3a part de la ruta

Salutacions des de Peja/Pec, Kosovo. Fa dos dies que vam deixar Macedonia, moment ideal per fer balans dels dies passat al pais de les fruites :-).

L'entrada la vam fer per Ohrid, al sud-oest del pais, i vam aprofitar per fer una paradeta d'un dia per visitar-ho a fons i descansar una mica.

Vam comensar a fer el guiri nomes creuar la frontera ja que a tocar d'Albania hi ha un dels monestirs mes preuats dels Macedonis. Sveti Naum, Sant Naum. I es que St Naum i St Climent seguint les passes de Sant Ciril i St Metodi vam cristianitzar aquesta regio, establir escoles i els van dotar d'un alfabet propi, el Cirilic. I a St Naum, s'hi troben les restes del sant, on la gent s'ajup a escoltar com encara batega, i per l'expressio que fan, s'ho creuen !!!!. EL lloc es idilic, a la rivera sud oriental del llac Ohrid (que deu fer uns 40km de llarg per uns 10 d'ample, a ojimetro) i envoltat de xiringuitos - restaurants que fan carns a la brassa i altres espceialitats locals, mentre la gent es passeja amunt i avall i les riveres del llac estan plenes de gent que s'hi banya.

D'alla, un cop amb la tripa plena ens vam dirigir cap al poble d'Ohrid, l'autentica platja de Macedonia on el cap de setmana s'hi desplcen fins a 25000 turistes, i el primer que vam fer va ser trucar a l'Al Yates, un america establert a Ohrid amb el qual havia contactat a traves de CouchSurfing per poder-nos estar a casa seva.
Va ser tot un encert, l'Al treballa de voluntari a Ohrid promocionant noves formes de turisme alternatiu, de rutes en BTT o trekking fins a visites amb sessions de tasts als cellers de vins macedonis. Per tant, vam anar a caure a casa d'un personatge empapat de la cultura local i expert en promoure el turisme, que no va parar de fer-nos propostes i sugeriments aixi com apunts historics sobre Macedonia. Aixo quan no ens explicava batalletes passades, les d'un home de cinquanta i pico tacos que s'ha passat mitja vida viatjant.
L'estada a Ohrid la vam dividir entre les estones a casa seva i les visites pel poble, amb ell o sense. I es que Ohrid dona per molt. Entre esglesies ortodoxes, algunes amb frescos impressionants fins a ruines romanes, passant per les vistes sobre el llac i les altres vistes .... Les de les macedonies lluint palmito anant i tornant de la platja.
De les moltes xerrades compartides amb l'Al una que em va sorpendre va ser la de la virtulitat del pais. Segons ell, casi no existeix, es un ens artificial format per Albanesos, serbis, bulgars i grecs. Sense anar mes lluny, deia que el macedoni no es res mes que Bulgar amb alguna lletra de menys eliminada durant els temps de iugoslavia, i com a altre exemple posava el teatre grec de Ohrid, que per tal de no reconeixer la influencia grega (Alexandre el Gran era Macedoni i no Grec) li diuen Antique teatre.
Aixi doncs vam compartir mil i una converses amb l'Al pero tard o d'hora tocava continuar el viatge, aixi que vam tiar cap el nord, direccio Debar, pero per recomenacio de l'Al vam acabar l'etapa a Baniste, un petit poble de majoria albanesa on i havia ..... Un balneari !!!! Si, vam acabar el dia en una piscineta d'aigues sulfuroses mentre un albanes establert a Suissa ens explicava les bondats de l'aigua i com s'havia de prendre els banys, tot en alemany, com si l'entenguessim.

El balneari en si encara funcionava amb esquemes molt comunistes, amb hora de sopar a toc de pito casi, i amb un ranxo que despres de gairebe 86km ens va deixar amb l'estomac mig buit fins que ens van permetre repetir, com de colonies. Va ser un vespre del mes interesant, compartint xerrades amb albanesos - kosovars establerts a Anglaterra i Estats Units que tornaven a l'estiu de vacances i que es passaven pel balneari a tractar-se malalties. Segons un d'ells, la seva dona patia fibromalgia i el darrer estiu despres d'un tractament de 15 dies havia lograt passar mig any sense cap dolor.

L'endema, despres d'esmorzar, vam tornar a posar-nos en marxa cap al nord direccio Tetovo, on vam arribar a mitja tarda, amb el temps just de donar-nos una dutxa i sortir a visitar la mesquita i el tekke.
Com en molt d'altres llocs de majoria albanesa, els albanesos de Tetovo semblen ser majoritariament bekteshians (una branca sufi, amb dervishos) i a Tetovo hi havia un dels tekkes (equivalent de monestir) mes importants. Ens vam passejar entre els seus jardins i plataformes de meditacio i fins i tot vam fer petar la xerrada amb un Dervish que voltava per alla.

L'endema, no va tenir massa historia: 45km fins a Skopje on despres de barallar-nos amb un parell o tres d'empleats de l'estacio del tren, vam lograr deixar els trastos a la consigna; els trastos, perque les bicis no les van voler guardar. Va ser d'aquelles situacions desesperants, surrealistes i alhora monotones dels empleats acomodats en paisos d'orbita comunista on no mouen ni un dit per facilitar el servei que es suposa que han de donar. Pero despres de tres quarts d'hora, quan l'encarregat de la consigna va venir, i despres que tres dones en una sala prenent un cafe no ens poguessin ajudar i que l'encarregada d'informacio de l'estacio parles amb les seves amigues per telefon per una mitja hora, despres de tot aixo vam lograr deixar aparcades les alforges a l'estacio. Les bicis, les vam lligar en un parking a l'equivalent a la plasa Catalunya de Skopje.
Aixi, a les 12:00, comesavem a fer el guiri per l'antic barri otoma de la ciutat, visitant esglesies ortodoxes i mesquites i buscant sombra i mes sobra sota una calor sufocant que al final va poder amb nosaltres forsant-nos a fer una becaina a la sombra d'un arbre a dalt de tot de la Kale,fortificacio, d'Skopje.
A les 18:00, puntalment, ens trobavem amb en Zoran, un noi d'Hospitality Club, a casa del qual vam passar la nit. Mentre el Manel descansava, jo em vaig apuntar a sortir amb ell i una parella amiga seu. Vam anar a prendre algo mentre em sometien a un primer grau sobre el viatge. Eslaus com eren, estaqven sorpresos de que ens atrevissim a voltar per terra incognita, terra albanesa, fos a Albania, poblats albanesos de macedonia o Kosovo. I em va venir a la ment un comentari del Al, que segons ell nomes 1000 macedonis a l'any visitaven Albania.

L'endema, vam pujar a les bicis i ens vam dirigir cap a la frontera amb Kosovo. Pero aixo ja sera un altre post.