Del llac Teleskoe a la Chuyskiy Trakt

La primera part del viatge tenia com a objectiu recòrrer una de les valls secundaries de les Altai. Per això, de Gorno-Altaysk no vam sortir direcció sud per la Chuyskiy trakt, la carretera que du a Mongòlia, sinó que vam posar direcció al llac Teleskoe per creuar-lo i remuntar la vall del riu Chulyshman fins que la pista enfila pel coll de Katu-Yaryk.

Al Teleskoe hi vam arribar 160 km, mil picades de mosquit i dia i mig després d'haver-nos acomiadat de l'Andrey. Mil picades produides pels mosquits inclements de l'únic espai on la Taigà siberiana ens va permetre plantar les tendes la primera nit. Una clariana humida i d'herba alta a les afores d'un poblet,

Campament de la primera nit

Però a pesar dels mosquits, el migdia següent d'haver sortit de Gorno-altaysk ja erem a Artybash, el poble de la ribera nord del llac. Artibash és un poblet volcat al turisme interior rus. Arreu hi ha restaurants, hotels, campaments de bungalows i gent que lloga habitacions. Evidentment també s'ofereixen tot tipus d'excursions, a peu, a cavall i en barca per dins del llac.  Em pregunto quan els europeus descobriran Rússia com a gran destí turístic més enllà de Moscou i St Petseburg. Rússia te molt per oferir, i les Altai són un destí de muntanya de primer ordre.

love is in the air

Mentre dinem a un restaurant prop del llac rebo una trucada de l'Andrey: En Misha ja ens espera.  En Misha és un professor associat de la Universitat de Novosibirsk i alumne de l'Andrey. És altaic i la seva família es d'Artybash. A l'estiu col·labora amb el negoci familiar i te una barqueta per fer tours turístics pel llac. Ell ens durà fins a la ribera sud del llac. Tenim per endavant 70km de navegació lacustre.

Com era d'esperar, de totes les barques, la més petita, la més vulnerable havia de ser la del Misha. Encabim com podem les bicis, les alforges i el Miquel, que amb els seus 120kg val per dos, i posem rumb al sud. Les primeres dues hores de viatge són tant plàcides com la incomoditat del viatge en una barqueta atepeïda poden permetre. Fem, fins i tot, una parada per visitar una cascada, tant guapa com turística.

Creuant el llac Teleskoe

Sortint de la visita, però, la cosa canvia. Es gira vent i mal llac (suposo que aquest és l'equivalent lacustre a la mala mar) i patim una miqueta. En cada onada entra aigua a la barca i jo em clavo la potència de la bici del Miquel a l'alsada de les costelles (acabaré amb un blau). De cop, una onada fortíssima ens deixa completament anegats....ji, ji ji, ja, ja ja ens fa gràcia i tot. Deu minuts després me n'adono que la la funda on hi duia la G16 i el mòbil, així com la del GPS no són sobre el seient entre les rodes de la bici on haurien de ser. On cony han anat a parar? al darrera de la barca, al terra... sota dos pams d'aigua. Rèquiem per electrònica vària. Especialment greu em sap pel GPS (tranquils que anem equipats amb software de navegació a la tablet del Miquel), però amb el TwoNav Aventura havíem fet molts viatges junts: del Corredor de Wakhan a Kamchatka passant per Bolivia.

Autorecordatori: El proper cop que creui un llac, res d'anar fent fotos i si es fan guardar en lloc BEN SEGUR la càmera. El mateix aplica GPS, no cal anar mirant per on grava el track sobre l'aigua.

Són les 19:00 quan arribem a la ribera sud completament anegats. Fa fresqueta. Ens hi trobem un xiringuito turístic que ens anirà la mar de bé. Un campament de bungalows i habitacions per llogar que també te stolabaya(cantina) on sopar. Menjarem bé i ens estalviarem plantar tenda. I no només això, sinó que a més, hi ha banya, la sauna rusa, i ens donarem un merescut regal.

Vista de la ribera sud del llac Teleskoe

La banya es composa, tradicionalment, de tres estances. Una primera on canviar-se i descansar, lloc ideal per anar fent una cerveseta  entre suada i suada; una segona on rentar-se, ja sota l'influència de la calor de la suana, i amb aigua tant freda com calenta; i una tercera, que és la sauna en si i que ronda els 75 - 80 graus. Ens hi estem una hora, combinant les suades amb les gallerades d'aigua freda i escapades a fora a agafar aire. Sortim que plou: sort que ens hem estalviat de plantar la tenda !

pedalant per la vall del riu Chulyshman

L'endemà, 16 de Juliol,  sortim direcció sud tot  remuntant la vall del riu Chulyshman que desenvoca al llac. La vall, d'origen glaciar, és espectacular. La jornada és una concatenació de paissatges ; inmensos prats  al voltant del riu; rierols i cascades que l'alimenten; boscos que imaginem plens de llops i ossos,... En els 78 km de l'etapa només creuarem dos llogarets, i al segon, de nom Koo, hi arribarem just a temps de refugiar-nos en una botiga quan es posa a ploure. Descansem mentre els locals fan petar la xerrada en la seva llengua altàica i dirigint-se a nosaltres de tant en tant en rus. La resta de l'etapa només veurem algun campament de bungalows. Anem per feina perquè és tard i ignorem el trencall a una de les principals atraccions turístiques de la vall: unes formacions rocoses en forma de bolets. Acabem l'etapa gairebé a peu de l'inici del port de Katu - Yaryk. però prou lluny per no veure'l. Tenim un vespre relaxat amb un bon sopar, banya i converses amb els veïns de taula rusos que han flipat al veure'ns amb les bicis.

 Riu Chulyshman

L'endemà triguem tantsols dos quilòmetres en copsar la magnitud de la tragèdia.

- Això no ho pujo. A empènyer i amb calma. Però què bèsties que són!. diu el Miquel.

Hi estic d'acord. Exactament un quilòmetre més tard, l'altímetre marca un guany de 170m. Un Suunto no es tant exacte com un gps però podem acordar que com a mínim la pendent mitjana del primer quilòmetre era del 17%, evidentment, sense asfaltar. Algunes webs li assignen rampes de fins el 35%., exageren, però als 20 - 25% si que hi arriba  Les nostres alforges i petates, entre menjar i material, ronden els 30kg.

Primera part del port de Katu Yaryk amb el riu Chulyshman al fons de la vall

Els primers quatre quilòmetres són criminals i triguem unes dues hores i mitja en fer-los. Després el port afluixa i el podem fer sobre la bici, combina parts de pujada amb parts més planes.  El descens, però, és innexistent. Comensa una sèrie de tobogans que per cada 200m baixats en puges com a mínim 150. El paissatge és obert, ple de prats i de tant en tant es veuen alguns conjunts funeraris prehistòrics (túmuls de pedres apilades en forma de cercles). No será fins passat el primer llogaret que comensarà a baixar el port camí d'Ulagaan. 15km fàcils per acabar l'etapa amb 53km i +1300m.

El 18 de Juliol arrenca amb l'ascensió d'un altre port, aquest amb el coll a més de 2000m. Per sort, està practicament tot asfaltat i el pugem bé. Un cop a dalt, tenim una altiplanície amb tendència a baixar mentre anem passant pel costat de llaquets alpins. Després una forta baixada sense asfaltar reseguint un riu engorjat ens durà fins a Aktash. Són al voltant de les dues de la tarda quan les nostres bicicletes trepitjen per primer cop l'asfalt de la Chuyskiy Trakt.

Un dels molts llacs pels quals vam passar

La mítica Chuyskiy trakt: la carretera que du de Sibèria a Mongòlia, una de les carreteres considerades més espectaculars del món, camí ancestral, branca siberiana de la ruta de la seda. Sommiada des d'abans del 2008 al meu primer viatge a Mongòlia. Per fi, ara , hi era. Dinem i posem rumb a Mongòlia. El trànsit és una combinació de camions que aproveeixen el nord-oest de Mongòlia, gent que es mou entre llogarets locals, kazaks que van i venen entre Kazakhstan, Mongòlia i Russia, i turistes/aventurers: Camions d'expedició, motards i l'endemà, els primers ciclistes provinents de Mongòlia. Els paissatges a l'oest de la carretera són senzillament espectaculars. Tot i que el Belukha, el punt culminant de les Altai no es divisa de la carretera estant, si que es veu tota una serralada conformada per pics que ratllen els 4000m, i com podeu imaginar, a aquestes latituds i a Sibèria, ja tenen unes glaceres espectaculars.

Pedalant per la Cuyskiy trakt amb les Altai al fons.

Fem la primera nit a Kuray i la segona ja a Tashanta el poble fronterer on hi arribarem després d'haver dinat a Kosh Agach i haver visitat un petit museu sobre la vida dels kazakhs a les Altai ruses.
A Tashanta no hi ha gairebé res. Bé, hi ha  una dona espaviladíssima , que de dues habitacions amb 8 llits cada una n'hi ha dit hotel. També regenta un dels restaurants locals on hi podem menjar borsh, sopa de remolatxa i carn;  plov, arròs cuinat a l'estil d'Uzbekistan amb verdures i una mica de carn;  i kotleta,  com una hamburguesa de carn picada  però arrebosada i fregida en lloc de feta a la planxa. Ens du en cotxe al restaurant (que està exactament a 100m de les habitacions). Només ens queda esperar a l'endemà.

A les 8:45 del 20 de Juliol ja som els primers a la cua de l'aduana esperant que l'obrin. L'obren puntalment a les 9:00 i mitja hora després ja som recorrent els 20km que separen l'aduana amb la frontera física. Cap a les 11:00 del matí un soldat rus comprova que a l'aduana ens hagin estampat el segell de sortida de Russia, i que duguen el visat d'entrada a Mongòlia. Km 0 de la Chuyskiy trakt, s'obre la reixa, s'acaba l'asfalt, entrem a Mòngolia.

Deixant enrera Rússia per endinsar-nos a Mongòlia

6 km més endavant passem sense més entrebancs la duana mongola. Canviem una mica de rubles a Tugruts a un motard holandes que va en direcció contrària, dinem una mica, i posem rumb a Olgii.
Cap a les 20:00 hora local (una hora menys a Russia), 8 anys després, diviso Olgii altre cop.

Darrer coll abans d'Olgii

A Olgii, aquest cop hi arribo sencer, sense febre, i sense el desgast d'un mes de viatge. Em costa orientar-me , pero acabo trobant el mateix hotel on em vaig allotjar fa 8 anys. Demanem una habitació amb dutxa, conectem el calentador elèctric i sortim  a sopar. Tornem i sorpresa, d'aigua calenta, res. Ara si, benvinguts a Mongòlia.

Entrant a Olgii