Des de Ohrid, Macedonia, donem per concluida la 2a part de la ruta. La que ens ha dut a recorrer l'interior de la part central i oriental d'Albania.
Vam deixar la costa jonica el set de Juliol per endinsar-nos en les terres centrals d'Albania. Van ser etapes dures i llargues, amb ports de muntanya, alguns seriosos, altres curtets pero emprenyadors, pero tambe de descoberta de nous paissatges, alguns de forsa espectaculars alhora que inseperats.
Des de Butrinti ens vam dirigir cap a Girokastra, en una etapa on pel cami vam visitar Zirir i Karer o Ulls blaus una doll d'aigua que genera un gorg d'un blau electric dificil de descriure, abans no perdre's riu avall, tot enmig d'un bosc que ens proporcionava una agradable frescor abans no reprendre la ruta. Un cop a Girokastra, vam continuar fent cames amunt i avall dels empinats carrers adoquinats d'aquesta poblacio, patrimoni de l'humanitat per la Unesco, establerta en la vessant d'una muntanya. Ens passegem entre les seves cases d'estil otoma i visitem el museu etnografic establert en el lloc on hi havia la casa on va neixer Enver Hoxha, destuida per un incendi.
El dia seguent vam continuar cap a Berat. S'intuia una etapa llarga i dura. Haviem optat per una pista que la Bradt Guide deia que era dificil de recorrer fins i tot en 4x4. Despres de fer els primers 60km be per asfalt, va venir la pista i el temut port a 900m d'alsada. De fet es composava de tres ports, un primer a 650m, el central a 900m i un tercer a 900m altre cop. A la primera part del port ja eren les dotze tocades i el varem afrontar sota una solana impressionant. Tant que passat el primer portet i despres de la davallada de rigor, vaig pescar un bon pajaron del que no em vaig recuperar fins a a Buz, un poblet a mitja pujada on despres d'unes coca-coles i una mica d'electrolits que duia per dies com aquests, vaig lograr recuperar-me i vaig poder continuar forsa be. Vam arribar a Berat a tres quarts de vuit del vespre, despres d'assolir el tercer port i fer un descens vertiginos (amb uns quants repechons pel cami) per una de les pitjors pistes que he fet. Una pista que en alguns trams algun cop havia estat asfaltada, i el que es pitjor en molts trams on algun cop havia estat adoquinada. Pedalar entre pedres, grava i sotracs constants pel que es suposava una pista, em va resultar un infern que no va acabar fins dos quilometres abans de Berat on vam retrobar l'asfalt, 120km despres d'haver iniciat l'etapa i tres quarts d'hora abans que no es fes fosc.
Pero l'endema va venir la recompensa. Si Girokastra es patrimoni de l'humanitat, Berat aviat ho sera. O com a minim s'ho mereix. Es fins i tot mes maca que Girokastra, amb els seus carrers adoquinats amb les casetes otomanes blanques i la fortalesa a dalt del turo. Fem un alto en el cami i aprofitem per visitar el poble, fer bugada, internet, etc.
L'endema cap a Elbasan, seguim pistes i carreteres poc transitades entre llaquets que no acabem de disfrutar per la calorada que ens cau a sobre. Semblen llacs tectonics o generats per capes freatiques ja que no veiem rius que els alimentin. No es pot considerar una etapa de tramit pero gairebe. L'endema si que es un dia dur. Ens esperen a priori 120 km fins a Korcha pero no hi arribem. La que creiem una carretera asfaltada no ho es, i a mes en els primer 50km de recorregut superem quatre portets a 400m, baixos, pero que ens trenquen les cames. La recomensa es al tram de la pista que va des de Gramsh cap amunt direccio Korcha. Ens endincem en unes gorges impressionants amb una carretera que va guanyant alsada de forma paulatina en mig de la remor del riu que baixa uns metres per sota nostra. El paissatge es brutal, pero ens cau la nit a sobre uns 30 km abans de Korcha i acabem dormint estirant el sac a les golfes en construccio del restaurant on previament haviem sopat.
El dia seguent poca historia ciclista, arribem a Korcha i d'alla pujem a Voskopoje, una poblacio a 1200m d'alsada, amb rampes del 15% a la carretera abans no arribar-hi. Voskopoje en el S. XVIII havia estat una de les principals ciutats dels balcans. Poca cosa en queda a hores d'ara de la seva antiga esplendor. Localitzem quatre esglesies de les 24 que havia arribat a tenir, en contemplem els frescos externs(molt malmesos, fins hi tot guixats i grafitats) i veiem des de finestrals que en alguna d'elles s'han comensat projectes de restauracio.
Passem la nit en una casa rural on ens cuiden d'allo mes i menjem i dormim de nasssos. Quina diferencia amb les dues darreres nits !!! L'anterior, a les golfes, sonata nocturna dels gossos del poble i la preterita a Elbasan, en un hotel comunista sense dutxa ni lavabo en una habitacio torrida i amb tio segant gespa al carrer a les tantes de la matinada.
La tarda relaxada aVoskopoje ens serveix per carregar piles pel dia seguent cap Ohrid... Pero aixo ja sera una altre part del viatge, Macedonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada