Un pont sobre el riu Drina

Un pont sobre el riu Drina, i molts túnels al seu costat. Aquest podria ser el resum en una frase del dia següent a Srebrenica.

Srebrenica és un cul de sac, està arraconada  a la cantonada nord oriental del país i prop de la frontera Sèrbia. No és d'estranyar, per la seva ubicació geogràfica, que acabés sent la ratonera que va acabar sent durant la guerra.
Degut a la seva ubicació , l'opció més lògica per arribar a Višegrad era entrar-hi des de Sèrbia. De Srebrenica, doncs, vaig dirigir-me cap a Bajina Bašta, ja a l'altra banda de la frontera. Vaig començar a enfilar el port de muntanya que hi ha a la sortida de Srebrenica que ja amenaçava pluja i vaig arribar a temps de trobar un cobert mentre una tormenta torrencial amb llamps que queien practicament al costat descarregava. Tres quarts d'hora després podia reemprendre el camí. Segueixo enfilant una costeruda carretera i costa creure que entre la bellesa d'aquests boscos si visquessin tants drames. La natura és cínica i se'n fot dels humans. Com poden haver-hi paissatges  bonics on s'hi ha viscut tanta tragèdia?

Segueixo pedalant fins arribar a la frontereta. És una frontera curiosa sobre un Drina que encara no és molt cabdalós. El riu marca la línia divisòria entre els dos països, però el post fronterer bosni està en un carrer paral·lel al riu que continua el seu transcurs pel poblet on es troba. Un policia et pregunta si continues recte dins de Bòsnia creuant el poble o penses creuar el pont: Si el creues fas els tràmits fronterers i un cop a l'altre vessant , passes l'aduana sèrbia.

Turons a prop de Bajina Bašta

A l'aduana sèrbia, igual que a la bòsnia,  al·lucinen una mica quan em veuen arribar. Em pregunten on vaig i on dormiré. Em deixen passar sense entrebancs... i això que no les tenia totes ja que en el meu passaport i consta un segell de la UNMIK (United Nations Mission in Kosovo) de l'estiu del 2007, hi havia un mínim risc que consideressin que el 2007 havia entrat il·legalment a Sèrbia.

L'endemà toca enfilar un port. La climatologia acompanya, el cel és serè i al guanyar alçada fa que la calor no apreti.  El paissatge és preciós, primer poblets rurals entre prats i al anar guanyant altitud, boscos alpins plens de coníferes. M'apunto el parc nacional del Tara, a Sèrbia, com a posible destinació. Cal investigar aquesta part. Per fer excursions, montain bike i rafting, tot en un sol lloc, crec que té molt bona pinta.

Camí de Višegrad

Arribo a les dues tocades a Višegrad. No comptava en que el port fos tant llarg.  Pel camí sacrifico el monestir ortodox de Dobrun, vaig tard, i em sap greu, te bona pinta. Dino amb vistes al pont més famós de tots els que creuen el Drina, el pont Mehmed Paša Sokolović  que a Višegrad va donar nom a una de les novel·les més conegudes d'Ivo Andrić.   Deixo la ciutat amb vistes a Andrićgrad la població en honor a Ivo Andrić que Emir Kusturica està construint a Višegrad i continuo direcció Sarajevo.

pont Mehmed Paša Sokolović 

Durant els propers 30 kilòmetres creuaré més de 30 túnels, la majoria curtets però també varis amb més de mig quilòmetre de longitud. Un o dos d'ells amb les llums del túnel apagades o foses i jo tirant de frontal. Arribaré a Ustripača, la població on la carretera es bifurca per anar a Sarajevo i Dubrovnik cansat per la tensió. Podria continuar uns quilòmetres més vers Sarajevo, però decideixo parar.

Camí de Sarajevo, Drina en un pantà.

El dia següent faré els 84km restants fins Sarajevo. El tram final de la ruta és si més no curiós. La carretera segueix un  riu mig engorjat, creues un túnel i et trobes de cop dins la ciutat. A mig quilòmetre com a màxim del centre històric, el seu barri otomà. Flipo amb l'arribada. Ja que soc al centre, paro a fer un burek mentre consulto la guia per acabar de situar-me i localitzar possibles albergs. Una horeta després, estic instal·lat  i a punt per descobrir una ciutat, que ara, després de la segona estada i quan ja puc dir que hi he estat gairebé quatre dies, em deixa captivat. Una ciutat que us explicaré i a la que ben segur, no sé quan, hi tornaré.

Entrada a Sarajevo