A les 22:30, vuit hores després d'haver sortit de casa, aterro a Zagreb. El trànsfer fins a l'alberg sense cap nova novetat. Descarrego la bici i a dormir.
 |
| Vista de St Marc, Zagreb |
L'endemà, 28 de Juliol, monto la bici sense cap novetat o sorpresa, guardo la capsa en un lloc segur fins al final del viatge, i ... dia lliure! Em dedico a fer el turista per Zagreb. Pujo a la ciutat alta a visitar altre cop St Marc i voltants i saldo un deute pendent amb Zagreb: El museu de les relacions trencades.
El museu dóna una petita pinzellada de la condició humana a partir de relacions que un dia van ser i ja no són. És un compendi d'objectes donats per gent que en el seu dia van estar en una relació amb l'explicació de que va significar aquell objecte abans, durant o després de la relació. Ànonimament, l'amant deixa anar pes tot entregant l'objecte i l'explicació. No faré un spoiler, però hi ha de tot: Des de relacions estables que van durar anys, fins a rollets romàntics d'un parell de nits, i des d'associacions d'idees difícils de comprendre, fins a històries dures i dramàtiques. Petites pinzellades de com viuen els humans la ruptura d'una relació.
Apart d'això poca cosa més. Un parell de quedades amb gent de Couchsurfing: dinar amb una americana que venia a una boda i sopar amb unes CSers espanyoles; i passejadetes per una ciutat que ja vaig visitar fa tres anys.
El dia 29, ara si, pujava a la bici rumb a Varazin, primera parada del viatge. Pretenia arribar-hi tot seguint un track trobat a GoogleEarth. Allà on les fotos satel·litats ho permetien, m'havia entretingut en estudiar la viabilitat de recórrer la ruta... allà on no ho permetien, no em vaig preocupar.... crasso error.
 |
| Camí de Marija Bistrita |
El track no començava a Zagreb city sinó als turons de sobre la ciutat.... turons prou alts com per albergar unes pistes d'esquí. Total, arribava a l'inici del track que ja duia 22km i +1200m acumulats a les cames. El track de seguida va deixar d'anar per pistes forestals ben mantingudes per posar-se a seguir pistes secundàries i fins i tot corriols, trialeres gairebé; tot seguint un camí de pelegrinatge cap a Marija Bistrica.
Marija Bistrica és un santuari Marià de forta tradició a Croàcia, on d'entre altres fet, el 1998 el Papa Joan Pau II va beatificar una de les persones més controvertides de Croàcia: El cardenal Stepinac: Heroi nacionalista croat per uns, col·laborador del règim Ustaixa d'Ante Pavelic, per altres. Jo no pretenia ser beatificat, però arribar-hi va ser un martiri. Vaig trigar en trobar una escapatòria asfaltada, però al trobar-la, m'hi vaig llençar de cap. Era la única alternativa viable per arribar aquell vespre a Varazdin.
 |
| Santuari de Marija Bistrita |
Havent visitat el santuari vaig posar rumb, ara si, per carretera fins a Varazdin on vaig arribar-hi que ja fosquejava. Temps just per dutxar-me i buscar on allotjar-me.
Varazdin no defrauda. És una població d'uns 50000hab que en temps de l'imperi austro-húngar fou la capital de Croàcia. El casc antic està ple de carrerons peatonals amb palaus, palauets i esglésies d'època, principalment, barroca, però no tantsols. Les hores que m'hi passejo l'endemà al matí em mostra una ciutat viva on les terrasses de les places s'omplen de seguida de vilatans que hi van a esmorzar o prendre un cafè.... i on les esglésies no es disputen la parròquia: a hores diferents, enganxo missa en esglésies diferents. Per si fos poc, la ciutat te una plaça dedicada a un tal Kapucinski, vull creure que a l'escriptor-periodista, i aquí i allà hi ha gent en bicicleta i bicicletes aparcades.... i sense lligar !!!! Definitivament, la ciutat em cau bé. Algun dia hi tornaré.
 |
| Resseguint el Drava camí de Ptuj |
És a voltants de migdia que deixo Varazdin. L'etapa és curta però no deixa de ser etapa. L'objectiu: Ptuj, una altra ciutat d'aquelles que la gent en diria con encanto. Segueixo un track que no m'aixeca la camisa. Segueix una pista que va paral·lela al riu Drava, que passa tant per Varazdin com per Ptuj. Vaig resseguint el track fins que em despisto... i em despisto a veure un pas fronterer cap Eslovènia. Tinc tantes ganes d'entrar al país que quan m'adono que el track segueix per Croàcia encara uns quilòmetres més jo ja soc a l'altra banda de la frontera. Opto per seguir per Eslovènia ja que ja hi he entrat. Una hora i poc després soc a Ptuj.
Contacto amb la Bernarda, la CSer que m'allotjarà, i em confirma que no serà a casa abans de les 18:00. Via lliure per dinar i visitar la ciutat.
Encimbellada dalt d'un turó, Ptuj és la ciutat més antiga d'Eslovènia i en destaca, per sobre de tot, les vistes des del castell; la torre de la ciutat; i l'estela d'Orfeu, una llosa del s. II a.c amb el mite d'Orfeu. Es considera el monument més antic d'Eslovènia no desplaçat del seu lloc original.
 |
| Ptuj |
Visitada Ptuj, poso rumb a casa la Bernarda que viu en un llogaret a les afores. M'espera encara vestida amb l'equipació ciclística. És una apassionada del ciclisme en ruta i d'esquí de fons. Sopem a casa seva mentre comentem anècdotes de viatges i de competicions on ella pren part: com una cursa per etapes d'esquí de fons de la frontera Finno-russa a la finno-sueca, 440km en total.
Havent sopat, agafem les bicis i anem a fer un gelat a una població propera. Pel camí parem a casa la Nada, una dona viuda i jubilada, amiga de la Bernarda, contenta de rebre visites estrangeres que li trenquen la monotonia i solitud.
 |
| Selfie amb la Bernarda |
L'endemà,havent esmorzar, poso rumb a Maribor, en un altre dia prou curt com per tenir temps de visitar la ciutat (i fondre'm amb la calor que fa). Hi arribo que l'Anze, el CSer que m'ha d'allotjar no dóna senyals de vida i opto per anar a un alberg. Ja instal·lat, em contestarà, i tot i que no m'allotjaré a casa seva, si que trobarem temps per anar a fer uns beures junts.
La ciutat, també val la pena, visito el seu casc històric, contemplo la parra més antiga del món que encara produeix raïm i vi, més de 400 anys, te; pujo a la capella de Pyramid per contemplar les vistes de la ciutat i al vespre menjo la millor pizza en molt de temps. Havent sopat serà quan faig petar la xerrada amb l'Anze acompanyat d'un bon mojito.
 |
| Maribor |
He d'aprofitar aquests bons moments, l'endemà tornen les etapes dures. Per endavant 3 etapes amb forts desnivells. Al fi i al cap, he vingut a Eslovènia a visitar el país.... i a pedalar,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada