Aquest cop, arribava fresc. Tot i que alguna de les etapes russes havien estat dures, estàvem a l'inici del viatge i els cossos encara no han sofert. I a més, la gastronomia rusa no és com la mongola i vam poder recarregar piles amb assidüitat.
Vam arribar a Olgii el 20 de Juliol amb l'objectiu de tramitar els permisos fronterers i de parcs nacionals que ens haurien de permetre continuar cap al parc d'Altai Tavan Bogd. Tanmateix, a diferència de fa 8 anys, ara no es pot transitar pel parc lliurement sinó que cal anar acompanyat de guia... i els guies no acostumen a pedalar. Així doncs, vam haver de refer una mica el programa i vam aprofitar per estar-nos un dia més a Olgii, moment perfecte per actualitzar el blog sense estressar-se. Són dos dies on establim un triple campament base: L'hotel Duman, el mateix on m'havia estat fa 8 anys; el mític Pamukkale, restaurant turc, oasis de bon menjar fora d'Ulaanbaatar que també va ser camp base fa 8 anys; i l'Antalaya, nou restaurant, també turc, amb uns pastissets decents amb els que complementar el raquític esmorzar que ofereix l'hotel, llàstima que no tingui wifi. Anem saltant d'un lloc a l'altre amb les parades necessàries a l'internet café i al baazar.
 |
| Gers prop de Sagsai |
El dia 23, sortíem direcció oest cap a Sagsai per d'allà encarar al sud per anar primer a Buyant i després a Altai, camí de Deluung i finalment Bulgan, on creuar la frontera. La sortida de Olgii ja és a través d'un port de muntanya, que a les 7 del matí i amb el cos encara adormit costa de pujar. Després, descens a Sagsai, moment perfecte per buscar una botiga on fer el segon esmorzar i tot seguit enfilem estepa deixant un camp de gers i iurtes al oest.... un collet i creuem a una espectacular vall glaciar de riu ample que serpenteixa fins al fons, on s'entreveuen més iurtes plantades. Ens convidaran a dinar? No ho arribem a saber. Baixem el coll i decidim picar algunes galetes abans no continuar, moment en que me n'adono que la roda trasera no gira bé. Quan miro atentament no m'ho puc creure.... llanta petada. No pot ser! Vaig a llanta petada per viatge a Mongòlia ! Fa 8 anys també la vaig petar ! És un moment dur, moralment m'ensorro una mica. Per alguns moments veig la pedalada finiquitada... però el primer és el primer. Cal tornar a Olgii. Estem en una pista molt poc transitada, no és ni molt menys una pista principal. Són gairebé les 15:00 quan em peta la llanta.
 |
| Poc abans de petar la llanta |
Poc després passa un cotxe direcció Buyant. Diu que va cap a Buyant, però que no ens preocupem, que tornarà. I si, quatre hores després , apareix. Carregat com abans. El Miquel decideix quedar-se però el conductor s'hi nega. És així com 8 persones fem la vintena de quilòmetres que separen el punt on estem de Sagsai. D'acord que dos són nanos, però tot i així anem vuit en un cotxe de 5 places que rasca el terra més d'un cop. A Sagsai descarrega, parem en un camp de gers, és aleshores que ens adonem que són mongols. És un Ger, no una iurta kazakha. Ens oferereix algunes galetes i un te i reprenem la marxa fins Olgii. Entrem a l'hotel Duman una hora després. Al·lucinen al veure'ns. L'atracció fatal d'Olgii s'ha repetit. No serà la darrera vegada.
El diumenge intento trobar roda compatible per la bici al bazaar, missió que resultarà impossible. Alhora, comenso a fer contactes a través de Warmshowers per trobar alguna botiga on poder canviar la roda a Ulaanbaatar: uns australians em recomenaran procycling mongolia: Trek bike Shop , el distribuidor oficial de Trek al país. De seguida els hi envio un email. Sembla que la sol·lució serà volar a UB. Anada i tornada menys de 300€.
 |
| Arribant a l'hotel amb les bicis |
El primer vol a UB amb places és dijous. Mato el temps com puc a Olgii: passejades pel baazar, cafès al pamukkale, em faig amic d'uns estudiants turcs que donen clases d'anglès a la ciutat....
La noticia bona la rebo el dimarts. En Joel Cachet, propietari de la botiga Trek, em confirma que te llanta de 26' i 32 radis per frens v-brake. Ja tinc la confirmació que el viatge no serà envà.
El dimecres però hi ha una sorpresa. Trucada d'en Miquel. No ha aconseguit passar el control militar d'Altai, la policia l'ha fet girar cua. Agafa un transport i torna a Olgii. Sembla ser que Olgii comensa a produir una atracció fatal també sobre ell. Si les recepcionistes del Duman parlessin rus o anglès ens sometrien a un tercer grau. Al·lucinen amb les nostres anades i tornades. No entenen res, les pobres. Al vespre farem el sopar de ressurreció i ens tronem a acomiadar. Ell agafarà cotxe fins al trencall d'Altai per d'allà seguir pedalant per la carretera principal i jo de bon matí aniré a l'aeroport per volar a UB. Deixo el petate i una alforja a recepció i els hi dic que torno dissabte. Dijous 28 de Juliol a les 6:30 ja soc a l'aeroport, i al es 7:00 ja he facturat. Queden tres hores pel vol. Olgii és dura. Me n'adono que m'he deixat un dels bitlleters on duc euros (sempre duc els calers repartits) a l'hotel. Me n'hi torno. L'atracció fatal d'Olgii és ben forta. No passa ni una hora que ja torno a ser a l'aeroport. Sortim amb una hora de retràs, Olgii es ressisteix a deixar-me anar.
Ara soc a UB. Dema volo de tornada amb roda nova... ara, Olgii hauria d'alliberar la seva presa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada