dissabte, d’agost 30, 2008

Khovd - Altay. tota una odissea

Amb la bici espatllada tocava decidir que fer. Abans de perdre temps i potser calers reparant-la vaig decidir que el millor era fer el tram Khovd - Altay en cotxe tal i com estava previst i despres decidir com continuar.

Aixi el dimarts 26 em vaig posar a buscar a algun conductor que marxes cap a Altay. Aquell dia no en vaig saber trobar cap. Pero el dia seguent si. Aixo si, sortiriem dijous a les 15:00. Arrenjat el preu, l'hora i el lloc de trobada vaig continuar fent la meva. L'endema, a l'hora acordada em vaig atansar a on haviem quedat per marxar. Evidenment, sabent que la puntualitat mongola brilla al 100% per la seva ausencia vaig obtar per anar-hi a peu, i si tocava marxar, ja empaquetariem tots els trastos de la bici i deixaria l'habitacio d'hotel. Al arribar al parking on el dia anterior havia parlat amb el xofer i on haviem quedat el cotxe no hi era...I aixo no em va agradar. Mai surten puntuals pero sempre estan alla muntant guardia per pescar clients. Es poden tirar tot el dia asseguts a la porta del cotxe abans no marxar, i si surten un moment, penjen un cartell al cotxe (que es queda alla) amb el numero de mobil on localitzar-los. Vaig tornar a quarts de quatre, a les quatre i a quarts de sis. No es va presentar. El tio em va fer el salt.

Per sort vaig trobar un altre furgon rus que hi anava pero sortia l'endema a les 10 del mati. Vaig reservar plasa, em vaig emprenyar pel preu, un recarreg de 20000 tourogs per la bici (com si els mongols no duguessin fardos mes grossos !!!) pero com que havia de sortir d'alla vaig cedir. Vam quedar a les 10:00 de l'endema amb la certesa que a les 10:00 no sortiriem.

Com un bon nen, divendres 29 em vaig alsar d'hora, vaig esmorzar be per si per casualitat sortiem puntuals, i vaig canviar uns quants euros i vaig fer cap a la furgo. Al veure'm la seva dona del xofer, profe d'angles, ja em va dir que estigues tranquil que fins les 14:00 no sortiriem. Un geladet, unes horetes a internet , un bon dinar i tornar a treure el nas. A les 16:00. Ok. ara a l'habitacio a veure les noticies per la tele, si la China Television te un canal en angles, llegeixo un parell de contes del Primo Levi i cap a la furgo altre cop. Ara a les 17:00. La furgo pero comensa a estar plena de fardos ... potser si que a les 17:00 sortirem. A l'hora indicada m'hi planto amb la bici (estic fins els nassos de llegir, de veure dibuixos animats en xines, de matar l'estona llegint diaris i responent post de couchsurfing.com al cyber... ). Encara ens haurem d'esperar. Alguns dels clients estan al mercat i a mes per dur la bici s'ha de muntar la baca del cotxe.
Cap a les 18:30 se m'enduen la bici cap una banda i nosaltres cap a les 19:00 arrenquem. Encara no hi som tots i fem el tipic ritual: Es carrega benzina primer, es monta la baca en una altre casa despres i finalment es recull mes gent, fardos i la meva bici en un tercer punt de la ciutat. Ara si que estem llestos !!! Son les 20:00 quan arrenquem.

De Khovd a Altay hi ha mes de 400km i es presenten llargs, mooolt llargs. Si el promig mongol es de 30km surten unes 12h de trajecte (que es mes o menys el que acabara sortint) pero quines hores !!!!

La furgo consta al davant del seient del conductor i del copilot amb un espai ampli al mig que si s'aixeca dona al motor de la maquina. Al darrera, dos fileres de 3 seients, una d'esquenes al conductor i l'altre mirant al conductor i a la primera filera. Doncs be, arrenquem amb els dos condutors al davant (s'aniran turnant durant la nit) i dotze, si dotze persones al darrera. 5 a cada bancada i dos al mig asseguts sobre les cames dels demes.

Quan sortim de Khovd, passats alguns controls de policia un passa al davant i al cap d'un parell d'hores un altre. I aquest sera l'equilibri definitiu. El conductor suplent i dos passatgers al seient del copilot i el tros que queda entre aquest i el sient del conductor i 10 al darrera encaixonats com podem als seients i amb els peus per sobre les bosses i sacs que hi ha al terra. Els mongols (estudiants) ho soporten amb un estoicisme increible, amb un radiocassete de musica mongola i tots cantant a coro les cansons, com qui se'n vad'excursio.
Jo personalment maleixo el viatge, sobretot el primer tram on quedo al mig de la bancada en una posicio surrealista amb el tors girat cap una banda i les cames cap a l'altre .Quan el conductor se li ocorrore fer una parada estava patint ja les primeres rampes.
Per sort despres de la parada logro passar de ser el del mig a ser el segon per la porta. A sota no hi tinc sac i tinc tot el cos encarat mes o menys en la mateixa direccio. Vaig algo mes comode. Cap a les 4 del mati, punxada. En Bill, un america que ja m'havia trobat a Moron a l'inici del viatge i jo aprofitem per baixar i estirar les cames, pero la majoria dels mongols els hi va fer de sardina i s'esperen dins. Com a minim gaudim d'una nit fantastica. Fresca pero sense vent i un sol nuvol. Amb la propera poblacio d'envergadura a uns 200km de distancia (devem estar a mig cami...) i a 2000m d'alsada que estem se'ns mostra un cel del tot estrellat que resulta espectacular.

Tornem a pujar al furgon i continuem el cami... Logro colocar-me forsa be i a estones, com abans de la punxada, encara que sembli mentida logro dormir... Arribem a Altay que son les 8:00 del mati tocades i amb un dubte existencial...

I ara que? si tiro directe a UB son dos dies mes de cotxe i despres tinc una setmana alla per tocar-me la pera... Sino puc recostruir la ruta prevista en bici en cotxe i si em sobra temps fer alguna escapadeta tonta... Pero implica com a minim 3 o 4 furgons fins a UB en lloc dels dos de la linia directe... I despres de l'experiencia d'aquesta nit..... :-D

5 comentaris:

Sissu ha dit...

eeeii!
improvisation!
a veure si tens sort i trobes recanvis per la bici!!

Records.

Marcos ha dit...

Ja veig que el viatge en cotxe d' Osh a Bishkek d'ara fa set anys -també d'unes 12 hores- va ser un luxe. Com diu el Sissu, aprofita al màxim i improvitza alguna de les teves. T'escric des de Barcelona després d'una primera setmana a Madrid. Tot bé. Ja parlarem. Una abraçada!

Dani ha dit...

Quan he llegit això d'un cel del tot estrellat, he mirat de seguida per la finestra... no cal que et digui que he pensat ;(....

Gaudeix molt del que resta de viatge.

Siau

Eduard Balsebre ha dit...

Hola Xavi !!!

Esperar al vespre, mirar els estels, gaudir de la seva eternitat i respirar ben fort... de ben segur que la intuició i el cel et donaran la solució... Una forta abraçada i a gaudir molt !!!

xtarafa ha dit...

Ei,

Si Marcos, el viatge Osh - bishkek va ser un "luju" total...

Ara soca Bayankhondor despres d'una altre tundra de 12h. Aquest cop amb mes moviment de cames pero clavant-me tota la ferramenta de sota els seients de la Furgo. He arribat a les 6:00 del mati i he estat dormint fins a les 12:00 tocades a l'hotel.
Aquesta tarda mateix o dema posare rumb a Tsetserleg i d'alla a Kharkhorin i UB.

Tinc temps de sobre i potser encara tingui temps de fer el Guiri al monestir d'Erderne.