Vaig deixar Naryn el dia 4 al mati direccio Song Kol. Un llac al centre del pais. Pel cami, un desnivell a superar de mes de 1000m. Hi arribaria el mateix dia? Estava complicat.
Els primers 40 km van transcorrer per la carretera que va de Naryn a Khochkor i despres a Bishkek. Paissatge forsa entretingut. Sortia de Naryn per un petit congost semi desertic abans no agafar la carretera principal. Despres un portet light pero que amb la bona calor que fa, el suo. Estic apunt d'entrar en un altre cogost quan veig el que sembla ser un restaurant. M'hi aturo i em fan senyals de que hi passi. El restaurant esta en obres, pero el propietari m'invita a menjar pa, te, samsa i alguna cosa mes que tenen per alla. Xerrem. S'interesa pel meu GPS, el podria importar a Asia Central? Te una botiga a Bishkek, em comenta. Tambe m'explica els plans per l'edifici on soc. Restaurant, sala per ballar, hotel amb dues o tres habitacions, una sala amb una mostra de pedres peculiars (me n'ensenya una amb forma de cor...) i em pregunta que em sembla el pla. Li dic que be. Se'l veu amb iniciativa, i no es un crio sommiador, deu tenir uns 50 anys i es empresari. Hi toca. Li dono la meva opinio. Em sembla be el pla pero te un inconvenient. Com arribaran els turistes a un indret al mig del no res pero al mig de dues poblacions importants on la gent pot preferir quedar-s'hi? Ho te controlat em diu. Te contactes amb guies i agencies de Bishkek. Ens acomiadem no sense abans em doni alguns consells. Li he explicat la meva ruta. Avui no arribare a Song Kol, hi ha dos ports em comenta. Em diu que passsat el primer hi ha una bona vall on acampar. Alla hi puc dormir em diu, l'endema ja fare el segon port. Tambe em comenta que no hi ha cap pista des de Arpa a Kazarman on hi tinc previst arribar despres de visitar Tash Rabat. Gerra d'aigua freda. Diu que es coneix be el cami i que la gent del CBT (Community based tourism) a Naryn m'ha assessorat malament. Sera veritat? Ens acomiadem despres d'unes fotos i continuo. Creuat el petit congost, amb iurtes a banda i banda oferint menjar, veig el trencall que s'enfila a l'esquerra de la carretera principal. L'enfilo i aviat arribo a un portet a 2600m d'alsada, torno a baixar i n'enfilo un altre que em dur als 3000m, baixo i arribo a la vall que m'havia dit l'home del restaurant. La clava. Es hora de plantar la tenda. A la granja que hi ha no hi ha ningu, aixi que planto asl costat del riu, em faig un hoy menu kirguis i a dormir.
El segon port es mes dur. Curt, d'uns 600m de desnivell fins als 3200m pero amb un promig del 10% en les seves rampes. Faig bona part del port caminant. Arribo a dalt que encara no es veu el llag. Un petit descens, un altre portet i ara si, al fons el llac i algunes iurtes. El paissatge es impressionant. Ni un sol arbre. El llac, d'uns 25 km de llarg al mig d'una amplissima vall alpina o altipla si voleu, envoltada de cims. Algunes iurtes i cavalls i vaques confirmen el paissatge. Em busco un iurt camp i dono per acabat el dia amb pocs quilometres a les cames. Pasare la tarda amb una escursioneta al llac i jugant i parlant amb la familia del iurt-hotel on m'estic.
El dia 6 deixare el llac despres d'un portet molt suau (per la banda del llac). Al cim del port una parella de jubilats francesos tambe de viatge. Fem petar la xerrada i em fan alguna fotografia (he perdut el tripode) i quedem em que me l'enviaran per email. Tot seguit, cap avall. El que es una passajadeta des del llac es un port de categoria especial des d'Ak-Tal, la poblacio a l'altre banda. Dels 1600m als 3200. Casi res, eh? Baixo el port a base d'anar desfent paelles (mes de 30 corbes hi ha), abans no comensar la directe cap a Ak-Tal. Primer per una vall molt tancada enmig d'un bosc de coniferes i despres ja a espai obert contra un paissatge semi-dessertic molt arid. Cap a les 16:00 sere a Ak-Tal i dues hores mes tard, havent guanyat algo d'alsada, a Baetov. Fi d'etapa previst, no sense abans haver fet petar la xerrada amb 10 eslovacs que tambe viatgen en bici... aixo si, lleugerets, amb furgo de suport que els hi du tots. Em dessitgen sort si vull dormir a Baetov. Per que? Aviat ho descobreixo. La millor definicio de Baetov es cul de sac. I no perque ho sigui, esta en una cruilla de carreteres i es capital de regio, pero sembla un poblet perdut de no res. Per no haver-hi no hi ha cap internet club i l'hotel es l'unic autenticament sovietic que trobare en tot el viatge. Sense aigua corrent ni posibilitat de dutxar-se i un lavabo exterior en forma de letrina. El restaurant de l'hotel, pero, es decent i em ventilo un quart de pollastre delicios mentre comparteixo conversa amb un kirguis de Naryn en viatge de feina. M'ha reconegut quan m'ha vist, diu que ens hem creuat quan ell anava en cotxe cap a Ak-tal. Treballa d'auditor en un banc que dona microcredits per a petits comerciants.
L'endema, enfilare cap a Tash Rabat despres d'haver canviat dollars al banc. Pel cami, un altre port de categoria especial a 3200m, mes de 1300 des de Baetov i aquest, toca pujar-lo. L'enfilo i la veritat es que excepte en un parell de rampes, el pujo practicament tot sobre la bici. Deixo enrera un paissatge mig desertic per tornar a buscar la serralada de Tien Shan. El dia es va complicant i arribo a dalt que plovisqueja. Creuo el port i la sorpresa es veure com la pista s'allunya del cami que em marca el GPS (que va a buscar un altre port a 3100m despres de descendre una mica). Per contra, segueix enfilant fins gairebe els 3400m. Tot i que m'he desviat de la ruta, sembla que va a buscar una vall des de la qual reempendre la pista que dalt del port no he vist. Sembla que es la pista bona (per evident) digui el que digui l'antic mapa sovietic que duc al GPS. Un home en una iurta, que m'invita a dinar amb la familia m'ho confirma. Es un descans merescut despres de mes de 1400m de pujada. Son gairebe les 17:00 i encara no he dinat. Accedeixo a l'invitacio i menjo uns fantastics mantys (mega raviolis farcits de carn i patata) envoltat de la familia. Intercanvio informacio i per segon cop em diuen que d'Arpa a Kazarman no s'hi pot anar en bici. Hi havia pista fa molts anys pero ara no... Comensa a semblar clar que haure d'improvisar altre cop a Tash Rabat. M'acomiado d'ells i continuo pedalant. Encara em queda un altre coll a 3400 abans no baixar a la carretera que du a Torugart, el mitic punt fronterer cap a Kashgar , on he de buscar el trencall per Tash Rabat. Comensa a semblar clar que no hi arribare avui. Baixo tot el port i mentre comenso a enfilar l'altre, altre cop sota la pluja, busco refugi en una iurta. Sorpresos, em reben i accepten que em quedi a dormir alla. Son els tipics que al mig de la muntanya, apart de la iurta hi tenen plantat el vago de tren. Si, n'hi ha uns quants d'aquest a Kirguizistan i altres republiques ex-sovietiques. I sempre m'he preguntat com han dut els vagons fins alla. Sigui com sigui aprofitant que ha parat de ploure dic de muntar la tenda. Em diuen que no cal, que dormire al wagon. Entro a la iurta i faig al te de rigor i em donen una mica de menjar quan arriba una bona colla en furgo. Son invitats tambe, em comenta l'amo de la casa... I aixi es com unes hores despres em trobare dormint al vago amb catorze persones mes (crios i adults) tots al terra en bateria.
L'endema, despres de les fotos de rigor, enfilare cap al port. Suau ja que queden menys de 400m de desnivell, i descendre per l'altre vessant fins la carretera que du a Xina. Poc despres, veig on vadejar el riu que ressegueix la vall i enfilare definitivament cap a la vall que em dura cap al mitic Tash Rabat. Una hora i pico mes tard, altre cop sota la pluja, fare la darrera corba de la pista que remunta la vall i al fons a la dreta veure, amb ulls propis, el caravansar que tants amants de la ruta de la seda hem mig mitificat. Pero aixo ja sera una altra historia.
Els primers 40 km van transcorrer per la carretera que va de Naryn a Khochkor i despres a Bishkek. Paissatge forsa entretingut. Sortia de Naryn per un petit congost semi desertic abans no agafar la carretera principal. Despres un portet light pero que amb la bona calor que fa, el suo. Estic apunt d'entrar en un altre cogost quan veig el que sembla ser un restaurant. M'hi aturo i em fan senyals de que hi passi. El restaurant esta en obres, pero el propietari m'invita a menjar pa, te, samsa i alguna cosa mes que tenen per alla. Xerrem. S'interesa pel meu GPS, el podria importar a Asia Central? Te una botiga a Bishkek, em comenta. Tambe m'explica els plans per l'edifici on soc. Restaurant, sala per ballar, hotel amb dues o tres habitacions, una sala amb una mostra de pedres peculiars (me n'ensenya una amb forma de cor...) i em pregunta que em sembla el pla. Li dic que be. Se'l veu amb iniciativa, i no es un crio sommiador, deu tenir uns 50 anys i es empresari. Hi toca. Li dono la meva opinio. Em sembla be el pla pero te un inconvenient. Com arribaran els turistes a un indret al mig del no res pero al mig de dues poblacions importants on la gent pot preferir quedar-s'hi? Ho te controlat em diu. Te contactes amb guies i agencies de Bishkek. Ens acomiadem no sense abans em doni alguns consells. Li he explicat la meva ruta. Avui no arribare a Song Kol, hi ha dos ports em comenta. Em diu que passsat el primer hi ha una bona vall on acampar. Alla hi puc dormir em diu, l'endema ja fare el segon port. Tambe em comenta que no hi ha cap pista des de Arpa a Kazarman on hi tinc previst arribar despres de visitar Tash Rabat. Gerra d'aigua freda. Diu que es coneix be el cami i que la gent del CBT (Community based tourism) a Naryn m'ha assessorat malament. Sera veritat? Ens acomiadem despres d'unes fotos i continuo. Creuat el petit congost, amb iurtes a banda i banda oferint menjar, veig el trencall que s'enfila a l'esquerra de la carretera principal. L'enfilo i aviat arribo a un portet a 2600m d'alsada, torno a baixar i n'enfilo un altre que em dur als 3000m, baixo i arribo a la vall que m'havia dit l'home del restaurant. La clava. Es hora de plantar la tenda. A la granja que hi ha no hi ha ningu, aixi que planto asl costat del riu, em faig un hoy menu kirguis i a dormir.
El segon port es mes dur. Curt, d'uns 600m de desnivell fins als 3200m pero amb un promig del 10% en les seves rampes. Faig bona part del port caminant. Arribo a dalt que encara no es veu el llag. Un petit descens, un altre portet i ara si, al fons el llac i algunes iurtes. El paissatge es impressionant. Ni un sol arbre. El llac, d'uns 25 km de llarg al mig d'una amplissima vall alpina o altipla si voleu, envoltada de cims. Algunes iurtes i cavalls i vaques confirmen el paissatge. Em busco un iurt camp i dono per acabat el dia amb pocs quilometres a les cames. Pasare la tarda amb una escursioneta al llac i jugant i parlant amb la familia del iurt-hotel on m'estic.
El dia 6 deixare el llac despres d'un portet molt suau (per la banda del llac). Al cim del port una parella de jubilats francesos tambe de viatge. Fem petar la xerrada i em fan alguna fotografia (he perdut el tripode) i quedem em que me l'enviaran per email. Tot seguit, cap avall. El que es una passajadeta des del llac es un port de categoria especial des d'Ak-Tal, la poblacio a l'altre banda. Dels 1600m als 3200. Casi res, eh? Baixo el port a base d'anar desfent paelles (mes de 30 corbes hi ha), abans no comensar la directe cap a Ak-Tal. Primer per una vall molt tancada enmig d'un bosc de coniferes i despres ja a espai obert contra un paissatge semi-dessertic molt arid. Cap a les 16:00 sere a Ak-Tal i dues hores mes tard, havent guanyat algo d'alsada, a Baetov. Fi d'etapa previst, no sense abans haver fet petar la xerrada amb 10 eslovacs que tambe viatgen en bici... aixo si, lleugerets, amb furgo de suport que els hi du tots. Em dessitgen sort si vull dormir a Baetov. Per que? Aviat ho descobreixo. La millor definicio de Baetov es cul de sac. I no perque ho sigui, esta en una cruilla de carreteres i es capital de regio, pero sembla un poblet perdut de no res. Per no haver-hi no hi ha cap internet club i l'hotel es l'unic autenticament sovietic que trobare en tot el viatge. Sense aigua corrent ni posibilitat de dutxar-se i un lavabo exterior en forma de letrina. El restaurant de l'hotel, pero, es decent i em ventilo un quart de pollastre delicios mentre comparteixo conversa amb un kirguis de Naryn en viatge de feina. M'ha reconegut quan m'ha vist, diu que ens hem creuat quan ell anava en cotxe cap a Ak-tal. Treballa d'auditor en un banc que dona microcredits per a petits comerciants.
L'endema, enfilare cap a Tash Rabat despres d'haver canviat dollars al banc. Pel cami, un altre port de categoria especial a 3200m, mes de 1300 des de Baetov i aquest, toca pujar-lo. L'enfilo i la veritat es que excepte en un parell de rampes, el pujo practicament tot sobre la bici. Deixo enrera un paissatge mig desertic per tornar a buscar la serralada de Tien Shan. El dia es va complicant i arribo a dalt que plovisqueja. Creuo el port i la sorpresa es veure com la pista s'allunya del cami que em marca el GPS (que va a buscar un altre port a 3100m despres de descendre una mica). Per contra, segueix enfilant fins gairebe els 3400m. Tot i que m'he desviat de la ruta, sembla que va a buscar una vall des de la qual reempendre la pista que dalt del port no he vist. Sembla que es la pista bona (per evident) digui el que digui l'antic mapa sovietic que duc al GPS. Un home en una iurta, que m'invita a dinar amb la familia m'ho confirma. Es un descans merescut despres de mes de 1400m de pujada. Son gairebe les 17:00 i encara no he dinat. Accedeixo a l'invitacio i menjo uns fantastics mantys (mega raviolis farcits de carn i patata) envoltat de la familia. Intercanvio informacio i per segon cop em diuen que d'Arpa a Kazarman no s'hi pot anar en bici. Hi havia pista fa molts anys pero ara no... Comensa a semblar clar que haure d'improvisar altre cop a Tash Rabat. M'acomiado d'ells i continuo pedalant. Encara em queda un altre coll a 3400 abans no baixar a la carretera que du a Torugart, el mitic punt fronterer cap a Kashgar , on he de buscar el trencall per Tash Rabat. Comensa a semblar clar que no hi arribare avui. Baixo tot el port i mentre comenso a enfilar l'altre, altre cop sota la pluja, busco refugi en una iurta. Sorpresos, em reben i accepten que em quedi a dormir alla. Son els tipics que al mig de la muntanya, apart de la iurta hi tenen plantat el vago de tren. Si, n'hi ha uns quants d'aquest a Kirguizistan i altres republiques ex-sovietiques. I sempre m'he preguntat com han dut els vagons fins alla. Sigui com sigui aprofitant que ha parat de ploure dic de muntar la tenda. Em diuen que no cal, que dormire al wagon. Entro a la iurta i faig al te de rigor i em donen una mica de menjar quan arriba una bona colla en furgo. Son invitats tambe, em comenta l'amo de la casa... I aixi es com unes hores despres em trobare dormint al vago amb catorze persones mes (crios i adults) tots al terra en bateria.
L'endema, despres de les fotos de rigor, enfilare cap al port. Suau ja que queden menys de 400m de desnivell, i descendre per l'altre vessant fins la carretera que du a Xina. Poc despres, veig on vadejar el riu que ressegueix la vall i enfilare definitivament cap a la vall que em dura cap al mitic Tash Rabat. Una hora i pico mes tard, altre cop sota la pluja, fare la darrera corba de la pista que remunta la vall i al fons a la dreta veure, amb ulls propis, el caravansar que tants amants de la ruta de la seda hem mig mitificat. Pero aixo ja sera una altra historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada