Salvem les tortugues. Aquest podria ben ser el nom d'una nova ONG creada pel Manel. I no es que em demani que afluixi el ritme, amb prou feines el segueixo en alguns dels trams tecnics, sino que Albania esta farcida d'aquest animalo de closca dura, pero no ho suficient dura per suportar el pes d'un cotxe sota la seva roda. Aixi, cada cop que ens creuem una tortuga per la carretera, en Manel, que acostuma a anar per davant meu, para i les aparta abans no acabi esclafada.
Un cop salvat el bitxet, reprenem el nostre cami a un ritme, que comparat amb els aprenents de fitipaldi albanesos no deixa de ser ... A pas de tortuga. Un ritme que ens permet observar i disfrutar del pasissatge des de dalt les bicicletes.
Mentre pedalem ens sorpren especialment veure la gran quantitat de plaques termo-solars que hi ha a les cases albaneses. En moltissimes l'aigua l'escalfen amb energia solar. Sera pel cost de l'energia en un pais on es diu que la mafia va arribar a controlar la corrent electrica?
Tambe sorpren la quantitat de bars que ens trobem pel cami. De tant en tant parem en algun poblet i anem directament a algun d'ells. Havia sentit dir que que Espanya era el pais amb mes bars per habitant o algo per l'estil, pero despres d'haver visitat mig Albania, em sembla que aquesta gent ens ha pres la davantera. Cada poblet, per petit i remot que sigui en te com a minim un, quan no dos o tres.
Al bar hi parem cada tres o quatre horetes i ens recuperem de l'esfors amb un xute de cola, ja sigui de les originals (Coca-cola, Pepsi-Cola) o altres menys conegudes com la Derby Cola-Cola o la American Cola (From USA, Made in America) que resa l'eslogan. En Manel, a final del dia, ho rematara amb una Tirana Birre, que com dia la llauna, es d'Export Quality. Sembla, que Albania, no es fien de la qualitat acutoctona .....
La cerveseta, que a vegades es converteix en clara i aleshores m'hi apunto, acostuma a caure a l'hora de la passejada: Abans, durant o despres de sopar, pero sempre entre les set i deu del vespre, quan sortim a estirar les cames com milers d'albanesos. Es l'hora on el principal carrer de la ciutat on ens trobem (sigui Berat, Elbasan o un altre) es talla al transit i l'ocupen families i colles d'amics passejant amunt i avall mentre les terrases a les aceres s'omplen de gent prenent un refresc o gelat. Nosaltres, passejem abans de sopar tot localitzant un lloc on omplir la tripa, i un cop atipats, per fer pair el sopar, abans no anar a dormir per encetar l'endema un altre dia en la nostra ruta a pas de tortuga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada