Abans d'iniciar el viatge en Manel i jo ens haviem vist tot just dues vegades per planificar-lo, la resta ho haviem parlat tot per email. Per tant vam comensar sent-nos mutuament uns desconeguts, i etapa a etapa ens anem descobrint costums i manies.
Una de les curiositats del Manel mes divertides es afrontar qualsevol apat com un partit de futbol que sempre es guanya o perd per la minima. Aixi, davant una pizza, el resultat pot ser Manel 1 - Pizza 0 o vicersa si la Pizza es ressisteix a ser engolida del tot. I en Manel va primer en aquesta peculiar lliga en que el segueixo de prop. Tanmateix, com em recorda mes d'un cop, he tingut que cedir un parell de vegades al principi que fa molts anys, d'interrail a Holanda em va ensenyar un bon amic: Faci mal abans no quedi. No pot fer mal si l'endema s'ha de pedalar.
Perque ho dic? Doncs perque tinc la sensacio que tot i aprimar-me, aquest any no tornare amb els 6 quilos de menys d'altres anys. Sibarites com son, acabant les etapes en ciutats ens llencem a descobrir la gastronomia local i ho rematem tot amb algun gelatet . Avui, sense anar, mes lluny una copa amb 4 boles per recuperar-nos dels 107 km de Skopje a Prizren on som ara. Ens ho merexiem !!!
Tot i iniciar el viatge amb mal peu, menjant-nos a Durres una hamburguesa que segons el Manel ha estat de les 10 pitjors de la seva vida, de seguida ens vam posar en el bon cami.
Durant els dies de platja vam provar totes les menjes de la mar possibles: Peixos, spaghettis i rissotos frutti di mare, sopetes de peix, calamars i fins i tot angules. I al endinsar-nos terra endins vam substituir els peixets per les carns, alternant algun dia amb pasta o pizza per variar.
Pero pasteta i pizza a part, realment han estat dies de carn, molta carn. Dos cops ha estat el resultat Tarafeta 0 -Especialitat 1. Per dos com, jo que tinc reputacio de tenir forsa saque he tingut de cedir davant l'assortit de carns, digueu-li parrillada, que s'amagava sota el nom d'especialitat. En Manel va acabar cedint un empat: Va poder amb la carn pero no amb la guarnicio. I es que hem comes un error, i per dos cops. Demanar l'especialitat de la casa. Mai mes. Too much. Pero per si fos poc , un tercer cop ens vam deixar assesorar pel camber del restaurant, que ens havia vist arribar amb les bicis. Aquests noi deuen tenir gana devia pensar. I quan li demanem els medallons de carn amb bolets que venia amb guarnicio (i una truita), al demanar-li apart un parell d'amanides, en lloc d'avisar-nos i dir On aneu amb tant !!!! El molt mal parit calla com un .... I apa !!!! A veure qui es el guapo que s'ho acaba !!!!
Pero no tot han estat plaers, tambe hi ha hagut dies durs de poca quantitat i menjar estil ranxo (a Vlora i Baniste, prop Debar, Macedonia) i dies on hem pedalat mes de 70km amb la unica companyia que un parell de coca-coles i un paquet de galetes.
Ara pero, sembla que les posicions de la lliga gastronomica estan prou establertes, potser falta afrontar-nos a alguna truita de riu i alguna altre sorpresa local, pero apart d'aixo no crec que hi hagi novetats, si n'hi haguessin, us les faria saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada