dilluns, de juliol 11, 2016

Cap a les Altai

Una serralada, les muntanyes Altai; quatre països: Rússia, Mongòlia, Xina i Kazakhstan; 7 setmanes de viatge,  i més de 3500 km per endavant. Aquest és el projecte d'aquest estiu. Aquest vespre sortim cap a Novosibirsk.

Les Altai. Crèdit: skiers of the Altai


A grosso modo  aquest és el planning de ruta:
Demà arribem a Novosibirsk, d'on sortirem en transport cap a Gorno-Altaisk, allà, començarà el viatge de debó.

Rússia:
De Gorno-Altaisk sortirem direcció al llac Teleskoe que pretenem creuar en barca, d'allà baixarem per pistes secundaries passant per Ulugan abans no afegir-nos a la mítica Chusky trakt que ens conduirà fins a Mongòlia.

Mongòlia:
Des de la frontera, en menys de dos dies hauríem d'arribar a Olgii. I espero,aquest cop, arribar en millors condicions de les de fa 8 anys, quan hi vaig arribar enfebrat. Olgii serà parada obligatòria per tramitar permisos: fronterer i del parc nacional d'Altai Tavan Bogd. Seran dies per recordar pedalades pretèrites abans no començar a baixar  paral·lels a la frontera amb Xina fins a Bulgan.

Xina:
País de tràmit. Els punts més interessants ens queden massa allunyats de la ruta. El llac Kanas ens queda massa al nord i caldria encara un altre permís especial. Creuarem tant ràpid com poguem per tornar a jugar un cop a Kazakhstan.

Kazakhstan:
Hi ha molta chicha. Començarem recorrent part de la ribera nord del llac Zaisan abans no pujar cap al llac Marqakol. Després, recorrerem la carretera dels austriacs abans no posar rumb a l'oest per arribar a Oskemen / Ust-Kamenogorsk i d'allà creuar cap a Rússia. Hi ha fronteres més xul·les més a l'Oest, a Ridder, però de moment són bilaterals i per tant no les podem creuar.

Rússia, de tornada:
Be... sent realistes creiem que arribarem força trinxats. No creiem que tinguem massa temps per res més que no sigui arribar a Barnaul per carreteres principals... Si ens sobres temps ens endiseríem cap a l'est direcció al Chuskii Trankt per tornar a Gorno-Ataisk pel riu Katun passant per Chemal. Sincerament, crec que és somniar truites. Així que el més probable és que tornem per Barnaul.


Fins aquí l'esboç de ruta, però quantes aventures depararà el camí? quantes anècdotes acumularem? Quants cops les passarem putes i ens preguntarem que cony foto jo aquí? Us ho aniré explicant en aquest bloc. Com diuen els anglesos, stay tunned.