero sense deixar de ser una pluja agraida, en cap moment torrencial. Com el terreny tendeix a pujar, amb el xubasquero ja faig, em mante la calor l'esfors de pujar port i nomes en alguna baixada agafo una miqueta de fred.

A mesura que van passant els quilometres el paissatge es fa mes agrait. Passat el primer port de muntanya, deixo un llaquet a la meva esquerra quan duc al voltant de 40km. Despres creuo algunes valls amples on es veu algun Ger a la llunyania i cap al kilometre 60 paso el que sembla un Guanz, m'hi paro amb l'esperansa de prendre algo calent encara que sigui te mongol, pero resulta que esta tancat. Nomes hi ha oberta una petita botigueta. Com que s'hi esta calent i ja fa unes 5 hores que pedalo, aprofito per descansar una miqueta: comprar un suc de fruita, un paquet de galetes i xocolata, menjar-m'ho tot per recobrar energies i proseguir endevant. No fa ni un quart d'hora que torno a ser dalt la bici que la pluja amaina. Vaig be de temps i aprofito per relaxar-me... I es que el paissatge s'ho mereix, cap al km 80 soc ja gairebe a les portes del parc nacional on es troba el llac i aixo es nota, el paissatge es precios. Una vall ample es veu populada de taquetes blanques de Gers aqui i alla (la majoria amb la parabolica i la placa fotovoltaica de turno), al voltant d'un riu que serpenteja i fa meandres... vaig pedalant per la pista gaudint del paissatge i procurant no espantar massa els ramats de Yaks que l'ocupen. Cap a quarts de set de la tarda soc a Khatgal. Em dirigeixo cap a la guesthouse Garage24 que la LonelyPlanet deixa superbe. Arribo i sembla tot tancat. Una valla envolta el terreny on hi ha plantats varis Gers i un parell d'edificacions de fusta apart d'una edificacio d'obra. No es veu una anima... Em dirigeixo a la construccio d'obra i trobo la porta oberta, entro i de seguida sento bullici de gent. Em dirigeixo a la cuina on em reben amb un somriure i en angles. On vols estar-te, aqui o a un Ger? El preu es el mateix, em diuen... Prefereixo l'edifici. Em mosten el llit meu, compartire habitacio amb una noia de Honk-kong i una parella de belgues que tornen de la dutxa. El lloc, un antic garatge de camions rusos te el seu encant: Una sala compartida amb un parell de llar de focs que tot i ser estiu no estan de mes enceses, cada habitacio amb llitereres i estufa de llenya, coleccio de llibres per llegir, algun joc de taula, ... Em recorda a un refugi de muntanya, i l'ambient amb uns guardes simpatiquisims i amb la gent que ens hi anem deixant caure es d'allo mes agradable. Aprofito a mes, per sopar pizza, el primer menjar no mongol des de que vaig deixar UB i pendre'm una xocolata calenta hiperreconfortant abans no anar a dormir.

L'endema m'aixeco amb l'intencio de donar una volteta pel llac amb la bici pero esta plovent... De moment esmorzarem be. English breakfast: Ous, salxitxes, baco i torrades, quin gustas !!! Despres aprofitant que amaina agafo la bici... M'equivoco dos cops de pista pero tot i aixi puc gaudir del llac, decideixo pero tornar al refu, i faig be. A partir de les 16:00 ploura forsa fortet i no parara fins l'endema al mati. Al costat de la llar de foc em ventilo en un dia el Pedro Paramo de Juan Rulfo que ves per on algu havia deixat alla. Admiro al primer lector. El llibre esta ple d'anotacions fetes durant la lectura del mateix.... En angles!!! No ha de ser gens facil la lectura del llibre per un que no domini be el castella. Entre els salts temporals i els jocs vida - mort d'una banda, i els localismes mexicans de l'altre... Bona lectura que tenia pendent de feia molts anys quan l'Ana Hernandez, una ex companya de feina me'l va recomenar. Deuta saldada, encara que caldran mes lectures per acabar-la d'assimilar. I aixi paso la tarda i el vespre, entre lectures i converses amb uns ireaelians, una parella lituana i una eslovena. Els lituans i l'eslovena han contractat un cotxe per l'endema tornar a Moron, com que hi ha lloc i no te massa sentit fer dos cops el mateix trajecte en bici, m'afegeixo al grup.

I aqui estic ara, a Moron, matant el temps abans no posar rumb a l'oest dema al mati. El proper poble de certa envergadura sera Ulangoom. Pero estimo que pel cap baix trigare 7 o 8 dies en arribar-hi, depenent de l'estat de les pistes i el temps. Aixi que si no dono senyals de vida no us espanteu.

2 comentaris:

xescofet ha dit...

amic xavi:

ja fa dies que no sabem res de tu... fot-li canya als pedals, home!!!

xtarafa ha dit...

Ei !!!
Doncs ja estic viu !!! Entre avui i dema postejo.