dissabte, de juliol 28, 2007

Molta feina per fer

Mentre fem un passeig vesperti per Skhodra sota el brogit ensordidor de les burres i generadors penso en la feina que els hi queda per fer als dirigents i gent de peu albanesa.
Per comensar han de lograr tenir un minim de fiabilitat en els serveis mes basics, de la llum i l'aigua a internet. Tots ells pateixen talls constants i en alguns casos no se si fins hi tot restriccions planificades (molts cops els talls es donen a les mateixes hores...). Amb tants talls de llum i aigua no es estrany veure cases amb diposit d'aigua i practicament tota la totalitat de comersos de certa importancia tenen generadors propis per suplir les necesitats mes basiques.
Les infrastructures tambe deixen molt que dessitjar. Pobles als alps albanesos a menys de 60km de la carretera Montenegro - Tirana nomes s'hi accedeix per pistes transitables tantsols en 4x4 i queden incomunicats varis mesos a l'any.
Un altre dels punts en els que el pais esta rotundament enderrerit es el medi ambiental. En una situacio que mes va mes enlla de l'estalvi / reciclatge o l'estetica, crec de veres que hi ha un problema de salut publica.
Les voreres de les carreteres son autentics abocadors on s'hi llensa de tot: La brossa, ferralla, animals morts (no tantsols els atropellats), etc. En algunes ciutats l'entorn urba no millora. Es aqui a Skhodra on ho trobem mes dantesc. Deixalles abocades a qualsevol cantonada com en una a menys de 300m de l'equivalent a la nostra plasa Catalunya, al bell mig de la ciutat. Amb mes de 35 graus a la sombra, la fortor ja podeu imaginar que es insoportable.
Quan hi ha massa brossa s'hi cala foc i prou (sigui un marge de carretera, una pista forestal o al mig del poble / ciutat). I aixi esta el pais, entre la gent que llensa cues de cigarreta per la finestra del cotxe, vidres de botella a tor i a dret i escombraries cremant, no hi ha hagut practicament dia que a la llunyania haguem vist algun incendi, fos petit o gran. I a sobre, hi ha sequera.
Un darrer punt que cal millorar (i no dic que no n'hi hagi molts d'altres, pero la visio de turista es forsosament superfical) es la gestio del turisme i patrimoni cultural. Primer de tot per l'estat de deixadesa en que es troba l'entorn de llocs amb potencial atractiu turistic (abocadors al voltant un pont medieval, llaunes i bosses de patates al voltant d'un salt d'aigua als alps albanesos, jardi completament deixat al voltat de la tomba d'Skandenbeg - l'heroi nacional albanes- a Lezha, on a mes, la tomba en les ruines d'una catedral esta tancada i no es pot visitar !!! Pero tambe per la manca d'informacio i senyalitzacio. A Skhodra, que sembla concentrar tots els mals del pais, existeix una fototeca impressionant, amb un fons de mig milio de plaques i negatius fotografics (amb una reduida exposicio dels mateixos), alguns de tantsols vint anys despres que Lumiere inventes la fotografia. Doncs be, ningu saps indicar-nos com arribar-hi, i quan ho trobem (guiats despres de molts intents infructuosos) ens trobem que esta en el primer pis d'un bloc de pisos decrepit de l'era comunista, en un carrero secundari sense asfaltar, ple de basals i brossa i per entrar-hi s'ha d'accedir a un pati interior mitjantzant un petit tunel d'aquells que de nit ni loco que m'hi troben.
A la mateixa Skhodra visitem el museu arqueologic. Estem de sort i ens guia el propi director del museu, un arqueoleg, que intueixo de presitgi dins del pais. Ens mostra les seves troballes i les d'altres colegues, totes acompanyades d'atentes explicacions. Fa 5 mesos que esta com a director del museu (diria que museuS d'Skhodra) i ens reconeix la desidia de les intitucions en senyalitzar i proporcionar llocs adequats per museus i col-leccions, en el que ell considera un passaport de la ciutat envers al mon. Reconeix que nomes pot aportar un petit granet de sorra, peo com a minim descobrim que hi ha algu concient de la feina que queda per fer.
SORT !!!!