Camí de Bòsnia

Cuesta creer,contemplando la belleza de Plitvice [...] que justo aquí empezara todo.[...] Los miles de turistas que ahora circulan por Plitvice[...] permanecen ajenos a esta realidad.

Tamara Djerkanović, Viaje a mi país ya inexistente

Em ve a la memòria aquesta frase mentre pedaleixo creuant la Ulaz1 ( entrada), direcció a la Ulaz2 del parc de Plitvice. En algun lloc d'aquestes entrades va tenir lloc el primer enfrontament armat entre croats i serbis desencadenant la guerra de Croàcia. Fa dos dies que vaig deixar Zagreb i arribo al que és el primer objectiu del viatge: El parc de Plitvice que amb els seus llacs i cascades està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

El viatge fins a aquí va ser sense sobresalts i sobre la planificació prevista, excepte trobar la sobe, habitació, de la primera nit, a Karlovac. Sense l'adreça anotada, vaig donar 4 voltes al centre del poble abans no veure l'oficina de turisme per demanar-els-hi l'adreça.

Per arribar a Karlovac opto per no seguir la carretera principal, i un cop deixat Zagreb amb les indicacions perfectament donades per l'Ana, vaig tirant de GPS per carreteretes terciaries sempre direcció sud fins a Pisarovina, una població on ja tindré que agafar una carretera més transitada per arribar a Karlovac. Tot el primer tram de l'etapa es entre petits poblets dispersos aquí i allà, boscos i camps de blat de moro. Trànsit? algun cotxe cada quart d'hora.

Arribo a Karlovac al voltant de les 17:00. L'entrada és una mica desangelada. Les cases habitades conviuen amb les abandonades durant la guerra. Aquí i allà es veuen cases amb les marques dels trets i la metralla a les seves façanes. Passo pel que sembla una esglèsia abandonada, Serbia? Em sembla ortodoxa. Si no tinc mal entès, Karlovac llindava amb el que s'anomena Krajina, que alguns llocs ho he vist traduït per frontera o per zona, territoris que durant l'imperi austro-hungar van ser poblat per serbis per defensar les fronteres davant l'imperi otomà.

Sigui Krajina o no, sembla que aquí se les van fotre de valent. Un cop dutxat surto a donar una volta pel poble i a sopar. Volto el centre amb més deteniment i m'anadono que hi ha força edificis abandonats des de la guerra. Entre ells, el que el plafó turístic del poble indica com armeria barroca del s XVII. En tot cas, el poble està aviat vist i sopo estrenant-me amb els primers ćevapići.

Façana a Karlovac

L'endemà serà un dia de transició fins a Plitvice. Si podia tenir alguns dubtes sobre l'elecció d'haver reservat hotel dins del parc  al cost de 55€ la nit, aquests dubtes s'esvaeixen al veure com puja la carretera els darrers quilòmetres, i la munió de gent aquí i allà tornant del parc, a peu o esperant un bus. L'objectiu és alçar-me d'hora l'endemà i recòrrer el parc abans no fer cap a Bihać, ja ha Bòsnia.

 Plitvice està perfectament organitzat pels turistes.  Pels amants de la muntanya, decididament massa organitzat, però atès al nombre de visitants del parc, crec que és la única alternativa. Estem davant una meravella que està a 5 minuts a peu de la carretera que uneix Zagreb amb Split.

El parc te senyalitzats varis recorreguts de durades variables que van de les 2 a les 8h depenent de l'itinerari i ritme del turista, tots per pontets i passarel·les que uneixen els diferents llacs i cascades d'aquest sistema càrstic. El turista va d'un llac a un altre amb el sentit determinat i utilitzat el trenet o un vaixell (o ambdós) per desplaçar-se a l'inici o final del recorregut o pel mig.

Plitvice

Així doncs, el dia 25 de Juliol m'alço d'hora i a les 8:00 ja soc al bus-trenet que desplaça els turistes des de l'entrada del parc als inicis dels seus recorreguts turístics. He optat pel recorregut H, de 4 a 6 hores de durada. La primera part la fem en petit comité. És el primer trenet i tot i que hi deuen cabre un centenar de persones de seguida ens dispersem. Missió complerta. La segona part, ja és més aglomerada. Si hi arriba després de prendre un ferry que creua el llac principal , són dos quarts d'onze i ja comença a arribar la marabunta. En tot cas, el recorregut val la pena.

Plitvice

Havent dinat poso rumb a Bòsnia. Alguns quilòmetres de pujada abans no baixar un port de muntanya que em deixarà a prop de la frontera. Pel camí, la primera tamborinada sobre la bici (camí de Karlovac n'havia esquivat una tot dinant), el que serà la tònica del viatge.

Poques hores després, prenc una coca-cola a Bihać tot esperant la Lejla, una noia de Couchsurfing que tot i no poder allotjar-me s'ha ofert a mostrar-me la seva ciutat.

Primeres visions de Bòsnia