Cap a l'adriàtic. Final de trajecte.

És  19 d'agost, i encara soc a Trebinje, a uns 260km d'Split. Hi arribaré?

M'alço relativament d'hora, cap a les 7:00. Vull tirar algunes fotos a racons que el dia anterior no hi tocava el sol. Són les 9:00 tocades quan començo a pedalar, es tracta de tornar gairebé fins a Mostar, quedant-me només uns 30km al sud. Retornaré per la mateixa vall que em du a Trebinje, però enlloc d'anar per la carretera principal seguiré una petita carretereta secundària a l'altra banda de l'àmplia vall del riu Trebisnica.

Hora punta.

La carretereta promet, només entrar-hi un cartell recorda que fa només 3m d'ampla els següents 32km i que no es pot anar a més de 30km/h. Resultat, 5 cotxes en un parell d'horetes.El paissatge és àrid, com tota aquesta zona d'Herzegovina d'origen càrstic. No tinc cap ombra però a estones pedalo entre parets d'arbustos que lluiten per guanyar espai al malmès asfalt,  i no només des de les voreres sinó també fent-se lloc allà on l'asfalt ha saltat. Un parell d'hores després  em trobo visitant la cova de Vjetrenica, la cova més gran de tot BiH amb 7km de longitud i, pel que llegeixo en els plafons exteriors, amb significant  biodiversitat a nivell de la fauna que l'habita incloent-hi vàries espècies endèmiques. Per una estona, canvio la solana exterior per la frescor i humitat de l'avenc i en recorro els 600m habilitats pels turistes.

Popovo Polje

Un cop visitada la cova i havent dinat, pedalo una estona més fins a Ravno, en un tram on la carretera ja te una amplada i trànsit més habitual abans no tornar a pescar 30km més de carretareta fins al poble de Hutovo un cul de sac amb un petit pantà d'on en surt, canalitzat el riu Trebisnica. Em trobo a la vall anomenada Popovo Polje, vall divisòria entre zones catòliques i ortodoxes, terra de ningú i front de batalla fa 20 anys. Creuo alguns poblets que estan completament abandonats.

Hutobo Blato

Passat Hutovo agafo ja la carretera principal  direcció Caplina. Això de principal és un dir, però de fet és la única carretera que uneix els 30 km de costa adriàtica que Bòsnia té amb la resta del país. Tot el trànsit que ve i va a Neum sense passar per Croàcia, passa per aquí, una carretera de dues direccions, sense voreres i estreta de collons, que si es creua un camió o autobús amb un cotxe amb sentit contrari, no hi passen. Per sort, després d'un portet curt però amb rampes molt dures, la carretera millora,  i davant se m'obre el paissatge de Hutovo Blato, un dels llacs d'origen càrstic que donen nom al parc natural del mateix nom, parc d'alt valor ornitològic. M'hauria agradat tenir temps de passar un matí navegant entre els seus pantans i canals  i veure algun ocell, encara que les millors dates d'acord amb les corrents migratòries són gener i febrer. Tanmateix, són les 18:00 i toca continuar fins a Caplina i a poder ser a Pocitelj on hi arribo a les 19:10, deixo la bici i em llenço a visitar aquesta població otomana patrimoni de l'humanitat per l'Unesco. Duc 113km a les cames i em queda una hora de llum. Ja tinc localitzat un motel a peu de carretera on dormir per demà sortir direcció Split. Em perdo pels estrets i empinats carrers empedrats, pujo fins una de les torres, descobreixo racons... m'hi estaria més temps però es pot fer fosc. Torno a baix i reculo quilòmetre i mig fins al Motel on soparé i podré descansar.

Pocitelj

Dia 20 d'agost. Avui el pedalar s'ha d'acabar. Però serà un dia llarg. Objectiu ideal , arribar a Split, objectiu realista, arribar a Makarska. Medugorje queda descartat, Kravica no, i el monestir de Humac dependrà de com vagi de temps. A les 7:00 ja soc a punt per esmorzar, però l'home del motel no m'arriba fins a les 7:15... precisament avui que és una etapa maratoniana. Un missatge de mon pare al Facebook em dessitja que tingui bon temps. Millor que s'hagués estat callat !!! Surto ja em el goretex posat, faré la primera hora sota l'aigua, ara posant-me ara treient-me el xubasquero. Arribo a Kravica i en visito els salts d'aigua. Encara queden alguns quilòmetres fins la frontera croata però per a mi simbolitza l'abandó de BiH, la darrera visita al país de l'aigua havia de ser una cascada. El monestir d'Humac amb les seves inscripcions glagolítiques haurà de quedar per una altra visita. Quan visiti Croàcia, crec que caldrà revisitar algunes parts d'Herzegovina.

Kravica

Poca estona després em trobo ja a Croàcia i després de picar alguna cosa a Vrgorac, enfilo el port de muntanya que un cop creuat em permetrà veure el mar per primer cop en un mes, i només aquells que viviu en una població costanera sabeu a quina sensació em refereixo. El descens a Makarska és senzillament espectacular, tot i que la calitxa marinera no permet veure les illes de Hvar i Brac en la seva esplandor. Em calen pocs quilòmetres per reafirmar-me en que Croàcia és un viatge pendent. Arribaré a Makarska a les 17:00 i amb 87km a les  cames. Massa tard per afrontar amb llum de dia els 60km que em queden fins a Split. Després de perdre un autobús perquè el conductor no em permet posar-hi la bici al maleter  (tot i anar practicament buit), a les 18:30 i després de demostrar a un altre conductor de que hi ha espai de sobres per la bici en el seu autocar, poso rumb a Split. El paissatge pels pobles costaners és fantàsitc, però ple a vessar de turistes. Si unes hores abans m'he reafirmat en que cal un viatge a Croàcia, ara em reafirmo en que aquest viatge, com sempre he dit, serà fora de temporada alta.

Peristil, Palau de Dioclecià, Split

Arribo a Split que tinc clar que tornar a Zagreb en bus serà complicat, així que directament comprovo l'opció tren. És viable però l'únic tren on es permet posar la bici és el nocturn. Trec el bitllet per la mateixa nit, envio un SMS a l'Ana demanant-li si puc arribar a casa seva abans no se'n vagi a treballar i em passejo arrosegant la bici per un  Palau de Dioclecià  a rebentar de turistes. La veritat és que impressiona. Palau, ciutat i fortalesa tot en un es barregen. El visito ràpid, sense deteniment,  i amb un convençut hi tornaré. Menjo uns talls de pizza prop de l'estació, i a les 22:00 poso rumb a Zagreb.

A les 6:00 ens desperten i a les 6:30 el tren arriba a l'estació. A les 7:00 soc a casa l'Anna, perdent-me un cop més pels carrerons laberíntics del seu barri. Em sento culpable: a l'anada hi vaig arribar a les dues de la matinada i ara m'hi presento a les set del matí. Però ja està en dansa, Hostel Ana és un anar i venir de gent, i hi arribo, que l'Antonio, un amic seu de Roma està esperant el taxi que l'ha de dur a l'aeroport. I quan jo marxi el divendres li arriba la seva germana des de Mostar a visitar-la. Em confesa que no m'esperava. Es organitzadament despistada i s'havia apuntat a l'agenda que jo arribava el dia 30. Ens acomiadem de l'Antonio i ens posem a fer petar la xerrada tot repassant el meu viatge. Tenim una hora i mitja abans ella no hagi de marxar cap a la feina.

Quan ella se'n va a treballar jo aprofito per descansar i dutxar-me, hem quedat a les 18:00 a casa seva altre cop. De fet no en sortiré més que per passejar pel centre i dinar. Al vespre ella té plans però m'invita a afegir-m'hi. Com que no m'esperava ja havia quedat amb les seves amigues per la primera trobada post-vacacional. I així serà com passaré el darrer vespre del viatge en un bar a Zagreb, prenent vi amb la música d'una banda de jazz que toca en viu de fons i envoltat de fantàstiques dones.

Ben acompanyat.

L'endemà passaré com aquell qui diu tot el dia a casa l'Anna, empaquetar la bici, actualizar blog, solucionar a distància problemes a la web de ma germana i les darreres converses i copes de vi a la terrasa de ca Ana. Seran les nou del vespre que un taxi em recollirà per dur-me a l'aeroport. I igual que a l'anada anirem en retràs, no serà fins les cinc del matí que aterraré a Barcelona, amb un viatge  més per païr i un cap de setmana per recuperar-me abans no començar a treballar.