dissabte, d’agost 25, 2012

KG - KZ 2012. Afotikis IV. Osh Baazar, Bishkek

otkroshka









Gastronomia centro-asiàtica

Amb una sessió de tapes, un entrepà de fuet, una paella i una fideuà ja a l'estòmac (pel que dóna una setmana, eh?) és moment de parlar una mica de la gastronomia centro-asiàtica sense perill d'enyors cap a gustos més propers.

Els menjars de Kirguizistan i Kazastan són una barreja de la tradició centro-asiàtica i de l'influència del colonialisme rus, primer tsarista i després soviètic.  I a la dicotomia rus - centro-asiàtic també se li hauria d'afegir la dicotomia poble - Jailoo. Ja que evidenment no és la mateixa la dieta que segueixen a les valls que aquella que es segueix als estius la gent que està de Jailoo, és a dir, amb les tendes, a les pastures estivals.

En el cas de les Jailoos, la dieta es basa d'arròs i una mica de pasta, uns mantys per exemple, en plats força bàsics i làctics, molts làctics, que els hi produeix el bestiar que tenen allà. Qualsevol menjar es veurà acompanyat de pa amb smentana, la mantega liquida que fan a partir de llet de vaca, molts dies s'acompanayrà d'ayran, el iogurt casola fet allà mateix i alguns formatges salats i secs. I tot regat amb te, i kymyz, la llet d'euga fermentada, beguda nacional kirguisa.

En arribar a poblacions el ventall gastronòmic s'amplia força.  Contiuem amb els plats tradicional centro-asiàtics: Plov, la paella d'allà: arròs oliós amb pastanaga i tacos de xai; el laghman, els spaghettis d'allà: pasta fresca del dia d'un gruix considerable avompanyada de carn i verdures estofades, tot ben caldos; mantys: boles de pasta farcits de carn i patata; i el Beshmarmak, els cinc dits (ara  ja sabeu com es menja), una barreja de fideus, carn i verdures.

Menjant mantys amb uns kirguisos de Jailoo
A aquest ventall, s'hi afegeix tot el menjar d'influència russa. En qualsevol menkhana/ stolovaya (els restaurants senzills, cantines) s'hi troba ara l'estiu, l'okrotxka, que entra de meravella. Si aquí tenim el gaspatxo i els francesos la vichessoise, la sopa freda dels russos és l'okroshca, una sopa feta amb una base de crema de llet i kvass beguda feta a base de pa fermentat amb aigua, i a la qual si afegeix patata, cogombres, ceba, ou i tacos de carn. Deliciós pels dies calurosos d'estiu. Si fa més fred, sempre es pot tirar pel clàssic borsh, la sopa de remolatxa que des de Ucaraïna es va estendre per gran part d'Europa de l'est i Rússia.
Els plats de carn també hi són pressents, com el gulash  o la mítica myaso po-frantshuskii, (Мясо по-французски), carn a la francesa, carn estofada, coberta de patata i formatge amb crema de llet, tot gratinat. Que te tant de fransesa com de russa la nostra ensaladilla... però que bona està.  I parlant d'amanides, si que es cert que en tenen una bona sel·lecció !

I per rematar-ho... com que no hi ha massa tradició de prendre postres el millor és pasar per un baassar i endur-se una bona sindria de fergana... o cercar una parra d'on hi penji una mica de raïm !

Apa-li, priadno apetita ! Bon profit!





diumenge, d’agost 19, 2012

KZ - KG 2012. Afotikis III

Gent al llac Song Kol


Song Kol


A punt per baixar a Ak Tal des de Song Kol

Netejant l'olla


Arc de St Martí a Tash Rabat


Caravansar de Tash Rabat

Campament

Preparant Smentana

KZ - KG 2012, Kilometrada III

Pels més ciclistes aquí teniu la tercera part del viatge, etapa per etapa.

  • 04/08/2012. Naryn - Leskhoz. 78km, +1270m. Asfalt fins al km 54.
  • 05/08/2012. Leskhoz - Llac Song Kol. Camp de iurtes a mitja ribera sud. 28km, +728m. Pista. Port de 500m desnivell molt dur. 10% promig.
  • 06/08/2012. Song Kol - Ak_Tal - Baetov. 104km, +614m, asfalt a partir del km 60.
  • 07/08/2012 Baetov -  Passat port de 3388m (cota 2954m). 52,5km, +1657m. Pista
  • 08/08/2012 Passat port de 3388m (cota 2954m) - Port Kulakashu (3392m) - Tash Rabat. 34,1km, +736m. Pista. Força malmesa a partir del trencall Tash Rabat. Molts bots.
  • 09/08/2012: Descans a Tash Rabat
  • 10/08/2012: Transfer Cotxe Ak-tal (es desfà camí ja fet)
  • 11/08/2012: Tranfer Ak Tal - Kazarman i bici Kazarman - Port Kara Bulan. 47,5km, + 1300m. Pista.
  • 12/08/2012: Kazarman - Jalal Abad: 116km. +1300m. Pista dins km 65.

dijous, d’agost 16, 2012

Kazarman - Jalal Abad... els darrers ports

L'11 d'agost, junt amb el Gerand i l'Isabelle vaig agafar el cotxe cap a Kazarman no sense certa recansa de si hauria d'haver fet els 130 km entre les dues poblacions en bici.
El trajecte entre Ak-tal i Kazarman es d'una bellessa arida impressionant. Una especie de desert amb muntanyes peladesper banda i banda, pero amb tres ports de muntanya al mig, el pitjor amb uns 1000m de desnivell. Arribo a Kazarman amb la certesa de que haurien estat dos dies i que per tant, abans del 14 no m'hauria plantat a Jalal-Abad, molt just per tornar despres en taxi compartit fins a Bishkek. Amb la consciencia tranquila, cerco infructuosament un lloc amb internet , dino i decideixo comensar el cami cap a Jalal Abad.

La carretera de seguida enfila una mica per despres baixar fortament per creuar un riu que baixa engorjat, despres pujo la singlera per l'altre banda, arribo a la poblacio d'Aral i d'alla comenso a enfilar un portet a 1600m i pico, petit descens i a enfilar, sempre en fals pla cap un altre port, aquest a 2100m aprox.

A mesura que avanso l'aigua escaseixa i son les 20:00 tocades quan comenso a cercar on dormir... pero continuo amb poca aigua. Per dormir i esmorzar en tinc prou, pero com no en trobi mes endavant patire l'endema..... Despres d'un parell de cerques infructuoses, una familia que esta descansanrt una mica al seu cotxe abans no continuar el seu trajecte m'indiquen que hi ha un riu creuat el port i que queda menys d'un km per creuar-lo. Ja fosquejant decideixo continuar en la cerca d'aigua. Creuo el port i veig algunes iurtes. Si hi ha iurta, hi ha aigua. M'atanso a la primera i em reben amb els brasos oberts. Ja a les fosques planto tenda i em preparo un sobre de pasta. Havent sopat encara m'invitaran a pa, te i iogurt. I per primer cop en tot el viatge em donaran un toc d'atencio. Son musulmans i em comenten que he de menjar amb la ma dreta (ja sabeu que soc esquerra). Aixi que faig l'esfors. Primer penso que son de la vall de Fergana, la zona cap on em dirigeixo i culturalment la mes conservadora del pais pero no, viuen a Aral.

Dormo com puc. Mala nit. Molt vent i una vaca rondant prop de la tenda i la bici amb la por que em fot que d'una trepitjada s'ho carregui algo ... Sigui com sigui em desperto  el dia seguent amb energies per pedalar. Esmorzar, fotografies de rigor i a encarar el darrer port del viatge !!!

Tot i haver de superar 1000m de desnivell, la pujada es fa be.  No pica.  Nomes empenyo en un parell de rampes. A mig port, uns turistes dins d'una furgo m'animen a traves dels vidres, me'ls trobare mes endavant, baixant el port. S'han aturat a una Jailoo i m'aplaudeixen al veure'm passar. M'aturo. Son francesos i el Gerard i la issabelle els han posat en coneixement de mi. Xerrem abans no continuo baixant. Satisfet, crec haver acabat amb les pujadetes per aquell dia. Pero no, acabat el port encara hi ha unes quantes rampes. La vall es tancada i es un autentic sube-y-baja al costat del riu. Despres, per flanquejar la vall, tambe remonta forsa, abans no baixar definitivament a la vall de Fergana. Seran prop de les 20:00 quan arribare a Jalal-Abad havent fet els darrers quilometres contrarellotge perque no em caigui la nit a sobre. Al centre, una parella alemana m'aturara. Em recomenaran el seu hotel i acabarem sopant junts: Ells, una parella de turistes de Novosivirk i el corresponsal d'un diari rus a Asia Central. Amb aquest ultim parlem de Wakahn, tambe hi ha estat i coneix en Tursun Bai., un dels kirguisos liders de Wakhan, quants records !!! Valdat, em retirare a dormir, pero causalment em despertare a la una i pico, desvetllat, engegare la tele, i desconectat com he estat del mon mundial, descobrire que Gasols & CiA estan disputant l'ultim quart contra la seleccio americana. El veig i me'n torno al llit. L'endema caldra organitzar la tornada a Bishkek. El pedalar, crec , s'haura acabat.




dimecres, d’agost 15, 2012

Tash Rabat

Com comentava al darrer post, vaig arribar a Tash Rabat sota la pluja i el fred altre cop. Pero la visio del caravansar va esborrar de la memoria rapidament l'esfors de la darrera pujada, en fals pla en pujada en una pista forsa malmesa pel transit constant de vehicles i en pluja i vent en contra.

A l'arribada vaig ser rebut  per varis francesos. Una parella jubilada, en Michel i la Colette, viatjant en un camio d'expedicio, i una parella mes jove, en Gerard i la Isabelle (56 i 48 anys tot i no aparentar-los cap dels dos), viatjant en motxilla, que estaven tots fent petar la xerrada. Poc despres, estavem tots, junt amb una tercera parella francesa, dins el camio fent un cafeto al resguard del fred i la pluja.


Des de fora, el caravansar no sembla massa gran. Fortificat i de forma rectangular, es coronat per una cupola en la part central superior. M'imagino les carabanes, despres d'un ardua tavesa pel Tien Shan, fer una aturada provinents de Kashgar i el pas de Torugart, abans de descendre cap a les valls kirguizes. D'origen incert, alguns daten el caravansar al segle XV sobre les posibles restes d'un monesti budista o cristia nestoria del s X. Sigui com sigui, l'indret, en una vall perduda d'Asia Central, resulta fascinant.


Havent enllestit l'arrenjament d'una iurta i el dinar, vaig procedir a visitar el caravensar. Lloc mitificat, per molts dels que estimem Asia Central i la Ruta de la Seda, aquesta antiga hostatgeria per mercaders s'havia convertit en una petita obsessio. Vist en mil una una fotos, amb coneguts que hi havien estat, calia afegir-lo en el meu haver .

Emocionat creuo la porta d'entrada i discorro pel passadis central amb entrades a diversos habitacles. Al fons, la sala central, al costat, algunes estances que crec, que eren els dormitoris, a dos nivells: tenen un lateral alsat a mes d'un mentre sobre el nivell del terra. Jo me'n faig la meva imatge, no nego que probablement erronea, amb els animals a peu pla i els mercaders dormint a alsada de forma similar com en el caravensar de Selim hi havia a les estances un passatge central pels animals, i els abeuradors que els separaven de la zona  dels mercaders. Reconec, amb l'ajuda d'un turista rus que m'ho explica, la masmorra on tancaven els presoners, i em perdo, en el temps i l'espai per les altres estances.

Mato el vespre amb el french team. A en Michel i la Colette l'edat no els frena, m'explica que fins que va tenir un problema pulmonar viatjaven molt en tandem... encara fa bici pero ja no pot fer segons quins projectes ambiciosos per temes de salut. Venen de Mongolia on han fet tot el nord en bici, Moron, Ulaangoom, Oolgi... noms que em duen molts records, i queden impressionats de que ho fes en bici el 2008.  M'admiren amb sinceritat i jo els admiro a ells, amb el seu peazo camio, creuant Asia. En Michel tranpua humanitat, la tendresa i sinceritat, i la passio pels viatges se li llegeixen en un ullets blaus que no han perdut la iliusio dels infants. Ens fem bons amics, igual que amb en Gerard i la Isabelle. Soparem tots junts mentre ens expliquem batalles viatgeres.  Cap a les nou del vespre ens retirem tots. Fa un fred que pela, estem a 3100m, i la temperatura ja ha caigut per sota els 5C. Glasara. Els responsables del camp de iurtes ens encenen les estufes de llenya dins les mateixes ... comensare la nit torrant-me i acabare la matinada pelant-me de fred.

L'endema, excursioneta. Planto la bici per caminar una mica. El Gerard i la Isabelle han llogat cavalls i guia per pujar fins al coll des del qual es baixa al llac de Charin i es veu el coll de Torugart, la mitica frontera que du a Kashgar. Jo opto per tirar de GPS, buscar una vall lateral i fer tota una carena de cims a  la cota 3700: son turonets, els cims mes alpins els evito... M'obro massa a l'oest i la manca de prespectiva (tinc mapa al GPS pero no en paper) em fa perdre una mica la nocio de la posicio. Volia arribar des d'alla al coll que han pujat els francesos, pero se'm fa tard. Que hi farem. Descobreixo pel cami, aixo si, un parell de valls solitaries, i en tot el dia, no em trobo ni una sola persona, sigui local o turista. Al vespre, altre cop tots junts, ens ensenyem les fotos i comencem a pensar en com sortir d'aquell cul de sac.

