diumenge, de setembre 07, 2014

Bòsnia i Herzegovina: gran viatge , cor trist. Un epíleg.


El viatge a BiH ha estat sens dubte fantàstic. No hi ha hagut dia, des de que vaig sortir de Zagreb fins al tornar-hi que no hagi tingut algo.Quan no ha estat un paissatge, ha estat una conversa o vivència i quan no, un monument.

Per mi Bòsnia sempre serà el país de l'aigua. Dels salts d'aigua del Parc Nacional del Una en el meu segon dia a Bòsnia, a la reserva ornitològica d'Hutovo Blasto; i dels ràpids desbocats del riu Vrbas als salts de Kravica una hora abans de deixar Herzegovina per endinsar-me a Croàcia. L'aigua, i no em refereixo a la pluja, que també, ha estat present durant tot el viatge.  No m'ho esperava en aquesta intensitat, i potser per això m'ha sorprès.

Aquest ha estat un viatge on he pogut copsar la complexitat cultural d'un país de frontera... on fins hi tot la paraula frontera, krajina, hi té pes i defineix, encara avui, fronteres culturals. Fronteres d'imperis passats que han deixat drames molt actuals.

Ha estat un viatge on tothom m'ha preguntat si m'agradava Bòsnia, potser perquè tots se l'estimen, encara que, de vegades,  de forma exclusiva i excloent  com deia el Nobel Ivo Andric, serbi de família catòlica.nascut a Bòsnia :

A vuestra propia patria la estáis amando con ardor, pero de 3 o 4 maneras diferentes que se excluyen entre sí, que colisionan mortalmente y se excluyen con frecuencia

 Ivo Andric, estudiat en els cànons de literatura de tres suposades llengües i els seus països corresponents: Bòsnia, Sèrbia, Croàcia. Les mateixes tres llengües que en un paquet de tabac et recordaran que fumar mata. Tres línes, la segona i tercera idèntica, i la primera, si llegeixes cirílic, fonèticament igual a les altres dues.


Ha estat un viatge on tots comparteixen moneda, matrícules de cotxe i ressentiment cap a una classe política buròcrata i corrupta que amb la seva innoperància ha dut el país al 42% d'atur. Però que més comparteixen? m'ho pregunto quan en poblets catòlics veig els nens jugar a fútbol amb la samarreta de la sel·lecció croata, o tot de banderes sèrbies en poblacions de la República Srpska.

Ha estat un viatge on he gaudit d'una gastronomia influenciada per cultures i imperis diferents.

He estat un viatge on he sigut ben rebut a tot arreu, fins hi tot quan, en una població serbobòsnia, he preguntat com s'arribava a un lloc tant dramàtic com Srebrenica.

Ha estat un viatge on he fet amistat amb bosnimusulmans, croatobosnis i serbobosnis, i tots m'han tractat amb calidesa i amistat. I tots m'han parlat amb franquesa.  Un franquesa fatalista. On en més de dues i tres vegades  he escoltat frases lapidàries com : d'aquí vint anys tindrem una altra guerra o aquí els balcans cada generació hem de viure com a mínim una guerra.

Ha estat un viatge on en un sol matí he visitat una mesquita, una sinagoga, una catedral catòlica i una esglèsia ortodoxa que es trobaven en un radi de menys de 500m... i tots els sarajevites m'ho han recalcat orgullosos d'aquesta multiculturalitat.

Però també ha estat un viatge on he sentit dir que els bosnismusulmans podrien convertir-se amb els espanyols de Bòsnia si s'entesten a associar cultura musulmana amb cultura bòsnia excloent de facto a croats i serbis; i ha estat un viatge on he sabut d'uns pares croatobosnis que van deixar de beure cafè bosni després de la guerra perquè era algo musulmà per deseperació de la filla, ja adulta, que ho considera part d'una herència, del que hauria de ser un país multicultural.

 I aquest ha estat el meu viatge. Un viatge farcit de converses entre visita i visita: Entre mesquita i esglèsia, entre cascada i llac, entre sirnica i burek.

I el futur? No ho sé. Només soc un turista en bicicleta que des d'aquest blog juga a etern aprenent de Kapuscinski. No soc ni periodista,ni sociòleg i tot i que he conegut força gent, no soc capaç de valorar majories i minories. ¿Què pesa més , els bosnimuslumans que volen una Bòsnia muslmana o els que la volen multiètnica?, ¿els croatobosnis que consideren el cafè bosni, musulmà o els fills viatjats a l'estranger que ho considern part de la seva herència cultural?

 Bòsnia és un país on hi tornaré. Tinc assignatures pendents tant a  Sarajevo i voltants com  també a Herzegovina. Però  BiH és un país al que li veig viabilitat dubtosa, una viabilitat que potser  depèn d'algo tant simple com és com prendre's un café.






dissabte, de setembre 06, 2014

De taula en taula: Un repàs per la gastronomia de Bòsnia

Tornar d'un viatge a Bòsnia amb 4kilos menys  te molt de mèrit, perquè s'ha de reconèixer que la seva gastronomia és bona, de plats copiosos i contundents. I parlar de gastronomia balcànica és parlar també de gastronomia otomana. No sé discernir on comença una i acaba l'altra. Una de les conversacions culinàries més surrealistes que he viscut mai va ser fa anys a un pis de St Cugat. Un amic armeni i una noia sèrbia, discutien sobre l'origen dels dolmes, farcells d'arròs i carn enbolcallats per fulles de parra. Cadascú defensava que l'origen estava en el seu país (of course); al apuntar jo la possibitat de que fosins d'origen turc, la resposta va ser un NO rotund dels dos... ja se sap, els enemics dels meus enemics sempre són els meus amics :-).

No vaig tenir l'oportunitat de menjar dolmes, tot i que es troben a les cartes de molts restaurants, sempre me'n vaig endur un nema per resposta. Per sort, la Simona, una companya romanesa de feina de tant en tant ens en du a l'oficina... I de pas ja teniu un quart possible origen per a aquest plat.

Però si no vaig poder menjar dolmes, el que si vaig poder menjar van ser Sarma que és molt similar, també estava a les cartes i enlloc de col·leccionar nemas col·leccionava imas. Aquí la carn i arròs no va enbolcallada en farcell de fulla de parra sino que farceixen altres verdures: petits pebrots, cebes.... tot ben estofadet.

Sarma
Però si li pregunteu a algú sobre el plat prinicipal, o més conegut de la gastronomia de Bòsnia tothom respondrà per dos plats...burek, o cevaipci.

El burek, entre dins del grup del que genèricament anomenen pites.  Pastes fullades farcides de carn (burek), formatge (sirnica),  espinacs (Zeljanica), o de patata (krompirusa). Normalment es compren en porcions de 250gr o 300gr a les burekdzenica o pekara, però de vegades te'n pots endur immenses sorpreses.

Sirnica , king size per mi solet. Proposko jezero
Comptetint en popularitat amb les pites hi ha el cevapici, unes especies de petites salxitxes de carn de vedella picada i servides dins d'un pa pla obert i acompanyat de ceba tallada. El meu amic Miodrag, del Pasko's Balkan Grill de Roses diu que li agraden més els cevapci serbis perquè barrejada amb la carn de vedella n'hi ha també de porc, personalment em quedo amb els de vedella. És un plat que desperta passions i no hi haurà ningú a Bòsnia que no et pregunti on és que has menjat el millor cevapici. Vaig tenir la oportunitat de tastar-los en dos punts de referència, el Zeljo de Sarajevo i a un dels restaurants de Plava Voda a Travnik. Ja em perdonaran els meus amics Sarajevites però em quedo amb el de Travnik... I la diferència no es nota tant en la carn com amb el pa, que ha d'estar flonjo però amb un toc torradet prou amarat de l'oli on s'ha fregit el cevapici, però sense que et desfaci el pa. Això si, com a comensal encara he de practicar... m'acabava els cevapici que sempre em sobrava pa.
Cevapici
Els cevapici i les pites són les principals responsables de que els pocs McDonalds que vaig veure per Bòsnia estiguessin mig buits o la gent només hi fes cafès mentre consumien  la wifi del local. No es pot competir amb el fast-food bosni.

Però també vaig tastat altres plats. Durant el viatge vaig menjar klepes, pasta farceida de carn; bosanski lonac, estofat de carn amb verdures; tipes, el dia que volent  provar algo nou vaig apuntar a cegues al menú sense saber que durien ;-); sopes vàries com la Begova .. i l'amanida omnipresent a tots els balkans, la Shopska (encara que estic segur que les meves coneixences búlgares diran que no és autèntica shopska) composta de tomaquet, cogombre, ceba i formatge (aquí a vegades també amb enciam i formatge groc enlloc del sirene, formatge búlgar similar a la feta grega).

klepe
Altres no els he  provat, com la Jagnjetina, xais fets al foc lent, o tot i està al menú, he recollit nemas  i no els he pogut disfrutar, com la mussaka.

Xampinyons farcits (n'he perdut el nom)
Jagnjetina cuinada a foc lent per campistes a Proposko jezero
Menció a part mereixen les postres... siguin baklava, tulumba o hurmasica aquests dolços d'origen otomà són autèntiques bombes calòriques amb les que rematar el dia... o carregar el dipòsit abans no començar a pedalar.

Hurmasica

 Apa-li, bon profit !

dimarts, de setembre 02, 2014

Kilometrada 3: De Bòsnia a Croàcia via Herzegovina

Pels ciclistes, aquí teniu els darrers dies de ruta, des de Sarajevo a Makarska passat pels pobles de muntanya de Bjelasnica i visitant Mostar. De Bòsnia a Croàcia via Herzegovina.

Rutes de Mountain Bike per Bòsnia

  • 15/08/2014: Sarajevo - Vrelo Bosne - Umoljiani: 68'28km, +1124m
  • 16/08/2014: Umoljiani - Lukomir -Fonjic - Mostar: 113'7km +682m
  • 17/08/2014: Mostar - Blagaj - Lubjine: 68'26km, +1124m
  • 18/08/2014: Lubjine - Trebinje: 60km +300m
  • 19/08/2014: Trebinje - Ravno - Hutovo - Caplina - Poticelj- Caplina: 114'5km +684m
  • 20/08/2014: Caplina - Kravita - Vrgorac - Makarska: 87'2km +937m

.... y el pedalear se acabó :-(