La meva crònica de Travnik

 Prop de Travnik és on Ivo Andrić va néixer i és a Travnik on una de les seves novel·les més conegudes, La crònica de Travnik te lloc. Així que ja em permetreu que escrigui una petita crònica de Travnik, molt allunyada qualitativament de l'original.

Vista general deTravnik

Hi vaig arribar el 9 d'agost de 2014. Cap a les 17:00 h vaig rebre un sms d'en Kenan, moderador del grup de Facebook Bosnia y Herzegovina (en català i español) que es troba de vacances a la seva població natal i s'ha ofert a acollir-me: estic a un casament, quan arribis espera'm davant la casa d'Ivo Andrić, tothom sap on és, arribaré cap a les 20:00. Vaig conèixer en Kenan a travès de la Claudia Peñaloza una couchsurfer boliviana afincada a Barcelona i apassionada dels balcans. En una festa balcànica al DioBar de Barcelona on hi tocaven alguns coneguts meus  de la Freak Fandango Orchestra me'l va presentar.

 Cap a les 18:00 jo arribava a Travnik, a les 18:20 tenia localitzada la casa d'Ivo Andrić, que està força cèntrica però en un carreró amagat , i a dos quart de set decidia esperar en Kenan tot prenent un gelat, al carrer principal que aquelles hores ja tancat al trànsit perquè la gent hi pogués passejar en un costum molt estesè en aquesta part del món: Al vespre es tanquen els carrers principals de les poblacions i la gent es llença a passejar, prendre un gelat, pedalar amb les seves bicicletes, patinar.... Fins i tot a Sarajevo, un tram del carrer paral·lel al riu Miljacka queda tancat al trànsit els vespres.

A les 20:00 en Kenan es presenta puntual i se m'excusa. Per si no anés prou atabalat amb el casament del cosí, a més acaba de ser oncle. Atabalat , però content de fer-me d'hoste i jo de ser el seu convidat anem cap a casa la seva mare perquè em pugui dutxar. Ja dutxat, sortim a fer una volta. Ens dirigim cap a Plava Voda, un torrent d'aigües fresques a l'entrada del poble, ple de basses amb diferents peixos i amb tot de bars pels voltants. De camí, en Kenan em mostra on tenien l'escola i apuntant cap a algun lloc incert dels turons del davant, busca les posicions des d'on l'exèrcit serbobosni atacava la població i girant-se 180 graus i senyalant els turons de darrera el poble, les posicions dels franctiradors croats. I ells, enmig, intentant fer vida normal sota la guerra. Recordem el debat que es fa generar al grup de Facebook quan un noi català senzibilitat pel conflicte balcànic va dir, ressumint, que els serbis eren els dolents de la pel·lícula. Em permeto la llibertat de copiar literalment  un fragment de la resposta d'en Kenan:

[...]Entre els meus amics d'aquella època em recordo del Igor (croata) i e val Davor (serbi), anàvem al mateix col·legi [...] ens amagaven dels bombardejos als mateixos llocs i mai, mai, mai ens hem preguntat si els culpables són els del Igor, del Davor o els meus.. ni aquelles bombes tampoc distingien els noms ni la nacionalitat.. Avui en dia, quan vaig a Travnik, el meu poble natal, faig el café amb l'Igor, ell segueix vivint allà, té una petita tenda de roba al centre de la ciutat, si toquen festes, ens felicitem, les celebrem junts, dona igual a qui li toca pagar (qui ho celebra).. i això, en la meva opinió, és Bosnia i Herzegovina, un territori on viuen JUNTS els serbis, croates, bosnios, jueus etc[...]

PlavaVoda

Continuem xerrant i em comenta: Tots hem quedat amb algun tick em comenta, a vegades m'espanto al sentir el cop sec d'una porta de cotxe al tancar-se,només és un segon. I penso amb l'Ana, l'amiga croata de Mostar,i l'ensurt per uns trets a un ós o uns focs artificials no esperats, i amb l'Azra, de Tuizla, que necessitava caminar sempre a la meva dreta i no em va arribar a explicar perquè. Gent alhora fantàstica i corrent amb alguna cicatriu emocional marcada per la guerra.

Fortalesa de Travnik

A PlavaVoda, sopem. Me n'adono que m'he deixat el billeter a casa. no t'hauria deixat pagar, em comenta. Me'l crec. Ja em perdonaran els meus amics sarajevites, però els cevapićis de Plava Voda guanyen els del Željo a Sarajevo.

Havent sopat anem a prendre algo a un bar on hi ha un duo que toca cançons clàssiques de  grups antics,  la majoria yugoslaus. Tothom se les sap. Aquesta és d'un grup serbi, aquesta d'un grup croat... va comentant. Aquí i allà en Kenan es para a saludar a gent. M'explica que Travnik és petit amb famílies que hi han viscut generacions senceres amb una població principalment musulmana i croata.  Tothom es coneix i si un viu a Barcelona i a sobre una de les feines que te és a can Barça li surten els amics de sota les pedres.

Mesquita Sulejmania

I després de la guerra, la gent hi conviu? I em comenta que una amiga a qui acaba de saludar és croata, una grup més enllà també ho és, i em va comentant els diferents grupets de gent que hi ha a la terrassa de bar. Per sobre de tot és consideren a ells mateixos gent de Travnik. Tanmateix, no tot és tant maco. A uns 10km de Travnik s'hi troba Novy Travnik, una població nova de després de la guerra on només hi viuen croats i ell va estar sortint amb una noia croata durant alguns an uns sense que ys sense que les famílies s'arribessin a conèixer. No és optimista respecte al seu país, considera la seva generació una generació perduda. Una generació de supervivents, que només volen viure la vida després d'haver sobreviscut a una guerra. Una generació sense energies per plantar cara a la corrupció i als reptes polítics que té per davant el país.

Continuem el vespre conversant i passejant pel poble. I acabarem fent una cervesa al bar que hi ha a la planta baixa de la casa museu d'Ivo Andrić. En Kenan és un cul inquiet, i si amb les dues feines que té, l'altre és ser el responsable de comunicació online a Creu Roja Catalunya, no en fos prou, a sobre va proposar a l'alcalde de Travnik un projecte de promoció turística de la seva població natal sense cobrar pels seus serveis, només com a deure cívic per ajudar la seva ciutat. Però va haver d'abortar el projecte per manca de compromís de les autoritats i funcionaris locals.

Són mitja nit tocades quan ens retirem. Ell es troba un pèl malament després d'un dia mogut. L'endemà al matí disfrutaré d'un esmorzar casolà i d'un cafè bosni preparat per la seva mare. Tot i no ser cafeter, crec que a Bòsnia s'ha de provar, i res millor de que un cafè preparat per la mare d'un amic. Perquè tinc la sensació de deixar un amic a qui tornaré a veure a Barcelona. Visito Travnik mentre ell i la seva mare es preparen per anar a visitar el nebot/nét i després torno a recollir la bici apunt per pedalar cap a Jajce, propera destinació del viatge tot esperant retrobar-me en Kenan un cop a Barcelona.

Acomiadant-me d'en Kenan