dimarts, d’agost 06, 2013

Kamtxatka. Un petit resum

Resumir més de quatre setmanes de viatge en un sol post serà complicat. Però són les coses que passen quan hom es desplaça en un indret sense connexió a internet.

El viatge, però, va començar molt abans que el dos de Juliol, dia en que vam aterrar a Elizovo, a la península de Kamtxatka. Tot va començar un dia de Novembre de 2012 quan vaig rebre un correu a través de Couchsurfing. Una parella de rusos es volien allotjar a casa:

Hi, I'm Andrey from StPetersburg (not from the one in Florida, no!), but currently I live and work in pleasant English countryside near London with my gf Anna[...]
Trekking, mountaineering, cycling and meeting locals all around the world are all Anna's and my alter egos as well. Sadly we are not brave enough yet to completely break out from office, but we have traveled for a while including some hitchhiking in China =) Where we met Pep Sola-Niubo somewhere on rainy crossroads of Sichuan, and he has been one of our best CS experiences ever. It looks like that you have the same inspiring mindset, that's why I'm hoping to catch you during our short visit.[...]
  

Uns dies després eren a casa. Un sol vespre, però va ser llarg. Primer, repasar Vèrtex i Campos Base amb articles publicats. Després, fotos vistes a l'ordinador dels meus viatges per Kirguizstan; i per acabar, les fotos de l'Andrey a Kamtxatka fa cinc anys. Eren gairebé l'una de la matinada quan després d'haver vist les fotos, l'Andrey llençava el comentari / pregunta: Aquest estiu hi tornem, t'hi apuntes? El període de reflexió va ser curt, una setmana després, a través de FB, en comunicava que els vols Moscou - Petropavlov-Kamchastky estava als voltants de 250€ anada i tornada. Ja no hi havia marxa enrera.

L'1 de Juliol, a les deu del matí em trobava altre cop amb l'Andrey i la Helvi. Erem a Leningradskaya, acabaven d'arribar de Petesburg en tren junts amb la Masha. La resta del grup s'hi afegiria 5 dies després.

Des de novembre fins Juliol, pel mig molts correus i converses per Skype. Ara, però, començava el viatge.

Duien 110kg de material entre tres. Primer de tot, descarragar-els-hi pes per anar fins l'aeroport. Allà, tindríem 6 hores per redistribuir-lo correctament. Un cop a l'aeroport, apurem bosses. Facturem a la ratlla dels 23kg tots quatre, també apurem els 10kg de l'equipatge de mà. Una petita bàscula digital de l'Andrey ens ajuda a quadrar pesos. No és l'única feina a l'aeroport. Queda folrar mapes. Una cinta d'embalar transparent i unes tisores ens mantenen entretinguts un parell d'hores, les hores no es fan llargues abans d'embarcar.

I vuit hores i pico després d'embarcar som a Kamtxatka. Trobar-te de nassos amb dos volcans impressiona. L'Avacha (2751m) i el Koryakskiy (3456m) ens donavan la benvinguda al baixar de l'avió. A l'aeroport ens espera l'Alexey un amic de l'Andrey. Ens recull i passem per Petropavlov a comprar quatr coses que falten i arrenjar uns papers. A la tarda, sortim cap al sud. Dormirem a una cabana de vulcanòlegs i l'endemà tirarem cap al volcà Mutnovskiy (2323m).

Volcà Koryasky (3456m) vist des de l'aeroport


El dia s'aixeca amb notícies d'un ós que s'ha passejat aprop de la cabana. Havent esmorzat i ja tirant cap al volcà en veure'm un a la llunyania, serà el mateix? El volcà és espectacular. La vall que du als cràters és una barreja de rierols de desglaç i glaceres que es barregen amb fumeroles de sofre i piscines de fang bullent. Ens recreem contemplant-les abans no enfilar cap als dos cràters. Un innactiu amb un llac glaciar, i l'altre, al que s'hi accedeix ajudant-se d'una corda, en actiu, amb una espessa fumerola que sorgeix de les entranyes de la terra. Ens hi passem una bona estona abans no tirar avall. La tornada serà llarga, per una altre vall, fins arribar a una central geotèrmica a prop de la qual trobem una piscina d'aigües sulfurores. L'endemà al matí, abans no ens vinguin a recollir, farem un banyet.

A les 12:00 un 4x4 ens recull i ens du al camp base del Koryakskiy a uns 700m sobre el nivell del mar. Tot hi ser les 17:00 quan hi arribem, aprofitant que tenim llum de dia fins gairebé les 23:00 ascendirem la mateixa tarda fins al voltant de la cota 2000m on plantarem la tenda. Sopem i ens anem a dormir passada mitja nit. Abans de les 5:00 tornem a ser en dansa. Havent esmorzat tirem amunt. El terreny és molt innestable. Els blocs de roca sobre grava volcànica cedeixen constantment al nostre pes i baixen pedres per tot arreu. Son les 13:00 quan a la cota 3100aprox decidim girar cua. A les 20:00h hem de ser abaix de tot per tornar en cotxe a Elizovo, l'endemà arriba la resta de la troupe. No hi ha temps per més. Arribarem al taxi que seran les 20:45 i una hora i pico més tard a Elizovo. Quadrem comptes dels dies passats, piquem algo per sopar i cap a les dues de la matinada a dormir.
Fumerola de sofre al volcà Mutnovsky

L'endemà és el dia D. 6 de Juliol. En Sasha, el Lyubomir i el Serguei arriben amb el vol d'Aeroflot, l'Oliya una hora més tard amb Transaero. Ja som tot l'equip complert ! Junt amb uns amics de l'Andrey, marxem cap a les 15:00 amb un autobús llogat. A l'autobus de 30 places no hi cap ni una agulla. 28 persones, més motxilles i les  garrafes d'aigua i queviures per no sé  quants dies dels amics de l'Andrey. Seran les 22:00 que arribem a Kozyrevsk. Però no ha acabat el dia. És hora de fer la redistribucio definitiva dels menjars i material comú. Cal distribuir tot el que vam dur nosaltres i el que han dut els de la segona tongada. No acabarem fins passades les dues de la matinada tocades. S'omplen botelles amb arròs, grecha, llenties, .... Es passen les cordes, estris de cuina, tendes, a qui li correspongui. A part de menjar, jo duré les dues olles, una corda de 40m i un tendal de 4x3m per si plou tenir on cuinar aixoplugats.

El dia 7 ens alçarem cap a les 8:00 i a les 10 ja tenim el camió que ens intentarà apropar tant com sigui posible a la cabana de vulcanòlegs Tolud. Desconeixem com estarà el camí després de les darreres erupcions dels nous caràters dels Tolbachiks. El camp de grava volcànica ha quedat bloquejat per "megabombes" aquí hi allà. Són les 16:00 quan el camió ja no pot avançar més. Baixem. Durant 3h i pico avançarem camp a través sota la pluja fins arribar a la cabana. Amb uns 35 quilos a l'esquena, la cosa es fa feixuga, molt feixuga. Es camina 30' i se'n descansa deu, fins hi tot plovent, però l'esquena necessita reposar. Arribem a la cabana i estem sols. Descarreguem el menjar i gasolina del sisè dia en endavant, no ens caldrà. El deixem a la cabana i ens preparem per anar als Tolbachicks els dies següents.

El dia 8 de Juliol avançarem fins al plateau sota dels dos Tolbachik, pla i punxegut. L'endemà, per un coloiur toca guanyar l'aresta entre els dos volcans. Quan sona el despertador a les 4 del matí fa massa mal temps, continuem dormint. No arrancarem fins les 9 tocades, el temps sembla millor, no hi ha tanta boira , així que tirem amunt. Acabarem plantant la tenda a 3200m. Això si, l'atac al cim quedarà per l'endamà, massa tard, avui. Matem la tarda dins la tenda, a fora estem gairebé a 0 graus i a sobre fot vent. No s'hi pot estar.A la tenda, la Masha i en Saha, els companys de tenda, junts amb la Helvi que ens visita, em deleiten amb una cantada d'antigues cançons patriòtiques soviètiques.

Dia 10 de Juliol, toca atacar l'Ostriy Tolbachik, el Tolbachik punxegut, 3682m. Enfilem l'aresta i una hora i mitja després som al cim. Pujem encordats, jo amb en Seguey i el Lyubomir, que seran els companys de cordada durant tot el viatge. L'ambient és guapo, aresta fàcil, ampla i sense massa pendent,  però amb paret de 90º per l'altra banda. Baixem, desmontem tendes, dinem i continuem avall per l'aresta fins arribar al cràter del Plosky Tolbachik, el Tolbachik pla -3085m-. Voltagem el cràter en girebé 270º per trobar el camí que ens baixarà al plateau un altre cop.  Arribem a baix i a sopar. És el primer dia que em toca preparar-ho a mi. Ens tornem per parelles. La meva parella de cuina és l'Olya. Ella parla rus i jo no, així que ella és la xef que sap què cal fer en cada moment i jo el simple pinche neteja olles :-D Els torns de cuina s'inicien amb el dinar i s'acaben amb l'esmorzar següent.

L'endema baixem gairebé fins la cabana Tolud. Abans però vvisitem un nou cràter en actiu. Les bombes de lava ens cauen pel voltant en un dels paissatges més salvatges que he vist mai. Quan  som  prop de Tolud, els nois, amb les motxilles buides, baixem a recollir tot el que hi havíem deixat. Tornem a pujar i d'allà anem cap al port del Tolud -1291m-, tirant de GPS. Són tres hores més extenhuants sota una intensa pluja i vent en contra. Muntem tendes sota la pluja i a recuperar-nos. Personalment arribo esgotat, i amb una mica d'hipotermia. Deixo la càmara de fotos fora dins el Goretex. La càmara dirà prou. I no resucitarà en tot el viatge :-(.
Tolbachik pla - 3085m- vist des del campament (cota 3200m)

El dia passa factura. L'endemà cal descansar. Tansols movem el campament un mig kilòmetre per estar més aprop de l'aigua i del segon volcà a pujar. El Bolshaya Udina, 2920m. Dia ideal per fer bugada. Ens distreiem amb les visites d'una xafardera família de guineus que treuen el cap de tant en tant pel campament.

L'endemà, ara si, ataquem el segon volcà. El primer tram de l'ascensió es fa ràpid entre vegetació baixa, després la cosa ja es complica sobre terreny més rocós i descompost. Per arribar a la zona del cràter sumital, toca encordar-se i reumuntar una pala de neu. Arribem a dalt que gairebé no s'hi veu res. La boira ho tapa tot. Busquem unes roques on arraulir-nos i dinem: Formatge, barres energètiques, xocolata ... un dinar de luju. Intenem trobar el punt més alt del cràter, seguint un waypoint que tenim al GPS. Tirem del meu Aventura. El que havia de ser el GPS de reserva passa a ser el principal. L'altre amb la pluja s'ha mort. El wpt marca un punt impossible en mig d'un precipici, però si que sembla, la boira no hi ajuda, que als voltants som al punt més alt del cràter. Voltem una mica més i avall. Perdem el camí de tornada una mica. Acabem superant un gendarme per la banda oposada on l'havíem superat a l'anada. Arribem xops altre cop al campament. L'aigua no perdona.
Kamen i Klukenskoy des dels Tolbachik

El 15 de Juliol ens movem. Tocarà caminar unes 4h fins a la base del seguent volcà a intentar: L'Ovalnaya Zimina, 3080m. Aprop, hi tenim acampada una expedició del centre excursionista de la Universitat de Moscou, tenim visites de cortesia.

El dia 16 comença molt tapat. Impossible pujar així. Dia perdut. Anem bé ja que pel camí em sacrificat un volcà pel mal temps i ara ens sobren alguns dies. El 16 farem un segon intent, sino, ho haurem de deixar estar.

El dia 17 s'aixeca bé. Enfilem cap al volcà. És més agrait que  els altres. Comencem sobre neu tova i de seguida s'endureix. Pujem per un corredor que es veu net d'esllavisades per guanyar l'aresta. A mesura que pujem però el dia s'enreda. I arribem a l'aresta que està molt tapat i fot un vent molt fort. Aviat el vent es converteix en torb, neu? No ho sé, no sé si només l'axieca el vent o també neva. Fot un fred que pela. El Sasha fa cim, els altres ens quedem a justos 15m però s'ha de tirar avall JA. Baixem cagaint hòsties. Massa ràpid anant encordats. Tant que el tros de corda que m'uneix pel darrera al Lyubomir em pasa pel davant i m'entrebanco. Caic de cara, totes les tècniques d'autodetenció se t'obliden, baixo poc, el mateix Lyubomir em frena. Un ensurt i una gramponada més als pantalons. Arribarem a baix sense cap altra sorpresa. I a sota, el dia s'aguanta. Soparem cel·lebrant que passem l'equador de l'expedició però sobretot, que els hi duem un 3-0 als de Moscou en quant a cims conquerits. Caurà un brindis amb vodka.

El 18 i 19 són dies de transició. Cal guanyar el plateau de la petita Antatida. Una planicie per sobre els 2600m amb glacera i envoltada de volcans. Kluchevskaya i Kamen a una banda, i Krestkovsky i Ushkovsky a l'laltra. El primer dia, no massa dur, el segon, pica. 1300m de desnivell carregats encara amb menjar per 10 dies. Quan s'alleugerirà el pes de la motxilla?

El 20 encara és més light. Recorrem un tram de petita Antàrtida  fins trobar on plantar les tendes a peus del Krestovsky, 4108m. Als peus però no tant.... No fos que les esllevisades de pedres que es senten arribessin al campament.
Nou cràter a la zona dels Tolbachik

L'endemà tocarà diana aviat. A les 6 del matí ja hem deixat el campament i mitja hora després ja anem encordats saltant esquerdes de la glacera. Unes hores més tard hem guanyat una aresta rocosa que enfilem grimpant cadascú pel seu compte. Es puja, però baixar-ho, com? Deprés l'aresta torna a ser nevada. Alpina, força alpina. Paret de 90º a una banda, pendent de 30 a l'inici per l'altra, però rapidament s'accentua. Al mig de l'aresta un gendarme. Com el superarem? assegurem bé mentre enfilem la pala de 50º que el voreja. Sort que només son uns 4-5m. La resta de l'aresta és franca fins al cim. Hi arribem que són les 14:00 tocades. Ara toca baixar. Però com? per on? S'opta per baixar per una pala, tot i muntant ràppels sobre reunions muntades amb cargols de gel. Es fa lent al baixar 8 persones i el darrer a pèl o amb seguros més precaris per recuperar els cargols... Són les 20:00 quan arribem al plateau d'on sortia l'aresta rocosa. Seran les 22:15 quan arribarem al campament després d'haver saltat esquerdes altre cop... i ja sabeu que no és el meu fort. Arribem extenhuats, però contents d'haver fet un altre cim,

El 22 de juliol varem creuar tot el plateau fins al coll entre el Kamen-4575- i el Kluchenskoy -4750m- a la cota 3200m, aprox.  Tot i que no estava previst alguns volen intentar el Kluchenskoy. El Kamen s'escapa de les nostres posibilitats. Jo descarto fer-lo. Em fan massa mal els peus després de tants dies amb botes rígides sense poder dur plantilles. La Masha tampoc hi va, i l'Andrey, que ja el va pujar fa cinc anys, tampoc. Massa roca descomposta. El volcà està en actiu i això fa que baixin pedres per tot arreu, tot i que només és caminar. En tot cas, no quedarà ni en intent. La pluja que cau a les 4 de la matinada obliga a tothom a quedar-se a la tenda. No hi ha més dies per més intents. Toca la tornada.

Ens tornem a alçar cap a les 9:00 matí en un moment que ha parat de ploure. Recollim tendes i comencem a baixar. Toca tornar a creuar la Petita Antartida, i baixar-la. Es fa enfarregós. El primer tram un cop baixat el coll , són tot un reguitzell de turons de neu glaçada  coberta de grava volcànica. Després, agafem el cami d'anada, per acabar desviant-nos per voltejar els Tolbachik en direcció contraria a l'anada. Acabem el dia al coll de Tolbachik amb vistes a un turonet on hi hauria d'haver cobertura telefònica. L'Andrey i el Seguey hi van, i si, n'hi ha. Arrengen el camió que ens recollirà  l'endemà a les 12:00 a una cabana de vulcanòlegs. Seran les darreres 3 hores camp a través, bosc a través i grava a través del viatge. Hores després, serem altre cop a Kozyrevsk, menjant gelats i fent una autèntica Banya Rusa. Els primers luxes després de 3 setmanes d'expedició.

El dia 25 arribarem a Elizovo i el 26 el grup es dividirà en dos. Sasha, Lyubomir i Oliya aniran al Mutnovsky, la resta, buscarem unes piscines amb aigües termals per refer-nos... i al vespre, tots junts, farem el primer atracón de caviar vermell. S'ha d'aprofitar que al  mercat va a poc més de 40€/kg. El 27 farem el guiri pel golf de Petropavslovk amb una excursió en vaixell on pescarem i menjarem cranc de Kamchatka d'entre altres coses.
I el 28, bé, el 28 em vaig xupar la segona i tercera part del Senyor dels Anells mentre volava de tornada a Moscou (la primera part havia caigut a l'anada).  Kamchatka s'havia acabat :-(

Més fotos, aquí