Plovdiv

Vaig arribar a Plovdiv el 18 d'agost  al vespre. Una trucadeta i en cinc minuts en Varujan em venia a recollir. Sabia que a Bulgaria hi havia una comunitat armenia de certa embergadura i era objectiu confes del viatge poder coneixer algun bulgar-armeni.
Encuriosit, el Varujan em va preguntar perque volia coneixer algun armeni. Li vaig explicar que havia estat dos cops a Armenia i tenia certa predileccio per aquell pais.  La sorpresa va ser la seva resposta, que en cap moment me l'esperava. Be, no soc el tipic armeni, soc pobre i no massa llest. Touch. Tota la pressio de la comunitat armenia, tancada com es, sobre d'ell?  No ho se. Dos dies despres descobrire l'esglesia armenia i la seva escola despres d'haver visitat una de les cases museus d'estil renaixament nacional que hi ha a Plovdid. Precissament, la casa d'un armeni, Hildian, aquest si, comerciant ric.  M'estic una estona fent el tonto pel pati de l'escola i davant l'esglesia, sento veus per dalt pero trobo massa agressiu pujar-hi. Baixara algu? si. Un poster amb fotos d'armenia: Hagpat, Sanahin i Tatev m'es l'excusa perfecte.  Hi ha un monestir que no identifico. Perdona, quin monestir es aquest? Ja no me'n recordo del nom. De fet era l'excusa. L'home que parla un angles perfecte es sorpren que hagi pujar l'Ararat, till the top. Em comenta que a Plovdiv hi viuen uns 6000 armenis i que l'escola segueix el programa que seguiria qualsevol altre escola amb l'unica diferencia que a mes s'hi ensenya armeni. En Varujan va estudiar alla? No ho se.  Com tantes d'altres, la seva familia va arribar a Plovdid fugint de les matances turques durant la primera guerra mundial. El seu besavi, m'explica, era mossen en una de les esglesies armenies d'Istambul.

Pero tornant a la realitat, al Varujan la crisis l'ha tocat fort i du sis mesos a l'atur. Es enginyer de ferrocarrils, per tant no deu ser tant tonto com em va dir en el primer moment, pero esta passant un mal moment. La seva mirada melancolica em recorda a la de tants altres armenis de diaspora pero crec que aquest cop es mes consequencia de la realitat mes inmediata. L'intento animar en un sopar on m'explica, entre altres coses, les seves penes. Pero no tot li va malament, m'estic dos dies a casa seva pero el tercer me n'he d'anar, ell ha de baixar a Sofia a veure una amiga :-)

En tot cas, ell esta ocupat i aixo a mi ja em va be per tenir el dia per voltar la ciutat.

Plovdiv ha estat habitada des de l'antiguitat, assentaments tracis primers, despres Filip II de Macedonia, els romans posteriorment.... respira historia per totes bandes. Historia deixada de la ma de deu en alguns casos, com a Nemet Tepe el turonet on hi havia hagut l'assentament traci i posterioment macedoni. Si, queden murs de les fortificacions, les restes d'algunes estancies... i tot grafitat i amb racons plens de botelles i llaunes buides dels joves que pugen el vespre a divertir-se. Tambe esta grafitat el poc que queda del forum roma o el tram al descobert d'una de les cantonades de l'estadi. Que hi farem. Altres parts, pero si que estan ben conservades. Com l'impresisonant teatre roma amb cabuda per 6000 espectadors o el fantastic mosaic, que ara si m'ensenya un guia, dins d'una galeria d'art en un pas subterrani.

Paso el primer dia visitant la ciutat per fora apart de visitar les restes romanes. La part antiga, amb tots els seus carrerons empedrats i les cases d'estil nacional pintades de diferents colors son una delicia. I una pregunta que em ve a la ment. El archicomentat renaixament nacional del qual tant se n'orgulleixen els bulgars hauria estat posible a Bulgaria sense les posibilitats economiques que li proporcionava l'imperi otoma? Amb qui comercialitzava tota la elit economica bulgara del s XIX? Nomes son preguntes... no en se la resposta. Haure d'investigar. El segon dia, el dedico a visitar varies cases museu, entre elles la de l'armeni comentada anteriorment i fent feines mes banals: posant a punt la bici per baixar a les muntanyes, fer bugada... i es per aixo que em moc a un alberg per tenir mes llibertat de moviments, tot i que el Varujan tampoc m'hauria pogut acollir la 3a nit al baixar a Sofia.

A l'alberg faig bugada i deixo les samarretes esteses, entre elles la de l'expedicio del C.E Mollet al pic Lenin el 2005. Se m'acosta un noi i em pregunta? La samarreta es teva? L'has pujat? Amb vint-i-dos anyets el Matt ja ha estat enganxat a la febre centro-asiatica com l'opi que per alla hi circula. Sortim a sopar junts i m'explica les seves anecdotes a Peshawar a la casa d'un senyor de la guerra entre armes sas de haixis i opi... casi na. Paso la tercera nit a l'alberg fent-la petar fins les tantes. L'endema no logro matinar. Pero cal seguir pedalar, baixar cap a les Rodopes per visitar primer la fortificacio d'Assen i el monestir de Bachkovo abans no dirigir-ma a Kardjali des de Chepelare per visitar el Perperikon.

Ja us ho explicare. se que vaig amb retras.