Zagreb

21 de Juliol de 2014, 21:30. Fa 10 minuts que hauriem d'haver-nos enlairat, pero encara no hem ni embarcat. Anem enderrerits. Envio un SMS a l'Ana, la BeWelcomer (i CouchSurfer) que m'allotjara a Zagreb. Em respon. Cap problema si l'avio arriba amb retras, t'espero.A la una de la matinada tocada el taxi, despres d'una monumental clavada de 40eu, em deixa davant del seu pis.  A les 00:30 amb una capsa  1,5xm1m amb una bici a dins no tens forsa negociadora... com canvia dels cops que arribant a una hora normal amenaso als taxistes en muntar la bici alla i anar pedalant fins al centre... aqui tenien ells la paella pel manec :-(

 Truco l'Ana, baixa mig adormida,  ens fonem amb una abrasada i m'ajuda a pujar la capsa amb la bici fins al tercer pis on viu. Tot i que ella l'endema treballa, encara estarem fent petar la xerrada fins passades les dues de la matinada.

L'endema, m'also que ella ja es a la feina, i em llenso a descobrir Zagreb.
Descobreixo una ciutat molt europea, diria que austriaca on el passat austro-hungar es nota i no nomes en l'arquitectura, que tambe. Es una ciutat molt neta, amb carrils bici i  on els cotxes respecten els pasos de zebra i els vianants els semafors en vermell.

El centre es molt peatonal i la plasa principal plena de vida. Quina enveja !!! Penso amb la nostra Plasa Catalunya i les nostres Rambles que ara son d'ells, els turistes, per contra, aqui a Zagreb, tot el centre encara es dels seus propis ciutadans. L'Ana, pero,  em comenta que viure al centre es dur. Molts pisos de lloger son antics i tenen problemes constantment i a mes tambe em comenta cert classisme entre la gent de Zagreb de tota la vida i els nouvinguts. Ella es de Mostar i va venir a Zagreb per estudiar arquitectura i ara treballa aqui.

La ciutat esta dividida en dos, la part Alta i la Baixa. A l'alta si pot arribar a peu per varis carrers o per un curt funicular que agafo. Turistada? en aquells moments no ho tinc clar, al vespre l'Ana em comentara que fa molt temps que existeix perque les senyores abans amb els seus vestits no podien pujar a peu. Tambe em comentara que tot i que a primera vista la ciutat es molt austriaca, la gent es molt balcaniaca...tots els homes enganyen les seves dones em comenta. Em poso a riure pel comentari, que em sorpren, i li pregunto si les dones no enganyen els homes... intenta ractificar, pero no troba altres exemples de balcanitat. Li prometo que aquest detall anira al blog, tal i com estic fent.

A la part alta es troben alguns dels llocs mes coneguts de la ciutat, com l'esglesia de St Marc amb el seu sostre caracteristic amb l'escut croat i de Zagreb i tambe la porta de pedra, l'unica entrada medieval de la ciutat que es mante i que te un petit altar des de que s'hi va trobar una mare de Deu. Sorpren trobar devotes resant en uns bancs a l'acera mentre cotxes i vianants passen pel mig. Al vespre l'Ana em comentara que la ciutat alta esta mig morta, sensacio que ja havia tingut. Tant el govern com el parlament estan a la plasa de St Marc i altres institucions governamentals, poca gent hi viu i hi ha poca vida al carrer i pels que han de gestionar burocracia amb el govern o l'ajuntament , un mal de cap arribar-hi ja que no hi ha on deixar un cotxe.

Torno cap a casa a les 18:00 tal i com haviem quedat. L'he d'obrir, nomes te un joc de claus i me l'ha cedit a mi. Ens pasarem la tarda i el vespre conversant. Primer al pis i despres al centre on aprofitarem uns vespres de portes obertes en jardins privats, alguns ofereixen concerts, altres sopars. Els gnochis i el rissoto de verdures que mengem en un d'aquest jardins no estan gens malament... tot mentre aqui i alla l'Ana va saludant coneguts.

Ens tractem com si fossim amics de tota la vida quan face-to-face nomes ens haviem vist un cop  gairebe fa un any a Barcelona en un meeting de CS. L'Ana va tenir una estada profesional de 3 mesos a BCN i a les primeres setmanes d'estar-hi es va apuntar a una quedada que vaig organitzar. Despres, tant jo com d'altres couchsurfers vam intentar integrar-la a la nostra BCN Balkan Mafia pero la seva atapeida agenda social no li va permetre venir mai als nostres events. Tot i aixo, mai vam perdre el contacte face-to-book i ara ens tractavem amb la confiansa dels vells amics.

Parlem de Mostar i la guerra, ella la va passar alla. Em comenta que cadascu ho porta com pot. Ella, em diu, quan veu imatges de guerra a tv no li incomoda pero que no enten la gent que s'escandalitza. M'he tornat freda, una guerra es una guerra, no t'hi esperis coses boniques. Ara be, fents inesperats li poden fer despertar els records adormits, com quan creuant un tunel als Alps en cotxe els records es desperten de cop... quan uns forestals adormen un os a trets.

M'explica que tot i ser croats, els seus avis vivien al costat bosni del pont de Mostar, pero despres la guerra van vendre la casa i no hi han tornat a posar els peus. Una llastima, es la part mes bonica de Mostar, em comenta. Tambe comenta que no coneix la historia de Bosnia, ens ensenyaven la historia de Croacia a nosaltres. Es declara nostalgica d'una Yugoslavia que no ha viscut i esta orgullosa de com els balcans han reaccionat tots junts a les inundacions de fa un parell de mesos. Les mes devastedores en molts anys.

Continuem les converses per Zagreb amb temes mes mundans (incloses les meves critiques a barrejar el vi amb aigua com ella fa - per molt que els classics ho fessin-) i anem tornant cap a casa a una hora prudencial, que ella, amb la meva arribada en hores intempestives, ha dormit menys de cinc hores.

L'endema al mati, mentre ella esmorsa i es prepara per anar a pencar, comensare a muntar la bici. Ens acomiadem fins a mitjans d'agost i amb la bici muntada li deixo les claus a la bustia i comenso a pedalar direccio sud. Comensa el viatge de debo.