dimarts, d’agost 26, 2008

Olgii - Khovd...

Ara fa quatre dies vaig deixar Olgii. Era moment definitivament de posar rumb a l'oest. Ja anava amb prou retras i tenia clar que com a minim el tram Khovd - Altai i Kharkhorin - UB s'haurien de fer en cotxe. Si em retrasava, potser algun tram mes i tot. Aixi que tenia un maxim de tres dies per fer els 220 - 240 km entre Olgii i Khovd. En principi res descabellat i dins les posibilitats. Pero... Sempre hi ha un pero.

Ja vaig sortir tard d'Olgii, m'havia costat alsar i aprofitant que ja eren les nou vaig esperar a que alguna botiga obris per comprar alguna xocolata i algunes galetes per anar aguantant durant el cami. I al sortir mes tard, tambe et trobes amb mes gent, i aixi acabo fent petar la xerrada amb mes boixos del Mongol Rally. Per si fos poc, a la sortida del poble m'indiquen malament el cami i comenso la jornada fent gairebe 5 km de mes i despres reculant-los. Al final, son les onze tocades quan encaro el bon cami cap a Khovd i comenso a enfilar el port de muntanya que toca.
Vaig pujant i a mesura que pujo es va enrerint el temps fins que , comensa a bufar vent. No es el pitjor dia, pero intueixo com s'enfarinen les muntanyes al voltant meu i vaig pedalant creuant els dits de que no m'atrapi la neu. Vaig ben tapat, malles llargues i samarreta termica, i cap a les cinc de la tarda, quan el temps ha calmat una mica em trobo creuant un pont sobre el riu. A l'altre banda del pont, una caseta, i uns nanos que em criden. La familia m'acull amb moltissima simpatia i m'ofereix te. L'idea que tinc es estar-m'hi una estona i prou, pero son tant simpatics que decideixo canviar de plans... M'hi quedo. Ja apretarem dema. Compartim la tarda fent fotos i jugant amb els crios (una troupe de 5, 4 nens i un nena) i escoltant al pare tocar el Dombra, el llaut de dos cordes Kazac i ensenyant-li a contar en castella (ja te els numeros en angles, frances i italia d'altre gent que ha passat per alla abans).

El dia seguent s'alsa be. Durant la nit ha plogut i les muntanyes del davant s'han enfarinat tantsols uns 200 o 300m per sobre on em trobo. Pero ara el dia es sere i sembla que podre tirar milles. La idea es arribar a a Tolbo, alla menjar-hi i continuar cap els 2 o tres ports de muntanya que hi ha a continuacio.
Arrenco a pedalar i els primers kilometres son una delicia, vaig paralel al llac Tolbo, d'uns 27km de llarg i l'altra banda del llac s'intueixen pics amb neus perpetues. Paro a fer algunes fotos i em trobo amb alguns xalats mes del Mongol Rally. I aquest, boixos de debo. Dos cotxes relativament normalets pero... que es aixo? Un Mini amb una cabina de telefons anglesa a sobre? Doncs si... una aventura molt anglesa . Ara si que puc dir que hi ha algu mes sonat que jo viatjant per aqui. Fem les fotos de rigor i cada u continua el seu cami. Estic arribant a Tolbo quan el temps torna a girar-se. El vent comensa a bufar de valent i fa un fred de mil dimonis. Em refugio a una chaikhana que per uns tes i pa (tot i que esta anunciada com a txaikhana no cuinen res) em cobren la friolera de 2000 Turugs i quan en surto encara esta pitjor el temps. Sembla que Tolbo sigui una illeta de cel clar envoltat de nuvols per tot arreu. El vent fortissim el tinc de cul i arribo al centre anant per pistes mes o menys planes a 12km/h sense pedalar nomes amb el vent que m'empeny. Arribo al centre de Tolbo i quan busco una Chaikhana on pugui menjar de veres un noi s'ofereix a dur-me a casa seva. M'hi estic tota la tarda. La casa es un tancat em varies dependencies i un Ger. Ens estem al Ger un parell d'horetes i quan en sortim altre cop les muntanyes del voltant estan ben enfarinades per tot arreu, ha despejat pero continua bufant fort el vent. Altre cop he de tancar l'etapa abans d'hora. En dos dies he fet el que hauria d'haver fet en un de sol, pero que hi farem. Com a minim la familia es simpatiquisima i m'alimenten be :-) i fa un fred de coll... Son quart de vuit de la tarda que el Suunto em marca nomes 4 graus quan se li acaben les piles.

L'endema comenso a pedalar amb el dubte de que fer... Esta clar que en tres dies no arribo a Khovd i fer-ho tot en bici es afegir un dia de retras al viatge... Pedalo fins a Khovd i despres faig mes trams en cotxe? o paro al primer cotxe i arribo el mateix dia Khovd? Passa el primer, un camio buit i el deixo escapar... Vaig pujant un port sense que em trobi a ningu i un cop a l'altre vessant el paissatge es dels millors del viatge. Una vall amplia i verda amb un llaquet que no em surt al mapa i pics (un de mes de 4000m i un altre de 3900 i pico) que la tanquen pels laterals. M'animo i dic que aquest paissatge s'ha de disfrutar pedalant. La llastima es que la camera de fotos s'ha afegit al rellotge i no em funciona. Dispara pero em fa les fotos d'un color sepia raro sense que hagi tocat res de la configuracio (al vespre lograre ressucitar-la sense saber com). Continuo recorrent el port (ara baixant-lo) quan amb la bici enganxo malament una pedra... Logro mantenir l'equilibri i no caure pero de seguida pel soroll que fa la roda trasera veig que algo no rutlla. Crec que he petat algun radi pero quan m'ho miro es pitjor. S'ha cascat la llanta de la roda. La duc del tot abonyegada en un tros. Aixi no crec que arribi a Khovd: Trec el fre de darrera i continuo pedalant mentre la bici aguanti o pasi algun cotxe.. Arriba el moment de creuar un riu i mentre em miro per on passar arriben dos cotxes. En un Jeep una parella anglesa que viuen aqui a Mongolia, van plens pero em fan de traductors per la camioneta que ha arribat darrera d'ells. Cap problema, puc posar la bici a la furgo i anar amb ells fins a Khovd per 10000 turugs. 3 hores despres, arribo a Khovd on em trobo la colla del mini. Van arribar el dia anterior que jo i em comenten que la tempesta de neu (mes pel vent que per la quantitat de neu) va ser fortissima i se n'alegren de saber que em va enganxar a Tolbo a recer i no a mig port. M'afegeixo a sopar amb ells i compartim la vesprada.

Ara s'haura de veure que faig. No crec que pugui solventar la llanta.... L'eix que duc pel carro es especial i els eixos de les rodes que hi ha als mercats, de factura xinesa, son diferents. Veurem com ho soluciono. De moment, dia de reflexio.

4 comentaris:

xescofet ha dit...

Xavi, llegin-te puc imaginar-me algun de les teves habituals gesticulacios, envers els esdeveniments que estas vivint, com per exemple, al trobar-te amb els de l'aventura del mini...

disfruta tot el que puguis, que prou que t'ho mereixes, per valent i coratjós.

manelvici ha dit...

Xavi, segur que t en sortiras, cops d emartells, tensar i destansar radis etc

T escric des de Entebbe, el meu viatge tambe s acaba

Fins aviat

Salut i sort

Manel

Eduard Balsebre ha dit...

Ànim Xavi, estic segur que acabaràs trobant la manera de tornar la bici al camí... i continua gaudint de la vida... Una forta abraçada !!!

xtarafa ha dit...

Ja, ja... Gracies pels anims... La veritat es que desmotivat nbo ho estic... pero si que potser s'ha acabat el pedalar...

Duc forsa retras, soc a 1600km d'UB i som a 27 d'agost i tinc el vol el 7 de setembre a les 7 del mati...

em sembla que anire posant la bici en cotxes i xino-xano tornar a UB. Es el mes segur per no quedar tirat a mig cami... I que me quiten lo bailao !!!