Com alguns us haureu adonat, ens els darrers post he parlat de Kazacs mes que mongols.
I es que a l'oest de Mongolia la majoria de poblacio es de majoria kazaca. I aixo es nota en moltissimes detalls.
Les recepcions dels hotels no tenen els tres rellotges amb les hores d'UlanBaatar, Londres i Pekin sino les de Olgii, UlanBataar (una hora mes) i Almaty, la capital kazaca. Al encendre la tele de l'hotel es sintonitza millor les televisions del Kazastan que les mongoles i del mercat en diuen bazaar i de les Guanzs, Chaikhanas. A les poblacions ja no hi ha monestirs budistes sino mesquites i molts, aixo ho he pogut contrastar avui al anar a l'oficina d'immigracio per tractar l'extensio del meu visat, tenen nacionalitat kazaca.
A nivell nomada tambe hi ha diferencies. Per comensar els gers, son mes similars als kirguisos que els mongols, especialment pel que fa al sostre, i en la forma de vestir i les tradicions... Com els cetrers kazacs amb les seves aguiles...
Pero sobretot hi ha una sensacio, compartida amb altres viatgers, la d'estar altre cop a Asia Central, una cultura mes oberta i simpatica que la mongola, i amb aixo no vull dir que els altres m'hagin tractat malament, eh? Pero per qui ha estat a Uzbekistan, Tajikistan o Kirguizstan les comparacions son odioses i com aquells paisos, res. I en aquest raco, ho he retrobat... una hospitalitat i simpatia infinita que trobava una miqueta a faltar. Potser nomes es egoisme viatger ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada