Bosna Srebrena - Bòsnia de plata

La Bosna Srebrena, o Bòsnia de plata és la part central del país. És el nom que rep el que va ser el nucli del  regne medieval de Bòsnia en un temps  en que la gent de Bòsnia profesava la seva pròpia religió, l'Esglèsia Bòsnia, un cristianisme heterodox  que  practicament tots els bosnis  vinculen al bogomilisme que hi hauria arribat provinent de Bulgària en la seva expansió cap a l'oest fins a arribar a Occitània amb un nom que potser us sonarà més: catarisme. No està tant clar, però, que els bosnis medievals fossin bogomils, o si més no això és el que explica la meva guia: Aunque todavía influída por la gran división y difusión de las iglesias Ortodoxa y Católica, la iglesia Bosnia junto a su nuevo alfabeto [...] prosperó en el estado medieval de Bosnia[...].Los seguidores de esta iglesia han recibido con frecuencia el nombre de bogomils. Hasta hace poco, esta teoría  se había convertido en la creencia común entre la mayoria de los habitantes de BiH. Sin embargo, existen pruebas abrumadoras que la contradicen[...]. (Bosnia y Herzegovina 1a ed, Bradt, ed  Alhena media, pag 15) . Que realment fossin o no bogomils no va importar a l'esglesia catlòlica alhora de veure l'oportunitat de muntar creuades en un territori que se'ls hi escapava al control i els va declarar heretges. D'aquelles èpoques en queden fortificacions del regne medieval, monestirs fransicans i evidentment la posterior presència otomana, que va fer de Travnik la seva capital. Però Travnik, com haureu llegit s'ha merescut una entrada a part en aquest blog.

Vaig començar a recòrrer la Bosna Srebrena el 8 d'agost provinent de Sarajevo. Els objectius de la primera etapa eren molts, massa ambiciosos. I ja de camí vaig haver-ne de descartar-ne un de peculiar. Les piràmides de Visoko. Si, perquè a bòsnia, segons un arqueòleg amateur, Semir Osmanagic, hi hauria les piràmides més grans  del món datades en uns 10000 - 12000 anys, creades per una civilització pre-indoeuropea extingida. Segons l'arqueòleg, dues muntanyes properes a Visoko, serien en realitat dues piràmides, la del sol i la de la lluna. La comunitat científica internacional majoritàriament rebutja aquestes tesis, però no és menys cert que a la base de la muntanya que seria la piràmide del sol s'hi ha trobat restes de construcció humana  i no molt lluny d'allà unes galeries subterrànies. Però jo anava just de temps i vaig optar per continuar cap a un monestir franciscà conegut per la seva biblioteca medieval: Kraljeva Sutjeska.

monestir de Kraljeva Sutjeska.

Acostant-me al monestir vaig creuar els primers poblets majoritariament catòlics, o el que és el mateix, croats. Poblets on els nanos jugaven al carrer a pilota amb samarretes dels seus ídols futbolístics: jugadors de la sel·lecció de croata de fútbol.

Amb el monestir no vaig tenir sort.  Vaig trucar al telèfon que s'indicava per poder visitar el monestir, el seu museu i la biblioteca però a l'altra banda de la línia un home se'm va disculpar per tenir mal a un genoll i no poder caminar. No em podia venir a obrir.  Em va recomenar, però, que pugés al monestir igualment i truqués a veure si algun monjo s'avenia a obrir-me la biblioteca. I així ho vaig fer, però la única resposta rebuda per interfon a la meva petició de visita va ser un : no, is not possible. Suposo que als monjos els hi era més prioritari atendre les seves necesitats espirituals que no pas atendre a un terrenal turista amb interesos culturals.

Vaig acabar el dia a Zenica, des d'on tenia previst visitar l'endemà Vranduk, una de les darreres fortaleses en sucumbir a l'imperi otomà, abans no dirigir-me a Travnik.

Poble de Vranduk amb la seva fortalesa

I si Travnik va ser la capital otomana, Jajce ho va ser de la Bòsnia cristiana. Vaig arribar a Jajce després d'acomiadar-me de'n Kenan a Travnik. I hi vaig arribar a l'aventura. Evitant la carretera principal i perdent-me per pistes enmig del bosc. Va ser una etapa que em va permetre veure la Bòsnia més rural, amb pagesos que estaven segant el camps i de pas disfrutar de pistes que creuaven  boscos frondosos,  rierols i torrenteres.

Pista entre Travnik i Jajce

Arribava a Jajce cap a les 19:00. Cercava l'alberg quan vaig veure una noia concentrada llegint algo amb una motxilla a l'esquena. No llegia sinó que seguia les direccions que tenia descarregades a googlemaps i anava cap a l'alberg. Vam fer el check-in junts i es va convertir amb la meva companya de viatge a temps parcial. Un cop dutxat i llegint els meus correus, me n'adonava que la Kristina, així es diu aquesta noia ucraniana, era també couchsurfer. Junts vam anar a sopar tot compartint converses que anaven des de la situació política a Ucraïna fins a la catalana passant per la bòsnia. L'endemà vam recòrrer junts els molins d'aigua de les afores de Jajce, la seva cascada, i el seu cas antic, fortalesa i catacombes medievals que a més d'haver estat tombes de nobles van ser també amagatall de Tito i els seus partisans durant la segona guerra mundial.

Molins d'aigua prop de Jajce

Cascades de Jajce

Cap a l'hora de dinar m'acomiadava de la Kristina després de quedar en veure'ns a Sarajevo altre cop al cap de dos dies. La deixo fent feina. Està treballant a distància fent unes traducccions. M'acomiado i faig  cap al sud,  a Gornji Vakuf, des d'on el dia següent pretenia pujar al llac Proposko a més de 1600m d'alçada abans no baixar a Sarajevo.

Proposko Jezero

Vaig assolir l'objectiu. Després de 5hores per pistes vaig arribar a aquest llac d'origen càrstic i amb fauna endèmica i em vaig menjar la sirnica més bona i immensa del viatge. Eren gairebé les quatre de la tarda quan decidia afrontar els gairebé 80km que em quedaven fins a Sarajevo, ciutat a la que vaig arribar a dos quarts de nou del vespre, i com alguns de vosaltres sabeu, amb la cama dreta marcada per la queixalada d'un gos. Quedava per davant l'aventura d'anar al metge i obtenir les vacunes. En tot cas, la Bòsnia de plata quedava ja visitada, i després de voltar altre cop per Sarajevo, tocaria posar rumb cap a Herzegovina.

Sirnica XXL :-)