dissabte, d’agost 30, 2008

Khovd - Altay. tota una odissea

Amb la bici espatllada tocava decidir que fer. Abans de perdre temps i potser calers reparant-la vaig decidir que el millor era fer el tram Khovd - Altay en cotxe tal i com estava previst i despres decidir com continuar.

Aixi el dimarts 26 em vaig posar a buscar a algun conductor que marxes cap a Altay. Aquell dia no en vaig saber trobar cap. Pero el dia seguent si. Aixo si, sortiriem dijous a les 15:00. Arrenjat el preu, l'hora i el lloc de trobada vaig continuar fent la meva. L'endema, a l'hora acordada em vaig atansar a on haviem quedat per marxar. Evidenment, sabent que la puntualitat mongola brilla al 100% per la seva ausencia vaig obtar per anar-hi a peu, i si tocava marxar, ja empaquetariem tots els trastos de la bici i deixaria l'habitacio d'hotel. Al arribar al parking on el dia anterior havia parlat amb el xofer i on haviem quedat el cotxe no hi era...I aixo no em va agradar. Mai surten puntuals pero sempre estan alla muntant guardia per pescar clients. Es poden tirar tot el dia asseguts a la porta del cotxe abans no marxar, i si surten un moment, penjen un cartell al cotxe (que es queda alla) amb el numero de mobil on localitzar-los. Vaig tornar a quarts de quatre, a les quatre i a quarts de sis. No es va presentar. El tio em va fer el salt.

Per sort vaig trobar un altre furgon rus que hi anava pero sortia l'endema a les 10 del mati. Vaig reservar plasa, em vaig emprenyar pel preu, un recarreg de 20000 tourogs per la bici (com si els mongols no duguessin fardos mes grossos !!!) pero com que havia de sortir d'alla vaig cedir. Vam quedar a les 10:00 de l'endema amb la certesa que a les 10:00 no sortiriem.

Com un bon nen, divendres 29 em vaig alsar d'hora, vaig esmorzar be per si per casualitat sortiem puntuals, i vaig canviar uns quants euros i vaig fer cap a la furgo. Al veure'm la seva dona del xofer, profe d'angles, ja em va dir que estigues tranquil que fins les 14:00 no sortiriem. Un geladet, unes horetes a internet , un bon dinar i tornar a treure el nas. A les 16:00. Ok. ara a l'habitacio a veure les noticies per la tele, si la China Television te un canal en angles, llegeixo un parell de contes del Primo Levi i cap a la furgo altre cop. Ara a les 17:00. La furgo pero comensa a estar plena de fardos ... potser si que a les 17:00 sortirem. A l'hora indicada m'hi planto amb la bici (estic fins els nassos de llegir, de veure dibuixos animats en xines, de matar l'estona llegint diaris i responent post de couchsurfing.com al cyber... ). Encara ens haurem d'esperar. Alguns dels clients estan al mercat i a mes per dur la bici s'ha de muntar la baca del cotxe.
Cap a les 18:30 se m'enduen la bici cap una banda i nosaltres cap a les 19:00 arrenquem. Encara no hi som tots i fem el tipic ritual: Es carrega benzina primer, es monta la baca en una altre casa despres i finalment es recull mes gent, fardos i la meva bici en un tercer punt de la ciutat. Ara si que estem llestos !!! Son les 20:00 quan arrenquem.

De Khovd a Altay hi ha mes de 400km i es presenten llargs, mooolt llargs. Si el promig mongol es de 30km surten unes 12h de trajecte (que es mes o menys el que acabara sortint) pero quines hores !!!!

La furgo consta al davant del seient del conductor i del copilot amb un espai ampli al mig que si s'aixeca dona al motor de la maquina. Al darrera, dos fileres de 3 seients, una d'esquenes al conductor i l'altre mirant al conductor i a la primera filera. Doncs be, arrenquem amb els dos condutors al davant (s'aniran turnant durant la nit) i dotze, si dotze persones al darrera. 5 a cada bancada i dos al mig asseguts sobre les cames dels demes.

Quan sortim de Khovd, passats alguns controls de policia un passa al davant i al cap d'un parell d'hores un altre. I aquest sera l'equilibri definitiu. El conductor suplent i dos passatgers al seient del copilot i el tros que queda entre aquest i el sient del conductor i 10 al darrera encaixonats com podem als seients i amb els peus per sobre les bosses i sacs que hi ha al terra. Els mongols (estudiants) ho soporten amb un estoicisme increible, amb un radiocassete de musica mongola i tots cantant a coro les cansons, com qui se'n vad'excursio.
Jo personalment maleixo el viatge, sobretot el primer tram on quedo al mig de la bancada en una posicio surrealista amb el tors girat cap una banda i les cames cap a l'altre .Quan el conductor se li ocorrore fer una parada estava patint ja les primeres rampes.
Per sort despres de la parada logro passar de ser el del mig a ser el segon per la porta. A sota no hi tinc sac i tinc tot el cos encarat mes o menys en la mateixa direccio. Vaig algo mes comode. Cap a les 4 del mati, punxada. En Bill, un america que ja m'havia trobat a Moron a l'inici del viatge i jo aprofitem per baixar i estirar les cames, pero la majoria dels mongols els hi va fer de sardina i s'esperen dins. Com a minim gaudim d'una nit fantastica. Fresca pero sense vent i un sol nuvol. Amb la propera poblacio d'envergadura a uns 200km de distancia (devem estar a mig cami...) i a 2000m d'alsada que estem se'ns mostra un cel del tot estrellat que resulta espectacular.

Tornem a pujar al furgon i continuem el cami... Logro colocar-me forsa be i a estones, com abans de la punxada, encara que sembli mentida logro dormir... Arribem a Altay que son les 8:00 del mati tocades i amb un dubte existencial...

I ara que? si tiro directe a UB son dos dies mes de cotxe i despres tinc una setmana alla per tocar-me la pera... Sino puc recostruir la ruta prevista en bici en cotxe i si em sobra temps fer alguna escapadeta tonta... Pero implica com a minim 3 o 4 furgons fins a UB en lloc dels dos de la linia directe... I despres de l'experiencia d'aquesta nit..... :-D

dimecres, d’agost 27, 2008

Kilometrada V.

Aqui va la que possiblement sigui la darrera quilometrada degut al retras acumulat i a l'estat de la bici:

  • 23/08: Olgii - Pont sobre riu abans llac Tolbo: 49,44km. +763m de desnivell positiu. - 216m desnivell negatiu
  • 24/08: 42km fins a Tolbo. +290m / -600m
  • 25/08: 34,26km fins a posar la bici a una furgo. Sense dades de desnivell degut a no tenir piles al altimetre. Calculo uns +400m i -200m aprox.

Afotikis VI

Nanos Kazaks de la familia
No comment :-)
2a ovella, aquest cop a Tolbo

Llac Tolbo
Sortint d'Olgii
Dos dies evitant nevades...
Familia kazaka a uns 40km d'Olgii

La mare i el crio
Fent bugada

dimarts, d’agost 26, 2008

Olgii - Khovd...

Ara fa quatre dies vaig deixar Olgii. Era moment definitivament de posar rumb a l'oest. Ja anava amb prou retras i tenia clar que com a minim el tram Khovd - Altai i Kharkhorin - UB s'haurien de fer en cotxe. Si em retrasava, potser algun tram mes i tot. Aixi que tenia un maxim de tres dies per fer els 220 - 240 km entre Olgii i Khovd. En principi res descabellat i dins les posibilitats. Pero... Sempre hi ha un pero.

Ja vaig sortir tard d'Olgii, m'havia costat alsar i aprofitant que ja eren les nou vaig esperar a que alguna botiga obris per comprar alguna xocolata i algunes galetes per anar aguantant durant el cami. I al sortir mes tard, tambe et trobes amb mes gent, i aixi acabo fent petar la xerrada amb mes boixos del Mongol Rally. Per si fos poc, a la sortida del poble m'indiquen malament el cami i comenso la jornada fent gairebe 5 km de mes i despres reculant-los. Al final, son les onze tocades quan encaro el bon cami cap a Khovd i comenso a enfilar el port de muntanya que toca.
Vaig pujant i a mesura que pujo es va enrerint el temps fins que , comensa a bufar vent. No es el pitjor dia, pero intueixo com s'enfarinen les muntanyes al voltant meu i vaig pedalant creuant els dits de que no m'atrapi la neu. Vaig ben tapat, malles llargues i samarreta termica, i cap a les cinc de la tarda, quan el temps ha calmat una mica em trobo creuant un pont sobre el riu. A l'altre banda del pont, una caseta, i uns nanos que em criden. La familia m'acull amb moltissima simpatia i m'ofereix te. L'idea que tinc es estar-m'hi una estona i prou, pero son tant simpatics que decideixo canviar de plans... M'hi quedo. Ja apretarem dema. Compartim la tarda fent fotos i jugant amb els crios (una troupe de 5, 4 nens i un nena) i escoltant al pare tocar el Dombra, el llaut de dos cordes Kazac i ensenyant-li a contar en castella (ja te els numeros en angles, frances i italia d'altre gent que ha passat per alla abans).

El dia seguent s'alsa be. Durant la nit ha plogut i les muntanyes del davant s'han enfarinat tantsols uns 200 o 300m per sobre on em trobo. Pero ara el dia es sere i sembla que podre tirar milles. La idea es arribar a a Tolbo, alla menjar-hi i continuar cap els 2 o tres ports de muntanya que hi ha a continuacio.
Arrenco a pedalar i els primers kilometres son una delicia, vaig paralel al llac Tolbo, d'uns 27km de llarg i l'altra banda del llac s'intueixen pics amb neus perpetues. Paro a fer algunes fotos i em trobo amb alguns xalats mes del Mongol Rally. I aquest, boixos de debo. Dos cotxes relativament normalets pero... que es aixo? Un Mini amb una cabina de telefons anglesa a sobre? Doncs si... una aventura molt anglesa . Ara si que puc dir que hi ha algu mes sonat que jo viatjant per aqui. Fem les fotos de rigor i cada u continua el seu cami. Estic arribant a Tolbo quan el temps torna a girar-se. El vent comensa a bufar de valent i fa un fred de mil dimonis. Em refugio a una chaikhana que per uns tes i pa (tot i que esta anunciada com a txaikhana no cuinen res) em cobren la friolera de 2000 Turugs i quan en surto encara esta pitjor el temps. Sembla que Tolbo sigui una illeta de cel clar envoltat de nuvols per tot arreu. El vent fortissim el tinc de cul i arribo al centre anant per pistes mes o menys planes a 12km/h sense pedalar nomes amb el vent que m'empeny. Arribo al centre de Tolbo i quan busco una Chaikhana on pugui menjar de veres un noi s'ofereix a dur-me a casa seva. M'hi estic tota la tarda. La casa es un tancat em varies dependencies i un Ger. Ens estem al Ger un parell d'horetes i quan en sortim altre cop les muntanyes del voltant estan ben enfarinades per tot arreu, ha despejat pero continua bufant fort el vent. Altre cop he de tancar l'etapa abans d'hora. En dos dies he fet el que hauria d'haver fet en un de sol, pero que hi farem. Com a minim la familia es simpatiquisima i m'alimenten be :-) i fa un fred de coll... Son quart de vuit de la tarda que el Suunto em marca nomes 4 graus quan se li acaben les piles.

L'endema comenso a pedalar amb el dubte de que fer... Esta clar que en tres dies no arribo a Khovd i fer-ho tot en bici es afegir un dia de retras al viatge... Pedalo fins a Khovd i despres faig mes trams en cotxe? o paro al primer cotxe i arribo el mateix dia Khovd? Passa el primer, un camio buit i el deixo escapar... Vaig pujant un port sense que em trobi a ningu i un cop a l'altre vessant el paissatge es dels millors del viatge. Una vall amplia i verda amb un llaquet que no em surt al mapa i pics (un de mes de 4000m i un altre de 3900 i pico) que la tanquen pels laterals. M'animo i dic que aquest paissatge s'ha de disfrutar pedalant. La llastima es que la camera de fotos s'ha afegit al rellotge i no em funciona. Dispara pero em fa les fotos d'un color sepia raro sense que hagi tocat res de la configuracio (al vespre lograre ressucitar-la sense saber com). Continuo recorrent el port (ara baixant-lo) quan amb la bici enganxo malament una pedra... Logro mantenir l'equilibri i no caure pero de seguida pel soroll que fa la roda trasera veig que algo no rutlla. Crec que he petat algun radi pero quan m'ho miro es pitjor. S'ha cascat la llanta de la roda. La duc del tot abonyegada en un tros. Aixi no crec que arribi a Khovd: Trec el fre de darrera i continuo pedalant mentre la bici aguanti o pasi algun cotxe.. Arriba el moment de creuar un riu i mentre em miro per on passar arriben dos cotxes. En un Jeep una parella anglesa que viuen aqui a Mongolia, van plens pero em fan de traductors per la camioneta que ha arribat darrera d'ells. Cap problema, puc posar la bici a la furgo i anar amb ells fins a Khovd per 10000 turugs. 3 hores despres, arribo a Khovd on em trobo la colla del mini. Van arribar el dia anterior que jo i em comenten que la tempesta de neu (mes pel vent que per la quantitat de neu) va ser fortissima i se n'alegren de saber que em va enganxar a Tolbo a recer i no a mig port. M'afegeixo a sopar amb ells i compartim la vesprada.

Ara s'haura de veure que faig. No crec que pugui solventar la llanta.... L'eix que duc pel carro es especial i els eixos de les rodes que hi ha als mercats, de factura xinesa, son diferents. Veurem com ho soluciono. De moment, dia de reflexio.

divendres, d’agost 22, 2008

Afotikis V

Kazaks muntant el Ger
Khaar Nuur / Karakol


Kazak sortint a pencar
Pont a Sirgali
Tomba turquica
Dona kazaca

Esquarterant l'ovella
Paso per Kazak? Dedicada al Mario Pardo
Home al Baazar d'Olgii

Jordi, de Malagan, Span mekhanik :-)
Rodalies de Tsengel
Noi, ger de Tsengel
Llac Sirgal

Kilometrada IV. Bayan Olgii

Pels ciclistes, els dies pels voltants d'Olgii:

  • 16/08: 28,5 km en intent fallit de deixarOlgii direccio Sagsai. (+280 desnivell positiu)
  • 17/08: Transfer amb cotxe a Tsengel
  • 18/08: Tsengel - Ribera est del llac Sirgal (a 13km de l'assentament de Sirgali): 75'89 km +751 desnivell positiu, -555m desnivell negatiu
  • 19/08: 36 km al voltant del llac Sirgali i valls proximes.
  • 20/08: 71,42km. Fi d'etapa 20km passat Khaar Nuur. +806m -691 de desnivell
  • 21/08: 99,33km +1200m -1900(aprox, vaig activar l'altimetre als 15km aprox) de desnivell.

Visions mongoles III. Visions kazaques I

Com alguns us haureu adonat, ens els darrers post he parlat de Kazacs mes que mongols.
I es que a l'oest de Mongolia la majoria de poblacio es de majoria kazaca. I aixo es nota en moltissimes detalls.

Les recepcions dels hotels no tenen els tres rellotges amb les hores d'UlanBaatar, Londres i Pekin sino les de Olgii, UlanBataar (una hora mes) i Almaty, la capital kazaca. Al encendre la tele de l'hotel es sintonitza millor les televisions del Kazastan que les mongoles i del mercat en diuen bazaar i de les Guanzs, Chaikhanas. A les poblacions ja no hi ha monestirs budistes sino mesquites i molts, aixo ho he pogut contrastar avui al anar a l'oficina d'immigracio per tractar l'extensio del meu visat, tenen nacionalitat kazaca.

A nivell nomada tambe hi ha diferencies. Per comensar els gers, son mes similars als kirguisos que els mongols, especialment pel que fa al sostre, i en la forma de vestir i les tradicions... Com els cetrers kazacs amb les seves aguiles...

Pero sobretot hi ha una sensacio, compartida amb altres viatgers, la d'estar altre cop a Asia Central, una cultura mes oberta i simpatica que la mongola, i amb aixo no vull dir que els altres m'hagin tractat malament, eh? Pero per qui ha estat a Uzbekistan, Tajikistan o Kirguizstan les comparacions son odioses i com aquells paisos, res. I en aquest raco, ho he retrobat... una hospitalitat i simpatia infinita que trobava una miqueta a faltar. Potser nomes es egoisme viatger ....

Bayan Olgii i Altai Tavan Bogd

Fa onze dies, onze que vaig arribar a Olgii, i ara n'estic a punt d'escapar, dema poso rumb a l'est, cap a Khovd.

Vaig arribar a Olgii molt tocat per la grip o el que fos que em va pescar entre Ulaangom i aqui, forsant-me a pedalar en digue'm-ne que no les millors condicions. Aixi que els primers dies a Olgii els vaig dedicar a menjar be, descansar i mantenir-vos informats a traves del blog, que sino alguns de vosaltres us queixeu. Els dies van transcorrer sense massa cosa destacada fins el tercer dia.

Quan despres de dinar al entrar a l'hotel, la dona de la recepcio, d'uns quaranta i pico, petitona, simpatica i tot un nervi amb va agafar del bras tant aviat em va veure entrar i guiant-me cap al llisti amb habitacions i preus que hi ha penjat a recepcio, senyalant-me a l'habitacio 201 (crec recordar) em comenta que alla hi ha gent amb bicicleta. M'hi dirigeixo i truco a la porta. En angles pregunto si hi ha ciclistes i em respon una veu de dona en angles, que si, que un moment que obre. s'obre la porta i em trobo a... la Ruth !!!! Si, ho dic en majuscules perque potser algun lector del blog la conegui. La Ruth es una bona amiga d'un altre amic meu, l'Emili, i tot i que alemanya, resideix a BCN, es assidua a les conferencies que faig despres de cada viatge, i abans de marxar cap aqui, al assabentar-se ella dels meu plans vam mirar si podiem coincidir. Pero el fet de tenir jo dos mesos i ella un de vacances i el fet de que ella ja tenia el bitllet d'avio a Irkutk va fer que desistissim de fer part del viatge junts. La casualitat i la mala sort (li havien perdut la bici i havia tingut de canviar de plans) va fer que me la trobes junt amb la seva amiga Susan a Olgii.

Pero no va ser la ultima sorpresa del dia. A l'hora de sopar em vaig trobar en Joan Casanova i familia, els que uns dies abans m'havien saludat en catala mentre pedalava. Tornaven de fer un 4000 que per la cara sud esta pelada i l'endema posaven rumb a UB, em van comentar que havien tornat amb la 1a dona mongola en fer cim a l'Everest. I ens la vam trobar, s'estava al nostre hotel a l'espera d'una altre tongada de clients (treballa com a guia alpina) i vam acabar la vesprada la Ruth, Susan i ella a la recepcio de l'hotel xerrant d'alpinisme.

El quart dia a Olgii es va iniciar amb l'intencio de deixar la ciutat i posar rumb al parc nacional d'Altai Tavan Bogd, pero va ser missio impossible. La pluja, el vent en contra, el fred i sobretot la sensacio de que encara no estava fi del tot em van fer recular a mig port de muntanya quan encara no feia 15 km que havia deixat Olgii. A la tarda vaig necessitar dormir tres hores. Definitivament encara no estava recuperat al 100%. Aquell mateix vespre, com la majoria de guiris a Olgii, vaig fer cap al Pamukale, el restaurant turc de la ciutat on es menja de p... mare. Alla sorpresos em van trobar els malaguenys Jordi i Luis de qui ja m'havia acomiadat. Pero tambe hi eren els francesos que en moto i furgo m'havia trobat a l'arribada a Olgii que havien tingut de recular al no poder creuar un riu, i tambe a un franco suis que havia marxar direccio a Ulaangom a qui el vent va trencar una varilla de l'iglu hi havia tornat a veure si trobava algun recanvi al mercat.... Definitivament, una forsa natural ens retenia a tots a Olgii :-)
Vaig decidir tornar-ho a intentar l'ednema, aixo si en cotxe, per guanyar temps fins a Tsengel (uns 80km). D'alla un dia despres intentaria fer cami cap al parc nacional.
Els paissatges dels tres dies d'allo mes espectaculars. Sortint de Tsengel un bon riu va ressegint una pista, que en el primer tram esta ple de yurtes kazaques. Despres prats ja amb la herba mig cremada pel sol, en un dia que a les 20:00 del vespre el meu termometre a uns 2000m d'alsada ja marcara menys de 10 graus i dos dies despres 1 grau a les 7 del mati dins de la tenda, senyal inequivoca de que l'estiu arriba a la seva fi.
La primera nit la faig a uns 13km de l'assentament de Sirgal, al final del llac del mateix nom. El paissatge es espectacular. D'on soc al llac hi ha mes d'un km en linia recta de terreny mg rocos i forsa pelat. a l'altre banda, s'intueix igual primer per despres veure al fons boscos alpins que s'enfilen cap a muntanyes de mes de 3000m acabades amb petites (o no tant petites) glaceres permanents.
El segon dia me'l passao orientant-me i creuant rius. Fins a 3, que m'obliguen a descalsar-me i mullar-me fins a mitja cama per creuar trams de 50 o mes metres. M'acabo perdent en una pista que du dins d'una vall que es perd a Xina... Hi ha un riu que he de creuar i no hi ha manera, a la fi, pero trobo un pontet i a l'altre banda, una familia kazaca m'acull al seu campament. Compartim la tarda amb fotos a doixo per tota la familia i planto la tenda entre els seus gers.

L'endema al mati toca fer camp a traves per tard o d'hora tobar la pista bona... Vaig trobant pistetes i senguint la direccio que em toca (cap a l'est i allunyant-se una mica del llac) vaig tirant fins a trobar-me (sempre t'hi acabes trobant) en el que semblava (i era) la pista bona. Una vall nova i tot de yurtes kazaques. D'una em criden i apareix una noia fransesa. M'explica que ella i el seu marit van estar convivint amb aquesta familia tot un any (hivern inclos) i que ara, cada estiu hi tornen a visitar-los. Aprofito per preguntar si sap si tenen aguiles i ells no pero els veins si, i fem cap per veure-les. Em demanen 5000 Torogs (2,5 euros) per veure-la. Ho accepto i faig al guiri amb un ocellet de mes de dos metre d'ala a ala sobre el meu bras. Acabo el dia passat el Xaar nuur o Karakol en kazak, l'ensessim Karakol que conec en llengues turquiques. Em planto a quarts de vuit del vespre quan comensa a fer fred i em toca... creuar un riu. Definitivament no es el moment de refrescar-me els peus i veient la imposibilitat de creuar-lo sense mullar-me faig cap als gers que hi ha al costat del riu. Una familia d'allo mes simpatica m'acull, i passem junt el vespre al seu ger. Al aixecar-me em pregunten si no he tingut fred pel vent (que ha bufat de valent durant la nit), els hi comento que no, que tinc un bon sac, pero que el soroll del vent no m'ha deixat dormir... Es fan un fart de riure. M'acomiado del cap de familia quan ell surt a controlar el ramat, abans pero s'enriu del meu primaloft mentre em mostra orgullos el seu gorro de pells i la seva jaqueta. Ens fem unes fotos, i cada u segueix el seu cami, jo descalsant-me per creuar el riu i ell a cavall a controlar el bestiar.
Comenso el dia be. Per un dia baixada i vent de cul !!! La cosa es torsa una mica al afrontar un portet que em dura fins als 2600m d'alsada i el dia mig tapat i vent de cara que em trobare a l'altre banda. Aixo si, pero al final arribo a Olgii, amb gairebe 100km a les cames imes 1000m de desnivell positiu acumulat.
Avui ha estat dia de descans i burocracia. L'extensio del visat m'acabava el 6 de Setembre i volo el 7, ara ja tinc 10 dies mes per sortir del pais. Tinc algo de menjar pel cami, i dema posare rumb a Khovd.

divendres, d’agost 15, 2008

Canvi de plans !!!!

Aquest post es tansols per notificar-vos que he decidit fer un petit canvi en la ruta original. Ara em tocaria comensar a tornar cap a l'est, primer a Khovd, despres Altai, Uliastai, Tseterleg, Kharkhorin (antiga Karakorum) i d'alla a UB.

Tantmateix he acumulat una mica de retras i alhora el tram Khovd - Altai es de desert rocos monoton i el darrer tram, de turonets esteparis tambe forsa monotons. Per aixo he optat dema per anar... Mes a l'oest !!! Si, aqui al costat hi ha una preciositat, anomenada parc nacional de Tavan Nogd, plena de llacs, cetrers kazaks i pics de mes de 4000m. Aixi doncs fare una ruta circular de 4 o 5 dies abans no tornar a Olggi d'on continuare cap a Khovd i d'alla transfer en cotxe fins a Altay. D'alla en bici fins Kharkhorin on segons quan arribi veure com continuo, si pedalant o en cotxe, cap a Ulaan Bataar.

Apa-li, fins la propera !!!

Xavi

dijous, d’agost 14, 2008

Visions mongoles II. Els Gers

Ara que duc mes d'un mes a Mongolia ja puc parlar una mica amb propietat dels Gers, les tendes nomades en que viuen els mongols. La LonelyPlanet du una descripcio forsa detallada de com s'estructura, i m'he dedicat a anar contrastant fins a quin punt tenia rao o no en les descripcions que feia, que ja puc dir ara que eren molt acurades.

Per comensar, dir que sempre orienten el Ger al sud, i que aquest esta, teoricament dividit en dues parts. La dels homes i el de les dones. Mirant al Sud, la part masculina, pura, es la de la dreta del Ger i la femenina, la impura, la de l'esquerra.

Tal com s'entra a la dreta ( a l'esquerra mirant el sud) hi ha la zona de cuina, amb prestatgeries amb els plats i estris per cuinar, mentre que entrant a l'esquerra la zona on s'emmagatzemen les selles i altres estris pels cavalls. A Continuacio, a les dues bandes hi ha els dos llits, un a cada banda, i a continuacio dels llits, dos mobles d'una alsada d'un metre aproximadament. El que queda entrant a l'esquerra, a la banda dels homes, hi te, a sobre, el decodificador de la parabolica i la tele, mentre que el que queda a l'altre banda hi te un petit altaret amb fotos del Dalai Lama i/o altres representants religiosos budistes aixi com fotos de tota la familia. Al fons al centre i oposat a la porta entre els dos mobles, encara se n'hi troba un altre moble.

Al mig, i alineat amb la cupula del Ger, que es una pesa rodona en base i com ovalada per fer forma de cupula, si troba l'estufa que alhora fa de cuina. A sobre d'ella si posa l'especie de bol de ferro colat en el que es cuina. Al costat de l'estufa en direccio nord, oposat a la porta, a vegades hi ha una tauleta baixa on deixar el menjar i la tetera amb el te salat mongol.
El tros que queda entre aquesta tauleta, el llit de l'esquerra segons s'entra i el moble de la tele, es la zona que es considera noble, i on, el convidat, en aquest cas jo, es invitat a seure's.

En un principi, els homes sempre es trobaran asseguts, entrant a l'esquerra (mirant el sud a la dreta) i les dones a l'altre banda. Pero he pogut contrastar que aquesta distribucio no es del tot rigida. Encara que aqui discrepi amb altres viatges com en els malagenys Luis i Jordi.
A l'hora de compartir fotos, etc, les dones passen directament a la banda masculina del Ger i sobretot la tele trenca aquest esquema i tots seuen al terra de la zona noble a veure els olimps.

A fora el Ger sempre s'hi trobara, i m'ha sorpres, la parabolica i la placa solar, i sobre el sostre, una planxa amb formatge a assecar (tenen un formatge dur com una pedra que rosseguen a qualsevol hora), si en fan molt, enlloc d'assecar sobre el sostre del Ger el tindran en una plataforma feta amb fusta davant del ger. Una mica mes lluny, en alguns casos, tindran un tancat pel bestiar, pero no sempre hi apareix.

I en aquests Gers que us he descrit es on paro la majoria dels vespres a demanar-els-hi si puc plantar la tenda, solen respondre que si, i a continuacio em fan passar, entrant per l'esquerra sempre, a la zona noble del Ger, on m'assec al terra o en un tamboret on m'ofereixen te salat i pa, mentre comensem a compartir converses.

Kilometrada 3. Ulaangom - Olgii

Aqui va la quilometrada d'aquest tram per als mes ciclistes ;-)

  • 08/08: Ulangoom - Gers entre port Ulaan Daava i Uureg Nuur (asprox 7 km despres port, 13km abans llac): 60 - 62 km aprox. 1055m desnivell acumulat positiu. Distancia aproximada per haver perdut el compte quilometres aquest dia.
  • 09/08: Gers entre Port Ulaan Daava i Ger al port Bairamin Daava. 51,16km. 635m desnivell positiu i 478m desnivell negatiu.
  • 10/08: Gers Bairamin Daava - 7'6km abans assentament Achit Nuur. 50km 620m desnivell positiu (ascensio port, en 7km), 933m desnivell negatiu.
  • 11/08 7,6km abans AchitNuur - Entrada vall riu abans Olgii. 74,45km 582n desnivell positiu, 465m desnivell negatiu
  • 12/08: Fins a Olgii. 39,74 km. 389m desnivell positiu, 285 desnivell negatiu

dimecres, d’agost 13, 2008

Afotikis IV

A la sortida d'Ulaangom 37 km d'asfalt !!!!
Home al mercat d'Ulaangom
Parada de Gers al mercat d'Ulaangom
El fotograf, fotografiat :-)
Camells al voltant de l'Uureg Nuur
:-)
Gers a uns 13km d'Ureg Nuur
Pujant l'Ulaan Daava



Arribant a Olgii
Cami d'Olgii
Achit Nuur
Pou d'aigua prop d'Achit Nuur
Esos locos con sus locos cacharros Biaxant el Bairamin Daava ells, empenyent bici jo.

Cap a Olgii

Els dos dies a Ulaangom van passar entre passajadetes i fotos al mercat (sindria i iogurt bonissims), actualitzacio del blog als cybers i bones menjades i converses amb en Luis i en Jordi dos malagenys que havien anat a petar alla tambe en bici tot i que seguint una ruta mes al sud per evitar el desert. Un cop recuperat, pero, era hora de tornar a la carretera i posar rumb a Olgii, 250km escaigs que es preveien durs, estava advertit pel Marko qui havia fet la ruta anteriorment i amb qui mantinc contacte per xat regularment. Havia decidit seguir la seva ruta i en ves d'anar per Tsagaanuur fer la ruta mes curteta a traves del llac Achit. Pero estava advertit, al port Bairamin ell havia fet 5 hores de pushing bike.

Mentalitzat en que tocaria patir surto el dia 8 d'agost en direccio Olgii. Surto tard, ja que he quedat amb el Jordi perque em foti un repas a la bici, es bon mecanic; i despres encara carrego piles menjant be. Son quarts de dotze quan em poso a pedalar. Els primers 37 km son un plaer, asfalt despres de 8 dies !!!!! pero despres comensa la festa. El primer port serios. L'Ulaan daava. El vaig fent xino-xano i primer paro a fer-la petar amb uns australians en 4x4 i despres amb dos germans francesos, ella visquent a Mongolia i ell de vacances visitant-la. Els hi ensenyo el compte quilometres que aleshores ja marca mes de 1700km, ens fem unes fotos i continuo... Alguns quilometres despres m'adono que no tinc el compte quilometres !!! Amb les preses se l'han quedat !!! Segueixo pedalant amb l'espera que se n'adonin i me'l tornin... Veient que no es aixi, paro, trec l'altre que duia per si de cas i continuo. Faig els darrers quilometres del port empenyent la bici, no es que sigui massa dur pero estic cansat. Acabo la jornada poc despres del port en direccio al llac Uureg acampant al costat d'un ger. Sopo amb ells mentre veiem la inaguracio dels jocs olimpics, especialment la desfilada de paisos... Mongol no surt , pero mira Spana!!!!. En Gasol, basket, Nadal, tenis, si, si , em diuen, els coneixen. Espero una mica a que surti Mongolia, que no surt i no acabo d'entendre l'ordre d'aparicio dels paisos... Com que estic cansat me'n vaig a dormir.

L'endema arrenco direccio a Uureg Nuur on arribo uns 13km despres.... Pel cami, mentre creuo el pedregal d'un riu sec, veig un camio mastodontic per la pista que vaig a cercar (com sempre he pedalat fora pista al desviar-me abans d'hora per por d'equivocar-me). Des de la finestra del copilot surt un cap amb una camera de fotos. Em saluden com cal: Are you crazy? Un cop creuat el riu, ens saludem (son francesos),ens fem unes fotos i cada u continua pel seu cami. Que si els atrapo estic convidat a menjar amb ells. No els atrapare. Recorro tota la ribera oriental del llac i disfruto del paissatge, arid, que contrasta amb el blau del llac. Pels voltants, ramats de camells pasturant. Arribo a una deu d'aigua dolsa (el llac es salat) a la ribera sud, i mentre carrego aigua, un mongol m'invita al seu ger. Amb la familia estant veient la cursa de ciclisme en ruta dels jocs olimpics. Em miren, miren la tela, la senyalen i diuen: pakhko!!! No hi ets !!! No, soc a Mongolia en pistes sense asfalt i amb bultos a la bici... i ens posem tots a riure.... Duen 6h i poc de cursa... i aquestes besties van a mes de 30km/h aixi que no pot quedar massa perque acabin. Em quedo i veig com en Samuel Sanchez guanya la cursa. Acabada, toca tornar a pedalar. Arrenco direccio al port de Bairamin, com sempre m'he passat de llarg el trencall pero ha servit per carregar aigua i veure la cursa... Agafo una pista secundaria que pesca la bona que va cap al port i en menys de 10km ja soc en la bona direccio. L'inici del port se'm fa dur, i mes per les rampes que hi ha, no piquen tant, crec. Comenso a empenyer la bici i quan arribo a uns Gers als voltants de les 20:00 demano per plantar la tenda. Estic trinxat i tinc fred. Em poso a sobre la termica HH i una Grifone gruixudeta que tinc pero segueixo tremolant... Quan veig que el Suunto, que me l'he tret fa una estoneta marca 18C em preocupo. Algo no rutlla dins meu. Monto la tenda, sopo (als Ger nomes hi ha quatre germans, el gran d'uns 18 anys i no m'ofereixen res, pero ja va be, no tinc ganes de relacionar-me, avui) i em poso a dormir. Son la una i pico de la matinada que em desperto amb una suada descomunal. No hi ha dubte, estic emfebrat. Decideixo dormir tal com puc i no m'also fins passades les 8:00 del mati... He dormit 11h. No estic fi del tot pero s'ha de tirar endevant. Duc jalar per 4 dies, no mes.

Encaro el port empenyent la bici... Al poc em trobo 4 xalats italians del Mongol rally amb fiats panda baixant per la infame pista... Al veure em comfesen que es creien que no hi havia ningu mes sonat que ells. Ens fem les fotos de rigor i continuem cada u per la seva banda. Continuo empenyent la bici. Com canvia anar amb o sense trailer !!! Amb el carro, fer 2 quilometres empenyent una hora ja es un gran que !!! Quan comenso a estar trinxat em creuo amb un xaval a cavall. El nano lliga el cavall a unes pedres i sense que li demani m'ajuda a empenyer durant una estona. Abans d'acomiadar-nos li donc aigua i una postal de record per l'ajuda i continuo... A les 5h arribo al primer portet. He fet uns 6km i 589m de desnivell acumulat.L'Ovoo que hi ha (pila de pedres amb ofrenes) es petito per la magnitud del port. Encara no soc a dalt de tot. El port pero afluixa molt i a trams ja ho puc fer en bici. Poc despres, al km 7,76, ara si arribo a dalt de tot. L'altimetre marca 2479m. Emprenc la baixada. Arribo al poble de Khotgor una hora i pico despres.... M'adono que he perdut la bossa de 4litres d'aigua a la baixada, la duia a fora lligada amb pops. Mala sort... M'acosto a un Ger i demano aigua. Us?... L'home en veure el bido em respon, Su? Bingo, he trobat el primer Kazakh. Feia temps, 4 anys, que no sentia la paraula Su. Carrego el bido, pregunto on esta la pista principal cap al Llac Achit que sembla a tocar (pero falten mes de 35km) i segueixo creuant desert direccio al llac. Espero arribar-hi abans no es faci fosc i aixi carregar aigua... Pero sempre apareix Murphy i punxo a les vuit del vespre... duc prou aigua com per sopar i passar la nit i no queden, a ojimetro, mes de 5 - 7 km fins al llac. Busco on plantar la tenda en mig del pedregal on em trobo i a descansar, que el cos encara no esta fi.

El quart dia comensa canviant la roda punxada i continua carregant aigua en un pou al costat del llac... Continuo pedalant aprop del llac i em creuo amb alguns xalats mes del rally, aquest cop anglesos. Per la tarda, deixat el llac enrera torno a pedalar per pistes en tram semidesertics. Em pasa un cotxe que para i se'm foten a parlar en catala. Com sabieu que era catala? Les noticies corren i estaven avisats d'un catala sol en bici i per deduccio al veure'm han sapigut que era jo. Son una familia de Sabadell, la fem petar una estona, em passen aigua (aqui el Marko m'ha fallat i dient-me que water no problem) no n'havia carregat suficient i continuo. Cap a les 18:00 veig que no arribare a Olgii com volia i el cos no dona per mes, l'estic apretant de valent en la situacio que estic, pero em trobo en mig d'un pedregal inmens sense aigua. Al fons, uns 12 - 15km hi ha una vall per on sembla que es posi la pista i s'hi veuen arbres i sobre el mapa m'hi marca un riu.... Si hi puc arribar... Son les 20:00 tocades que hi arribo. Hi ha un petit assentament kazakh fet de xavoles i demano per plantar la tenda. Criden la criatura que parla rus i li pregunto si Moshna Palaka al que em responen que si, que puc plantar la tenda. La planto, sopo, i a dormir... fins la una de la matinada que em desperta els fars d'un cotxe i el seu claxon. Obro la cremallera de la tenda i em trobo a un xaval que em pregunta si vull menjar o prendre vodka. Que no veus que estic dormint? Ia drug, no problem Que es amic, cap problema... Ve de Kazastan em diu. Es pesat com ell sol, amb amics com aquest no calen enemics!!! Al cap de 5 minuts i al veure que no el convens que vull dormir (no se si m'ofereix o em demana vodka i ciguerrets) tanco la cremallera. Ho enten, no m'empipa mes i em deixa dormir.

M'also l'endema i em sembla que estic millor. Comenso a pedalar per un tram que em recorda l'etapa que vaig fer pels Balcans d'Elbasan a Korca o quan al Pamir reseguiem el riu Panj entre Khalaikhum i Khorog... Muntanyes arides on pel mig i discorre un riu... Faig alguna foto i pedalo. Em trobo uns anglesos d'una ong i uns belgues amb moto, venen des de Belgica hi han fet la Pamir Highway fent el tram Tadjik del corredor de Wakhan, no se si s'adonen de com se m'espolen els ullals i se'm fa la boca iagua quan em comenten aixo ultim.... A veure si l'any que be faig algo per alla... Tot el corredor vull fer i si pogues sortir per xina a traves del Wakhir pass. Ens acomiadem i segueixo. No estic be, el mati el cos m'ha enganyat i em costa moltissim pedalar... Uns quilometres mes endevant em trobo amb una familia mongola que esta de vacances a qui a l'oest. La faig petar amb ells, i quan em pregunten com estic , els hi responc que plokha, malament. Que una mica malalt. La dona em fa asseure al terra i em fot un massatge apretant-me les conques oculars,orelles i altres parts del cap... Em diu que ara anire millor... I te rao, als pocs quilometres de pedalar, sense ser una meravella, trobo que vaig millor i aixi vaig tirant fins a arribar a Olgii.

Avui estic algo millor, tot i que sento que no recuperat del tot, tot i que he dormit unes onze hores. Ara caldra acabar de carregar piles i un cop estigui be, continuar endevant.

De bojos el mon n'es ple

Aquest post es una mica autojustificatiu. Cansat de sentir dir que estic boig, vull demostrar-vos que en cas d'estar-ho no soc l'unic ni de bon tros. I dic en cas d'estar-ho, perque perdoneu-me que cregui que els boixos sou vosaltres, encadenats a carreres professionals i hipoteques.

Aqui va un petit resum dels altres boixos que m'he creuat per Mongolia fins al moment.

Camions d'expedicio: Un camio frances, un camio alemany i un camio de matricula holandesa d'una gent (holandesa, australiana, australiana d'origen rumanes, catala i un altre) que realitzen un reportatge sobre la vida nomada.

Esos locos con sus viejos cacharros: Un cas apart son tots els participants al Mongol Rally. Un rally no competitiu i amb aportacions a projectes benefics que surt de diversos punts d'Europa i acaba a Ulaan Baatar. El motor dels cotxes ha de ser d'un litre com a maxim i nomes es pot sobrepassar si per cada centilitre aportes 100 lliures mes en projectes solidaris. Et creues amb cotxes tronats per tot arreu, amb mencio especial als italians amb Fiats panda que em vaig trobar a mig port de muntanya, i a un madrileny que duia un cotxe mes gran 2l, pero amb el parapent i paramotor a dins per anar volant i filmant des de l'aire de tant en tant.

Altres expedicions en 4x4, furgo, etc: Melbourne to Moscow, un grup de 5 4x4; Ireland to Mongolia, 2 furgos, una furgo francesa fent la Vie de la soie (ruta de la Seda) tot i que , per aqui hi passava alguna variant?; etc.

Motos: 2 Belgues en quad, 2 belgues en moto des de belgica, un frances.

Bicis: Els primers dies: 2 croat, Croacia - Beijing; La Dorothee, ja n'havia parlat, des de Viena; dos francesos a Moron fent la part central de Mongolia, un frances en solitari tambe a Moron i tambe movent-se per la part central de Mongolia; i finalment i mencio especial al Luis i el Jordi (malaguenys els dos tot i el nom) trobat a Ulaangom, oest de Mongolia i filmant un documental sobre els nanos mongols.


Be, espero haver-vos convensut de que no soc l'unic boig que es mou per aqui a Mongolia. :-)

dijous, d’agost 07, 2008

Afotrikis 3




Guanz al mig del desert entre Zuungobi i Ulaangom

Fent amics a les afores de Zuungobi

Dunes !!! Aixo no es desert?



Far West? No, Mongolia !!!


Pista sorrenca. No va ser ni molt menys el pitjor tram




Eclipsi parcial de sol
Cuidado forastero... :-) Home a Tsetserleg


Munyint el yak. Guanz a 30km de Tsetserleg



Ger a les afores Tsagaan Uul


L'Anatoli i la Valentina preparant el dinar
Dalt d'un port. Fotos fetes per uns turistes francesos que es van parar a saludar-me
Riu Delger. Molt maco pero sense pont per creuar el riu.



Uushigiin Uver.


Llac Khovsgol





Kilometrada 2. Moron - Khatgal - Moron - Ulaangom

Aqui van els quilometres des de que vig arribar a Moron:

  • 25/07: Moron - Khatgal:107km. 4 ports. 1123m desnivell positiu acumulat
  • 26/07: Khatgal - Khatgal: 25km aprox al voltant del llac Khovsgol
  • 27/07: Retorn a Moron en cotxe. No cal pedalar dos cops el mteix cami
  • 28/07: Moron - Ushiigiin Uver. 66,45 km en total entre perdues de cami i pistes retrocedides (veure post previ).
  • 29/07: Ushiigiin Uver - Guanz 15 km passat Burentogtokh. 90,5km
  • 30/07: Guanz - Gers a 8km de Tsagaan Uul. 51,5km, 889m desnivell acumulat. 2 ports pel cami
  • 31/07: Ger - Ger Guanz 30km abans Tsetserleg: 81,5km
  • 01/08: Ger Guanz a 30km de Tsetserleg - Ger 20km passat Kharboom.. 88,8km. 500m desnivell acumulat
  • 02/08: Ger 20km passat Kharboom - Ger 18 km abans Tes: 91,4km. 880m de desnivell positiu. 4 portets. 9h31' de pedaleig real. Comensen les pistes sorrenques.
  • 03/08: Ger abans Tes - 33km abans Baruunturuun: 103,64km. 9h20'.550m desnivell.
  • 04/08: 33km abans Baruunturuun - Ger 5 km passat Zuungobi. 96.22km. Pistes mes sorrenques, tempesta de sorra.
  • 05/08: Ger 5 km passat Zuungobi - trencall Malkhin-Ulaangom (a 30km aprox Ulaangom): 115,89km. Mes sorra enmig del desert. Al trencall de Malkhin hi arribo a les 20h amb la roda punxada i un radi petat i paro un 4x4 que em dura fins a Ulaangom.

dimecres, d’agost 06, 2008

De la Taiga al desert

Havent tornat del llac Khovgol era moment de posar rumb a l'oest, cap a Ulangoom.
La nit abans de deixar Moron comparteixo taula i vodka (si, no me'n vaig poder escapar) amb un professor de biologia de l'universitat nacional de Mongolia. M'explica com arribar a Uushiigiin Uver, un lloc de l'edat de bronze on hi ha plantats unes especies de menhirs. Esta uns 20km a l'oest de Moron i tinc intencio de visitar-lo abans no encarrilar cap a Ulangoom.

L'endema em poso en solfa i faig cap a Uushiigiin Uver. Hi arribo amb mig mati perdut i mes de 35km a les cames. El mon de les pistes m'ha jugat una mala passada i he tirat massa al nord oest enlloc de l'oest. Arribo al Ger camp (Gers per turistes amb restaurant i lavabos, dutxes, etc) que hi ha el costat i em trobo a una colla de francesos que m'inviten a taula. Demano el mateix que ells i fem petar la xerrada. Es el dia frances, abans de deixar Moron em trobo a un ciclista frances a l'hotel on m'estic i mes endevant dos mes, es mouen pel centre del pais i son els darrers ciclistes que he vist. Parlo mes frances en un dia que en varis mesos, be, aixo de parlar.... Xapurrejar. Havent dinat poso rumb a l'oest. La carretera principal va per l'altre banda del riu pero em diuen que hi ha pista per aquesta banda. No cal doncs que torni enrera a Moron. Hi ha pista, si, pero no hi ha pont i el riu es infranquejable. Les vistes que em depara el riu son precioses pero m'obliguen a girar cua. Torno al Ger Camp, els francesos flipen al veure'm, sopem junts i a dormir. Dia perdut.

L'endema(29/07) reculo a Moron i, ara si, emprenc rumb a Ulaangom. El dia passa sense entrebancs i acabo plantant la tenda al costat d'un Ger que fa de Guanz a peu de carretera. Uns quilometres abans l'he feta petar amb un xaval de Burgos, l'unic espanyol que m'he creuat des de que vaig deixar UB.

L'endema m'also ja de bon principi en mal peu. La roda del davant esta punxada. La reviso i sembla que s'ha pinsat per la valvula tot i que la duia ben inflada. No comenso a pedalar fins les 10 tocades, continuo el dia amb la segona tempesta de torn, que m'enganxa a mig un port passada la poblacio de Burenkhaan. Arribo a dalt del seguent port de la jornada i em creuo amb un 4x4 del quals surt una parella de rusos. L'anatoli i la Valentina. L'Anatoli em pregunta si tinc presa.. Ja dono el dia per perdut i aixi que li dic que no. Fa un te? Ok. Quan espero que em tregui el termo, va i treu fogonet, caixes de menjar, cadires... La Valentina m'ha comentat que es hora de dinar, em diu. Apa-li, a dalt del port i mentre es torna a tapar menjem: Carn enlleunada barrejada amb algo que s'infla amb l'aigua bullida pero que no identifico, embutit, pa, galetes i xocolatines de Novorsibirks, on viuen, les quals me les donen totes perque em donin energia durant el viatge. Em comenten que estan jubilats (ell 64 i ella 62), ell doctor en enginyeria aeronautica i ella matematica. La filla, doctora en geologia ha estat dos mesos a Espanya. La fem petar i practico el meu po-rusky chut-chut i quan torna a ploure ens despedim. Ells direccio est i jo direccio oest. Quan estic aprop de Tsagaan-Uul m'acosto a un campament nomada i els hi demano de plantar la tenda, m'inviten a te, menjo algo i un altre dia fet.

Comensa una altre jornada (31/07) arribant ben d'horeta Tsagaan Uul on aprofito per carregar aigua, i comprar alguna coseta. Toca fer direccio Tseserleg (atencio no el Tseserleg capital d'aimag, pels qui mireu als mapes). Pero primer m'indiquen malament i despres soc jo qui prenc la pista equivocada. Per sort, encara que sigui donant certa volta puc retrobar la pista bona a traves d'una secundaria. Pero trobar aquesta secundaria costara. Quan als mongols els hi demanes el cami, acostumats a anar a cavall o per infinitat de pistes o camp a traves, no et mostren on prendre la pista sino nomes la direccio a seguir... Encara que pel mig hi hagi muntanyes infranquejables. Al final m'entenen i m'indiquen la direccio on pescar la pista. A trams, la pista no es res mes que roderes de cotxe mal marcades sobre l'herba, pero varis mongols que em creuo pel cami em certifiquen que vaig en bona direccio. Com sempre, amb la flor a cul, quan comenso a veure que es fa tard, em creuo amb un ger que fa de Guanz. Tswuivan, plantar tenda, fer fotos i a dormir. Queden 30km per Tsetserleg, l'objectiu que m'havia plantejat per aquell dia.

Com que no hi ha dia que no passi algo, l'endema es el dia de l'aigua. Veient en el mapa que 45 km passat Tsetserleg hi ha un poblet, carrego poca aigua (uns 4l) emb intencio de comprar-ne al seguent poble mes i aixi no anar tant carregat. Gran error !!! El poble (Kharboom) resulta ser 5 gers i un parell d'edificis que fan d'escola i algo mes. El riu no m'inspira confiansa ple de bestiar i tinc algun problema amb el filtre d'aigua. Tiro endevant en busca d'un altre riu que hi ha al mapa on probablement hi hagi Gers... si es aixi estare salvat. Podre menjar i veure te d'ells i estalviar aigua pel dia seguent continuar. Pedalo durant la tarda en cerca de Gers mentre de tant en tant also el cap per veure l'eclipsi de sol, parcial on soc. Altre cop estic de sort i si, trobo gers. Em comenten que no cal que planti la tenda i passen el vespre entre rialles, fotos i menjar i beure.... M'intento adormir mentre sento mil i un bitxos que se m'enfilen pel cos i ells encara miren la tele.

I a partir d'aqui els darrers quatre dies... L'aproximacio i estada al desert. No vol dir que no hi hagi pobles pero el paissage es torna mes arid i els prats cada cop son mes clapejat, i el terreny mes sorrenc... Sobretot aixo, sorrenc, amb pistes en les que toca empenyer la bici en baixada de la sorra que hi ha.. Abansar es fa lent i per fer 80 o 90km al dia toca posar-s'hi a quarts de nou i no acabar fins les 20:00 tocades algun dia, totes les nits plantant la tenda al costat de Gers excepte una que estic tant cansat que el mes proper a un km de la pista em sembla llunya. A mes, es tard i si m'hi acosto em posare a dormir a les tantes entre el te i menjar i la conversa de rigor. Planto tenda, em cuino una sopa de pasta i a dormir.
Paradoxalment el tram que em feia mes por es el que la pista esta millor. El tram mes proper a Altan Els (les dunes d'Altan, considerades per alguns les dunes mes septentrionals del mon) la pista es prou bona, ara, algun tram de la resta....

I ahir, l'etapa reina, amb poc desnivell. La nit la vaig fer a les afores de Zuungobi, una poblacio posegosa a mig del desert. Uns 5km despres vaig plantar la tenda al costat d'un ger on em van donar te, el sopar el vaig rebutjar tot i explicant que ja havia menjat al poble,d'on vaig sortir per ho pessats que eren els borratxos. D'alla 136 km fins a Ulaangom. Els podria fer amb un sol dia? M'also a les 6:00, per mi les 7:00 ja que havia canviat l'hora el dia abans ja que els tres aimags mes occidentals del pais van una hora enrera que la resta, i poso rumb a Ulaangom. No crec que hi arribi... De seguida em trobo empenyent la bici en bancs de sorra i al cap d'una hora no he fet ni 7 km. De cop pero la pista millora !!! Agafo parcials dels que ni me'n recordava, 18 - 20km/h. Potser si que ho aconsegueixi, sommio amb una coca-cola i la primera dutxa en 8 dies. Pero al cap de dos o tres horetes torna la crua realitat. Bancs de sorra, els tipics bonys tant emprenyadors per pedalar i per si fos poc, a mesura que la pista s'acosta al llac salad d'Uvs (el mes gran en superficie del pais encara que el Khovsgol te mes aigua) les mosquetes i mosquits. I a estones tot alhora:bonys,sorra i mosquits. Cap a les 14:00 paro en un Guanz a mig del desert. Duc 67 km i em diuen que en queden 74. M'oblido d'arribar a Ulaangom. Despres de dinar remprenc la pedalada, la pista millora i torno a fer-me il.lusions, per tornar a empitjorar despres ... Cap a les 19:00 tinc clar que no arribare. A les 20:00 arribo a on s'ajunten les dues pistes que duen a Ulaangom, la que he seguit, i la que mes al sud anava a traves de Malchin (la volia prendre originariament pero com sempre vaig equivocar-me de pista). Estic cansat i decideixo que si passa algun camio foto la bici al camio ... Tot sigui per una dutxa !!!!! A mes, m'adono que he punxat i que m'ha petat un radi de la roda de darrera. Ara si que tinc excusa. I tinc sort !!! Durant tot el dia, en la meva direccio nomes han passat 2 cotxes (en contraria una vintena) pero ara amb les dues pistes ja juntes tinc mes possibilitats i passa... un 4x4 i du baca !! El paro, l'hi ensenyo el radi petat i contra el previst (conductor, mare amb cria al seient del copilot, 3 joves i dos crios al darrera) em fan lloc i em duen fins a Ulaangom on es dirigeixen. Arribo que es de nit. L'hotel on volia anar te disco (no insonoritzada) i a les fosques (no hi ha enllumenat) busco l'altre que indica la LonelyPlanet per dormir tranquil. Tenen habitacio amb dutxa.... Ja em veig 15 minuts sota l'aigua recuperant-me de la pallissa i la ronya de 8 dies... Mi gozo en un pozo, no hi ha aigua calenta (ni aqui ni als altres hotels o punts de la ciutat, m'assebento avui, com a maxim una o dos horetes al dia) i ho ventilo en 3 minuts d'aigua no freda, sino gelida.
Avui jalar be i reparar la bici, ja esta arreglada, dema mes posts (afotikis i kilometrada) i preparar el rumb a les Altai mongoles.

Visions mongoles I. Les ciutats i pobles

Els aimags son esl equivalents mongols a les regions o provincies en que es composa Mongolia. Cada aimag te la seva capital que sol ser la unica poblacio de certa entitat, 10000 - 30000 habitants en tota la provincia. Aixo no vol dir que dins de l'aimag no hi hagi altres pobles i tots siguin nomades, pero la resta de poblet son petits i disten entre si... Uns 30km en zones centrals de Mongolia, i fins a 100 en zones allunyades del nord, l'oest o sur en les regions mes desertiques.



Tota capital d'Aimag s'articula al voltant del carrer principal i la plasa. En ells si troben els edificis principals: seu de l'aimag, oficina de correus, bancs, algun cyber, botigues, etc. I la plasa acostuma d'un tamany descomunal respecte al poble ( Bulgan o Moron en serien exemples pero no tinc fotos) pero un lloc completament desengelat. Pot ser un espai quadrat o rectangular asfaltat o potser amb lloses estil vorera pero es tracta d'un lloc sense vida. On hi ha el bullici no es al centre, sino al mercat, normalment ubicat a les afores de la ciutat pero aprop del centre.



Alla s'hi troba de tot: menjar, roba, eines, material per la vida nomada tradicional (portes i parets pel Ger, estufes de llenya, selles de cavall) i per la vida nomada moderna (televisor, paraboliques, plaques fotovoltaiques...), i fins i tot s'hi troben mecanics de bicicleta :-). S'hi compra, s'hi menja en els guanz (tavernes en casetes petitones o vagons de tren on s'hi pot trobar el triumvirat tipic: Twuivan, Buuz i Khuukgur) i es el punt de trobada de tots aquells que es desplacen pel pais.

En pais on el trasport public es practicament inexistent, el mercat es punt de trobada per aquells qui s'han de moure per les pistes polsegoses del pais. Microbusos i gent que vol omplir el seu cotxe abans no marxar i aixi reduir costos, s'ajunten al mercat a l'espera d'omplir els cotxes amb altres viatgers i a traves de megafonia es va anunciant destinacions i gent que busca cotxe cap a la seva destinacio. Quan esta ple, marxa. Per fer-vos una idea, dir que les capitals d'aimag poden distar entre elles entre fins a 200 o 300 km en segons quines regions del pais i que per les pistes que hi ha un promig de 30km/h ja es pot donar per bo si no hi ha punxades ni paradetes de per mig.

I apart d'aixo poca cosa mes... Algun bloc de pisos d'herencia sovietica, casetes de fusta (al nord on la taiga queda aprop) i tancats amb Gers plantats al mig de la poblacio.



Un cas a part son els poblets que es troben als aimags. Son conjunts de tres o quatre carrerons que no sempre es troben de pas de la pista per on circulo i a vegades cal desviar-se 2 o 3kmper accedir-hi. Alguns dels darrers que he creuat, al nord, en la zonadesertica al voltant de Altan Els, tenen un ambient de Far-west total (i de fer, al llunya oest hi soc, nomes que al llunya oest mongol): Carrers polsegosos (costa definir la paraula centre i costa trobar a vegades el carrer principal) amb alguna cantina on menjar Tswuivan, alguna botiga i gent amb 4x4 o a cavall que es paren a observar i saludar el despistat occidental que arrosega la bici.

I fins aqui la vida urbana dels mongols. La resta Gers a l'estepa, taiga o desert i aviat kazaks a les zones alpines de la serralada Altai, encara mes a l'oest, pero aixo encara esta per veure... d'aqui poquets dies. :-)