Aquests viatges imaginaris tenen moltes més dimensions que el que vaig fer en realitat. I, alhora, m'adono que els viatges reals es poden prolongar, repetir i multiplicar a través de la lectura de llibres, l'estudi de mapes i l'estudi d'imatges i fotografies. I que l'avantatge d'aquests periples iconogràfics és que ens permeten d'aturar-nos en qualsevol punt i mirar les coses amb tranquilitat o retrocedir a la imatge anterior, cosa que no tenim ni temps ni mitjans per fer durant un viatge de debó.
Oi que un viatge no comença pas en el moment de posar-nos en camí i no s'acaba quan arribem a la meta? De fet, comença molt abans, i a la pràctica no s'acaba mai, perquè la cinta de la memòria no deixa de rodar dins nostre, tot i que ja fa temps que no ens moguem del lloc en sentit físic.
(Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski)
A l'aeroport de Munich, mentre espero el vol cap a Barcelona, llegeixo el Herald Tribune. Du una notícia sobre la crisis dels espies a Geòrgia així com les persecucions xenòfoves de georgians a Rússia i una altre sobre la llei turca que permet empresonar a qui parli malament de Turquia (una llei sobre la que es persegueix aquells que volen reconèixer el problema kurd o armeni, per exemple). I arribant a casa veig que al dissabte a TVC hi ha un reportatge sobre l'oleoducte que ha de travessar Geòrgia i que passa prop de les fonts de Borjomi que volia visitar però he deixat per una propera ocasió.
L'estada al caucas aquest 2006 s'ha acabat, però és evident, que el viatge ... continua.
Xavi, el masnou 8/10/2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada