L'11 d'agost, junt amb el Gerand i l'Isabelle vaig agafar el cotxe cap a Kazarman no sense certa recansa de si hauria d'haver fet els 130 km entre les dues poblacions en bici.
El trajecte entre Ak-tal i Kazarman es d'una bellessa arida impressionant. Una especie de desert amb muntanyes peladesper banda i banda, pero amb tres ports de muntanya al mig, el pitjor amb uns 1000m de desnivell. Arribo a Kazarman amb la certesa de que haurien estat dos dies i que per tant, abans del 14 no m'hauria plantat a Jalal-Abad, molt just per tornar despres en taxi compartit fins a Bishkek. Amb la consciencia tranquila, cerco infructuosament un lloc amb internet , dino i decideixo comensar el cami cap a Jalal Abad.
La carretera de seguida enfila una mica per despres baixar fortament per creuar un riu que baixa engorjat, despres pujo la singlera per l'altre banda, arribo a la poblacio d'Aral i d'alla comenso a enfilar un portet a 1600m i pico, petit descens i a enfilar, sempre en fals pla cap un altre port, aquest a 2100m aprox.
A mesura que avanso l'aigua escaseixa i son les 20:00 tocades quan comenso a cercar on dormir... pero continuo amb poca aigua. Per dormir i esmorzar en tinc prou, pero com no en trobi mes endavant patire l'endema..... Despres d'un parell de cerques infructuoses, una familia que esta descansanrt una mica al seu cotxe abans no continuar el seu trajecte m'indiquen que hi ha un riu creuat el port i que queda menys d'un km per creuar-lo. Ja fosquejant decideixo continuar en la cerca d'aigua. Creuo el port i veig algunes iurtes. Si hi ha iurta, hi ha aigua. M'atanso a la primera i em reben amb els brasos oberts. Ja a les fosques planto tenda i em preparo un sobre de pasta. Havent sopat encara m'invitaran a pa, te i iogurt. I per primer cop en tot el viatge em donaran un toc d'atencio. Son musulmans i em comenten que he de menjar amb la ma dreta (ja sabeu que soc esquerra). Aixi que faig l'esfors. Primer penso que son de la vall de Fergana, la zona cap on em dirigeixo i culturalment la mes conservadora del pais pero no, viuen a Aral.
Dormo com puc. Mala nit. Molt vent i una vaca rondant prop de la tenda i la bici amb la por que em fot que d'una trepitjada s'ho carregui algo ... Sigui com sigui em desperto el dia seguent amb energies per pedalar. Esmorzar, fotografies de rigor i a encarar el darrer port del viatge !!!
Tot i haver de superar 1000m de desnivell, la pujada es fa be. No pica. Nomes empenyo en un parell de rampes. A mig port, uns turistes dins d'una furgo m'animen a traves dels vidres, me'ls trobare mes endavant, baixant el port. S'han aturat a una Jailoo i m'aplaudeixen al veure'm passar. M'aturo. Son francesos i el Gerard i la issabelle els han posat en coneixement de mi. Xerrem abans no continuo baixant. Satisfet, crec haver acabat amb les pujadetes per aquell dia. Pero no, acabat el port encara hi ha unes quantes rampes. La vall es tancada i es un autentic sube-y-baja al costat del riu. Despres, per flanquejar la vall, tambe remonta forsa, abans no baixar definitivament a la vall de Fergana. Seran prop de les 20:00 quan arribare a Jalal-Abad havent fet els darrers quilometres contrarellotge perque no em caigui la nit a sobre. Al centre, una parella alemana m'aturara. Em recomenaran el seu hotel i acabarem sopant junts: Ells, una parella de turistes de Novosivirk i el corresponsal d'un diari rus a Asia Central. Amb aquest ultim parlem de Wakahn, tambe hi ha estat i coneix en Tursun Bai., un dels kirguisos liders de Wakhan, quants records !!! Valdat, em retirare a dormir, pero causalment em despertare a la una i pico, desvetllat, engegare la tele, i desconectat com he estat del mon mundial, descobrire que Gasols & CiA estan disputant l'ultim quart contra la seleccio americana. El veig i me'n torno al llit. L'endema caldra organitzar la tornada a Bishkek. El pedalar, crec , s'haura acabat.
El trajecte entre Ak-tal i Kazarman es d'una bellessa arida impressionant. Una especie de desert amb muntanyes peladesper banda i banda, pero amb tres ports de muntanya al mig, el pitjor amb uns 1000m de desnivell. Arribo a Kazarman amb la certesa de que haurien estat dos dies i que per tant, abans del 14 no m'hauria plantat a Jalal-Abad, molt just per tornar despres en taxi compartit fins a Bishkek. Amb la consciencia tranquila, cerco infructuosament un lloc amb internet , dino i decideixo comensar el cami cap a Jalal Abad.
La carretera de seguida enfila una mica per despres baixar fortament per creuar un riu que baixa engorjat, despres pujo la singlera per l'altre banda, arribo a la poblacio d'Aral i d'alla comenso a enfilar un portet a 1600m i pico, petit descens i a enfilar, sempre en fals pla cap un altre port, aquest a 2100m aprox.
A mesura que avanso l'aigua escaseixa i son les 20:00 tocades quan comenso a cercar on dormir... pero continuo amb poca aigua. Per dormir i esmorzar en tinc prou, pero com no en trobi mes endavant patire l'endema..... Despres d'un parell de cerques infructuoses, una familia que esta descansanrt una mica al seu cotxe abans no continuar el seu trajecte m'indiquen que hi ha un riu creuat el port i que queda menys d'un km per creuar-lo. Ja fosquejant decideixo continuar en la cerca d'aigua. Creuo el port i veig algunes iurtes. Si hi ha iurta, hi ha aigua. M'atanso a la primera i em reben amb els brasos oberts. Ja a les fosques planto tenda i em preparo un sobre de pasta. Havent sopat encara m'invitaran a pa, te i iogurt. I per primer cop en tot el viatge em donaran un toc d'atencio. Son musulmans i em comenten que he de menjar amb la ma dreta (ja sabeu que soc esquerra). Aixi que faig l'esfors. Primer penso que son de la vall de Fergana, la zona cap on em dirigeixo i culturalment la mes conservadora del pais pero no, viuen a Aral.
Dormo com puc. Mala nit. Molt vent i una vaca rondant prop de la tenda i la bici amb la por que em fot que d'una trepitjada s'ho carregui algo ... Sigui com sigui em desperto el dia seguent amb energies per pedalar. Esmorzar, fotografies de rigor i a encarar el darrer port del viatge !!!
Tot i haver de superar 1000m de desnivell, la pujada es fa be. No pica. Nomes empenyo en un parell de rampes. A mig port, uns turistes dins d'una furgo m'animen a traves dels vidres, me'ls trobare mes endavant, baixant el port. S'han aturat a una Jailoo i m'aplaudeixen al veure'm passar. M'aturo. Son francesos i el Gerard i la issabelle els han posat en coneixement de mi. Xerrem abans no continuo baixant. Satisfet, crec haver acabat amb les pujadetes per aquell dia. Pero no, acabat el port encara hi ha unes quantes rampes. La vall es tancada i es un autentic sube-y-baja al costat del riu. Despres, per flanquejar la vall, tambe remonta forsa, abans no baixar definitivament a la vall de Fergana. Seran prop de les 20:00 quan arribare a Jalal-Abad havent fet els darrers quilometres contrarellotge perque no em caigui la nit a sobre. Al centre, una parella alemana m'aturara. Em recomenaran el seu hotel i acabarem sopant junts: Ells, una parella de turistes de Novosivirk i el corresponsal d'un diari rus a Asia Central. Amb aquest ultim parlem de Wakahn, tambe hi ha estat i coneix en Tursun Bai., un dels kirguisos liders de Wakhan, quants records !!! Valdat, em retirare a dormir, pero causalment em despertare a la una i pico, desvetllat, engegare la tele, i desconectat com he estat del mon mundial, descobrire que Gasols & CiA estan disputant l'ultim quart contra la seleccio americana. El veig i me'n torno al llit. L'endema caldra organitzar la tornada a Bishkek. El pedalar, crec , s'haura acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada