Al haver perdut un dia a Thethi vam haver de redefinir els darrers dies de ruta. L'única opció de recórrer el ferry Komai - Fier passava per perllongar l'etapa acabada a Skhodra i fer-la arribar fins a Komani amb el que hauria sortit una etapa al voltant de 120 km amb temperatures superiors als 35 graus i jo encara no del tot recuperat. Per tant, vam haver de renunciar-hi i dedicar-nos a refer plans.
Vam decidir passar un dia més a Skhodra i visitar el museu arqueològic i la fototeca i fer dues escapadetes curtes en bici fins a Ura e Mesit, el pont del mig, medieval, on la gent de les dues riveres oposades es trobava per comerciar i l'altre fins al llac, on vam aprofitar per menjar peix de riu i fer un banyet en una caleta del llac mentre els del xiringuito ens cuinaven el dinar.
Fets els deures a Skhodra, el dia següent vam dirigir-nos cap a les afores de Lezha on teníem localitzades unes marismes que en un principi havien quedat fora de la ruta. Vam recórrer alguna d'elles en bici, vam parar a dinar en un xiringuito de platja (banyet inclòs) i a la tarda vam dirigir-nos cap a l´hotel escollit: Segons la guia, les antigues cabanes de caça del compte Ciano, ministre d'exteriors i gendre de Mussolini en temps de la II guerra mundial.
El lloc era del més pintoresc, un jardins una mica deixats però no bruts, on hi havia una sèrie de cabanes de fusta, moltes d'elles abandonades però alguna habilitada com a bungalow. La nostra cabana transpuava decadència. L'habitació estava força bé tot i que tenia vida pròpia amb les teranyines de rigor en varis racons i el lavabo, més precari, perdia aigua per alguna canyeria i el terra tot i ser net, tenia aquell deix dels anys que tot i acabat de fregar sembla que la feina estigués per fer...
Un cop instal·lats vam sortir a caminar pels voltant fins a trobar una darrera llacuna i disfrutar del cap vespre a una platjeta del mar adriàtic abans de sopar una sepieta al restaurant de l'hotel: Una sala gran, amb una llar de foc senyorial i un entorn que respirava a establiment a mig camí entre refugi d'alta muntanya i hotelet rural.
L'endemà vam fer cap a Kruja, destí d'etapa en el planning original, tot i que enlloc d'arribar-hi pel nord després d'una trinxada que ben segur hauria ratllat els 100km si no els sobrepassava, vam arribar-hi des de la costa. Això sí, la pujada final fins a Kruja (530m) a l'una del migdia a més de 35C a l'ombra, ens la vam currar.
Arribats i establert, un cop amb la tripa plena i descansats vam voltar per la ciutadella i visitar el museu d'Skandenberg. Museu, que vam agraïr després del fiasco del dia anterior, quan desplaçant-nos al centre de Lezha per visitar-ne la tomba, la vam trobar tancada i en un entorn brut i abandonat.
El viatge arribava a la seva fi... L'endemà ens alçaríem a les 6:30 amb una calor ja sofocant i el brogit del carrer i un cop refetes les alforges ens llencariem cap avall a disfrutar de la baixada camí de l'aeroport. Després només hores d'avorriment, tedi, esperes i vol fins arribar a les deu tocades de la nit, a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada