Tot va passar el dia 21 de Juliol.
El dia abans havia deixat Kutaisi i havia arribat a Tkibuli, menys quilometres dels previstos pero ben aprofitats: Visites als monestirs de Motsamenda i Gelati pel cami.
Vaig comensar el dia amb un error que em va dur a agafar la carretera de Tbilisi enlloc de la Gelati - Ktibuli - Ambroulari, i despres vaig haver de tornar a recular al intentar arribar a Gelati a traves d'un GR, inicialment una pista que despres es transformava amb un corriol impracticable per la bici. I aixo que m'havien dit que es podia fer en bici !!!!
Sigui com sigui, una hora despres estava visitant el monestir de Motsamenda, petito, recollit, com a mi m'agraden, situat sobre una cinglera amb vistes al riu. Una ubicacio fantastica. Un parell de monjos es passejen per alla, i amb un ells intento establir-hi conversa despres que m'estrenyi la seva ma que en fa tres de les meves. Li poso una seixantena d'anys, de mirada placida i veu suau com tants mossens i monjos. Em fa l'interrogatori de rigor: d'on soc, on vaig, etc i l'intento preguntar quanta gent viu al monestir. Se m'enrolla i no l'entenc, a mes arriben uns feligresos i la feina es la feina. Sermons, benediccions i jo que m'acomiado per continuar fent ruta.
Poc despres soc a Gelati. Un complex monastic impressionant del s. XI- XII amb tres esglesies i varis compartiments mes que en el seu dia va competir amb Constantinoble com a centre de coneixement , amb una academia on hi van estudiar varis neo-platonistes.
Em passejo pel monestir una bona estona. La suficient per adonar-me que no arribaria a Ambrolauri com era previst en un principi. I aixi es. Em planto a Tkibuli i tinc el darrer acces a internet per gairebe una setmana.
I l'endema sera el dia. Les primeres hores del mati, trancorren amb normalitat absoluta. Enfilo el port que hi ha despres de Tkibuli i n'assoleixo el cim a uns 1200m unes hores despres. Comenso a descendre el port quan em paro a fer unes fotos. En direccio contraria be un cotxe de policia que em pregunta si necessito res i comentem com de maco es el paissatge.
L'home, considera la seva obligacio que no em passi res i em seguira a la distancia (a vegades per davant, d'altres per darrera) fins Nikorts Minda, poblacio on parare a visitar una esglesia. Alla, se m'acomiada, no sense abans presentar-me un altre company, que s'encarraguera de mi d'ara endevant !!!
I aixi es. Ara, es un altre el company que em va escortant fins a Ambrolauri. Un cop alla, com que tinc temps, decidieixo continuar direccio Lentekhi, capital de la baixa Svanetia. Calculo que em puc plantar en un poblet anomenat Alpana. El bon home, al que li remarco varis cops que no cal que m'acompanyi, que tot esta be, insisteix en acompanyar-me fins alla. A estones esta per darrera, a estones m'espera per endevant, ara acompanya amb cotxe algun conegut fins algun punt, ara fa petar la xerrada alla amb un altre... fins que arribo a dalt d'un portet des d'on tot es baixada fins a Alpana. Alla se m'acomiada. Li dono com a record dues postals de Masnou, una per ell i una pel seu company i faig via avall cap al poble.
A l'entrada del poble hi ha una altre patrulla de la policia que al veure'm em somet a l'interrogatori de rigor al que li afegeix si duc tenda per dormir. Li dic que tenda no, pero si spalnik meshok (sac de dormir). Em comenta que te un amic que te una bona habitacio i el truca. Em guia amb el cotxe fins on es el seu amic. Un altre policia tambe de guardia a uns 4 km d'Alpana en la direccio que he de prendre l'endema. Hi arribo que un parell de nanos que estudien a Kutaisi estan esperant algun cotxe que passi en direccio contraria d'on vinc jo per anar fent cami. L'Irakli, aixi es diu el policia que m'acollira a casa seva, encara te feina per una hora. M'invita a seure'm i treu unes pomes i avellanes una mica verdes perque piqui una mica.
Passa l'hora, pero alguna moguda hi esta havent. Es reuneixen en la mateixa cruilla amb alguns altres policies i em comenten que m'esperi alla, que en mitja hora tornen. M'espero. Passada la mitja hora tornen, pero algo passa i han de tornar al quartelillo d'Alpana. Pujem la bici al seu 4x4 i tornem enrera. Em quedo al cotxe esperant que ells resolvin els seus asssumptes. Pero la cosa s'allarga, ja son les nou del vespre i jo estic cansat. Em tombo a descansar dins el cotxe, quan un dels polis ve. Descarrega la bici, em diu. La baixo i em guia cap a les dependencies policials. Un edifici mig ruinos amb varies habitacions amb algun despatxet i llits atrotinats pels polis de guardia a la nit. Em mostren una d'aquestes habitacions amb un llit i m'indiquen que em puc quedar a dormir aqui. Agafo el meu minisac de seda i m'hi instalo.
L'habitacio es cutre. Una tauleta tipus oficina, una altre amb un aparell per escalfar l'aigua i varies botelles buides, un llit de molles de l'any de la catapum i un armari a sobre del qual i rugeix de mala forma una petita tele en blanc i negre. I tinc un vei. Un xaval rondant la vintena que sembla estar detingut. De tant en tant s'arrau a un raco i es posa a somiquejar. Amb els ulls ja mig clucs veig com entra el que sembla ser el jefe dels polis. Li ensenya el que sembla ser un punxo. Que haura fet? El sermoneja paternalment mes que no l'interroga. O aixo em sembla. El poli se'n va i el nano continua ajegut a un raco somiquejant. Em despartare que ell ja no hi sera i jo tindre un lloc raro mes en el meu haver de llocs dormits. I sempre en aquesta banda del mon: Un prostibul a Trebisonda el 2003 - sense anar de putes-, un hospital a Karabakh el 2006 - sense estar malalt - i un quartelillo el 2011 - sense estar detingut-.
M'acomiado de la trepa policial i faig cami. Uns 8 km mes endevant em trobo a l'Irakli. Amb ulleres de sol no el reconec. Em para, em saluda i fa un truc a un amic seu policia a Tsangeri, la propera poblacio gran, per si necessito res. No cal, li dic. Pero ho fa igualment. Creuo el port de muntanya que separa Alpana de Tsangeri i arribo al trencall que em dura a Lentekhi. Una simpatica parella policial ja m'esta esperant. M'indiquen el cami i quan tombo cap a Tsangeri em corretgeixen.
- No, si ja se que es cap a l'altre banda, pero vull una botiga.(necessito la meva dosi de Coca-cola)
- Botiga? Quilometre i mig amunt en tens una.
Tiro amunt i una hora i poc mes tard soc a Lentekhi despres de la parada cocacolera de rigor i de repasar l'alineacio basica del Barsa amb uns jovenets.
Assalto el restaurant a Lentekhi, primer menjar calent en gairebe 48 hores, i em trobo amb dos polonesos que baixen d'Ushguli. Em posen al corrent de com de dolenta es la pista que hi du i decideixo fer parada i fonda a Lentekhi.
Recorro el poble i veig la caserna de bombers des d'on em saluden. Estic apunt de preguntar-els-hi per on dormir, pero les aventures - anecdotes s'han de dosificar i no em vull despertar a mitja nit a so de sirena. Poc despres trobo una petita guesthouse. Matare la tarda amb uns nanos del poble: em duen a una font d'aigua picant i practicare el meu
castella: Em trobo fins a tres georgians que han treballat a BCN i que la crisi els ha fet tornar. Qui diu que els emigrant no tornen? Com ells diuen: Aqui tampoco hay trabajo pero no tengo que pagar alquiler. Me'n vaig a dormir d'hora. L'endema sera un dia llarg i dur.
El dia abans havia deixat Kutaisi i havia arribat a Tkibuli, menys quilometres dels previstos pero ben aprofitats: Visites als monestirs de Motsamenda i Gelati pel cami.
Vaig comensar el dia amb un error que em va dur a agafar la carretera de Tbilisi enlloc de la Gelati - Ktibuli - Ambroulari, i despres vaig haver de tornar a recular al intentar arribar a Gelati a traves d'un GR, inicialment una pista que despres es transformava amb un corriol impracticable per la bici. I aixo que m'havien dit que es podia fer en bici !!!!
Sigui com sigui, una hora despres estava visitant el monestir de Motsamenda, petito, recollit, com a mi m'agraden, situat sobre una cinglera amb vistes al riu. Una ubicacio fantastica. Un parell de monjos es passejen per alla, i amb un ells intento establir-hi conversa despres que m'estrenyi la seva ma que en fa tres de les meves. Li poso una seixantena d'anys, de mirada placida i veu suau com tants mossens i monjos. Em fa l'interrogatori de rigor: d'on soc, on vaig, etc i l'intento preguntar quanta gent viu al monestir. Se m'enrolla i no l'entenc, a mes arriben uns feligresos i la feina es la feina. Sermons, benediccions i jo que m'acomiado per continuar fent ruta.
Poc despres soc a Gelati. Un complex monastic impressionant del s. XI- XII amb tres esglesies i varis compartiments mes que en el seu dia va competir amb Constantinoble com a centre de coneixement , amb una academia on hi van estudiar varis neo-platonistes.
Em passejo pel monestir una bona estona. La suficient per adonar-me que no arribaria a Ambrolauri com era previst en un principi. I aixi es. Em planto a Tkibuli i tinc el darrer acces a internet per gairebe una setmana.
I l'endema sera el dia. Les primeres hores del mati, trancorren amb normalitat absoluta. Enfilo el port que hi ha despres de Tkibuli i n'assoleixo el cim a uns 1200m unes hores despres. Comenso a descendre el port quan em paro a fer unes fotos. En direccio contraria be un cotxe de policia que em pregunta si necessito res i comentem com de maco es el paissatge.
L'home, considera la seva obligacio que no em passi res i em seguira a la distancia (a vegades per davant, d'altres per darrera) fins Nikorts Minda, poblacio on parare a visitar una esglesia. Alla, se m'acomiada, no sense abans presentar-me un altre company, que s'encarraguera de mi d'ara endevant !!!
I aixi es. Ara, es un altre el company que em va escortant fins a Ambrolauri. Un cop alla, com que tinc temps, decidieixo continuar direccio Lentekhi, capital de la baixa Svanetia. Calculo que em puc plantar en un poblet anomenat Alpana. El bon home, al que li remarco varis cops que no cal que m'acompanyi, que tot esta be, insisteix en acompanyar-me fins alla. A estones esta per darrera, a estones m'espera per endevant, ara acompanya amb cotxe algun conegut fins algun punt, ara fa petar la xerrada alla amb un altre... fins que arribo a dalt d'un portet des d'on tot es baixada fins a Alpana. Alla se m'acomiada. Li dono com a record dues postals de Masnou, una per ell i una pel seu company i faig via avall cap al poble.
A l'entrada del poble hi ha una altre patrulla de la policia que al veure'm em somet a l'interrogatori de rigor al que li afegeix si duc tenda per dormir. Li dic que tenda no, pero si spalnik meshok (sac de dormir). Em comenta que te un amic que te una bona habitacio i el truca. Em guia amb el cotxe fins on es el seu amic. Un altre policia tambe de guardia a uns 4 km d'Alpana en la direccio que he de prendre l'endema. Hi arribo que un parell de nanos que estudien a Kutaisi estan esperant algun cotxe que passi en direccio contraria d'on vinc jo per anar fent cami. L'Irakli, aixi es diu el policia que m'acollira a casa seva, encara te feina per una hora. M'invita a seure'm i treu unes pomes i avellanes una mica verdes perque piqui una mica.
Passa l'hora, pero alguna moguda hi esta havent. Es reuneixen en la mateixa cruilla amb alguns altres policies i em comenten que m'esperi alla, que en mitja hora tornen. M'espero. Passada la mitja hora tornen, pero algo passa i han de tornar al quartelillo d'Alpana. Pujem la bici al seu 4x4 i tornem enrera. Em quedo al cotxe esperant que ells resolvin els seus asssumptes. Pero la cosa s'allarga, ja son les nou del vespre i jo estic cansat. Em tombo a descansar dins el cotxe, quan un dels polis ve. Descarrega la bici, em diu. La baixo i em guia cap a les dependencies policials. Un edifici mig ruinos amb varies habitacions amb algun despatxet i llits atrotinats pels polis de guardia a la nit. Em mostren una d'aquestes habitacions amb un llit i m'indiquen que em puc quedar a dormir aqui. Agafo el meu minisac de seda i m'hi instalo.
L'habitacio es cutre. Una tauleta tipus oficina, una altre amb un aparell per escalfar l'aigua i varies botelles buides, un llit de molles de l'any de la catapum i un armari a sobre del qual i rugeix de mala forma una petita tele en blanc i negre. I tinc un vei. Un xaval rondant la vintena que sembla estar detingut. De tant en tant s'arrau a un raco i es posa a somiquejar. Amb els ulls ja mig clucs veig com entra el que sembla ser el jefe dels polis. Li ensenya el que sembla ser un punxo. Que haura fet? El sermoneja paternalment mes que no l'interroga. O aixo em sembla. El poli se'n va i el nano continua ajegut a un raco somiquejant. Em despartare que ell ja no hi sera i jo tindre un lloc raro mes en el meu haver de llocs dormits. I sempre en aquesta banda del mon: Un prostibul a Trebisonda el 2003 - sense anar de putes-, un hospital a Karabakh el 2006 - sense estar malalt - i un quartelillo el 2011 - sense estar detingut-.
M'acomiado de la trepa policial i faig cami. Uns 8 km mes endevant em trobo a l'Irakli. Amb ulleres de sol no el reconec. Em para, em saluda i fa un truc a un amic seu policia a Tsangeri, la propera poblacio gran, per si necessito res. No cal, li dic. Pero ho fa igualment. Creuo el port de muntanya que separa Alpana de Tsangeri i arribo al trencall que em dura a Lentekhi. Una simpatica parella policial ja m'esta esperant. M'indiquen el cami i quan tombo cap a Tsangeri em corretgeixen.
- No, si ja se que es cap a l'altre banda, pero vull una botiga.(necessito la meva dosi de Coca-cola)
- Botiga? Quilometre i mig amunt en tens una.
Tiro amunt i una hora i poc mes tard soc a Lentekhi despres de la parada cocacolera de rigor i de repasar l'alineacio basica del Barsa amb uns jovenets.
Assalto el restaurant a Lentekhi, primer menjar calent en gairebe 48 hores, i em trobo amb dos polonesos que baixen d'Ushguli. Em posen al corrent de com de dolenta es la pista que hi du i decideixo fer parada i fonda a Lentekhi.
Recorro el poble i veig la caserna de bombers des d'on em saluden. Estic apunt de preguntar-els-hi per on dormir, pero les aventures - anecdotes s'han de dosificar i no em vull despertar a mitja nit a so de sirena. Poc despres trobo una petita guesthouse. Matare la tarda amb uns nanos del poble: em duen a una font d'aigua picant i practicare el meu
castella: Em trobo fins a tres georgians que han treballat a BCN i que la crisi els ha fet tornar. Qui diu que els emigrant no tornen? Com ells diuen: Aqui tampoco hay trabajo pero no tengo que pagar alquiler. Me'n vaig a dormir d'hora. L'endema sera un dia llarg i dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada