dimarts, de novembre 29, 2011

L'eau du Marroc

Un escull anar al Marroc perque es soposa que a finals de novembre o principis de desembre hi pot trobar un temps decent. O aixo creia.

L'arribada a Marraqueix ja va ser passada per aigua. Plovia quan vam aterrar i vam haver d'esprintar de l'avio a l'entrada de l'aeroport per no mullar-nos massa. Recollida la bici tocava el que em temia seria un maldecap. Trobar taxi que em dugues al centre de Marraqueix on ja tenia localitzat hotel. Pero no va ser cap problema. Contra el previst, no em vaig veure envoltat de taxistes inmisericordes volent-me aixecar la camisa. Una cua modelica de taxis i un home que els gestionava, i preu fixat, 9e. Una estona despres descarregava la bici encara encaixada a l'hotel. Missio complerta. Si no hi ha cap sorpresa. El dia 7 de desembre, quan torni a Marraqueix, encar hi haura la capsa.

El primer dia va ser per recobrar energies. Havia dormit menys de quatre hores a l'anar a celebrar l'aniversari de l'Ivan, el jefe de la feina, que va fer una festassa per commemorar els seus XL anys. Tot i retirar-me d'hora, al arribar a casa encara havia d'enllestir alguna tonteria aixi que eren les dues tocades quan me n'avava al llit. I a les 6:15 ja estava en dansa per anar a l'aerorport. Aixi, va ser arribar a Marraqueix i fer una becaina, muntar la bici, dinar i despres, algun passeig per la plasa Dejaa el Fna i algun internet per deprimir-me amb els resultats electorals. Dia de transit abans no comensar a pedalar.

I dilluns comensava a pedalar. I palo duro. Per arribar als primers atractius del viatge, Telouet i Ait Ben Haddou, primer havia d'enfilar el port de Tizi'n Ticha a mes de 2200m d'alsada. Si tenim en compte que Marraqueix esta a   466m d'alsada tenia pel davant forsa feina. I a sobre, va tornar a ploure. Tot i aixi vaig lograr plantar-me a Toufliht a uns 70km de Marraqueix i a uns 1500m d'alsada. Ja s'havia fet part de la feina.
L'endema, amb mes bon temps , vaig continuar  cap a munt. A les  dues horetes de cami, parada cocacolera al bar Barsa(posseu-hi c trencada) de Taddart. I despres a enfilar les rampes del Tizi n Ticha. Arribava a dalt a una hora prudencial i abans de les 16:00 era a l'auberge Le Lion d'Ot de Telouet, contenplant-ne la magnifica Kashba.
L'endema el vaig comensar visitant la Kashba amb el guia. M'explica entre altres coses que la Kashba era del clan Gloua, aliats dels francesos i caiguts en desgracia despres de la independencia, que el Pasha tenia 5 esposes oficials i fins a 80 concubines i que totes les caravanes que venien del desert havien de pagar un impost al passar per Telouet. Eren temps en que la sal i l'or equivalien en preu. Un quilo de sal, un quilo d'or. O aixo m'explica.
Visitada la Kashba i fetes les darreres fotos, encara amb un fred penetrant (la neu dos dies abans havia quedat tantsols a uns 200m per sobre del poble i tots els bassals estaven ben glasats) vaig fer direccio Ait Ben Haddou. Expepte un tram d'uns 8 - 10 km, tot asfaltat. Recorrent llogarets amazics encastats entre les gorges d'un riu. A les 14:00 contemplava la famosa Kashba D'Ait Ben Haddou, patrimoni de l'humanitat i on si ha gravat des de Lawrence d'Arabia a Gladiator. Una hora despres, em perdia pels seus carrerons.

L'endema, m'also que torna a ploure. Aguanto una estona a l'hotel, m'acomiado d'uns francesos i una parella nexico/marroquina i al veure que el temps no millora prenc la bici. Tocara mullar-se.  A l'arribar al trencall de Ouarzazate i veient que el temps no millora opto per anar cap a Taznakht per carretera en lloc de seguir unes pistes que m'indica una guia de rutes pel Marroc en btt, 4x4 o moto. Cal ser conservador. I sort que ho soc. La pluja apreta i no em confonc quan  pujant un port a mes de 1600m m'adono que entre l'aigua i cauen quatre flocs de neu. El fred, el vent en contra en algun tram i l'aigua em van maxacant i arribo al llogaret d'Anzal fet pols. Queden 20km per Taznakht, pero em planto al veure un hotelet. Al veure'm arribar alguns locals s'aboquen a ajudar-me amb la bici i l'amo del bar/hotel que es al centre del llogaret just on paren els busos i grands Taxis,  al veure'm que no em puc ni descordar el calsat, em fa passar a la cuina i el cuiner m'encen un fogo perque els dits m'entrin en calor. Passare la tarda contemplant el personal, llegint, i assecant roba a una estufa. I l'endema, despres d'hora i poc de pedaleig arribare a Taznakht, em conectare a internet i seguire endevant direccio a Foum Zguid. Tanmateix uns nuvols amenasadors es divisen a l'horitzo i al trobar un petit hotelet a peu de carretera m'hi planto. Mes que un hotel es una casa familiar i em lloguen una habitacio. Havent-hi tres nanos a la casa, la tarda sera distreta. I l'endema, ara si, arribare a Foum Zguid i em preparare per la travessa del desert, pero una aventura aixi mereixera un post sencer.