Guirijant per la costa del Mar Negre.

Va ser arribar a Varna i la Milly i els seus amics ja m'esperaven per anar a sopar.
Em pensava que em trobaria amb alguna coseta en plan petite comite pero no va ser aixi. La Militsa es una de les membre de la branca de Varna de l'AIESEC, una organitzacio estudiantil dedicada a l'organitzacio de practiques d'estudiants a l'estranger i em vaig trobar sopant amb la Milly, els altres dos couchsurfers que tenia a casa (una parella austriaco-alemana), dues xineses, varis rusos i ruses i uns quants bulgars locals. I jo alla al mig, amb 120km a les cames i luciendo maillot ciclista, i fent escapadetes de tant en tant a controlar la bici que n estava a la vista des d'on sopavem.  No cal dir que varis d'ells/es em van sometre a un profund interrogatori mentre demanava el sopar: tarator, shopska i mussaka. I aixo gairebe sense consultar el menu. Un dels nois bulgars alucina de que conegui la gastronomia del pais. Passem el vespre xerrant i son mitja nit tocades que hem de fer cap a casa la Militsa. El problema, que viu a les afores de la ciutat. La Vasi , una bona amiga, em comenta que no em preocupi. Que em deixaran a l'inici d'un dels principals bulevards de la ciutat i que l'unic que he de fer es pedalar durant 4 o 5 quilometres pel mateix carrer. Em deixen a l'inici del carrer i ells se'n van a buscar el cotxe... Em conec aquestes situacions. Uns que agafen el cotxe, altres que no , i al final mitja hora fent petar la xerrada davant del cotxe. Com em passi de llarg la cas de la Milly l'haure beguda. Els hi dic que arrancare quan ells hagin tirat endevant amb el cotxe. Deu minuts mes tard em saluden des del cotxe. Ells ja han sortir. Ara nomes cal que jo no em perdi. El carrer esta ben iluminat i  comenso a pedalar com un boig per arribar a casa la Milly. De cop una bifurcacio.. i dubtes. Tiro per la dreta. Segur que sera per aqui? No les tinc totes i mes quan el bulevard es torna carretera i semblo a fora de la ciutat. M'han dit que el bloc de pisos on viu la Militsa esta davant d'un supermercat Kaufland. tinc els meus dubtes i paro a una gasolinera a preguntar si vaig en la bona direccio pel Kaufland. Si, mes endevant, em diu el xaval tot flipant al veure'm amb la bici. Pocs metres despres torno a entrar al centre urba de la ciutat i davant una parada d'autobus tota una troupe: Milly, Sebastian i Sabrina (els CSers) i la Vassi i el Krassi (dos amics de la Milly). Comencen a fer crits i vots d'alegria al veure'm arribar. Jo, respiro tranquil.
L'endema al mati costa arrencar. El problema de CSing es que avegades no pots dur el ritme que t'agradaria perque t'has d'adaptar al teu hoste. I la Milly es una mica gandula. Cap a les 10:00 estem esmorzant i a dos quarts de dotze soc al centre de Varna. El primer objectiu anar al monestir d'Aladja i despres el museu arqueologic  i passeig pel centre. Perdo mes d'una hora buscant un punt d'informacio turistica existent a les dues guies que duc (Bradt i Lonely Planet) pero inexistent sobre el terreny. No se com arribar al monestir i al final, guirijada total, agafo el bus turistic. Mes que turistic es de paradeta en resorts destrossa-platges i fa una volta de mil dimonis abans no arribar-hi. Hi arribo,  em passejo entre les cel.les excavades en la roca, en visito el museu i torno cap a la ciutat. He perdut massa temps i a mes el dia es curt. S'ha d'estar a casa a les 17:00 per cuinar !!! que la parelleta ens vol ensenyar un plat tradicional alemany: Pilotes d'espinacs !!!!  M'ho d'allo mes be amassant la pasta amb que es fan les boles (pa, llet, espinacs, formatge, ou...).. vaja, que em costa reprimir-me per no comensar una guerra de pilotetes. Tanmateix tinc un sentiment agredols. No he tingut temps de visitar tot el que m'agradaria. Havent sopat i quan la gent ja dorm, desplego el mapa amb l'intencio de restructurar una mica les seguents etapes. Tinc apuntat que les seguents son una fins a Nessebar, uns 100km, una altre fins a Burgas (uns 35km) i de Burgas a Sliven per Yambol uns 90, 100km. Si es aixi, puc enllasar les etapes de Nessebar amb la de Burgas i estar-me un dia mes a Varna. Bingo !!!!! pero, no, no podra ser. Me n'adono que el quilotratge Burgas - Sliven es incorrecte. Esta comptat per la carretera principal i jo vaig per una secundaria per parar a Kabile, prop de Yambol on hi ha unes runes tracies i romanes. Passant per alla ja surten al  voltant de 120km. Queda descartat empalmar dues etapes. No podra ser. M'haure de perdre el museu arqueologic.

L'endema encara costa mes arrencar i no es fins les dotze tocades que deixo Varna. Vaig justet de temps per arribar a Nessebar, pero s'intentara. No duc ni vint quilometres pedalats que pateixo una punxada. La primera del viatge, pero en el pitjor dia. Paro a canviar la roda i la manxa no m'acaba d'inflar del tot be. Inflo prou la roda esperant fotre-li el xorro d'aire definitiu a la que trobi una benzinera Aquesta arriba poc despres. Quan el noi em pregunta a quantes atmosferes vull la roda se m'escapa un dos  enlloc de dve; se'm queda mirant i diu: espanyol? Havia viscut prop de Madrid durant tres anys. M'agradaria escoltar-li mes histories pero avui toca anar per feina. Continuo pedalant per una carretera ultra-transitada i comenso a patir per si arribare a Nessebar com tenia previst. Tot i ser la carretera de la costa, te algunes pujadetes mes que considerables i  abans de Nessebar hi ha un portet de muntanya, tindre temps de fer-lo? Quan arribo a l'alsada d'Ozpor, l'enessim poble de costa destrossat pel turisme comenso a dubtar-ho, pero m'arrisco i continuo tirant. Uns deu quilometres mes endevant comenso a dubtar de que l'hagi encertat. La carretera, tot i ser la principal e la costa, es torna estreta ... com em caigui la nit a sobre a mig del port, amb el transit de camions i autocars que hi ha aqui, sera gairebe un suicidi. Per sort, son al voltant de les 18:30 quan trobo un trencall: Irakli beach. Coneixent-los, segur que en aquesta platja hi haura algun lloc on estar-me. Deixo  la carretera principal i agafo la que du a la platja. Hi arribo i no hi ha cap hotel pero si dos campaments de bungalows i un camping. Els bungalows estan plens i no duc tenda, pero el propietari d'un dels camps de bungalows es alhora  el propietari del camping. I s'enrolla. Em deixa vivaquejar aprop dels bungalows i utilitzar les dutxes i lavabos del camping... de franc. Ja que hi soc, abans de passar per la dutxa faig un banyet vesperti al Mar Negre amb la platja practicament buida. Nomes es veu alguna gent acampada al final de la platja. Em dutxo, sopo en un xiringuito  i a dormir sota les estrelles.

M'also l'endema i havent esmorzat poso direccio Nessebar. Pateixo. La carretera es estreta i els camions em pasen a dos pams de la bici com a maxim. Dos hores i poc despres arribo a Nessebar. L'he encertada de ple havent parat a Irakli. Hauria arribat practicament a les fosques. Em dirigeixo cap a la ciutat vella i .... quina decepcio!!!  Sera patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, i suposo que d'octubre a maig es deu poder   gaudir dels seus carrerons i esglesies. Pero en plena temporada turistica les parades de souvenirs i gelats ocupen tota la ploblacio. No  es pot gaudir de practiament res entre la gernacio que hi ha. Visito un parell d'esglesies i el seu museu i tiro milles cap a Burgas on hi arribo poques hores mes tard.

La ciutat esta en plena esfervesencia. Avui comensa el festival de musica Spirit of Burgas amb The Prodigy i Gorillaz com a caps de cartell. Paso del festival. Trobo allotjament en un hotelet forsa centric i tinc la sensacio de tenir molta sort. Es la darrera habitacio i darrera meu varis joves entren buscant habitacions. Sembla que tots els hotels de la ciutat deuen estar plens. Passo el vespre passejant pel centre peatonal i descobreixo l'esglesia armenia. Al davent d'ella un Katkhar en una sola base pero partit en dos a la part superior... l'eterna divisio de la diaspora armenia:  els que es van quedar a l'armenia oriental i els supervivents foragitats de l'armenia occidental. Acabo el vespre en un internet cafe preparant articles. I un correu de'n Gregori Luri amb qui m'estic escrivint arran de la meva visita a Sveshtari. No te'n vagis de Varna sense veure les restes de la necròpoli calcolítica que hi ha al museu, em comenta. Ahhh, quina rabia. No es que m'hi hagues quedat un dia mes a Varna d'haver llegit el missatge abans, pero em reafirma en la gran errada de no haver prioritzat el museu sobre el monestir d'Aladja. Torno a l'hotel i me'n vaig a dormir. L'endema sera un dia llarg. Fins a Sliven passant per Kabile. Toca descansar.