Duem encara no 48 hores a Albania quan escric aquestes notes tombat al llit d'un hotelet a Divjaka, per despres transcriure-les al blog que esteu llegint: Pero 48 hores al pais de les aligues dona per molt.
Vam aterrar abans de les onze de la nit a Tirana i tot seguit vam agafar un taxi cap a l'alberg que ja teniem reservat. El trajecte el varem fer en Mercedes, marca predilecte dels importadors albanesos.
De cami a l'alberg vam intentar localitzar el bar del Senyor Njazi, que segons explicava en Bru Rovira a la Vanguardia, gairebe havia estat engollit per la nova autopista. I es que la historia d'en Njazi, aixi com d'altres com la del monestir catolic de Lac (afegit a la ruta) les vam anar seguint a l'avio on vam anar introduint-nos a Albania tot llegint un seguit d'articles publicats durant el Juny a la La Vanguardia en motiu de la visita de Bush a Albania.
El Monestir no va ser la unica descoberta. Un cop a l'alberg, el Manel va descobrir un llibre de gran format: 101 fotos aeries d'Albania: Li va faltar temps per localitzar les fotos en els nostres mapes per acabar de fer petits retocs a la ruta per tal de poder gaudir d'uns paissatges, a priori impresionants.
Des de l'arribada a l'alberg s'han anat succeint anecdotes i curiositats. L'arribada ja va ser triomfant.... Ningu ens obria la porta que donava al jardi de l'alberg i vam acabar saltant-la... Feia dos metres i va resultar que estava oberta: (nomes calia passar la ma a l'altre banda de la reixa i obrir pel pany :-o ) ....
El dia seguent al mati no va ser menys divertit.... Estant en terra d'influencia otomana vaig optar per demanar un Cay... Em van fer moltes preguntes, algo no quadrava, aixi que vam quedar amb "yes, cay hot-water and sugar" i em van dur aixo ... hot-water and sugar sense te a la tassa. Al demanar un cay (te) limon... Enlloc de dur-me un te amb llimona, la mateixa hot-water amb una rodanxa de llimona a dins.... Son ben raros aquests albanesos :-)
Despres d'aquest inici la cosa va anar mes fina... Tirana, te poca cosa a visitar. La placa de Skanderbeg amb el monument al seu heroi nacional i una mezquita preciosa amb un guardia del mes simpatic que xapurrejant italia ens va invitar a entrar es el mes interesant. Com que no hi havia massa cosa a veure, despres de pujar a la SkyTower (la torre on el Mikimoto va menjar amb una albanesa que parlava catala, per qui veies el capitol d'Afers exteriors) vam dirigir-nos cap a l'estadi on s'hi coia algo: Una congregacio de Testimonis de Jehova !!!!!!! Un miler de persones segur que hi havia .... Despres de treure el nas i rebre varies benvingudes a Albania vam fer cap l'alberg a descansar (feia una calor tremenda) i a posar-nos guapos per ............
Anar a l'opera. Alguna avantatge ha de tenir estar en el pais mes pobre d'Europa.... Aida al teatre Nacional a platea: 8 euros. La meva primera opera.... La veritat es que va estar forsa be, sobretot quan en Ramades va entrar a cavall a l'escenari i aquest va aixecar la cua abans de deixar anar unes tifes al mig de l'escenari... D'aixo se'n diu cagar-se amb els actors.
I fins aqui l'estada a Tirana.... Ara fa 5 dies que ja pedalem, pero aixo sera un altre post.... Nomes dir-vos que duem gairebe 400km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada