dimarts, d’agost 17, 2010

Cap al mar negre

Eren les dues tocades i tocava posar-se el mono de treball si volia arribar a Shumen amb llum de dia. Els 80km els faig d'una tirada, amb una sola paradeta per picar algo i beure una mica. Arbitrus, la ciutat romana prop de Ragraz haura de quedar per un altre viatge. Arribo a Shumen al voltant de les vuit. Sera el primer xut al pal del viatge, pero no el darrer. Localitzo un hotel, i m'hi planto. La relacio qualitat preu es prou bona: 20e per habitacio amb tele, aire acondicionat dutxa i fins hi tot un ordinador amb connexio a internet.  Bien ! Dutxadeta rapida i a sopar. Es massa tard per visitar la ciutat. Aixo ho deixare per l'endema.

M'also relativament tard ja que anava cansat, deixo les alforges a recepcio per alliberar l'habitacio i surto a voltar. Em costa localitzar un dels punts mes importants de la ciutat. La mesquita de Tombul, una de les mes grans del balcans. Esta en obres. La visito i tambe la madrassa adjacent dins de mateix complex. En alguna de les antigues aules ara hi venen souvenirs, pero en una altra em sembla veure-hi gent: un grup de noies, totes cobertes amb mocador, estan estudiant. Al veure'm, ajusten la porta.
Continuo visitant el centre de la ciutat i descarto visitar el monument als 1300 d'historia de Bulgaria que es troba dalt de tot de la muntanya. Massa lluny i avui estic mandros.
Torno l'hotel, i agafo la bici, sense algorges, i faig cap a Veliki Preslav. La Gran Preslav. La que fou la segona capital del primer regne bulgar a partir de l'any 893 sota el regnat del Tsar Simeon. Hi arribo despres d'uns 25km i em comenso a passejar per les seves runes. Uns panells informatius amb les plantes dels diversos edificis (Basilica, palau, esglesies, banys...) ajuden a fer-se una idea mes concreta del lloc, tambe hi ajuden alguns dibuixos que reprodueixen com devien ser els edificis. Acabo la vista al poble, en el museu pertinent, que d'entre altres coses allotja una bona col.leccio de monedes d'or. Sortint del museu, un frankfurt i una coca-cola rapida i cap a Shumen altre cop. Hi arribo cap a les 17:00 de la tarda i amb la bici que m'ha fet una mica el tonto (m'ha saltat la cadena un parell de cops). Decideixo no continuar fins a Madara. Ho puc fer l'endema. Tornare a agafar una habitacio i actualitzare el blog... Doncs no ! Em canvien d'habitacio i en la que etic l'ordinador esta cascat :-( Que hi farem.

L'endema m'also d'hora i a quarts de nou ja soc a la carretera. Sera un dia llarg. Fins a Varna, a la costa del mar negre. Pero amb tres parades pel cami. El cavaller de Madara, l'antiga ciutat de Pliska, i Pomitite Kamani.

Una horeta i poc despres soc al cavaller de Madara. El cavaller de Madara es el relleu d'un cavaller gravat en una paret d'una muntanya a mes de 23m del terra. Ningu sap qui es i quan es va fer. Les inscripcions al peu del cavaller mes antigues daten del segle VIII pero llegeixo a la guia que hi ha qui apunta que el relleu del cavaller podria ser mes antic. El contemplo i em ve a la ment una frase que es va fer famosa fa alguns anys per un personatge que tambe estava fent el turista per europa: me l'imatxinava mes gran. El recinte de Madara, pero, no nomes es limita al cavaller, tambe hi ha un parell de baumes, que actuaven com a santuris pagans, i dalt de la muntanya una fortificacio que no visito. Em passejo per les baumes i els bosquets de l'entorn i faig cap a Pliska, la que fou la primera capital del regne vulgar.

A Pliska, em trobo altre cop passejant entre runes, ajudat dels planos de les plantes dels diversos edificis que s'hi troben. Em sorpren com de gran havia arribat a ser la ciutat. El que estic visitant tant sols el nucli central amb el palau i algunes esglesies. L'extensio total de la ciutat sobrepasava els vint quilometres quadrats.
Visitada Pliska i el seu museu, toca tornar a pedalar i poso la directa cap a Varna, on m'espera la Milly, una couchsurfer que es va donar d'alta a la web el 4 d'agost. Jo li escribia el dia 5. Era una manera de trobar allotjament mes o menys segur amb algu il.lusionat per comensar a acollir gent. Veient que em retraso, li faig un truc quan encara soc a mes de 40 kilometres.
- Arribare cap a les 19:00 o una mica mes tard, li comento.
- Cap problema, he quedat per sopar al centre a les vuit. Quan arribis a Varna busca l'hotel  Black Sea he quedat alla amb els amics. T'hi pots afegir.

Memoritzo l'hotel i continuo pedalant. Uns quinze quilometres abans de Varna paso pel costat del Pobitite Kamani. Aquest cop no cal desviar-se de la ruta per visitar algo. Comprovo l'hora i veig que tinc temps de visitar-lo. Perfecte !!!!

El Pobitite Kamani. Es un indret singular. Envoltat de boscos,  es una petita  regio semidesrca amb sorra fina d'on hi creixen arbres de pedra. No son arbres fosilitzats, sino formes geologiques en formes de troncs o formes fins hi tot mes curioses. Hi ha varies teories sobre la seva formacio. De les que diuen que les roques han quedat aixi despres d'un proces d'erosio, fins les que fan referencia  a estructures coralines. Sigui l'origen que sigui, m'hi passejo una estona abans no tirar cap a Varna.

Arribo al centre de Varna que falten uns deu minuts per les vuit del vespre. I poc despres he lograt localitzar l'hotel Black Sea. Toca anar a sopar.