Jo he rebut l'enessima confirmacio de la inexistencia de pista entre Arpa i Kazarman, i l'opcio de pedalar a Naryn o de tornar a Ak-Tal per on he vingut no mola. Dos dies de bici repetits serien. Els francesos tampoc tenen clar com sortir d'alla, pero el Michel i la Colette, accedeixen a dur-nos. Al principi al Gerard i la Isabelle, pero realment els hi preocupa deixar-me tirat a mi alla.... El problema, la bici. Al sostre del camio no s'hi pot dur, unes plaques solars i no se que mes ho impedixen, la questio es com dur-la. El llit sera l'opio, el protegeixen i em demanen que tregui el pedal del costat contrari a la cadena. Amb el pedal tret i el manillar paral-lel al quadre, lligarem la bici sobre el llit i tots junts desfarem el cami que dos i tres dies abans havia fet en bici.  Pararem aqui i alla a fer-nos unes fotos, m'agrairan els consells de ruta (ells volien seguir unes pistes que els indicava el Garmin que duien i que crec estaven molt malmeses, i jo els guio) i acabem dinant junts a Baetov. Hores despres ens descarreguen a Ak-Tal, ells segueixen per la meva pista cap a Song-Kol i el Gerard, l'Isabelle i jo ens quedem a la guesthouse del CBT d'Ak-tal. Arrangem un taxi per continuar fins a Kazarman tots tres (tinc por de fer salat a Bishkek) i passem el darrer vespre junts, aquest cops acompanyants d'en Yannick, un suiss frances que dur 14 mesos pedalant. Intercanviem informacio i acabem dormint tots junts en una habitacio compartida, l'endema, on the road again.



dilluns, d’agost 13, 2012

Pedalant pel cor Kyrgyzstan

Vaig deixar Naryn el dia 4 al mati direccio Song Kol. Un llac al centre del pais. Pel cami, un desnivell a superar de mes de 1000m. Hi arribaria el mateix dia? Estava complicat.

Els primers 40 km van transcorrer per la carretera que va de Naryn a Khochkor i despres a Bishkek. Paissatge forsa entretingut. Sortia de Naryn per un petit congost semi desertic abans no agafar la carretera principal. Despres un portet light pero que amb la bona calor que fa, el suo. Estic apunt d'entrar en un altre cogost quan veig el que sembla ser un restaurant. M'hi aturo i em fan senyals de que hi passi. El restaurant esta en obres, pero el propietari m'invita a menjar pa, te, samsa i alguna cosa mes que tenen per alla. Xerrem. S'interesa pel meu GPS, el podria importar a Asia Central? Te una botiga a Bishkek, em comenta. Tambe m'explica els plans per l'edifici on soc. Restaurant, sala per ballar, hotel amb dues o tres habitacions, una sala amb una mostra de pedres peculiars (me n'ensenya una amb forma de cor...) i em pregunta que em sembla el pla. Li dic que be. Se'l veu amb iniciativa, i no es un crio sommiador, deu tenir uns 50 anys i es empresari. Hi toca. Li dono la meva opinio. Em sembla be el pla pero te un inconvenient. Com arribaran els turistes a un indret al mig del no res pero al mig de dues poblacions importants on la gent pot preferir quedar-s'hi? Ho te controlat em diu. Te contactes amb guies i agencies de Bishkek. Ens acomiadem no sense abans em doni alguns consells. Li he explicat la meva ruta. Avui no arribare a Song Kol, hi ha dos ports em comenta. Em diu que passsat el primer hi ha una bona vall on acampar. Alla hi puc dormir em diu, l'endema ja fare el segon port. Tambe em comenta que no hi ha cap pista des de Arpa a Kazarman on hi tinc previst arribar despres de visitar Tash Rabat. Gerra d'aigua freda. Diu que es coneix be el cami i que la gent del CBT (Community based tourism) a Naryn m'ha assessorat malament. Sera veritat? Ens acomiadem despres d'unes fotos i continuo. Creuat el petit congost, amb iurtes a banda i banda oferint menjar, veig el trencall que s'enfila a l'esquerra de la carretera principal. L'enfilo i aviat arribo a un portet a 2600m d'alsada, torno a baixar i n'enfilo un altre que em dur als 3000m, baixo i arribo a la vall que m'havia dit l'home del restaurant. La clava. Es hora de plantar la tenda. A la granja que hi ha no hi ha ningu, aixi que planto asl costat del riu, em faig un hoy menu kirguis i a dormir.

El segon port es mes dur. Curt, d'uns 600m de desnivell fins als 3200m pero amb un promig del 10% en les seves rampes. Faig bona part del port caminant. Arribo a dalt que encara no es veu el llag. Un petit descens, un altre portet i ara si, al fons el llac i algunes iurtes. El paissatge es impressionant. Ni un sol arbre. El llac, d'uns 25 km de llarg al mig d'una amplissima vall alpina o altipla si voleu, envoltada de cims. Algunes iurtes i cavalls i vaques confirmen el paissatge. Em busco un iurt camp i dono per acabat el dia amb pocs quilometres a les cames. Pasare la tarda amb una escursioneta al llac i jugant i parlant amb la familia del iurt-hotel on m'estic.

El dia 6 deixare el llac despres d'un portet molt suau (per la banda del llac). Al cim del port una parella de jubilats francesos tambe de viatge. Fem petar la xerrada i em fan alguna fotografia (he perdut el tripode) i quedem em que me l'enviaran per email. Tot seguit, cap avall. El que es una passajadeta des del llac es un port de categoria especial des d'Ak-Tal, la poblacio a l'altre banda. Dels 1600m als 3200. Casi res, eh? Baixo el port a base d'anar desfent paelles (mes de 30 corbes hi ha), abans no comensar la directe cap a Ak-Tal. Primer per una vall molt tancada enmig d'un bosc de coniferes i despres ja a espai obert contra un paissatge semi-dessertic molt arid. Cap a les 16:00 sere a Ak-Tal i dues hores mes tard, havent guanyat algo d'alsada, a Baetov. Fi d'etapa previst, no sense abans haver fet petar la xerrada amb 10 eslovacs que tambe viatgen en bici... aixo si, lleugerets, amb furgo de suport que els hi du tots. Em dessitgen sort si vull dormir a Baetov. Per que? Aviat ho descobreixo. La millor definicio de Baetov es cul de sac. I no perque ho sigui, esta en una cruilla de carreteres i es capital de regio, pero sembla un poblet perdut de no res. Per no haver-hi no hi ha cap internet club i l'hotel es l'unic autenticament sovietic que trobare en tot el viatge. Sense aigua corrent ni posibilitat de dutxar-se i un lavabo exterior en forma de letrina. El restaurant de l'hotel, pero, es decent i em ventilo un quart de pollastre delicios mentre comparteixo conversa amb un kirguis de Naryn en viatge de feina. M'ha reconegut quan m'ha vist, diu que ens hem creuat quan ell anava en cotxe cap a Ak-tal. Treballa d'auditor en un banc que dona microcredits per a petits comerciants.

L'endema, enfilare cap a Tash Rabat despres d'haver canviat dollars al banc. Pel cami, un altre port de categoria especial a 3200m, mes de 1300 des de Baetov i aquest, toca pujar-lo. L'enfilo i la veritat es que excepte en un parell de rampes, el pujo practicament tot sobre la bici. Deixo enrera un paissatge mig desertic per tornar a buscar la serralada de Tien Shan. El dia es va complicant i arribo a dalt que plovisqueja. Creuo el port i la sorpresa es veure com la pista s'allunya del cami que em marca el GPS (que va a buscar un altre port a 3100m despres de descendre una mica). Per contra, segueix enfilant fins gairebe els 3400m. Tot i que m'he desviat de la ruta, sembla que va a buscar una vall des de la qual reempendre la pista que dalt del port no he vist. Sembla que es la pista bona (per evident) digui el que digui l'antic mapa sovietic que duc al GPS. Un home en una iurta, que m'invita a dinar amb la familia m'ho confirma. Es un descans merescut despres de mes de 1400m de pujada. Son gairebe les 17:00 i encara no he dinat. Accedeixo a l'invitacio i menjo uns fantastics mantys (mega raviolis farcits de carn i patata) envoltat de la familia. Intercanvio informacio i per segon cop em diuen que d'Arpa a Kazarman no s'hi pot anar en bici. Hi havia pista fa molts anys pero ara no... Comensa a semblar clar que haure d'improvisar altre cop a Tash Rabat. M'acomiado d'ells i continuo pedalant. Encara em queda un altre coll a 3400 abans no baixar a la carretera que du a Torugart, el mitic punt fronterer cap a Kashgar , on he de buscar el trencall per Tash Rabat. Comensa a semblar clar que no hi arribare avui. Baixo tot el port i mentre comenso a enfilar l'altre, altre cop sota la pluja, busco refugi en una iurta. Sorpresos, em reben i accepten que em quedi a dormir alla. Son els tipics que al mig de la muntanya, apart de la iurta hi tenen plantat el vago de tren. Si, n'hi ha uns quants d'aquest a Kirguizistan i altres republiques ex-sovietiques. I sempre m'he preguntat com han dut els vagons fins alla. Sigui com sigui aprofitant que ha parat de ploure dic de muntar la tenda. Em diuen que no cal, que dormire al wagon. Entro a la iurta i faig al te de rigor i em donen una mica de menjar quan arriba una bona colla en furgo. Son invitats tambe, em comenta l'amo de la casa... I aixi es com unes hores despres em trobare dormint al vago amb catorze persones mes (crios i adults) tots al terra en bateria.

L'endema, despres de les fotos de rigor, enfilare cap al port. Suau ja que queden menys de 400m de desnivell, i descendre per l'altre vessant fins la carretera que du a Xina. Poc despres, veig on vadejar el riu que ressegueix la vall i enfilare definitivament cap a la vall que em dura cap al mitic Tash Rabat. Una hora i pico mes tard, altre cop sota la pluja, fare la darrera corba de la pista que remunta la vall i al fons a la dreta veure, amb ulls propis, el caravansar que tants amants de la ruta de la seda hem mig mitificat. Pero aixo ja sera una altra historia.







divendres, d’agost 03, 2012

KZ - KG 2012 Afotikis II

Charyn Canyon, Kazkhastan

Charyn Canyon, Kazkhastan

Primera nit enfilant el port de Tossor

Primera nit enfilant el port de Tossor

Enfilant el port de Tossor

Darrers metres del Port de Tossor

Vistes prop del cim del port de Tossor  (3860m)

Congost d'Eki Naryn (perdoneu per la foto torta)

Creuant el riu Naryn (perdoneu no se'm posa vertical la foto)
Vall de Kichy Naryn


KZ-KG 2012. Kilometrada II


  • 29/07: Karakol - Tossor: 94km. +210m. Asfalt centro asiatic
  • 30/07: Tossor - Port Tossor  cota 2810m : 31km. +1311m. Pista infame
  • 31/07: Port Tossor sud Cota 2800m - Port Tossor (3860m) - Port Tossor N cota 3400m.23km. +1050m. Pista infame
  • 01/08:   Port Tossor N cota 3400m - Oorum Tam. 78km, +400m. Pista
  • 02/08: Ooryk Tam - Naryn: 85km. +700m. Pista fins al km 66'5km. Asfalt centro assiatic despres.

Tossor. El port.

Per enfilar el port de Tossor, un dels camins mes complicats per anar a Naryn, primer calia creuar mitja ribera sud del llac Issyk-kul. Una tiradeta de 95km instranscendent creuant poblets i amb vistes al llac a estones. Cap al final de l'etapa, a Tanga, em vaig creuar amb una parella alemana que tambe viatjaven en bici. Intercanviem informacio i m'avisen de la duresa del port. Pitjor que les pistes mongoles, em diuen...i jo que les he pedalat que comenso a  tremolar. Aixo i la certesa que un bon amic, l'Enric Rodrigo, en el seu dia va empenyer la bici una bona estona al port i a mes no el va fer en un sol dia.... I sabent ho fort que esta l'Enric (molt mes que jo) era informacio com per temer el dia seguent. La parella pero tambe em remarquen una cosa: worth the pain. Quedeu-vos amb la part de l'expresio que mes us plagui, que mereix la pena o que hi haura patiment !
Acabo el dia a Tossor. Un poblet a la ribera del llac Karakol. M'estic en un camp de Yurtes turisitiques a la platja. Dutxeta d'aigua calenta proporcionada solarment, soparet potent amb vistes al llac i un esmorzar encara millor. Tot per 700som (uns 14e). L'endema, havent comprat pa i nocilla per afegir als 3 paquets de dues racions de pasta precuinada que duc, enfilo cap al port.

Despres d'un error en la primera pista que agafo, enmfilo la bona. De seguida es comensa a guanyar alsada. I es que dels 1600m que em trobo fins als mes de 3800m del port, hi ha feina. La pista es molt dolenta, amb molt codol i regarot i alguns bancs de sorra en altres trams. El primer tram discorre per una vall fins pedalar per un engorjat al costat d'un riu que mor al llac. Al cap d'unes hores paro a una granja a menjar una mica. Cau el primer ayran (yogurt casola) i smentana  (mantega liquida) del viatge. Segueixo enfilant empenyent la bici mes que pedalant.  Em passa un 4x4 amb 3 bicis a la vaca. Uns francesos han desistit de fer el port. Son cap a quart de sis de la tarda, quan a la cota 2600 comenso a plantejar-me on plantar-me. Uns bons prats i un riu son una bona opcio. Pero es d'hora i decideixo tirar mes amunt. No tinc clar on trobare prat, pero com a maxim a la cota 3000 sembla que la vall s'obri i hagi on plantar tenda. Segueixo tirant cap amunt i la vall no es tant tancada com sembla i la pista fa un parell de paelles  que no havia sapigut veure. En una corba i no massa llunt d'una yurta, un nano m'espera.  M'invita a que vagi amb ells, estic a uns 2815m , s'acaba la jornada.

La familia em rep coordialment i de seguida la mare mostra que talla el bacalla. Em diu que podre menjar i dormir pero haure de pagar. Cap problema. Despres d'un te de cortesia busco on plantar la tenda i m'indiquen al costat d'una altra protegida per un tancat perque no s'hi aproximi el bestiar. Sopem junts i m'inviten a degustar un vi local.  Els hi regalo una postal i me n'ensenyen d'altres viatgers que hi han passat. Entre ells, una parella francesa, Sebastien i Katy, que me'ls trobare a l'arribada a Naryn (em quedat per sopar junts aquest vespre).

L'endema, havent esmorzat enfilo port amunt. La pista des de la cota 2500 ha millorat i permet pedalar forsa trams. El dia pero es lleig i no triga en posar-se a ploure i caure neu granulada. M'aturo i cerco un lloc on no mullar-me tant protegit per una roca. Quan el primer xafec atura, continuo. Em passa un camio d'expedicio amb 3 alemanys. Ens saludem i continuo enfilant el port. El paissatge cada cop es mes espectacular, envoltat de 2 o 3 quatre mils. Des de la cota 3500m la pista torna a ser infame. Circula pels laterals d'una tartera i el cami es molt dolent. Guanyo alsada mentre sento i veig els allaus de pedres que es desprenen de les muntanyes properes glacera avall. Arribo a dalt que torna a ploure de valent i fa un fred que pela, inicio el descens mig glasat. A mesura que baixo se'm gasten els frens de la bici. Em quedo sense pastilles i amb les mans massa glasades com per intentar tensar el fre per acabar-les d'apurar o canviar-les. Tot i ser baixada, em baixo de la bici per no obrir-me el cap i tremolant de fred i calat d'aigua vaig baixant la vall a peu. Es una pena, enmig de la boira, no es veuen en tota la seva bellesa les muntanyes que envolten la vall del Kichi Naryn. Quan soc a la cota 3400m veig una cabana que fumeja. M'hi dirigeixo i els hi demano per escalfar-me. Rapidament m'ofereixen un te calent i un lloc prop de l'estufa per escalfar-me. S'acaba l'etapa.

M'estic amb una parella de Bokonvaev, al vespre s'hi afegira el pare. Em reben amb els brasos oberts i em permeten plantar la tenda al costat de la seva cabana. Sopo de la meva pasta pero m'inviten a resopar amb ells, i amb la gana que tinc no dic que no. M'expliquen que s'estan aqui nomes els mesos d'estiu.Tambe em comenta el pare que si sento trets a la nit que no m'espanti. A vegades, els llops baixen a casar ovelles. Ell te la tenda al costat del tancat del ramat, si baixa un llop, disparara. A les muntanyes, pero, no nomes hi ha llops, em diu, tambe s'hi poden veure, a vegades amb els binocles, cabres de Marco Polo.

L'endema, havent canviat les pastilles de fre i despres de la segona racio d'ayran del viatge, tirare avall. Em creuare amb un america amb moto i 4 ciclistes rusos que pujen el port per l'antre banda (mes suau i amb la pista en millors condicions). Amb el dia despejat gaudire del paissatge a mesura que vaig deixant el grans  cims enrera.  Acabare el dia a Ooruk-Tam, ja resseguint l'Eki Naryn, que a trams discorre molt engorjat.
A Ooruk-Tam una familia m'invita a plantar la tenda al jardi d'una antiga casa que estan reconstruint. Sopare de fogonet amb resopo de pa amb mantega i te mentre  fem broma. L'endema 85km fins a Naryn, gran tram d'ells resseguint els engorjats per on discorre el riu. Un paissatge fantastic. Pel mig, altre cop tempesta, pero m'enganxa just a un campament turistic de yurtes. Dinare amb quatre francesos que m'he creuat abans passejant. Petem la xerrada dins la tenda menjador fins que despeja. Ells surten a pasturar un altre cop i jo m'afanyo a fer els 40km que em queden fins a Naryn per arribar-hi amb llum de dia.

I a les 19:30 arribare al CBT (Comunity Based Tourism) de Naryn que m'arreglen l'allotjament, un apartament al costat mateix de l'oficina. A l'oficina, el Sebastien i la Katy, que es sorprenen de que els conegui, quedem per avui al vespre sopar i em retiro a dutxar-me.

Avui panching i redefinicio de ruta. Dema, altre cop a l'aventura, cap a Song - Kol, un llac a 3000m i pico metres d'altura, abans un parell de ports per superar. Quan us ho podre explicar? Doncs no ho se !  

Karakol onze anys despres

Vaig deixar Almaty la nit del 27 al 28 de Juliol.
La primera sorpresa va ser a l'arribar a l'estacio d'autobusos. Un dels conductors del bus em va fotre una bronca contundent per anar en bici. Li dic que havia preguntat abans de comprar el bitllet si es podia viatjar amb la bici i que m'havien dit que si. S'entossudeix. Li remarco que de haver-me dit que no no hauria comprat  bitllet. No baixa del burro. Al final a traves de l'hostessa que compta els viatjers em deixa guardar-la al malater del bus, aixo si, despres d'haver desmuntat les rodes. El conductor es relaxa i fins hi tot gastem unes bromes.
Es cap a la una de la matinada quan arribem a la frontera. Tothom descarrega i amb tots els fardos, cap a l'aduana apeu mentre l'autocar creuar buit la frontera. L'espectacle es del tot curios. Una filera de gent  de uns 100m o mes de llarg esperant passar per la zona peatonal de la frontera. Families senceres amb nanos petits en brasos dormint esperen creuar a Kyrgyzstan. La porta, tancada. De tant en tant s'obre deixen passar-ne a un grup entre les empentes i presses de tots els que volen creuar i quan el cupo es ple, es torna a tancar la porta. A l'altra banda, aduana i control de passaports... Al crit de velosiped  logro entrar abans un funcionari tanqui la porta davant dels nasos del resta de la gent. Un cop a dins la frontera tot s'agilitza, i mes per un guiri amb bicicleta. Logro colar-me en alguna cua i arribo a l'autobus ja en vessant kirguisa abans que molts companys de viatge. El conductor, relaxat i sorpres del rapid que he anat em fa algunes bromes i em pregunta per quina ruta fare per Kyrgyzstan. Torno a desmuntar la bici, la guardo, i a continuar dormint. No em despertare fins les 7:00 quan siguem a Choplon-Ata: bonica vista al obrir els ulls mig adormits i veure l'Yssyk-kul amb les muntanyes nevades el Tien-Shan al fons.
Dues hores despres, onze anys despres, em trobo a Karakol. Una sensacio estranya m'omple. Aqui va comensar tot. Onze anys enrera, quan amb en Marcos Fraga vam planificar un viatge per Uzbekistan i Kyrgyzstan.  Karakol , el centre d'operacions de la part kirguisa del viatge. Des d'aleshores, aquesta  regio em te el cor robat.

Pedalo fins el centre amb l'anim de reconeixer indrets, llocs en que havia estat fa onze anys. Els records son difusos i costa ubicar-me. Per fi, al centre, reconec el Corte Ingles, un edifici de 3 plantes que a dins estava ple de petites botiguetes. Sembla tancat. Per fora, tot de botigues que donen a parts de l'interior de l'edifici. Pero no hi ha cap access a dins. Tampoc hi ha les sales de ping-pong en les que amb el Marcos vam matar unes quantes hores a l'espera d'un guia que no arribava. Tampoc se trobar l'alberg-refu on ens varem estar. Anant sense LP costa ubicar-se. M'estare en un hotelet en una casa tipica de l'epoca colonial Tsarista. Casa d'una planta, amb soterrani al voltant d'un jardi interior.

Pero el que si esta clar es que Karakol ha canviat en 11 anys. Gairebe no hi pasturen vaques pel mig del poble, hi ha molt mes transit motoritzat i gairebe cap a cavall, existeixen varis caixers automatics i s'han obert  dos Internet Clubs en lloc del ordinador solitari que hi havia al Corte Ingles. Pero segons com es miri continua sent igual. El punt de partida d'alpinistes i motxillers amb ganes de veure els paissatges de muntanya del Tien Shan central. Les vistes al Khan Tengri i el Poveda per mi hauran d'esperar... Les pedalades, despres d'un dia de repos, m'han de dur cap a l'oest, cap a Naryn. Abans pero, el port de Tossor sera el primer repte d'embargadura. El dia 29, sere a la carretera altre cop.