On the road again

El dia 27 tocava comensar a pedalar. No vaig poder sortir d'hora. M'havia deixat el xubasquero a casa i n'havia de comprar un. Per sort, sota casa l'Eli hi havia una botiga de bicis i tot i que no obrien fins les 10:00 el dia abans haviem acordat que em durien el paravents a les 9:30 perque pogues sortir abans.

Aixi que amb la bici muntada, i paravents nou, despres d'acomiadar-me de l'Eli surto en bici cap al centre de Sofia per creuar-la i ja des de l'altra banda enfilar direccio  al monestir de Cheperish, destinacio de la meva primera etapa. No trigo en deixar Sofia enrere i el contrast en pocs quilometres es burtal. No duc ni 15km fora de Sofia que em creuo amb el primer carro i poc despres, dins d'un poblet, un pastor guiant tres vaques que es protegeix del sol amb un barrret fet de paper de diari. Encaro el congost del riu Ishkar, que em desepciona  forsa, i abans de les 18:00 soc al monestir. Hi arribo que nomes hi ha una familia visitant-lo i no hi veig vida monastica tot i que en teoria hi ha monjos.  A no ser que sigui monjo l'home que vestit sense habits  em confirma que em puc quedar a dormir i em prepara uns Kebapche , amanida de tomaquet i una bomba a base de yogurt i formatge tipus feta de postres.
Em dutxo, sopo, i tinc tot el monestir per mi solet. Visito les estances on es va estar l'escriptor nacional bulgar Ivan Vasov , descobreixo l'osari que hi ha, crec que amb restes de sublevats contra els turcs, i despres visito l'esglesia del monestir, on l'encarregat m'ajuda a reconeixer alguns sants que desconec. Tot per mi solet. Molt d'horeta, em retiro a dormir.

L'endema l'objectiu sera arribar a Teteven despres de visitar el monestir de Glozhene. Es preveu etapa llarga, el que no m'imaginava que tant dura. Acabo amb uns 1500m de desnivell positiu acumulat i sense arribar a Teteven. Em planto a Malik Izbor (petita font, o algo aixi) el poble que hi ha als peus del monestir de Glozhene a la tornada d'haver-lo visitat. La ruta es prou agradable. Procuro evitar les carreteres principals i aixo em permet pedalar relaxat parant alla on vull. Prats i boscos se'mcreuen pel cami i fins i tot un tram de pista no asfaltada entre les poblacions de Dabravata i Dobrevchi. Pero el que em mata es la pujada final al monestir !!!! Els mapes paper enganyen al mostrar-lo enganxat a la carretera que du a Teteven. I a dir veritat, propetet de la carretera s'hi troba... Pero ben encimbellat dalt d'una muntanya. La pujada es fa per enmig d'un bosc i no tens cap vista del monestir fins que no hi ets a menys d'un quilometre. Per quan se't mostra... Impresionant, palpantat alla dalt amb uns espadats impressionants al voltant.   Pujant, m'havia arribat a plantejar donar mitja volta cansat com estava, pero veig que val la pena l'esfors. En pocs minuts mes hi soc.
En comperacio amb el de Cherepish es mes petit, o millor dit molt mes recluit en ell mateix, l'esglesia petitona, i l'encarregada que volta per alla, la mar de simpatica, invitant-me a que faci fotos a tot el santoral present en els frescos de l'esglesia. Em limito a fotografiar als omnipresents Sant Ciril i Sant Metodi, que em sembla que me'ls trobare a tots el monestirs que visiti. I sempre igual. Mostrant l'alfabet cirilic. Sant Ciril i Sant Metodi van evangelitzar els pobles eslaus i son els precursors de l'alfabet cirilic actual amb l'afabet anomenat glagolitic. La forma en que mes o menys ha arribat l'afabet cirilic fins l'actualitat, pero, es la que li van donar les escoles fundades pels seus discipuls Sant Naum i Sant Climent ala que vaig visitar fa tres anys quan vaig voltar per Macedonia.
Mentre dubto si quedar-me a dormir a dalt o baixar em creuo amb un monjo jove de barba espesa. Si li trec l'habit, i el vesteixo de hippie i l'envio cap a l'India no desentonaria gens. Ens saludem, i baixo a buscar la bici per tirar cap avall. Em quedo en un Bed and Breakfast (Casha za Gosti, en bulgar) dut per una parella anglo-bulgara.
L'endema baixo a Teteven per poder-me conectar a Internet, i d'alla cap a la seguent parada, Etropole. Altre cop carreteretes secundaries entre boscos i riuets plens de gent que hi pesca.  Em passo de llarg el monestir. Com pot ser? No ho se... Reculo i descobreixo el motiu. L'indicacio cap al monestir d'Etropole nomes esta posada en direccio venint del poble d'Etropole, pero venint de l'altre banda, per on he vingut jo, no hi es !!!!! Es forsa logic, a qui cony se li pot ocorrer venir a visitar-lo des d'aquella banda? A mi. Pateixo la pujada de rigor al monestir i hi arribo abans del previst. Nomes 2 km i escaig de pujada.A dalt una familia, i el crio petit que es llansa directament cap a mi. Kasca? li deixo el casc i en aquell moment es el xaval mes felis de tot Bulgaria. Despres del casc, els guants... pero quan el monto a la bici, aleshores se m'acolloneix i em demana que el baixi :-)
Una colla de nanos que estan de colonies al monestir m'inviten amb la seva monitora a anar a visitar un salt d'aigua proper i m'hi afegeixo. Alguns dels marrecs, amb nomes 12 anys,  tenen un angles mes fluit que jo. Mentre baixem al salt d'aigua em someten a un interrogatori de primer grau: Si estic casat, si tinc novia, de que treballo... Tornem al monestir i m'ensenyen l'estansa que utilitzava l'heroi nacional, Vasil Levski quan s'estava al monestir. Intenten convence'm de que em quedi a dormir al monestir pero ja he tringut prou de criaturada.  Ens fem una foto tots junts i ens intercanviem emails per enviar-nos les fotos mentre la monitora s'impacienta perque el sopar es a taula.  Ens acomiadem i baixo cap a Etropole town per quedar-me a dormir alla. Dema sera un dia llarg. Tocara creuar l'Stara Planina,Pero aixo sera un altre post. Per avui ja teniu prou  chicha per llegir, i a mes, es tard i vol ploure.