Arribats a Plav, amb el seu llac que esta forsa be pero em va decebre una mica, ens vam dedicar a fer una mica de vida social.
Un cop establerts en una habitacio llogada a una matrona gitana, vam anar cap al hotel que hi ha a l'altre banda del llac amb la intencio de prendre algo i veure si trobavem algu del Balkans Peace Park Project per tal d'obtenir informacio fidedigna sobre el pas froterer de Gusinshe - Vermosh, que ens els mapes no surt.
Els trobem al bar amb algun d'ells que m'havia intercanviat emails abans no iniciar el viatge. Resulten ser anglesos d'allo mes anglesos: Educats, flematics i sense sang a les venes. Fan rutes en bici per la regio i l'endema van cap a Kosovo pel port de Cakor, just per on hem vingut nosaltres. Es volen informar i ens pregunten on hem empes les bicis, i evidenment nosaltres hem fet tot el port pedalant. No s'ho acaben de creure i diuen que devem estar en molt bona forma. La majoria d'ells son o superen l'edat del Manel, pero cap d'ells aparenta la resistencia i capcitat fisica del Manel, prenent les seves praules: Ni millors ni pitjors, mes lents.
Pel que fa a nosaltres obtenim l'informacio dessitjada, existeix el post fronterer des de fa 3 anys i es oficial, uneix Gusinshe amb la carretera-pista Tamare - Vermosh i els anglesos ens recomanen no fer d'una tirada la ruta fins Koplik, a la plana al costat del llac Skhodra sino fer-ho amb dues atapes, una fins a Tamare i l'altre fins abaix. Quadra amb l'informacio obtinguda abans d'algun montenegri, que ens ha recomenat fer tota la volta per Podgorica per entrar a Albania, sembla que l'endema sera un dia llarg.
Ens alcem d'hora i a les set del mati som dalt la bici, vint quilometres despres i amb una paradeta a Gusinshe per esmorzar, creuem la frontera i ens acomiadem de l'asfalt que ja no veurem fins al cap de 50km. A la frontera sembla no importar que no tinguem segell d'entrada a Montenegro, pero no ens estampen el de sortida... i aixo ja empipa mes, a part de les 3 setmanes a Montenegro el 2004, oficalment, encara no he estat al Montenegro independent.
Sguim per la pista que esta en un estat pessim. Despres de pujar fins mes de 1300m (Plav estava a 900 i pico) comencem un fort descens cap a Tamare pels enessims engorjats de la ruta. Arribem a Tamare que l'altimetre d'en Manel marca tantsols 360m i despres de reposar forces amb una amanideta, frankfurt i coca-coles de rigor, afrontem un port a 840m despres del qual, ara si, i per sort sobre asfalt, baixem fins la carretera que prove de Montengro i d'alla fem cap a Koplik. Hi arribem als voltants de les set de la tarda amb mes de 100km a les cames i jo particularment cansat.
L'endema ens dirigim cap a Theti, als alps albanesos. Pel cami, en un bar, se n'enfoten i no es creuen que hi arribem. No ens coneixen !!! A les 18:00 hi som, pel cami, un port a 1700m (des de 100 a nivell de mar) que em fa empenyer la bici, no tant per les rampes sino per l'estat de la pista, que amb neumatics llisos em fa derrapar mes d'un cop la roda davantera en plena pujada i vaig un cop al terra i un altre ho salvo al darrer moment.
A Thethi ens allotgem a casa la familia Carku, com sugereix la guia que duem. Son encantadors. La casa esta ple de dones, tot un matriarcat: l'avia, varies de les filles, un dels fills, la seva dona i la jove d'un dels fills que viu a Skhodra. Amb ells tota la quitxalla. Ens enamorem del lloc i com que ens sobra un dia decidim passar-lo alli dalt.
Thethi esta a la capsalera d'una vall a uns 1000m d'alsada i envoltat de tot de muntanyes de mes de 2500 amb parets imponents i que recorden vagament als dolomites. Roca calcaria? No n'estem segurs pero podria ser. Nomes una calitxa emprenyedora fa que no poguem acabar de gaudir en tota plenitud del paissatge.
Pasem el mati del dia de vacances recorrent els voltants del poble guiats per la Gherta i la Griselda dues de les netes de la casa, i la tarda descansant , posant a to les bicis i jugant amb tota la quitxalla, del mes gran al mes petit i particularment el mes petit de tots, amb sindrome de down, pero completament integrat en la familia, que es guanya la nostra simpatia per tossut i carinyos .
L'endema al mati, saludo el dia amb una vomitada monumental (ja era estrany que no em passes res en aquest viatge) i em deixa tant K.O que torno al llit i dormo fins a les 18:00 aixecant-me per beure algo cada dos o tres hores.
Un dia despres, forsa refet, deixem Thethi per on haviem vingut i no per l'altre vessant de la vall com inicialment estava previst. El cami es mes curt, menys dur i mes transitat i no sabem com reaccionara el cos. Reacciona be i poques hores despres som a Skhodra.
En dos dies hem passat de sobrar-nos un dia a faltar-nos un i refem el darrer tram de la ruta, pero aixo sera un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada