De taula en taula: Un repàs per la gastronomia de Bòsnia

Tornar d'un viatge a Bòsnia amb 4kilos menys  te molt de mèrit, perquè s'ha de reconèixer que la seva gastronomia és bona, de plats copiosos i contundents. I parlar de gastronomia balcànica és parlar també de gastronomia otomana. No sé discernir on comença una i acaba l'altra. Una de les conversacions culinàries més surrealistes que he viscut mai va ser fa anys a un pis de St Cugat. Un amic armeni i una noia sèrbia, discutien sobre l'origen dels dolmes, farcells d'arròs i carn enbolcallats per fulles de parra. Cadascú defensava que l'origen estava en el seu país (of course); al apuntar jo la possibitat de que fosins d'origen turc, la resposta va ser un NO rotund dels dos... ja se sap, els enemics dels meus enemics sempre són els meus amics :-).

No vaig tenir l'oportunitat de menjar dolmes, tot i que es troben a les cartes de molts restaurants, sempre me'n vaig endur un nema per resposta. Per sort, la Simona, una companya romanesa de feina de tant en tant ens en du a l'oficina... I de pas ja teniu un quart possible origen per a aquest plat.

Però si no vaig poder menjar dolmes, el que si vaig poder menjar van ser Sarma que és molt similar, també estava a les cartes i enlloc de col·leccionar nemas col·leccionava imas. Aquí la carn i arròs no va enbolcallada en farcell de fulla de parra sino que farceixen altres verdures: petits pebrots, cebes.... tot ben estofadet.

Sarma

Però si li pregunteu a algú sobre el plat prinicipal, o més conegut de la gastronomia de Bòsnia tothom respondrà per dos plats...burek, o cevaipci.

El burek, entre dins del grup del que genèricament anomenen pites.  Pastes fullades farcides de carn (burek), formatge (sirnica),  espinacs (Zeljanica), o de patata (krompirusa). Normalment es compren en porcions de 250gr o 300gr a les burekdzenica o pekara, però de vegades te'n pots endur immenses sorpreses.

Sirnica , king size per mi solet. Proposko jezero

Comptetint en popularitat amb les pites hi ha el cevapici, unes especies de petites salxitxes de carn de vedella picada i servides dins d'un pa pla obert i acompanyat de ceba tallada. El meu amic Miodrag, del Pasko's Balkan Grill de Roses diu que li agraden més els cevapci serbis perquè barrejada amb la carn de vedella n'hi ha també de porc, personalment em quedo amb els de vedella. És un plat que desperta passions i no hi haurà ningú a Bòsnia que no et pregunti on és que has menjat el millor cevapici. Vaig tenir la oportunitat de tastar-los en dos punts de referència, el Zeljo de Sarajevo i a un dels restaurants de Plava Voda a Travnik. Ja em perdonaran els meus amics Sarajevites però em quedo amb el de Travnik... I la diferència no es nota tant en la carn com amb el pa, que ha d'estar flonjo però amb un toc torradet prou amarat de l'oli on s'ha fregit el cevapici, però sense que et desfaci el pa. Això si, com a comensal encara he de practicar... m'acabava els cevapici que sempre em sobrava pa.

Cevapici

Els cevapici i les pites són les principals responsables de que els pocs McDonalds que vaig veure per Bòsnia estiguessin mig buits o la gent només hi fes cafès mentre consumien  la wifi del local. No es pot competir amb el fast-food bosni.

Però també vaig tastat altres plats. Durant el viatge vaig menjar klepes, pasta farceida de carn; bosanski lonac, estofat de carn amb verdures; tipes, el dia que volent  provar algo nou vaig apuntar a cegues al menú sense saber que durien ;-); sopes vàries com la Begova .. i l'amanida omnipresent a tots els balkans, la Shopska (encara que estic segur que les meves coneixences búlgares diran que no és autèntica shopska) composta de tomaquet, cogombre, ceba i formatge (aquí a vegades també amb enciam i formatge groc enlloc del sirene, formatge búlgar similar a la feta grega).

klepe

Altres no els he  provat, com la Jagnjetina, xais fets al foc lent, o tot i està al menú, he recollit nemas  i no els he pogut disfrutar, com la mussaka.

Xampinyons farcits (n'he perdut el nom)

Jagnjetina cuinada a foc lent per campistes a Proposko jezero

Menció a part mereixen les postres... siguin baklava, tulumba o hurmasica aquests dolços d'origen otomà són autèntiques bombes calòriques amb les que rematar el dia... o carregar el dipòsit abans no començar a pedalar.

Hurmasica

 Apa-li, bon profit !