Els aimags son esl equivalents mongols a les regions o provincies en que es composa Mongolia. Cada aimag te la seva capital que sol ser la unica poblacio de certa entitat, 10000 - 30000 habitants en tota la provincia. Aixo no vol dir que dins de l'aimag no hi hagi altres pobles i tots siguin nomades, pero la resta de poblet son petits i disten entre si... Uns 30km en zones centrals de Mongolia, i fins a 100 en zones allunyades del nord, l'oest o sur en les regions mes desertiques.
Tota capital d'Aimag s'articula al voltant del carrer principal i la plasa. En ells si troben els edificis principals: seu de l'aimag, oficina de correus, bancs, algun cyber, botigues, etc. I la plasa acostuma d'un tamany descomunal respecte al poble ( Bulgan o Moron en serien exemples pero no tinc fotos) pero un lloc completament desengelat. Pot ser un espai quadrat o rectangular asfaltat o potser amb lloses estil vorera pero es tracta d'un lloc sense vida. On hi ha el bullici no es al centre, sino al mercat, normalment ubicat a les afores de la ciutat pero aprop del centre.
Alla s'hi troba de tot: menjar, roba, eines, material per la vida nomada tradicional (portes i parets pel Ger, estufes de llenya, selles de cavall) i per la vida nomada moderna (televisor, paraboliques, plaques fotovoltaiques...), i fins i tot s'hi troben mecanics de bicicleta :-). S'hi compra, s'hi menja en els guanz (tavernes en casetes petitones o vagons de tren on s'hi pot trobar el triumvirat tipic: Twuivan, Buuz i Khuukgur) i es el punt de trobada de tots aquells que es desplacen pel pais.
En pais on el trasport public es practicament inexistent, el mercat es punt de trobada per aquells qui s'han de moure per les pistes polsegoses del pais. Microbusos i gent que vol omplir el seu cotxe abans no marxar i aixi reduir costos, s'ajunten al mercat a l'espera d'omplir els cotxes amb altres viatgers i a traves de megafonia es va anunciant destinacions i gent que busca cotxe cap a la seva destinacio. Quan esta ple, marxa. Per fer-vos una idea, dir que les capitals d'aimag poden distar entre elles entre fins a 200 o 300 km en segons quines regions del pais i que per les pistes que hi ha un promig de 30km/h ja es pot donar per bo si no hi ha punxades ni paradetes de per mig.
I apart d'aixo poca cosa mes... Algun bloc de pisos d'herencia sovietica, casetes de fusta (al nord on la taiga queda aprop) i tancats amb Gers plantats al mig de la poblacio.
Un cas a part son els poblets que es troben als aimags. Son conjunts de tres o quatre carrerons que no sempre es troben de pas de la pista per on circulo i a vegades cal desviar-se 2 o 3kmper accedir-hi. Alguns dels darrers que he creuat, al nord, en la zonadesertica al voltant de Altan Els, tenen un ambient de Far-west total (i de fer, al llunya oest hi soc, nomes que al llunya oest mongol): Carrers polsegosos (costa definir la paraula centre i costa trobar a vegades el carrer principal) amb alguna cantina on menjar Tswuivan, alguna botiga i gent amb 4x4 o a cavall que es paren a observar i saludar el despistat occidental que arrosega la bici.
I fins aqui la vida urbana dels mongols. La resta Gers a l'estepa, taiga o desert i aviat kazaks a les zones alpines de la serralada Altai, encara mes a l'oest, pero aixo encara esta per veure... d'aqui poquets dies. :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada