Bihać i la filla del coronel

Bosnia està composta en un primer nivell administrativo-polític per tres entitats. La federació de Bosnia-Herzegovina, de majoria bosnio-musulmana i croata; la República Sprska (Serbia) i el districte independent de Brčko, al nord-est del país. Jo faig l'entrada pel nord-oest, en territori de la federació.

Tot just arribat a Bihać busco un bar on prendre algo i envio un SMS a la Lejla , una noia de CS que tot i no poder allotjar-me, s'avé a mostrar-me la ciutat i anar a prendre algo junts. També m'ajudarà a buscar allotjament, ja que tots els que he trobat via internet pujen per sobre dels 40€.

Pocs minuts després del sms, apareix somrient i em du a un hotelet al centre del poble on dormiré per 20€ en una habitació que compleix, de tros , els estandard europeus d'hotels de rang mig. Un cop dutxat, ens llancem a patejar-nos la ciutat.

La Lejla s'estima la seva ciutat i la seva cultura i en parla apasionadament. Es declara musulmana no practicant i pensa cel·lebrar la fi del ramadà tot i no haver seguit el desdejuni. Potser d'aquí uns anys em plantejo fer-lo, comenta, però de moment no. No menja porc ni animals de sang freda tal i com prescriu l'islam però no li fa cap lleig a la cervesa, el vi i la rakjia: fins i tot el meu avi que era molt creient prenia rakjia de tant en tant, explica. El nostre islam és una qüestió d'equilibris i es lamenta de que gent estrangera amb barbes llargues vinguts de fora intentin imposar les seves idees en classes baixes de la població a canvi de suport econòmic. És l'estretegia que l'islamisme radical està intentant en algun indret de Bòsnia, em comenta, i està convençuda de que no ho aconseguiran. No sóm així nosaltres, jo mai em cobriré el cap, remata.

Va nèixer pocs mesos després d'esclatar la guerra i quan el seu pare ja estava combatent, actualment és coronel retirat de l'exèrcit bosnià. El seu pare té la carrera de polítiques i la mare la de dret. Ella ha optat per estudiar dret i fer un master en dret internacional per poder ajudar al seu país.

Campanar catòlic a Bihać

M'explica que Bihać actualment és un 90% bosnio-musulmana però que la seva millor amiga és croata. A l'escola estudien junts excepte la llengua, que ella estudia bosni i l'amiga croat... i es desespera... és la mateixa llengua! Em comenta que el més difícil a escola era ensenyar història.... és difícil quan vint dels trenta alumnes de la classe han perdut el pare o la mare a la guerra. Quan acaben l'escola, continuen a la universitat. N'hi ha a Bihać pero no per totes les especialitats, per estudiar medicina m'explica que molts van a Banja Luka, la capital de la República Sprska. Em sorprèn, però remarca que no hi ha cap problema per ells en anar-hi.

Tot això ho anem parlant primer passejant per la ciutat on em va mostrant tots els seus racons i després mentre sopem. Bihać és una ciutat que no s'entèn sense el seu riu, l'Una, que és al voltant d'on gira la vida. Els bars, restaurants i parcs estan a la seva riba; tenen una platja per anar-hi i fer festa als vespres; i finalment hi ha tots els esports de riu (rafting, kayak, etc) que practiquen assiduament. Em diu que em quedi uns dies més. En menys d'una setmana comença la competició de rafting més important de l'any. Més de 100 equips baixen per l'Una des de Štrbači buk fins a Boksana kupra en tres dies de competició.... Si hagués d'acceptar totes les invitacions, no em mouria de lloc durant tot el viatge.

Passejar per Bihać es passejar-se per la història convulsa dels balcans. Sense anar més lluny la seva mesquita principal és una esglèsia gòtica reconvertida on el campanar va servir de minaret fins al S XVII que ja molt malmès va anar a terra per fer-ne un minaret com a tal. I no molt lluny d'allà hi ha la torre del campanar del que havia estat una esglesia catòlica que fou bombardejada durant la segona guerra mundial i mai més reconstruida. Al davant, una pedra funerària probablement d'origen bogomil i una mica més enllà unes tombes islàmiques. Tot ben barretat i mostrat per una Lejla que os mostra orgullosa d'un passat multicultural i orgullosa de la resistència que la seva ciutat va oposar a l'imperi otomà abans no caure derrotada. Curiós si més no, quan el seu background cultural, musulmà, és conseqüència directa de la derrota.

Entrada de la mesquita Fathija

Mentre som davant la mesquita, un noi que ens sent parlar en anglès ens convida a entrar-hi, busca l'iman i ens el presenta. La rebuda no pot ser més cordial, i reconeixem-ho, surrealista: mi casa es tu casa, mi mujer es tu mujer i remata dient que tot i que segons la llei islàmica podria tenir 4 mullers amb una ja en va quedar fart. És un forofo del heavy i m'explica que fa dos anys va anar a Budapest per veure un concert de W.A.S.P, i em  comenta també no sé què d'un concert d'AC/DC a Madrid.Quan està de mala hòstia escolta heavy per alliberar les energies negatives, m'explica.  Definitivament, hi ha situacions que ni en una pel-lícula del Kusturica.

Mesquita Fathija

Són al voltants de dos quarts de nou quan m'acomiado de la Lejla. Te uns amics suecs a casa (part de la seva família va emigrar de Banja Luka a Suècia durant la guerra) i ha quedat amb ells. Quedem que si surten a prendre algo m'enviarà un sms perquè m'hi afegeixi. Rebré l'sms més tard, al final han anat a sopar (ella soparà per partida doble) tots junts a un restaurant. Es fa tard i jo he de tornar a la carretera l'endemà. Espero tenir l'oportunitat de coincidir amb ella algun altre cop. La invitació a Barcelona, on va ser a l'acabar la secundària, ja la té sobre la taula, a mi , em queden  per endavant 4 setmanes per explorar el seu país.

Estela bogomílica