Cap a Olgii

Els dos dies a Ulaangom van passar entre passajadetes i fotos al mercat (sindria i iogurt bonissims), actualitzacio del blog als cybers i bones menjades i converses amb en Luis i en Jordi dos malagenys que havien anat a petar alla tambe en bici tot i que seguint una ruta mes al sud per evitar el desert. Un cop recuperat, pero, era hora de tornar a la carretera i posar rumb a Olgii, 250km escaigs que es preveien durs, estava advertit pel Marko qui havia fet la ruta anteriorment i amb qui mantinc contacte per xat regularment. Havia decidit seguir la seva ruta i en ves d'anar per Tsagaanuur fer la ruta mes curteta a traves del llac Achit. Pero estava advertit, al port Bairamin ell havia fet 5 hores de pushing bike.

Mentalitzat en que tocaria patir surto el dia 8 d'agost en direccio Olgii. Surto tard, ja que he quedat amb el Jordi perque em foti un repas a la bici, es bon mecanic; i despres encara carrego piles menjant be. Son quarts de dotze quan em poso a pedalar. Els primers 37 km son un plaer, asfalt despres de 8 dies !!!!! pero despres comensa la festa. El primer port serios. L'Ulaan daava. El vaig fent xino-xano i primer paro a fer-la petar amb uns australians en 4x4 i despres amb dos germans francesos, ella visquent a Mongolia i ell de vacances visitant-la. Els hi ensenyo el compte quilometres que aleshores ja marca mes de 1700km, ens fem unes fotos i continuo... Alguns quilometres despres m'adono que no tinc el compte quilometres !!! Amb les preses se l'han quedat !!! Segueixo pedalant amb l'espera que se n'adonin i me'l tornin... Veient que no es aixi, paro, trec l'altre que duia per si de cas i continuo. Faig els darrers quilometres del port empenyent la bici, no es que sigui massa dur pero estic cansat. Acabo la jornada poc despres del port en direccio al llac Uureg acampant al costat d'un ger. Sopo amb ells mentre veiem la inaguracio dels jocs olimpics, especialment la desfilada de paisos... Mongol no surt , pero mira Spana!!!!. En Gasol, basket, Nadal, tenis, si, si , em diuen, els coneixen. Espero una mica a que surti Mongolia, que no surt i no acabo d'entendre l'ordre d'aparicio dels paisos... Com que estic cansat me'n vaig a dormir.

L'endema arrenco direccio a Uureg Nuur on arribo uns 13km despres.... Pel cami, mentre creuo el pedregal d'un riu sec, veig un camio mastodontic per la pista que vaig a cercar (com sempre he pedalat fora pista al desviar-me abans d'hora per por d'equivocar-me). Des de la finestra del copilot surt un cap amb una camera de fotos. Em saluden com cal: Are you crazy? Un cop creuat el riu, ens saludem (son francesos),ens fem unes fotos i cada u continua pel seu cami. Que si els atrapo estic convidat a menjar amb ells. No els atrapare. Recorro tota la ribera oriental del llac i disfruto del paissatge, arid, que contrasta amb el blau del llac. Pels voltants, ramats de camells pasturant. Arribo a una deu d'aigua dolsa (el llac es salat) a la ribera sud, i mentre carrego aigua, un mongol m'invita al seu ger. Amb la familia estant veient la cursa de ciclisme en ruta dels jocs olimpics. Em miren, miren la tela, la senyalen i diuen: pakhko!!! No hi ets !!! No, soc a Mongolia en pistes sense asfalt i amb bultos a la bici... i ens posem tots a riure.... Duen 6h i poc de cursa... i aquestes besties van a mes de 30km/h aixi que no pot quedar massa perque acabin. Em quedo i veig com en Samuel Sanchez guanya la cursa. Acabada, toca tornar a pedalar. Arrenco direccio al port de Bairamin, com sempre m'he passat de llarg el trencall pero ha servit per carregar aigua i veure la cursa... Agafo una pista secundaria que pesca la bona que va cap al port i en menys de 10km ja soc en la bona direccio. L'inici del port se'm fa dur, i mes per les rampes que hi ha, no piquen tant, crec. Comenso a empenyer la bici i quan arribo a uns Gers als voltants de les 20:00 demano per plantar la tenda. Estic trinxat i tinc fred. Em poso a sobre la termica HH i una Grifone gruixudeta que tinc pero segueixo tremolant... Quan veig que el Suunto, que me l'he tret fa una estoneta marca 18C em preocupo. Algo no rutlla dins meu. Monto la tenda, sopo (als Ger nomes hi ha quatre germans, el gran d'uns 18 anys i no m'ofereixen res, pero ja va be, no tinc ganes de relacionar-me, avui) i em poso a dormir. Son la una i pico de la matinada que em desperto amb una suada descomunal. No hi ha dubte, estic emfebrat. Decideixo dormir tal com puc i no m'also fins passades les 8:00 del mati... He dormit 11h. No estic fi del tot pero s'ha de tirar endevant. Duc jalar per 4 dies, no mes.

Encaro el port empenyent la bici... Al poc em trobo 4 xalats italians del Mongol rally amb fiats panda baixant per la infame pista... Al veure em comfesen que es creien que no hi havia ningu mes sonat que ells. Ens fem les fotos de rigor i continuem cada u per la seva banda. Continuo empenyent la bici. Com canvia anar amb o sense trailer !!! Amb el carro, fer 2 quilometres empenyent una hora ja es un gran que !!! Quan comenso a estar trinxat em creuo amb un xaval a cavall. El nano lliga el cavall a unes pedres i sense que li demani m'ajuda a empenyer durant una estona. Abans d'acomiadar-nos li donc aigua i una postal de record per l'ajuda i continuo... A les 5h arribo al primer portet. He fet uns 6km i 589m de desnivell acumulat.L'Ovoo que hi ha (pila de pedres amb ofrenes) es petito per la magnitud del port. Encara no soc a dalt de tot. El port pero afluixa molt i a trams ja ho puc fer en bici. Poc despres, al km 7,76, ara si arribo a dalt de tot. L'altimetre marca 2479m. Emprenc la baixada. Arribo al poble de Khotgor una hora i pico despres.... M'adono que he perdut la bossa de 4litres d'aigua a la baixada, la duia a fora lligada amb pops. Mala sort... M'acosto a un Ger i demano aigua. Us?... L'home en veure el bido em respon, Su? Bingo, he trobat el primer Kazakh. Feia temps, 4 anys, que no sentia la paraula Su. Carrego el bido, pregunto on esta la pista principal cap al Llac Achit que sembla a tocar (pero falten mes de 35km) i segueixo creuant desert direccio al llac. Espero arribar-hi abans no es faci fosc i aixi carregar aigua... Pero sempre apareix Murphy i punxo a les vuit del vespre... duc prou aigua com per sopar i passar la nit i no queden, a ojimetro, mes de 5 - 7 km fins al llac. Busco on plantar la tenda en mig del pedregal on em trobo i a descansar, que el cos encara no esta fi.

El quart dia comensa canviant la roda punxada i continua carregant aigua en un pou al costat del llac... Continuo pedalant aprop del llac i em creuo amb alguns xalats mes del rally, aquest cop anglesos. Per la tarda, deixat el llac enrera torno a pedalar per pistes en tram semidesertics. Em pasa un cotxe que para i se'm foten a parlar en catala. Com sabieu que era catala? Les noticies corren i estaven avisats d'un catala sol en bici i per deduccio al veure'm han sapigut que era jo. Son una familia de Sabadell, la fem petar una estona, em passen aigua (aqui el Marko m'ha fallat i dient-me que water no problem) no n'havia carregat suficient i continuo. Cap a les 18:00 veig que no arribare a Olgii com volia i el cos no dona per mes, l'estic apretant de valent en la situacio que estic, pero em trobo en mig d'un pedregal inmens sense aigua. Al fons, uns 12 - 15km hi ha una vall per on sembla que es posi la pista i s'hi veuen arbres i sobre el mapa m'hi marca un riu.... Si hi puc arribar... Son les 20:00 tocades que hi arribo. Hi ha un petit assentament kazakh fet de xavoles i demano per plantar la tenda. Criden la criatura que parla rus i li pregunto si Moshna Palaka al que em responen que si, que puc plantar la tenda. La planto, sopo, i a dormir... fins la una de la matinada que em desperta els fars d'un cotxe i el seu claxon. Obro la cremallera de la tenda i em trobo a un xaval que em pregunta si vull menjar o prendre vodka. Que no veus que estic dormint? Ia drug, no problem Que es amic, cap problema... Ve de Kazastan em diu. Es pesat com ell sol, amb amics com aquest no calen enemics!!! Al cap de 5 minuts i al veure que no el convens que vull dormir (no se si m'ofereix o em demana vodka i ciguerrets) tanco la cremallera. Ho enten, no m'empipa mes i em deixa dormir.

M'also l'endema i em sembla que estic millor. Comenso a pedalar per un tram que em recorda l'etapa que vaig fer pels Balcans d'Elbasan a Korca o quan al Pamir reseguiem el riu Panj entre Khalaikhum i Khorog... Muntanyes arides on pel mig i discorre un riu... Faig alguna foto i pedalo. Em trobo uns anglesos d'una ong i uns belgues amb moto, venen des de Belgica hi han fet la Pamir Highway fent el tram Tadjik del corredor de Wakhan, no se si s'adonen de com se m'espolen els ullals i se'm fa la boca iagua quan em comenten aixo ultim.... A veure si l'any que be faig algo per alla... Tot el corredor vull fer i si pogues sortir per xina a traves del Wakhir pass. Ens acomiadem i segueixo. No estic be, el mati el cos m'ha enganyat i em costa moltissim pedalar... Uns quilometres mes endevant em trobo amb una familia mongola que esta de vacances a qui a l'oest. La faig petar amb ells, i quan em pregunten com estic , els hi responc que plokha, malament. Que una mica malalt. La dona em fa asseure al terra i em fot un massatge apretant-me les conques oculars,orelles i altres parts del cap... Em diu que ara anire millor... I te rao, als pocs quilometres de pedalar, sense ser una meravella, trobo que vaig millor i aixi vaig tirant fins a arribar a Olgii.

Avui estic algo millor, tot i que sento que no recuperat del tot, tot i que he dormit unes onze hores. Ara caldra acabar de carregar piles i un cop estigui be, continuar endevant.